Entrant a les profunditats.

“Em pensava que anàvem a visitar alguna exposició, però, en canvi, d’això vam anar a veure el seu interior, les seves catacumbes. (…) Va ser una sortida interessant i inesperada (…). El que no sabia era el procés pel qual passen les obres o escultures a l’haver-se d’exposar”.

Olivia, alumna.

Hem conegut que al museu hi ha dipositades més de 300.000 obres, algunes petites, com les monedes i els dibuixos i altres de molt voluminoses i pesades. La quantitat ens ha sorprès”.

Eva, docent, i grup d’alumnes.

El 24 d’octubre de 2023, l’alumnat entra en contacte amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Incertesa i curiositat. Els i les alumnes van prenent consciència que al llarg del curs seran protagonistes d’un procés singular i únic, amb la complicitat de molts agents, i guiats per la visió artística de la Nadia, on el MNAC assolirà un paper no només com a entitat mediadora al costat d’Experimentem amb l’Art sinó també com a lloc de trobada, inspiració i recursos, catalitzador d’aquest procés artístic que acabarà a finals de curs. Des de la mediació compartim algunes preguntes: Com fem aquest primer apropament al MNAC? Com volem obrir el museu? Organitzem una visita a la col·lecció? Volem alguna cosa diferent? Finalment, optem pel risc, la sorpresa i l’experimentació. Apostem perquè l’alumnat conegui el museu capgirat, a l’inrevés: de baix a dalt, començant pels fonaments. Conèixer les profunditats del museu, els budells, allò que els visitants no veuen. La vida oculta d’un gran edifici que té com a objectiu la cura de segles i segles d’art català. Passegem per les galeries tècniques, misterioses i sorprenents, on s’amaguen les màquines que fan possible la vida al museu, de la mà de Xavier Abelló, cap d’infraestructures i serveis generals. També accedim a un espai de reserva, on dormen escultures de pedra, esperant a ser exposades o restaurades. De cop, sabem que un museu no és només un espai expositiu sinó que té una vida interior. És un refugi de memòries, de tresors artístics, d’història i de vida.

El següent dimarts, la sessió té lloc a l’institut. Aquesta vegada, amb el ressò de la visita anterior, són els alumnes i la professora els qui condueixen la sessió. Ens descobreixen, a la Nadia i a l’equip de mediació, allò que amaga un institut amb 178 anys d’història com el Jaume Balmes. Catacumbes de documents, arxius, memòries, expedients acadèmics i, el que és més sorprenent, una col·lecció meravellosa d’artefactes científics utilitzats al llarg dels anys per les diferents promocions i que han conformat tot un museu dins de l’institut. Teixim entre totes un nexe que uneix el MNAC i el Jaume Balmes: són dos equipaments històrics de Barcelona que guarden i protegeixen un patrimoni. Durant aquestes sessions hem intuït allò que no es veu de les institucions, les nostres ciutats i els nostres edificis, la part no visible de les coses, el valor amagat. I això ens obre portes a noves reflexions: A la vida i al nostre entorn, què és el que es veu i què resta ocult? En un procés artístic, quina és la part no visible? Què bull a la ment i a les intencions d’una artista? Què batega dins de la seva obra?

David Pablo. Tècnic d’Educació i Activitats del MNAC. Equip de mediació EN RESiDÈNCIA

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_20231031_114521-1-768x1024.jpg

Avui el David Pablo ha vingut per primer cop al Balmes. L’hem esperat amb una visita especial, també. Hem anat a visitar les entranyes de l’institut plegats. Com l’institut té al voltant de 180 anys, la seva història és llarga i plena de rastres de la seva evolució. Hem vist l’arxiu dels expedients d’alumnes de 1939. També hem vist mapes i gràfics, alguns escrits en alemany, altres en francès. Hem vist catalogades tota mena de col·leccions de ciències i instruments de laboratori de principis del S XX. També dos quadres d’antics directors de l’institut que estan malmesos. Hem anat a la sala de professors a veure on estan exposats la resta de quadres. S’ha fet evident que tots els retratats eren homes. 

Hem reflexionat sobre la relació entre les dues visites. Com el que està ocult i no es veu conforma la identitat del que es veu.

Eva, docent, i grup d’alumnes.

Deixa un comentari