UN DIA, JO VAIG ACTUAR AL TEATRE LLIURE

El 29 de maig l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc començava muntatge a les 8 del matí del que en poques hores es convertiria en l’espai escènic de la proposta per EnResidència de la Marina Congost amb l’IE Turó de Roquetes.

A les 10 del matí arribaven creuant la Plaça Margarida Xirgu, esmorzats i més silenciosos que d’altres vegades, l’alumnat que havia creat durant tot el curs un relat sobre els seus origens particulars, de la seva família, i del grup. Cada un d’ells es barallava internament amb uns quants sentiments contradictoris: eufòria, vergonya, tristor, … Aquests i els nervis de sortir a escena els acompanyarien durant un parell de dies; el 29 de maig durant l’assaig general, i el 30 de maig per l’estrena i la funció de tarda.

L’assaig general va servir per definir entrades, sortides, qui i com iniciaven escenes, intercanvis de microfons, peus tèncics, i un llarg etcètera, però també i sobretot per veure com la i·luminació i el so acabaven convertint la proposta que tots havíem assajat al gimnàs de l’institut en un espectacle. Fins i tot els treballs sobre paper que havien fet durant tot l’any trobaven un espai escènic per acompanyar-los i es transformaven d’exercicis a guirnaldes de festa,

El matí del 30 de maig, el mateix grup de nois i noies de l’IE Turó de Roquetes creuava la plaça, les mateixes emocions i nervis, i alguns amb el vestuari ben escollit per lluir davant dels seus companys i companyes d’institut que els venien a veure actuar al Teatre Lliure.

Alumnat de 1r i de 2n d’ESO i el professorat del centre varen venir i omplir la platea de l’Espai Lliure, van aplaudir i van acabar ballant sobre l’escenari convidats per la proposta de la Victoria i la Keren d’ensenyar-nos a ballar “punta” a ritme de Sopa de Caracol.

Una vegada estrenats, la vergonya i els nervis van ser reemplaçats per la il·lusió de repetir l’experiència però aquesta vegada davant dels seus familiars. Mares, pares, àvies, tiets, germanes i germans van anar omplint de nou les butaques; els seus mòbils gravant il·luminaven els seus somriures. La festa va acabar de nou sobre l’escenari amb una gran conga col·lectiva, molta punta, i poques ganes de marxar (malgrat el que diguessin alguns cartells).

COMENCEM LA CREACIÓ!

En aquesta obra tractarem el tema dels nostres països d’origen i les seves tradicions i altres aspectes de la cultura com són: menjars, balls, celebracions, músiques, …

Ara, el que hem començat nosaltres, és a muntar una obra on expliquem moltes coses del nostre país d’origen. Hi ha companys d’Hondures, de Paraguai, del Marroc, amb arrels franceses i africanes, de Perú, i de molts més llocs!!

En aquest projecte estic aprenent coses noves d’altres països que no sabia i m’estan semblant molt interessants. M’ agrada molt l’activitat que estem fent i crec que és un bon tema per ensenyar el que ens és proper.

Ja tinc ganes d’ajudar amb el maquillatge. Serà la primera vegada que maquillaré a moltes persones, no sé a vosaltres, però a mi em fa molta il·lusió!!!

Keren Carranza

SORTIDA AL TEATRE LLIURE

Hola 🙂

El 14 de desembre vam anar de visita al Teatre Lliure i va ser molt divertit.

Vam venir a l’escola a les 8 del matí i vam fer la primera classe que era socials.Després, a segona hora ens vam reunir a una classe per comprovar si tothom tenia el tiquet de metro i la mascareta. La veritat és que no vam ser molts, ja que molta gent es va deixar la mascareta. Quan tothom estava llest, vam anar al carrer fins al metro i havíem de fer moltes parades de metro. Això no va ser el pitjor perquè, ja no quedaven seients lliures i vam haver de seure a terra i ens moríem de calor.

Quan vam arribar, després de 45 minuts de sofriment, vam prendre l’esmorzar mentre caminàvem i, al cap d’una estona, que se’ns va fer molt llarga, vam arribar.

Allà, ens vam trobar a la Marina i l’Alícia i ens van explicar l’origen del Teatre Lliure, va ser super interessant. Una estona després, vam entrar i vam visitar el Teatre.

És enorme i molt bonic!!! Sempre recordarem els camerinos, va ser el que més ens va agradar 🙂

Djama i Jasmine