15A EDICIÓ (SETEMBRE 2023- JUNY 2024)

El dia 10 d’abril de 2024 vam escoltar un audio millorat de l’última sessió del dia 3/4/2024 i vam dividir la classe en dos grups, uns quants alumnes van marxar amb el Pau i la resta ens vam quedar amb l’Alfredo.

Els que van marxar amb el Pau van fer diferents treballs amb l’ordinador. Un company va posar a l’Audacity tres audios que tenia enregistrats, i els va anar retallant i movent per les pistes del programa. Un altre company va enregistrar sons i va editar una foto per ficar-ho tot a un programa anomenat CapCut, un altre programa que la majoria no coneixem i que no sabem com funciona. 

Els que ens vam quedar amb l’Alfredo ens vam organitzar en dos grups: llums i so. Dos alumnes havíem de fer ombres amb el retroprojector i una llanterna, ens anavem organitzant per no fer-ho a la vegada ja que la llum del retroprojector és molt potent i no deixava veure l’ombra de la llanterna. La resta d’alumnes feien so amb una guitarra elèctrica preparada, ukeleles, piano i el micròfon. Vam fer diverses proves, i amb les llums en organitzavem bé, però amb els instruments la majoria de temps s’escoltava més un instrument que altre, i l’Alfredo va posar el repte de que no podien sonar més de dos instruments a la vegada.

FOTOS:

ALUMNES ENREGISTRANT SONS 

                  AMB EN PAU

VIDEOS:

https://drive.google.com/file/d/1XRt5pCGwlT9sTnnei_BUrJ5QZPzyP7f6/view?usp=classroom_web&authuser=0

https://drive.google.com/file/d/117XlqA9POdRm4SdKZSby5xBsvDnpLjgD/view?usp=classroom_web&authuser=0

El dimarts 9 d’abril, vam anar d’excursió a fer un recorregut d’exposicions. La idea principal era visitar les instal·lacions del museu Tapies que tenen obres tant d’aquest mateix autor com de Chiharu Shiota. Aquesta artista treballa amb escultura i transforma espais, a partir de la idea de l’exploració de l’individu.
Com que el nostre projecte també consisteix a reformar espais, volíem agafar idees. La seva obra omple tota la sala de fils vermells lligats a cadires, a l’habitació contigua hi havia unes quantes escultures de vidre bufat i una xarxa de cuir tintat. Ens va agradar molt, i ens va inspirar pel que fa al que significa transformar un espai sencer.

Després vam anar a veure altres exposicions que ens quedaven a prop; l’obra d’una artista independent que treballava amb molt de tèxtil i la memòria col·lectiva.

I la feina d’Ocaña, que explorava l’homosexualitat des d’un punt satíric. Aquest darrer ens va cridar molt l’atenció a causa de l’acidesa del seu art.

Hem gaudit molt d’aquesta experiència perquè hem conegut artistes que no coneixíem i ens n’hem inspirat

Laia Bayo

En la sessió passada, la Joana ens va revelar que nom tindria el nostre projecte final (When I hear a teenager talking about true love) i parlem sobre els temes que aquest documental/reality desenvoluparia. Els temes eren els següents: l’amor, la sexualitat i els sentiments, però aquests parlats per adolescents i així que l’espectador pugui observar la diversitat que hi ha avui dia en els joves i societat actual.

Després d’això, ens van fer una activitat escrita, sobre escriure una carta d’amor declarant-se a la persona que ens agrada (fictici), després les vam llegir en veu alta.

Finalment vam fer una improvisació sobre una entrevista a un jove parlant de l’amor.

M’agrada la manera de treure-li partit a un tema “tabú” com és l’amor a aquestes edats i la manera en la qual podem expressar-nos davant d’una càmera amb llibertat.

Els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Martí Pous portem moltes sessions practicant la nostra coreografia grupal per l’espectacle del 7 de juny a la Central del Circ. Avui hem decidit gravar-nos algunes de les escenes com a tastet del que veureu el dia de l’actuació. Aquestes gravacions ens serveixen per observar-nos, saber que podem millorar i quines coses estem fent bé. Volem fer i transmetre un espectacle on cadascuna aporti el seu granet de sorra. Des del principi els artistes de PSIRC ens deixen expressar les nostres idees i tot l’espectacle que veureu son idees que han anat sortin dia darrera dia, és per això que ens sentim molt identificades amb el nostre treball. Darrera de tot això hi ha molta feina i moltes hores de treball per part de tot el grup, però ho estem gaudint i aprofitant al màxim. Esperem que us agradi i tingueu ganes de venir a veure’ns.

Fins aviat.

https://drive.google.com/file/d/1KSHFMcik0uVQ0NF-JkVYuDUN0rXOGoq9/view?usp=drive_link

https://drive.google.com/file/d/1Yh75Ldr3jVY_vVAw8h4BRh1rO4b4_AXP/view?usp=sharing&t=9

Ens va fer una sessió per realitzar un vídeo ben fet per projectar en pantalla de cinema.

• https://www.cccb.org/es/participantes/ficha/marcel-pie-barba/36086

Ens sentim molt orgulloses del resultat!

Durant el mes de març, s’han dut a terme sessions de treball entre dos espais (Institut Doctor Puigvert i Fabra i Coats) per explorar l’escolta de l’alumnat mitjançant diverses pràctiques artístiques (corporals, visuals i sonores).

La primera acció es desplega en una de les sales d’assaig de la Fabra i Coats, posant al centre de l’activitat el cos per potenciar altres aproximacions físiques i relacionals que no passin únicament per la vista i la paraula. La Valentina i la Ida proposen exercicis de relaxació, desplaçaments, moviments individuals i col·lectius, amb la intenció d’afavorir climes de confiança i l’escolta als altres. Per aquesta sessió comptem amb la col·laboració de l’artista resident de la fàbrica de creació David Dorado.

La segona acció es realitza a la sala de dansa del centre educatiu, amb l’objectiu de deixar empremta dels gestos i relacions corporals de l’alumnat. Per fer-ho, es pensa en alguns moviments que possibilita l’espai, les posicions de les participants i es posen a disposició diversos elements (paper i guixos), generant espais de conversa des d’un altre lloc.

Després de realitzar la presentació al professorat i compartir l’estat del projecte artístic, la Nadia planteja continuar l’autopublicació amb la segona postal i explorar el present. En aquest cas el punt de partida és Les persones que m’envolten, el meu cercle proper… (vincles que tenim). “Pensar en les connexions on ens sostenen i ens recolzem en el nostre dia a dia”.

Seguint el procés de la postal anterior, l’alumnat realitza un dibuix on esbossa les imatges entorn als seus vincles, i a continuació crea la postal mitjançant la tècnica del brodat. En aquest cas, la referent que es posa en joc és la publicació El cuerpo de Cristo de BEA LEMA.

En el día de hoy, comenzamos la clase con el ejercicio que introdujo Lautaro en la última sesión, el de las palmadas, pero añadiendo un movimiento de “látigo” con el tronco superior del cuerpo en vez de una palmada. Nuestro artista nos dijo que teníamos que tener cuidado en ‘percutir el espacio’. Es como si golpeásemos el espacio con todo nuestro cuerpo. Teníamos que hacerlo con una parte de nuestro cuerpo específica: nuestro tronco (nuestros hombros) ya que había mucha gente lo estaba haciendo con la cadera y eso Lautaro lo noto fácilmente. Además, nos fue poniendo diferentes músicas para ese ejercicio. Había una canción que nos fue difícil de marcar la negra ya que era una melodía que empezaba en upbeat o anacrusa: se refiere a un pulso no acentuado que tiene lugar antes del primer pulso de la siguiente barra de compás. Lautaro lo hizo aposta, como una especie de reto para ver si lo notábamos y conseguíamos hacerlo bien.

Después, hicimos la primera entrada, pero tardamos más de 8 minutos en salir todos y, como en la exposición que haremos en mayo no podemos hacer eso, Lautaro nos puso una condición: cuando comience la música tendremos entre 10-20 segundos para salir la primera persona, y cuando ella salga, tendremos otros 10-20 segundos y así sucesivamente.

Al practicar el giro nos dijo que no debíamos cruzar las piernas, ya que quedaba mal. Este ejercicio se tenía que hacer dos veces, es decir, dos giros y al tercero nos tendríamos que tumbar en el suelo.

Para acabar, Lautaro añadió un nuevo ejercicio. Este consistía en levantar lentamente una mano y, cuando esta estaba a medio camino de la verticalidad, levantar la otra. Para este ejercicio teníamos que activar los dedos y que el movimiento fuera muy lento.