Autor: Javier Rodrigo

El dimarts varen fer dues passes de la nostra peça final, amb quasi 15 escenes diferents, i uns 45 minuts de durada. Al matí la vàrem fer per més de 140 persones, als grups de 4 i 5è de l’institut Salvador Espriu. A la tarda, va ser una mostra oberta al públic amb familiars, grups d’amics i professorat

Silencio Z és una peça on els i les joves estudiants expressaran tot allò que de vegades no té espai o forma per expressar-se. 

Està formada per diferents escenes que parlen sobre la manca d’eines i espais per comunicar el que pensen i el que senten en resposta a la seva realitat tant entre ells com amb el món adult. El grup va triar l’eix d’opressió del que volien parlar, l’adultcentrisme, però a través d’improvisacions teatrals i debats s’ha anat acotant la temàtica a l’àrea que més angoixava als i les joves, la manca de comunicació. 

Amb Sara Chic Buenosvinos, Gisella Conte Ferrús, Daniela Esperanza Deras Borjas, Mohammed-Larbi Douieb Subirón, Cristian Ferreiro Cano, Irzam Iqbal Bibi, Anna Li, Fang Liu, Daniel Joel Pacheco Soriano, Julián Platón Llobregat, Gisela Pons Alcaide, Roberto Carlos Rifarachi Hoyos, Carlota Rios Pérez de Gracia, Nunu Robakidze, Dorian Rodríguez García, Ass-Malick Seydi Legran, Naiara Solà Chaparro, Kevin Elias Villalba Chamorro, Chenlei Xu i Santiago Zhao Li (alumnes de 4t d’ESO). I amb el suport i coordinació de Cristóbal Carrasco Bermudo i  Júlia Cruz Sesé (docents) i de la mediació de Javier Rodrigo (Transductores).

Us deixem algunes fotos de la mostra:

Després de diverses setmanes, ja podem dir que segurament el grup de 4 d’ESO tenen construïdes al voltant de 8 escenes diverses. Aquestes escenes sorgeixen de les improvisacions que hem anat fent, de temes i converses que hem tingut on hem estat perfilant i parlant sobre el tema principal de la peça de teatre: L’adulcentrisme:

Tal com ens explica la Wikipedia:

La paraula adultocentrisme fa referència a l’existència d’un tipus hegemonia, una relació social asimètrica entre les persones adultes, que ostenten el poder i són el model de referència per a la visió del món, i altres persones, generalment nenes, nens, adolescents, joves i persones grans.

És dir parlem d’una mirada cap al nostre món que és construïda, social i disposa una forma de relació de poder, on sovent els i les infants o persones grans no són la referència a l’hora de pensar, actuar o relacionar-nos, on les persones adultes són un model acabat, perfecte i al qual aspirar, que dictamina tot ordre social i les formes de relacionar-nos, a més a més de les polítiques públiques.

Davant d’aquest tema, tindrem una peça amb escenes sobre la família, les relacions entre les persones joves, com es viu des del professorat, com és la veu i l’opinió dels grups de joves, com es tracten entre elles, i altres temes.

Hem estat treballant en grups petits per anar assetjant les diverses escenes, amb suport de dramaturgues per fer el text més lleuger, i també amb les correccions que hem anat introduint finalment fruit d’escenificar i portar els textos al marc de l’actualitat (ens hem adonat que som una mica boomers!). La direcció escènica va a càrrec de Nus, que està posant èmfasis en construir una peça orgànica amb les diverses escenes, que siguin viables de presentar, no molt llargues i amb especial cura del trànsit entre escenes senzill.

Finalment, farem dues passes en la Farinera de Clot, una de matí per l’institut i un altre per públics general, ja us anirem informant.

Us deixem aquí un petit resum dels processos creatius que hem desenvolupat amb el grup de 4t A de l’ESO de l’institut.

En general hem estat en una primera part fent diverses activitats de coneixement de grup i sobretot jocs teatrals per aprendre a moure’ns, a situar-nos, a generar espais de confiança i, molt important, d’escolta. Alguns dels jocs que hem desenvolupat són: presentar conferències amb llenguatges inventats, el llop, el vaixell, la història de parla o mor, comptar fins a 20 sense solapar-se, etc…

Després de diverses anades i voles d’intercanvi, va sorgir un tema clau, que va ser l’Adultocentrisme, on es creuava, intensificaven i comprenien molts temes i debats que vam mantenir. Amb aquest leitmotiv vam començar llavors a fer més improvisacions que donessin lloc a diverses escenes de teatre. En aquest marc, vam veure l’oportunitat que la contaminació funcionés com una primera presa de contacte del teatre i del tema escollit.

Amb aquestes dinàmiques, també vam començar a fer impros sobre diverses escenes i temes que al grup de joves els interessava: escenes de carrer, d’estàtues, de problemes al metro, de friccions amb la família o adults….

Amb totes aquestes petites improvisacions vam intentar generar grups que defensessin una temàtica per defensar a l’obra: en van sorgir diverses, però sempre s’obria molt el debat amb diverses postures i conflictes que no donaven peu a poder triar-ne una. Així van sortir temes d’incomprensió, del canvi climàtic, de violències a l’institut…