15A EDICIÓ (SETEMBRE 2023- JUNY 2024)

Quina il·lusió compartir el vídeo de la presentació!! Una performance coreogràfica que vam crear amb la Constanza Brnčić anomenada ‘L’Escorxador tremola’

El projecte s’ha presentat el dimarts 11 de juny a la tarda a la Fabra i Coats, en el marc de la trobada de l’Orxata d’EN RESiDÈNCiA, juntament amb la presentació del grup de l’Institut Sagrera Sant Andreu acompanyat per la Tatiana Donoso. El grup d’alumnes, juntament amb en Biel Llinàs i les dues professores, han presentat i compartit el procés de creació. La presentació es composa de l’aula portàtil estesa a terra, amb les llibretes de les alumnes exposades a sobre, i una projecció en gran de les fotografies del procés, així com una taula amb les publicacions que recullen el material del procés, perquè el públic les consulti i en pugui agafar. Entre dues columnes al fons de la sala, s’exposen els fulls d’una de les publicacions sencera, que després de la presentació poden consultar els assistents.

A la presentació han vingut familiars i amics dels alumnes i d’en Biel, així com responsables del programa i persones vinculades amb la cultura, i també l’Isidre Ramos de l’associació de veïns de La Prosperitat. Ha estat una presentació molt agradable i profitosa, en la qual hem pogut intercanviar impressions amb l’altre grup d’EN RESiDÈNCiA que presentava el seu projecte, i ha estat especialment interessant poder compartir les reflexions a partir d’un procés tan experiencial com aquest.

 

La presentació del projecte ‘El conte a dins’ s’ha realitzat el dijous 13 de juny a la tarda a l’Espai 3 Ulls de l’Institut Escola Trinitat Nova. El grup d’alumnes, juntament amb en Pato Mena i les professores, presenten i comparteixen el procés de creació. Primenament, les alumnes fan una presentació a l’Espai 3 Ulls acompanyats d’unes diapositives amb imatges del procés de creació i la instal·lació de l’obra final. A continuació, les alumnes han conduït el públic a la biblioteca Trinitat Nova perquè puguin veure la instal·lació i les aplicacions directament. A la presentació han vingut familiars i amics dels alumnes i del Pato Mena, i també responsables del programa i persones vinculades amb la cultura. Ha estat una presentació molt especial i emotiva, en que les alumnes han anat llegint i comentant els contes que han treballat per petits grups a les persones assistents.

Aquesta instal·lació, amb petites variacions s’ha instal·lat també a les altres tres biblioteques de la Xarxa: Xavier Benguerel, Trinitat Vella-José Barbero i Jaume Fuster, i es podrà consultar fins a finals de setembre 2024.

Les peces que conformen l’exposició!

El dimarts 11 de juny a les 17:30h es va fer la presentació pública de Aquí no hay obra, el procés de creació realitzat per l’alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Doctor Puigvert durant la residència de la Valentina i la Ida aquest curs 2023-2024.

Durant les sessions anteriors i el mateix dilluns, l’alumnat ha estat preparant aquest moment on compartir els seus treballs i els aprenentatges d’aquesta experiència viscuda. Per una banda, es va desplegar una cartografia per explicar els eixos explorats i les relacions entre aquests, mitjançant el diàleg entre imatges de les accions i text a mode de paraules clau.

Per altra banda, a la biblioteca de l’institut, es va dur a terme la instal·lació de diverses propostes i creacions realitzades per l’alumnat per explicar el relat del procés. Entre aquestes, es van mostrar fragments d’un mural col·lectiu d’expressió lliure, algunes peces d’escultura que representaven elements abstractes resultat de gestos, moviments i accions corporals, i un vídeo que documentava el making of d’algunes activitats.

A la presentació van participar algunes famílies, docents i equip directiu de l’institut, i altres persones vinculades als àmbits d’art i educació. Per grups, l’alumnat va explicar la cartografia del projecte, i després es va generar un espai de preguntes, respostes i valoracions entre el públic i el grup d’EN RESiDÈNCiA. Una de les alumnes va comentar que aquesta assignatura li havia agradat molt perquè a vegades li oferia la possibilitat de decidir aquelles coses que volia fer. Una altra va dir que havia après a mirar allò abstracte.

Hem construït un moble que té la forma del nostre institut. És un moble que volem que sigui útil, còmode, agradable, pràctic i alhora, quan l’imaginàvem, volíem que fos factible.

L’hem instal·lat a l’entrada de La Capella i tenim la sensació que és un espai molt adient. Els visitants s’hi asseuen, el fan servir!

Un cop acabat el període d’exposició, la barcassa tornarà a La Bastida! Ja tenim pensat on el col·locarem.

Hem presentat la nostra peça a La Capella. Ha estat emocionant. N’estem orgulloses!

‘Hola, bona tarda. Benvinguts a La Capella.

Avui presentarem la nostra obra d’art anomenada “La barcassa, un lloc per a tothom”, que hem fet conjuntament amb l’artista Domènec. També ens han donat un cop de mà l’Agnès, l’Àngel i les professores Irene Acevedo, Maria Roger, Maria Rosa Pintor i Nerea Cabañero.

Nosaltres som l’alumnat de 3r de l’ESO de l’Institut La Bastida i destigem que gaudiu de la nostra exposició. Ens fa molta il·lusió estar avui amb vosaltres, agraïm molt la vostra presència.

La nostra obra està pensada per a què la gent pugui passar l’estona aquí dibuixant, llegint o tranquil·litzant-se. Hem passat per moltes dificultats al llarg del procés: en un moment ens vam adonar que faltava una peça de fusta. Ara els meus companys i companyes ho explicaran. Siusplau manteniu silenci durant l’exposició, gràcies!

En Domènec és un home de 62 anys d’edat, va començar el seu camí en l’arquitectura fa 35 anys. Ell està enfocat en l’art contemporani, com l’obra que vam veure al MACBA L’estadi, el pabelló i el palau. A nosaltres ens ha acompanyat en l’assignatura optativa “Art en Residència”, que ha consistit en crear una obra tots junts. D’en Domènec, hem valorat molt la humilitat, la paciència i l’empatia. Ens fa molta il·lusió compartir aquesta obra amb tots vosaltres, esperem que us agradi!

Al llarg d’aquest procés hem fet moltes coses. A l’inici del curs, vam fer una excursió per tota Santa Coloma de Gramenet. En acabar l’excursió, vam fer una exposició amb l’artista per tal que conegués una mica més la nostra ciutat. Després vam fer uns dibuixos de la façana de la casa de cadascú. Més tard, vam dibuixar la nostra casa dels somnis i finalment la vam muntar en unes maquetes. Un cop acabades, les vam exposar als nostres professors.

Després de fer la maqueta i l’exposició al professorat, vam fer l’excursió al MACBA. Allà vam trobar la nostra inspiració, ja que vam descobrir que qualsevol peça podia tenir un significat, un sentit. Vam posar en comú que volíem que la nostra obra fos més gran que una maqueta de cartró , volíem utilitzar eines i poder crear una cosa que fos útil per a tots.

La nostra obra va començar amb una maqueta i moltes il·lusions. Quan vam començar a pensar la nostra peça final, vam fer una sessió amb una pluja d’idees de com volíem que fos i les vam anar apuntant a la pissarra. Volíem que fos còmode, que hi poguéssim dormir, escriure… que fos útil, real i alhora que fos factible.

Seguidament, en Domènec va portar un esbós del moble i va encarregar a un fuster que fes les fustes a la mesura que li vam demanar. Quan van arribar les fustes vam començar a muntar el moble i amb ell es va fer realitat el nostre somni.

Ara us explicarem la última part del projecte, que és la construcció del moble “La Barcassa”. La construcció va ser entretinguda però no va ser fàcil ni l’inici ni la organització.

Ha sigut un projecte que ha necessitat tota la nostra col·laboració i esforç. Nosaltres no hem treballat sols, ja que sempre hem tingut l’ajuda i el suport d’en Domènec, l’Àngel, l’Agnès, la Maria, l’Irene, la Maria Rosa i la Nerea.

No tot el procés ha sigut fàcil. La fusta es trencava, els materials no van arribar quan estava previst, no totes les peces encaixaven… hi havia molts inconvenients que no esperàvem. Però, tot i així, hem pogut solucionar tot i hem pogut acabar a temps i correctament. Un cop vam finalitzar el moble, vam experimentar amb ell i vam comprovar que feia la seva funció. Ha sigut una bona experiència, la repetiríem.

Comiat

Després d’aquest treball tan difícil en equip, el resultat es veu reflectit en aquesta obra. Hem posat molta il·lusió i companyoria. És un treball que no havíem fet abans però que ens feia molta il·lusió crear.

Ens vam compromotre en cada part de la creació de l’obra, tots col·laboràvem a la nostra manera i vam poder donar la nostra opinió i idees. És un treball que té la petjada de cadascú de nosaltres impresa en cada part del moble.

Finalment, per a la creació del títol de la nostra obra, van sorgir diverses idees, les quals van acabar en un manifest que ens va agradar molt i que té un bonic significat per a nosaltres. Ara ens encantaria que vosaltres poguéssiu escoltar-lo.

MANIFEST

Embarcar-se.

Embarcar-se en un lloc per estar.

Embarcar-se en un laberint.

Embarcar-se per trobar-se.

Embarcar-se En Residència.

Embarcar-se en un vaixell.

Embarcar-se per viatjar.

Embarcar-se en una muntanya.

Embarcar-se en la fantasia.

La Barcassa, un lloc per a tothom.

HE VINGUT ENGANYADA és el títol del projecte i ha quedat recollit amb una publicació. El disseny ha estat realitzat per la Maria Beltimore, a partir de tot el treball realitzat a l’aula amb la Irena Visa.

Estem contentes de com ha quedat!

Un cop ja hem presentat el projecte i hem fet una sessió de comiat amb la Irena Visa… recapitulem i comentem el projecte!

Què ens ha aportat? què ens ha permès? què hem après?

• Ens ha agradat el grup de companys que hem tingut i que hem pogut conèixer millor.

• Coneixements de la vida d’un artista i saber més de prop com viu i com es guanya la vida. Ens va agradar molt poder tenir accés a la seva economia i saber quants diners li pagaven per cada obra i com funciona aquest món.

• Fer aquest programa ens ha obert la ment i ens ha fet veure el que ens envolta d’una altra manera.

• Hem ampliat la nostra visió de l’art ja que nosaltres ens pensàvem que era més limitat, només pintar i dibuixar. Hem après a expressar-nos d’una manera més conceptual i la importància de les cartel·les i a diferencia pedra i menhir.

• Fer moltes sortides com a aspecte positiu. Hem pogut conèixer Santa Mònica i tots els serveis que ens dona. També ens va interessar molt veure tota la feina que hi ha darrere d’un museu i poder entrar a les oficines i altres espais de la Fundació Miró.

Quins elements no ens ha interessat o que pensem que es poden millorar?

• En general, en ha semblat massa teòric. Ens hagués agradat que fos més dinàmic com hem fet més al final.
• L’últim trimestre (primera meitat) semblava que no avançavem, era molt repetitiu tota l’estona revisant textos.

Com en hem sentit durant la mostra final i després:

• Primer estàvem molt nerviosos però després molt satisfets i llavors hem vist que la feina ha valgut la pena.

• Ens hem sentit poderosos importants ja que teniem el museu per nosaltres.

• Estem orgullosos.

La inauguració va ser un èxit així com la forma en la qual van quedar totes les peces i elements presentats en l’exposició.
Només us mostrem una petita mostra del que vam fer i exposar, així com de l’assaig general que van realitzar els nostres companys mitja hora abans de l’acte.