Autor: David Pablo

De nou, vam visitar el MNAC i ens vam tornar a endinsar a les reserves per descobrir… còmics! I és que els museus no només conserven escultures o pintures, sinó que també poden guardar altres objectes com llibres o revistes. En aquesta ocasió, ens han acompanyat l’Àlex Mitrani i la Mercè Saura, conservadors del MNAC. L’Àlex és la persona que està fent possible que l’art contemporani -més proper als nostres temps- entri amb força al museu i, a més, és un apassionat del món dels còmics. I la Mercè treballa al gabinet de Dibuixos i Gravats, on ha tingut lloc la sessió, encarregant-se de que les obres d’art de la col·lecció fetes en paper, que són especialment delicades i fràgils, estiguin en bon estat.

Així doncs, ens van ensenyar il·lustracions originals i molt sorprenents, dels anys 70 i 80, que reflecteixen èpoques difícils, quan aquests il·lustradors defensaven la seva llibertat i feien crítica a través d’aquestes publicacions, que fins fa poc no tenien cabuda als museus. Fins i tot l’Àlex ens va ensenyar portades de discs que es guarden a l’arxiu de la biblioteca del MNAC!

Vam descobrir Mariscal (famós per ser el creador de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona o l’escultura de la gamba de la Barceloneta), Calonge (que va treballar a la revista “El Víbora”, molt acolorida i boja, ja desapareguda) i il·lustradores feministes molt combatives com la Marta Guerrero, que va dibuixar sobre les dones a Espanya després de la dictadura en revistes i fanzins sovint utilitzant l’humor i la ironia, o la Montse Clavé, que també va ser llibretera i creadora d’un festival molt important a Barcelona dedicat a novel·la negra, el BCNegra.

A la visita han aparegut de nou paraules que han anat sortint a classe durant el curs, com underground. Entenem que l’obra d’il·lustradores com la Nadia connecta amb totes aquestes artistes que des de fa molts anys s’han volgut expressar experimentant d’una manera lliure, i fora de les normes, utilitzant tècniques i estils diferents. Una mica com hem fet nosaltres explicant moments de la nostra vida.

Per acabar la visita, hem entrat per primer cop a la sala on tindrà lloc la nostra exposició. Hem compartit com podria quedar tot i hem recollit idees sobre com volem exposar les nostres postals. De moment, és un espai fosc, no massa acollidor i buit, però les properes setmanes canviarà i molt!

El procés creatiu del grup va tocant el seu final amb l’elaboració de la postal dedicada al futur. La Nadia ha convidat el grup a reflexionar sobre com serà el món del futur i l’entorn al qual ens dirigim. Així doncs, l’alumnat imaginarà de manera individual com serà aquest paisatge incert, travessat per inquietuds i debats actuals com el canvi climàtic, l’avenç de les tecnologies i d’allò artificial en el nostre dia a dia o l’expulsió de les persones dels barris i ciutats on vivim. Per imaginar aquests entorns (urbans, naturals, futuristes… sense la presència de l’individu), en aquesta tercera postal han utilitzat de manera lliure dues tècniques: l’aquarel·la, tot experimentant amb les possibilitats del gest, les veladures i les capes de textures, i la tinta xinesa, fent composicions en blanc i negre. Descobrim que no són tècniques fàcils i que requereixen concentració i mètode.

En aquesta postal, els referents de l’univers del còmic han estat Jolgorio de Brecht Evens, caracteritzat per l’ús vibrant i contrastat del color, i les distopies en blanc i negre de Metax d’Antoine Cossé.

I, ara que tenim les tres postals, què farem a continuació?

El 5 de desembre vam tornar al MNAC a visitar l’art romànic, una de les col·leccions de pintura mural medieval més importants del món. Tot i que ja vam estudiar l’Edat Mitjana, en aquesta visita ens vam centrar en observar l’estil de les pintures de l’època. Guiats per l’educadora Laia, vam aprendre a observar les característiques de les figures i durant la visita es van generar reflexions sobre com aquesta manera de dibuixar i pintar (els contorns, l’ús dels colors, les formes) pot dialogar amb alguns artistes del nostre món actual. Especialment, vam veure que els frontals d’altar, que ens expliquen històries de la Bíblia, tenen una composició molt semblant als còmics contemporanis. D’alguna manera, fins i tot l’obra de la Nadia pot connectar amb aquest art on gairebé no hi trobem paraules escrites sinó que utilitza el dibuix pur per a narrar històries i enviar missatges.

Després de la visita a les sales, vam pujar als terrats del museu (recordeu que hem conegut el MNAC del soterrani cap a dalt!) per veure com un artista contemporani, Antonio Ortega, ha agafat el Romànic com a inspiració per fer una escultura que també té una utilitat sorprenent com a parallamps: una altra manera de fer art que s’anomena “instal·lació”.

“La Laia va ser la que ens va anar explicant tot sobre l’exposició i va ser molt divertit com es anava explicant, perquè no va ser la típica sortida  avorrida on les explicacions són molt pesades i no volem ni escoltar, però ella ho va fer molt bé, fent dinàmiques” (DÉBORA).

“El Pantocràtor de Taüll és una de les obres que més em va impressionar. També perquè la meva mare és professora de ciències socials” (YASNA).

“Ens van explicar moltes coses amb les quals ens podem identificar en la vida d’ara” (NATALIA).

“Em pensava que anàvem a visitar alguna exposició, però, en canvi, d’això vam anar a veure el seu interior, les seves catacumbes. (…) Va ser una sortida interessant i inesperada (…). El que no sabia era el procés pel qual passen les obres o escultures a l’haver-se d’exposar”.

Olivia, alumna.

“Hem conegut que al museu hi ha dipositades més de 300.000 obres, algunes petites, com les monedes i els dibuixos i altres de molt voluminoses i pesades. La quantitat ens ha sorprès”.

Eva, docent, i grup d’alumnes.

El 24 d’octubre de 2023, l’alumnat entra en contacte amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Incertesa i curiositat. Els i les alumnes van prenent consciència que al llarg del curs seran protagonistes d’un procés singular i únic, amb la complicitat de molts agents, i guiats per la visió artística de la Nadia, on el MNAC assolirà un paper no només com a entitat mediadora al costat d’Experimentem amb l’Art sinó també com a lloc de trobada, inspiració i recursos, catalitzador d’aquest procés artístic que acabarà a finals de curs. Des de la mediació compartim algunes preguntes: Com fem aquest primer apropament al MNAC? Com volem obrir el museu? Organitzem una visita a la col·lecció? Volem alguna cosa diferent? Finalment, optem pel risc, la sorpresa i l’experimentació. Apostem perquè l’alumnat conegui el museu capgirat, a l’inrevés: de baix a dalt, començant pels fonaments. Conèixer les profunditats del museu, els budells, allò que els visitants no veuen. La vida oculta d’un gran edifici que té com a objectiu la cura de segles i segles d’art català. Passegem per les galeries tècniques, misterioses i sorprenents, on s’amaguen les màquines que fan possible la vida al museu, de la mà de Xavier Abelló, cap d’infraestructures i serveis generals. També accedim a un espai de reserva, on dormen escultures de pedra, esperant a ser exposades o restaurades. De cop, sabem que un museu no és només un espai expositiu sinó que té una vida interior. És un refugi de memòries, de tresors artístics, d’història i de vida.

El següent dimarts, la sessió té lloc a l’institut. Aquesta vegada, amb el ressò de la visita anterior, són els alumnes i la professora els qui condueixen la sessió. Ens descobreixen, a la Nadia i a l’equip de mediació, allò que amaga un institut amb 178 anys d’història com el Jaume Balmes. Catacumbes de documents, arxius, memòries, expedients acadèmics i, el que és més sorprenent, una col·lecció meravellosa d’artefactes científics utilitzats al llarg dels anys per les diferents promocions i que han conformat tot un museu dins de l’institut. Teixim entre totes un nexe que uneix el MNAC i el Jaume Balmes: són dos equipaments històrics de Barcelona que guarden i protegeixen un patrimoni. Durant aquestes sessions hem intuït allò que no es veu de les institucions, les nostres ciutats i els nostres edificis, la part no visible de les coses, el valor amagat. I això ens obre portes a noves reflexions: A la vida i al nostre entorn, què és el que es veu i què resta ocult? En un procés artístic, quina és la part no visible? Què bull a la ment i a les intencions d’una artista? Què batega dins de la seva obra?

David Pablo. Tècnic d’Educació i Activitats del MNAC. Equip de mediació EN RESiDÈNCIA

“Avui el David Pablo ha vingut per primer cop al Balmes. L’hem esperat amb una visita especial, també. Hem anat a visitar les entranyes de l’institut plegats. Com l’institut té al voltant de 180 anys, la seva història és llarga i plena de rastres de la seva evolució. Hem vist l’arxiu dels expedients d’alumnes de 1939. També hem vist mapes i gràfics, alguns escrits en alemany, altres en francès. Hem vist catalogades tota mena de col·leccions de ciències i instruments de laboratori de principis del S XX. També dos quadres d’antics directors de l’institut que estan malmesos. Hem anat a la sala de professors a veure on estan exposats la resta de quadres. S’ha fet evident que tots els retratats eren homes. 

Hem reflexionat sobre la relació entre les dues visites. Com el que està ocult i no es veu conforma la identitat del que es veu.“

Eva, docent, i grup d’alumnes.