Treballant escenes, temes i títol final: més maig

Des de Carla Rovira EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc

Ja estem en l’últim període d’assajos i millores de les 5 escenes que compondran la presentació que farem a la Sala Pepita Casanellas del CC El Rellotge, el dia 12 de juny a les 12 h.

Aquest mes hem tingut un parell d’aturades, per temes d’excursions i altres jornades, però hem pogut repassar i millorar moltes escenes en el marc del treball d’actors, de producció d’alguns aspectes i de millora general de la posada en escena. D’altra banda, vam fer una dinàmica de grup per definir el nom de la peça final, a partir de frases o paraules clau de cada escena i d’aspectes comuns. Ens vam quedar amb tres frases, que vam votar en grup, i finalment va sorgir la frase “El dia de demà”.

També vam fer una sessió de fotos de cada escena i algunes fotos grupals per il·lustrar la postal final, que vam acabar de tancar la setmana passada.

El món del còmic (i nosaltres) entrem al MNAC.

Des de Nadia Hafid EN RESiDÈNCiA a l’Institut Jaume Balmes

De nou, vam visitar el MNAC i ens vam tornar a endinsar a les reserves per descobrir… còmics! I és que els museus no només conserven escultures o pintures, sinó que també poden guardar altres objectes com llibres o revistes. En aquesta ocasió, ens han acompanyat l’Àlex Mitrani i la Mercè Saura, conservadors del MNAC. L’Àlex és la persona que està fent possible que l’art contemporani -més proper als nostres temps- entri amb força al museu i, a més, és un apassionat del món dels còmics. I la Mercè treballa al gabinet de Dibuixos i Gravats, on ha tingut lloc la sessió, encarregant-se de que les obres d’art de la col·lecció fetes en paper, que són especialment delicades i fràgils, estiguin en bon estat.

Així doncs, ens van ensenyar il·lustracions originals i molt sorprenents, dels anys 70 i 80, que reflecteixen èpoques difícils, quan aquests il·lustradors defensaven la seva llibertat i feien crítica a través d’aquestes publicacions, que fins fa poc no tenien cabuda als museus. Fins i tot l’Àlex ens va ensenyar portades de discs que es guarden a l’arxiu de la biblioteca del MNAC!

Vam descobrir Mariscal (famós per ser el creador de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona o l’escultura de la gamba de la Barceloneta), Calonge (que va treballar a la revista “El Víbora”, molt acolorida i boja, ja desapareguda) i il·lustradores feministes molt combatives com la Marta Guerrero, que va dibuixar sobre les dones a Espanya després de la dictadura en revistes i fanzins sovint utilitzant l’humor i la ironia, o la Montse Clavé, que també va ser llibretera i creadora d’un festival molt important a Barcelona dedicat a novel·la negra, el BCNegra.

A la visita han aparegut de nou paraules que han anat sortint a classe durant el curs, com underground. Entenem que l’obra d’il·lustradores com la Nadia connecta amb totes aquestes artistes que des de fa molts anys s’han volgut expressar experimentant d’una manera lliure, i fora de les normes, utilitzant tècniques i estils diferents. Una mica com hem fet nosaltres explicant moments de la nostra vida.

Per acabar la visita, hem entrat per primer cop a la sala on tindrà lloc la nostra exposició. Hem compartit com podria quedar tot i hem recollit idees sobre com volem exposar les nostres postals. De moment, és un espai fosc, no massa acollidor i buit, però les properes setmanes canviarà i molt!

Sesión 25 – 02/05/24

Des de Lautaro Reyes EN RESiDÈNCiA a l’Institut Narcís Monturiol

Esta sesión se hizo el jueves, porque el miércoles era festivo y no fuimos a clase.

Como solo teníamos una hora, la actividad se hizo en el gimnasio del instituto. Empezamos practicando las posiciones donde nos íbamos a colocar, porque era algo nuevo que no acababa de salir bien. Estuvimos un rato haciendo eso porque había gente que no vino el día que lo hicimos por primera vez. También practicamos la salida al espacio, debido a que había personas que salían cuando no tocaba o se reían al mirar a los compañeros. También Lautaro nos dio unas advertencias que debíamos seguir. La primera era que al llegar al sitio teníamos que ampliar la mirada y no mirar al suelo. Otra era que al llegar no debíamos cerrar los ojos y empezar a balancearnos hasta que no llegara la última persona.

Sesión 24- 24/04/2024

Des de Lautaro Reyes EN RESiDÈNCiA a l’Institut Narcís Monturiol

En esta sesión teníamos que hacer un ensayo abierto en el casal de Can Travi.

Así que nos saltamos el patio ya que a las 11:00 salimos para allá. Nos comimos el bocata de camino y después tuvimos un rato mienras despejaban la sala de sillas y mesas.

Por suerte, nos quedó un poco de tiempo para repasar las referencias de la música y hacer un pequeño ensayo rápido.

Llegó poca gente: una tallerista, trabajadores del casal de barrio y la madre de Nora, una compañera.

Las acomodamos mirando hacia el espacio, con nosotros. Lautaro les explico de qué trataba lo que iban a ver, pero sin dar muchos detalles para no desvelar la sorpresa.

Después, la música empezó e iniciamos el fragmento de la obra que teníamos terminada: nos pusimos todos en el espacio y cerramos los ojos; empezó el balanceo, nos movíamos lado a lado, cada vez con más fuerza, y sonó el goteo; abrimos los ojos e hicimos el pulso diagonal hasta que llegó el momento de hacer el desplazamiento; para acabar, nos tumbamos en el suelo y empezaron los movimeintos circulares.

Nos aplaudieron bastante y dimos turno al coloquio. Les pareció una experiencia muy impactante ya que les sorprendió que durante algunos momentos no sucediese nada. También les transmitió mucha calma y les dio la opoprtunidad de conectar con ellos mismos, de disfrutar del presente. Creemos que fueron comentarios muy positivos e interesantes.

Cuando se fueron aún quedó un rato para continuar ensayando el final de la pieza.

Fue una sesión larga, aunque no lo pareció, ya que, nos saltamos el patio para ir al casal directamente.

Comença el muntatge

Des de Domènec EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Bastida

El dia 25 d’abril, vam començar a construir i a organitzar-nos. El primer que vam fer va ser marcar com i on, posar i muntar el moble, és a dir, visualitzar com quedaria l’estructura abans de començar a caragolar o encolar qualsevol peça. Quan ja teníem l’estructura feta l’havíem deixat secant una estona, al final quan ja estava tot enganxat, vam utilitzar un trepant per perforar un forat i posar-li claus perquè estigui més estable. Començant per aquest podíem saber com funcionava tots; els caragols, els trepants, com fer els forats…

A partir d’aquí, com ja sabíem com funcionaven les eines i el procés que havíem de seguir, ens vam distribuir tots en diferents grups per començar a muntar totes les parts de l’estructura.

Està sent un treball molt maco perquè és una cosa que no hem fet mai tot i que a vegades és estressant perquè hi ha mòduls que són molt complicats de muntar.

Passos previs al muntatge

Des de Domènec EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Bastida

Avui el Domènec ens ha explicat l’estructura que té pensada per nosaltres i com serà. Hem decidit crear un moble amb la forma de la Bastida, ja que és el que ens uneix a tots. Primer el Domènec ens va dir quines serien les mides del moble per tal que nosaltres ho visualitzèssim i ens ho poguéssim imaginar, i amb l’ajuda de les taules i les cadires de l’aula vam fer una petita representació de com seria.

Els dies següents vam acabar de decidir si l’estructura tindria prestatgeries, com la mouríem, quins materials i eines necessitaríem, etc. El Domènec va portar llibres amb fotografies de projectes semblants on ell havia participat, perquè ens poguéssim inspirar en ells a l’hora de decidir com seria l’estructura final.

Les fustes van arribar un dilluns 22, però poder començar la construcció, primer havíem de classificar-les per saber a quin mòdul pertany cadascuna, per a organitzar-nos millor, i això vam fer. El moble està dividit en tres mòduls, als quals vam assignar tres colors: vermell (la part dels seients), groc (la part on seiem), i blau (que és la part central de l’estructura).

Visita a l’exposició de Daniel Steegmann

Des de Mariona Cañadas i Pedro Murúa EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola El Molí

“Una selva no és només un conjunt d’arbres. És totes les formes de vida que hi interaccionen. El que fa que la selva sigui tan rica son els milions i milions de interaccions metabòliques que hi ha entre les diferents espècies. Podria arribar a ser una metàfora d’un nou paradigma cultural que reconegués que tot és interdependent.

Hi ha sempre un diàleg, hi ha sempre una interacció. Les coses no son d’una sola via. 

Aquí a Occident ens hem acostumat a entendre el món per un sistema d’oposicions. Entendre la realitat amb aquestes divisions i amb aquestes jerarquies ens ha permès destruir la natura sense pensar que ens estàvem destruint a nosaltres mateixos, perquè d’alguna manera ens hem situat fora, ens hi hem situat separats.

Els treballs que es veuen al MACBA qüestionen aquestes divisions ontològiques i que en difuminen els límits.
Hem fet un esforç molt gran d’intentar donar el màxim d’espai a l’espectador, perquè tingui la seva pròpia experiència”

Daniel Steegmann