Primer l’Agnès ens ha explicat què era i que significava “En Residència” i que faríem un projecte artístic contemporani.
Després en grups de quatre ens han posat a desfer un cabdell de llana en els objectes y després entre nosaltres.
Per últim, hem segut en rollana i cadascú havia de dir una frase que resumís l’activitat. Aquestes són les frases dels meus companys:
-Atrapats però junts
-Estem entrellaçats
-Està tot desendreçat
-Les cordes fan altres cordes
-Em seto raro perquè estic enrollat
-Es com una peli de crim a causa de les cordes… com anar a llocs on van les seves víctimes.
-No es gaire còmode
-Estem atrapats
-Al principi tots cooperavem però després tots anavem fent esbojarrades i és extranyament reconfortant.
-Se sent com si estiguéssim presos.
-Se sent una miqueta inútil i al principi no hi hava sentit però després tot queia.
-Se sent incòmode, pero quan recordem hem sigut nosaltres que ens hem empresonat i després… ens queixem
-Quan ho fem tot en separat tardem molt, pero encanvi quan estam junts tardem menys.
i ara què…?
Martina Blewet
