Dilluns 8 de maig, Sala Beckett.

Avui hem treballat a la Sala Beckett.

La companyia estava força concentrada i amb ganes de treballar. Una mica adormits, com tots els dilluns.

La veritat és que és un plaer treballar amb ells, però no cal dir-ho sovint, sinó s’ho acaben creient i baixen el ritme…

Aqui teniu l’equip de vestuari: Irina, Tania i Ijlas, les reinones de la moda… i… els prínceps dels sons… l’Iker i l’Antony .

Ha estat una mini posta a punt per provar coses. Entre elles la filmació d’imatges…

El Raúl ha estat brillant enregistrant imatges i els actors i actrius han estat super bé.

Raúl en estat pur, sense nervis, controlant, mai es posa nerviós…

La companyia ha portat molt bé, el fet de ser enregistrats en directe… són uns cracks!!!

Hem fet diverses lectures del text per tal de corregir, afegir, reconduir i en definitiva aportar coses noves…

Els tècnics de só, no s’han matat gaire, avui havien de treballar poc…

I aquesta crack que sempre es tapa la cara és la Tania, té una facilitat per detectar la cámara de fotos… Ai Tania!!!

I aqui el gran Ivan, showman en estat pur, Veneçuela en estat natural…

Caribe Mix sense por del micròfon!

I la super Cristina, concentrada, treballadora…

Ha estat una matinal de treball, molt productiva i molt agradable… el resultat final s’apropa… Quins nervis!

Jordi Sánchez. Professor.

INS. BARRI BESÒS: Barcelona

FOTO DE GRUP

Dons aixó, avui hem de fer una foto de grup, que serà la del cartell de presentació de l’Obra que ja té nom, sí, aquí teniu la primícia, es dirà… ESTO ES UN BOSQUE.

Quiets, Derek no tanquis els ulls…

Tania somriu…

Raúl, baixa la caputxa que sembles la caputxeta vermella…

I dale, fes el que vulguis, Ivan, la gorra, no et veiem la cara…

Una altra, TOTS ATENTS!!!….mireu…

Aquesta és bona, fem una altra… joo… profe què pesat, va…

CLICK!

I ara aTREBALLAR!!!!

Per fi !!!

MIREU EL RESULTAT FINAL!!!

https://www.salabeckett.cat/activitat-resta/esto-es-un-bosque/

Jordi Sánchez. Professor.

INS. BARRI BESÒS.

Barcelona.

AIXÒ JA COMENÇA A AGAFAR FORMA!

Ja estem treballant amb el text original.

Es tracta d’una barreja de textos escrits de manera automàtica pels actors i actrius i que com la massa d’un bon pa, un cop barrejats els ingredients, hem deixar
reposar, per ara, començar a donar forma…


Comencem per sentir el text. Cal llegir-lo en veu alta, escoltar cóm sona, cóm pren vida, com va creixent i cóm agafa personalitat…

Fem una lectura de taula entre tots,


tots enfoquem el text i decidim canvis, modificant, opinant, transformant…
Sona molt i molt bé…


Afegim les pauses, els silencis i els efectes especials i…

Et voilà… té un bon gust, és un bon pa, vull dir un bon text!…

i… el pròxim dia us explico que és aquesta taula…que sembla la del Sant Sopar…

Jordi Sánchez. Professor.

INS. BARRI BESÒS.

Barcelona.

SESSIÓ CONTÍNUA…

Avui farem Sessió Contínua al Blog…

Sí ja sé que alguns de vosaltres NO sabeu que vol dir sessió contínua.

Dons, abans, anar al Cinema, era anar a veure una Sessió Contínua, es a dir dues pel·lícules i així feies la tarda sencera…

Així dons, avui inaugurem aquesta modalitat al nostre blog, avui assistirem a dues sessions…

SESSIÓ 1

Avui ens acompanya en la sessió de treball la Xènia Vedia, estudiant de 1er de Batxillerat Artístic d’Arts Escèniques, qui sap si futura actriu, escriptora o dramaturga.

Assisteix per tal d’analitzar el nostre projecte, conèixer el que estem fent en directe i treure conclusions sobre el que estem treballant i construint i… això és el que ha vist…

Empieza la sesión y los alumnos hacen un círculo en el centro de la sala, Oriol Puig, que es el profesor que está dirigiendo, es un actor profesional, además de dramaturgo y director y está actualmente trabajando en “Karaoke Elusa”  una obra de teatro que estrena en Madrid, en el Centro Dramático Nacional, después de haber pasado por la Sala Beckett en Barcelona.

Les da la bienvenida e introduce la clase.

El primer ejercicio que ejecutan consiste en decir ciertas palabras en clave (espi, espa y espo) atribuyendo a cada una de ellas una maniobra diferente, como un cambio de dirección o introducir a otro compañero, lanzando un gesto con las manos que indique que es su turno.

Con este ejercicio se trabaja la coordinación del gesto y la palabra. Aumentan progresivamente la energía conforme el juego avanza. 

Cuando el ejercicio está acabando van quedando menos jugadores hasta que solo quedan dos personas, el ejercicio finaliza y Oriol da paso al siguiente ejercicio.

Este consistirá en un juego de no solaparse unos con los otros, mientras de uno en uno, sin un orden específico cuentan mínimo hasta el número veinte en voz alta. Trabajan de nuevo, la concentración y la conexión grupal. Los alumnos son capaces de llegar con gran facilidad al número veinte en poco tiempo.

Los alumnos de cuarto construyen con las sillas, un cuadrado que queda vacío en su interior y se sientan en los laterales del mismo. En un orden no establecido, se van levantando y empiezan a caminar por el espacio, lo ocupan caminando lentamente hacia delante. Oriol, hace hincapié en la importancia de equilibrar y ocupar todo el espacio del cuadrado. Cada vez que un compañero nuevo se introduce al espacio, todos lo reciben con la mirada sin hablar. Y de nuevo consiguen concentrarse y tener una conexión grupal. Muy potente. Se puede notar una gran diferencia de actitud en los alumnos cuando lo repiten por segunda vez, y esta vez, mucho más trabajado e interesante. 

Al parecer, los alumnos ya han estado trabajando texto y ahora están trabajando los materiales de los movimientos que van a utilizar en su creación. que estará guiada por Oriol Puig. 

Ha sido muy interesante ver como un profesional dirigía una sesión de teatro, donde los alumnos de verdad aprendían a conectar como grupo y a moverse con cuerpo y presencia por el espacio.

Xènia Vedia, 1º Bachillerato C.

Bé, l’exercici ens resulta molt interessant a l’Oriol i a mi mateix, perquè és una visió externa a nosaltres la que ens observa i valora, i, això sempre aporta.

Per acabar, després de llegir el text de la Xènia, no sé ben bé si el Periodisme perdrà una crack o el teatre guanyarà en el futur una gran escriptora. Gràcies pel teu escrit Xènia, està molt i molt bé escrit.

SESSIÓ 2

Avui l’Oriol no hi és, està a Madrid amb el Karaoke Elusa i envia a una substituta a fer la sessió, concretament l’ALBA SAEZ.

L’Alba és una de les integrants de Els malnascuts que és una plataforma creada el 2014 per un grup de joves des de la Sala Beckett per posar en contacte altres joves interessats en la creació d’un espectacle escènic i oferir-los les eines i l’espai per fer-ho.
Es tracta d´un grup obert d´experimentació i producció d´espectacles inspirat en el model de funcionament dels grups de teatre jove de les sales d´Alemanya, on els joves emprenen la creació d´un espectacle en funció de les seves inquietuds artístiques (dramatúrgia, direcció, interpretació, escenografia, vestuari, etc.). No és una companyia ni tampoc una escola, sinó més aviat un espai d’experimentació i creació lliure deslligat de les condicions comercials. Per això, sigui quin sigui l’espectacle resultant de cada edició dels Malnascuts, entrarà a la Sala Beckett per la porta gran i s’estrenarà de la millor de les maneres possibles, oferint així al públic del teatre una peça creada íntegrament pels joves que formen el grup dels malnascuts.

Encantadora només arribar i un autèntic remolí d’energia i vivacitat, posa el grup a treballar, els mana amb una autoritat super-efectiva, els fa anar per on ella vol, treballen, salten, corren, la segueixen…

la sessió avança d’una manera que els participants si se’n recorden de fer la pausa de 5 minuts…i ni la reclamen…

Converteix els actors i actrius, en dobles d’ells mateixos, en esponges, en corredors d’espais imaginaris, en un banc de peixos terrestres…

i tot amb una facilitat per a fondre autoritat amb pedagogia e idees clares… com a docent, només puc dir: vull a l’Alba i l’Oriol en el meu equip de profes!!!!

Gràcies Alba per aquesta magnífica sessió!!!

Jordi Sánchez.

Professor.

INS. BARRI BESÒS. Barcelona

Danzad, danzad, malditos…

En el nostre projecte s’incorpora la Núria Alemany. Reforçarà les sessions amb la seva personalitat i saber fer.

Però qui és na Nuria ?

Professora de l’Institut Barri Besòs, imparteix docència de Filosofia i de Dansa i Moviment, dins el nostre Batxillerat Artístic.

Sota els consells de l’Oriol, desenvoluparà un treball incisiu en el moviment del grup, la seva posició dins l’espai i en definitiva, potenciarem tot el que té a veure amb el coneixement del propi cos.

Preparats, un, dos i…

Incansable sobre el paviment, fa saltar, correr, ensenya a deixar-se caure al terra, treballa la cohesió grupal… i té la psicologia per a captar algunes carències del grup.

Gran Fitxatge!

Benvinguda Núria!!!

Jordi Sánchez. Professor.

INS. BARRI BESÒS.
Barcelona.

Fred d’hivern, calor dramaturgic…

Avui comencem la sessió amb el joc de spli, spla, splo per escalfar màquines i anar passant el fred.

A continuació fem una lectura del texts escrits i que l’Oriol tria i recopila donant unitat i cohesió.

Els estudiants, l’Oriol i jo mateix, fem una lectura en veu alta per tal de veure cóm sona i quines són les primeres impressions que ens provoca la lectura. Cap d’els escriptors s’identifica amb un text que ràpidament es fa de tothom.

Tot el que ha sortit s’ha barrejat i el resultat és molt vistós.

Un cop feta la lectura, fem una proposta de dramatització dins l’espai, tot provant moviments, grups, etc..

Avui ens acompanya, en la nostra sessió, una professora noruega: Siri Willasen, professora d’Anglès i Cinema en un Institut a prop d’Oslo, la capital.

La Siri està fent un programa d’Erasmus en el nostre institut, per tal de veure cóm ensenyem llengües.

Ha participat en el projecte i li ha encantat la idea de Creadors En Residència.

Pot ser ens enterarem algun dia, que el projecte s’ha importat cap a Noruega… a terres d’Henrik Ibsen…

https://www.visitoslo.com/es/articulos/paseo-con-ibsen/

https://www.visitnorway.es/que-hacer-en-noruega/arte-cultura/henrik-ibsen/

Jordi Sánchez. Professor.

INS. BARRI BESÒS:

Barcelona

Nadal a tocar…

S’apropa Nadal, s’ensumen les vacances a l’ambient i avui l’Oriol decideix fer una sessió de relaxació, inmersió en un món intim i personal, provocat per la tranquilitat i una música envolvent i sugerent.

Un cop fet… rentabilitzem la proposta amb un exercici d’escriptura automàtica de conceptes, idees i sensacions, sense pensar, de forma intuïtiva… el resultat, tota una sèrie de declaracions vitals molt punyents que constituiran el punt de partida del nostre text dramàtic.

I ara, ens toca gaudir d’unes magnífiques festes! Apa, Bon Nadal a tothom!

Jordi Sánchez.

Professor.

Institut Barri Besòs.

THIS IS…Theater!!! Samuel Beckett dixit…

En un matí fred i solejat de principis de desembre, el grup de treball hem visitat la Sala Beckett.

Els estudiants estaven emocionats pel fet de conèixer una sala de teatre per dins i un pel excitats per veure el lloc a on presentaran la feina feta durant tot el projecte.

Ens ha rebut el Víctor Muñoz que d’una manera molt amena ha dirigit la visita. El Víctor és un home de teatre que viu i respira teatre i que ens ha fet un recorregut fantàstic per les instal·lacions.

Hem començat per una introducció a la Sala Beckett: creació i orígens,

la sala al barri de Gràcia,

Sanchis Sinisterra,

el trasllat al Poblenou, la cooperativa, la creació de la nova sala…

Tot un recital d’informació, molt ben explicada, que tenia els estudiants amb la boca oberta…

Vàrem poder veure, la sala d’assajos, la sala Petita, la sala Gran, les aules…

A la sala Gran vàrem fer parada i allà, el Victor va fer una explicació in situ sobre els diferents oficis del teatre.

D’una manera molt entenedora i didàctica, fent preguntes, que per cert els alumnes sabien respondre (quin goig d’alumnes que tinc!)… desprès, cap els camerinos…

En definitiva, va ser una matinal que els va passar volant i segons ells…havien après moltíssim.

Gràcies Victor i Gràcies Sala Beckett, sempre és un goig visitar casa vostra!

Jordi Sánchez

INS. BARRI BESÒS.

Professor.

VAMOS A CONTAR UN CUENTO y… no es el de María Sarmiento…

Aquesta setmana hem estat treballant les bases narratives d’una historia i això volia dir parlar dels contes i dels seus components…

Per començar vam preguntar quins contes coneixien i van sortir…

Les nocions Heroi, antiheroi, conflicte, el bé i el mal, les virtuts i els defectes… totes les cartes estaven sobre la taula… les idees brotaven, fins que va aparèixer la factoria Disney (Com No?)…

Finalment vam poder establir els elements bàsics d’un text narratiu i / o dramàtic, per tal que els residents, sabessin amb quins elements anàvem a treballar d’ara endavant…

A la sessió de treball va assistir una alumna convidada per tal de analitzar la nostra feina. Aquesta activitat la fem sovint en aquest projecte.

Estudiants de 1er de Batxillerat de la modalitat d’Arts Escèniques, segueixen una sessió de treball i redacten les seves impressions sobre el que han vist, en aquest cas va ser la Patricia…

La clase que pude presenciar consistió de dos partes, una parte práctica y otra parte hablada, donde se hicieron diversos debates. 

Los participantes empezaron definiendo qué es el teatro, para luego crear su propia historia, donde se basaron principalmente en leyendas o cuentos que ellos mismos conocían para tener una cierta similitud con los mismos.

También se comentó por encima la obra de teatro de Oriol, que es la historia que en su momento se estaba viendo en clase.

Se comenzó hablando de los 3 Cerditos, la Caperucita Roja, Blancanieves, la Bella y la Bestia y se acabó por hablar de la factoría Disney con Tiana.

Los debates entraron en juego cuando se empezó a analizar las historias para identificar quienes eran los “villanos, las víctimas, los buenos, los malos…” Posteriormente se habló sobre mitos de brujas que estuvieran relacionados con los cuentos anteriores, donde siempre el “villano” era una bruja. 

Patricia Avellaneda Ortiz

1º de Bachillerato, Artes Escénicas.

Dons, això és tot.

Jordi Sánchez. Professor.

INS. BARRI BESÒS. Barcelona