Durant les primeres setmanes, la Nadia planteja a l’alumnat explorar diferents qüestions que tenen a veure amb la construcció de la nostra identitat. “Moure el mobiliari de classe entre totes per tal de crear un espai en el qual es pugui donar la conversa i el diàleg d’una manera orgànica… Preguntar-se entre totes què creiem que farem, com, perquè fem això… Entendre diferents maneres de comunicar i expressar idees. Parlar de nosaltres mitjançant els altres… Parlar de nosaltres mitjançant els nostres gustos, interessos…”. Una de les accions que es desplega és Referentsboard on cada alumna tria imatges de referents que tenen en l’àmbit creatiu (música, cinema, còmics, llibres…), i després es posa en comú el perquè de la tria, el perquè parlen de nosaltres.
La visita a l’exposició Leeds Animation Workshop possibilita compartir entre l’artista i l’alumnat referents, temes i problemàtiques actuals (sexisme, crisi de l’habitatge, contaminació ambiental, problemes en l’àmbit laboral…), i maneres de fer en la pràctica del curtmetratge i els films d’animació.
“És una exposició amb molt material per observar i tinc el dubte de si seran capaços de centrar-se, parar-se i mirar. El fet és que reaccionen de manera desigual. Alguns d’ells busquen les animacions que per algun motiu els interpel·len i s’asseuen a veure-les durant els 10’ que poden durar: altres van saltant entre imatges i pantalles… Per totes, l’exposició resulta xocant. El tipus d’animació que les autores fan servir (tècnica clàssica, dibuixant frame a frame sobre acetat) els sorprèn i en cert sentit els disgusta. Comparada amb el que estan habituades a veure està clar que els resulta massa barruera, i la il·lustració d’un aire massa infantil. No obstant, comprenen que els temes que es tracten són adults i de plena actualitat… La conversa que s’ha generat al voltant de l’exposició quan hem anat a fer un cafè plegats ha estat rica i participativa, expressant els seus dubtes i els seus punts de vista”. (Eva Mateo, docent)
En una altra sessió, després de visualitzar uns documentals sobre artistes contemporanis, es realitza una pluja d’idees entorn de què vol dir ser artista i de què parlem quan parlem de processos de creació.
“En el primer cas, l’artista era una dona dels Estats Units d’origen llatí. Entre els seus referents estaven el contrast amb la llum i el color del seu lloc d’origen i les tècniques lligades a les dones, les estampacions i la costura. Hi apareixen el fer i el desfer i la finitud de l’obra”. (Eva Mateo, docent)
“La segona artista és d’origen asiàtic i mostra la seva obra relacionada amb el fet de beure, amb les relacions lligades a l’alcohol, el bar com a lloc on pensar i debatre. Mostra com tot això es converteix en una instal·lació i la inauguració de l’exposició a la galeria com un happening on els assistents són part de l’obra”.
“Al tercer video hi surt un il·lustrador. La seva feina està lligada a encàrrecs que rep per publicacions importants; elabora el tema sense perdre la seva personalitat com dibuixant. El seu treball es desenvolupa a un taller que s’assembla a un despatx i explica com ha establert un horari regular”.
“Els vídeos van estar bé i entretinguts, ens van ajudar a comprendre el procés i la dedicació de les obres i veure la importància de fer bé cada pas, ja que depèn de com si només mostres el resultat final, no ho mires de la mateixa manera si també hi ha un vídeo del procés, perquè cada pas per arribar a l’obra final, també és art i també forma part de la creació de l’obra”. (Olivia, alumna)