Observar, reflexionar i anotar. Les consignes per a la sortida són:
Registrar en la llibreta d’artista tres llocs que us cridin l’atenció:
●Registre fotogràfic
●Registre gràfic
●Registre escrit
Posar atenció en els comerços i en l’arquitectura:
●Aspectes històrics o del passat.
●Confluència de diferents èpoques.
●Construccions particulars.
Sortim al carrer per primer cop amb les llibretes d’artistes.
Primera aturada: carnisseria ‘Pont’ que està a cent metros d’El Joncar. És un comerç que porta quatre generacions hi ha clientes que ja hi venien des des petites i ara tenen 80 anys! Ens fixem en un gran dibuix el qual és un facsímil d’una foto dels anys 50.
Ens sorprenen les llambordes dibuixades i que el taulell encara éstà al mateix lloc.
Observem diverses superposicions temporals:
●El dibuix i la impressió tenen cinc anys però representa més de 70.
●A sobre del dibuix hi ha una pantalla de número de cua que contrasta amb el dibuix antic. El terra és nou però emula l’antic mosàic hidràulic.
Unes passes més endavant ens sorprén el feix de cables del telèfon i internet enganxats a la façana d’un edifici d’habitatges de principi del segle XX.
Més enllà d’opinar si ens agrada o no o si és lleig, observem el vessant estètic i el significat.
Pel vessant estètic observem unes caixes negres i grises, desiguales, del tamany d’una capsa de sabates, enganxades a uns 3 metres, però de manera irregular, és a dir sense cap pretensió d’ordre ni harmonia. De les caixes surten cables negres que s’enfilen pel mur fins que troben una cornisa i des d’aquesta van cap a l’esquerra o la dreta. La façana té arcs de mig punt, uns gravats que representen pedres i cornises i balconades. En el seu conjunt segueix una composició concreta amb sentit harmònic. Sobre la façana trobem nombrosos cartells que anuncien productes, el nom comerç, etc. El contrast entre elements moderns i desendreçats i antics i harmònics és evident. Ara toca preguntar-se quin significat en podem extreure.
Cent metres més endavant a la dreta s’obre un carreró que es diu carrer de l’Ebre. Aquest carreró antic i estret sembla com si no tingués sortida, però una antiga porta d’un taller mecànic que ja no existeix, dona entrada a un gran parc diàfan, lluminós i envoltat d’edificis moderns. El contrast és molt gran. Curiosament, l’antic nom del “Garage Saladrigues” dur el mateix nom que l’antiga fàbrica tèxtil que allotja ara el nostre institut.
Al fons del carreró ens trobem una porta i una finestra tapiades. La porta encara conserva el número 4 del carrer. I un pam amunt hi ha un cartell que prohibeix jugar a futbol.
Algun alumne es pregunta què ha passat o què hi ha darrere del mur ara. Observem l’estètica de l’abandonament: la humitat està pelant la paret i fa caure el ciment i deixa veure diferents capes i el maó. La paret és totalment grisa, però no de color sinó d’abandó. També unes herbes creixen davant de l’antiga porta.
Quan travessem el carrer Pujades ens trobem una farmàcia que deduïm que deu ser tan antiga com la carnisseria. A aquesta conclusió arribem perquè a la façana es manté un gran rètol d’època fet amb rajoles. Aquest rètol destaca en la sobrietat de la resta de l’edifici. El text és en castellà, inclús el nom del barri. El rètol fet de rajoles atrau més l’atenció que no pas els rètols lluminosos. Observem l’esgrafiat representant una balustrada.
Arribem a Can Felipa, una antiga fàbrica dedicada al sector tèxtil que avui dia allotja equipament municipal. La fàbrica és diferent de la resta de fàbriques de l’època, ja que no està construïda de maons. Més aviat sembla una casa d’indians. La gran façana blanca queda interrompuda per edifici annex més modern. Hem observat els grafits sobre l’edifici annex i n’hem parlat: són obres d’art o vandalisme? Els alumnes ho tenen clar: són obres d’art. A un alumne no li agrada no poder veure la fàbrica sencera.
Can Felipa va ser el punt més llunyà de la ruta. La tornada la fem per la Rambla, que té edificis més ornamentats i balconades. Un alumne observa que algú ha enganxat sobre un arbre diverses cartolines amb collages. La cartolina barreja text, amb imatges antigues i noves. El missatge és reivindicatiu: és una denúncia de la pèrdua de memòria del barri en favor de la gentrificació i el turisme. És una gran troballa!!!
