15A EDICIÓ (SETEMBRE 2023- JUNY 2024)

Vam anar a la Fabra i Coats i ens van fer una visita guiada per la fàbrica. Vam començar a la planta baixa davant d’un mur on hi havia imatges, vídeos i estava decorat amb una trama feta de fils de colors, ens van explicar la història de l’edifici: d’una antiga fàbrica de fils.

Després vam anar a veure l’estudi d’en Biel i ens van fer la proposta de què fessin un dibuix del seu estudi.

Finalment vam veure una exposició de David Bestué, “La ciutat de sorra” que estava disposada en 3 plantes.

L’exposició mostrava diferents aspectes de Barcelona, com els materials dels quals està feta, de com va créixer la ciutat i com ha canviat el seu aspecte, des del 1992 es van començar a fer moltes coses i es va anar transformant. A partir de les olimpíades la ciutat va canviar profundament.

Vam veure maquetes de Barcelona i ens va cridar l’atenció una vitrina que mostrava la remodelació de la Via Júlia, molt a prop d’on és el nostre institut. Ens va fer molta il·lusió reconèixer el lloc.

Abans que el Biel tornés a venir per segon cop vam estar preparant una visita per l’institut. Cadascú de nosaltres vam pensar en un espai que tingués un significat especial per nosaltres i ens vam organitzar per presentar-los per ordre des del pis de dalt (on és la nostra aula de Visual i Plàstica) fins a baix per evitar estar pujant i baixant tota l’estona.

El primer dia que va venir el Biel Llinàs a l’institut ens vam posar en rotllana i ell es va presentar,  i també ens va ensenyar el seu treball. Ens va portar les seves llibretes i les vam poder fullejar. També ens va preguntar què esperàvem fer amb ell i ens va explicar què faríem.

Ens va demanar que a les llibretes que havíem preparat féssim un dibuix de l’institut, però des de dalt, com el recordéssim,  perquè ell és un artista que treballa els espais.

Per acabar vam mostrar els dibuixos que havíem fet i el Biel els va anar mirant un per un.

Fem algunes sessions a l’Escorxador, que és un espai que tenim molt aprop i que és gran i tranquil per crear i ballar.

Fem algunes propostes:

Ens mirem als ulls: quanta estona podem estar aguantant la mirada de l’altre? És emocionant!

Ens expliquem alguna cosa tocant l’esquena del company: podem explicar-li una història?

Comencem a fer coreografies!

Comencem fent uns itineraris per la ciutat.

El primer dia anem a casa d’un company i ens convida a mirar les vistes des del seu terrat i a prendre tè amb pastes!

Quines vistes més boniques i quina llum!!!

El segon dia anem al Turó d’en Caritg i al parc de l’Escorxador.

Observem la ciutat i fem unes dinàmiques: deixem que un company ens porti per l’espai mentre tenim els ulls tancats.

Estem bé junts!

La sessió ha estat molt especial!

Hem conegut la Constanza Brncic, que és ballarina i amb qui treballarem tot el curs. Estàvem tots molt nerviosos i emocionats.

Hem anat al Mercat de les Flors. Ens ha agradat molt i volem tornar.

Hem ballat. I ens ha agradat.

Hem vist la Constanza ballar i ens ha emocionat.

Hem acabat el dia a Montjuic mirant Barcelona.

Hem celebrat l’aniversari de la Constanza, cantant-li una cançó.

En la sessió 8 vam interpretar als nostres pares i després vam interpretar algunes persones de pares i de profes i va sortir que un de nosaltres ens passem a fer de profes i vaig sortir jo per interpretar de professors i vaig haver d’improvisar, no va sortir tan malament. Després d’una estona vam tornar a sortir, però millorant l’escena perquè la primera es podria millorar. Després van sortir dues persones i van fer se passar 1 per profe i una de fill i van sortir a l’escenari i van actuar. A mi aquesta sessió em va agradar perquè es va fer molt dinàmica i no molt avorrida.

(Deivi)

La classe anterior vam anar directament a la sala d’actes per fer unes improvisacions, que tractaven de que el “pares” es posen en rotllana i es tracta de que estaven anant a la reunió a l’escola i després vam fer un altre tipus d’improvisació que era el pare donant les notes al fill.

Em va semblar divertit, tenia una mica de vergonya vergonya però em va agradar.

(Nil)

La darrera sessió vam fer un grup de persones conformat per 7 persones i van fer una impro. sobre una reunió de pares on deien que els seus fills són “gamberros” va ser divertit perquè posaven les situacions molt còmiques, però en una part tots cridaven i no s’entén res del que diuen. Ara l’altre grup  on jo estava va ser molt avorrit i seriós, no va ser res divertit, l’única cosa que va fer una mica de gràcia, va ser el Paolo que va posar un accent americà.

Després van fer un altre impro. on estaven ell Paolo i el Fuong que era d’un pare i un professor. Va estar molt bé però una mica d’emocions seria molt millor.Després van fer una continuació on el Fuong esperava al Enzo que feia de fill, per parlar sobre les notes i amb que “amigues” sortia.Va estar bé però m’agradaria veure el Fuong com a pare enfadat.

Vam fer la mateixa impro. però amb diferents persones.Van escollir l’Aina  i a mi.Per mi va ser molt divertit la impro. i molt fluida.

Com a sessió va ser molt bo i m’agradaria fer un altre sessió com aquesta.

(Juan David)

Després de l’estada al seu espai de producció artística, la Mariona i en Pedro ens han acompanyat a un espai expositiu que està molt a prop del seu taller: el Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat del Vallès.

Ha estat molt inspirador poder veure l’exposició dedicada a Aurèlia Muñoz de la mà de la Mariona i el Pedro. Aquesta artista va treballar el teixit d’una manera innovadora, investigant amb molta llibertat les seves possibilitats plàstiques i constructives.

Com l’Aurèlia Muñoz, la Mariona i el Pedro fan de les fibres tèxtils un camp de recerca artística. Els interessa la capacitat del teixit de crear estructures, i el seu potencial constructiu i expressiu.

Para esta sesión tuvimos que perder la hora de patio, ya que salimos a las once. Esto lo tuvimos que hacer porque Sara tenía una reunión y teníamos que estar ahí a las once y media. Para compensarlo nos dejaron tiempo libre hasta las once y cincuenta.

Al empezar la clase, Lautaro nos hizo una pregunta: “¿Qué os gusta hacer?”. Parece una pregunta sencilla, pero estuvimos un rato pensando y escribiéndolo. La dificultad estaba en que teníamos que argumentarlo y después sintetizarlo en un concepto.

Luego, volvimos a retomar los ejercicios corporales. Lautaro nos separó en tríos y en parejas y tuvimos que mantener el equilibrio agarrándonos de la mano. Al principio nos costó, pero al final lo conseguimos. Entonces, fuimos ampliando los grupos hasta conseguir dos grupos grandes. Esta vez teníamos unas consignas que seguir:

• 1. Agarrarnos de los compañeros de los brazos u hombros.
• 2. Movilizar la composición, buscar contrapesos.
• 3. Levantarnos de forma muy lenta.

A continuación, lo repetimos con música.

Al acabar, añadió una nueva consiga que era sospetener al compañero solamente con una mano (la otra tenía que quedar libre). Nos dijo que así se implementaba la estabilidad de nuestro cuerpo.

Aunque la sesión se hizo larga para algunos, esta tuvo dinamismo porque las figuras tenían más movimientos.