Des de Oriol Morales i Pujolar EN RESiDÈNCiA a l’Institut Barri Besós
Comencem a aprofondir en el bell mig de l’obra,
allò que podem anomenar l’àtom, el centre mediàtic, l’espai físic…
Treballem en la creació del parc d’atraccions Fili FiIi…
Primer ens documentem,
mirem,
escollim opcions …
i…
Li donem vida, per tal de poder incorporar-lo a les nostres vides…dramàtiques…
Anem-hi, allà on sigui…
Jordi Sánchez, Professor.
INSTITUT BARRI BESÒS.
Des de Tatiana Donoso EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Sagrera Sant Andreu
El dimecres dia 13 de març vam organitzar una sessió oberta de Creadors en Residència de cara al professorat del nostre institut, de mode que ens vam quedar (gairebé) tots a dinar i a la tarda els hi vam fer la nostra “classe” als professors. La sessió es va desenvolupar així:
En primer lloc, vam presentar que era el projecte Creadors en Residència i els vam estar explicant el que havíem fet al llarg dels dos trimestres que portem d’assignatura, i ens vam centrar en tot el tema dels poemes que havíem tractat i “replicat” a la nostra manera. Un cop els hi vam llegir els nostres poemes, els hi vam fer escriure uns de propis perquè els recitessin en conjunt. Només la consigna va ser el començament de cada frase, tots havien de començar amb la frase “Me acuerdo” i “No hay nada más lindo” (tal com vam fer nosaltres amb la Tatiana).
Un cop van acabar, els vam dividir en dos grups per ensenyar-los els projectes que havíem fet abans: El mapa i el diari-quadern.
La resta de la sessió va ser cadascú explicant els seus propis projectes davant dels professors que preguntaven.
Crec que en general es va gaudir molt, ja que aquell claustre no va tenir res a veure amb els que normalment fan (segons ells deien), i creiem que var ser un moment molt bonic en què van compartir records i sentiments en els quals tothom es veia reflectit entre els altres docents, els companys de feina.
Laia Bayo
Des de Mariona Cañadas i Pedro Murúa EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola El Molí
En la nostra estructura hi poden teixir simultàniament més de cinc persones. El que hi passa mentre hi treballem és ben interessant. Converses, moviments, canvis de lloc, de pensaments, de posició, de fil, de teler. Apropaments, col·laboracions. És un temps i procés que afecta l’aspecte del que s’està teixint i també els estats d’ànim dels qui teixeixen. Com l’ordit i la trama, les persones s’entrellacen en els processos dels altres.
Des que vam començar a muntar les primeres estructures amb taules ja fa dos mesos, i gràcies a les observacions, comentaris, registres i acompanyament de la Mariona i en Pedro, ens hem anat interessant en allò que passa mentre estem teixint. Posem en valor aquest temps en que a banda de fils passen altres coses invisibles. Avui hem dedicat part de la sessió a activar la nostra estructura i hem reiniciat teixits que havien treballat els professors durant la sessió que els vam dedicar.
Des de Mariona Cañadas i Pedro Murúa EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola El Molí
Annie Albers
Anne Lindberg
Instal·lacions de Sheila Hicks
Obres Teresa Lanceta a l’exposició ‘Teixir com a codi obert’
Ens ha interessat molt l’obra Das Was Ist (2020) d’Ulla von Brandenburg. És una instal·lació formada per una sèrie de teles pintades amb una obertura circular a cadascuna d’elles, disposades una darrere l’altra, en paral·lel. En el documental ‘Àrt tèxtil’ hem vist com els visitants caminaven entre les teles penjades i, en veure’s entre les obertures circulars, les persones formen part d’aquesta instal·lació.
Quina forma podria prendre una estructura en un espai com el MACBA?
Dibuixem pensem les nostres pròpies instal·lacions i estructures
Des de Mariona Cañadas i Pedro Murúa EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola El Molí
Amb l’acompanyament de l’artista i investigadora Blanca Arias hem transitat algunes sales i centrat en algunes de les obres de l’exposició ‘Preludi. Intenció poètica” que pertanyen a la Col·lecció MACBA.
Des de Oriol Morales i Pujolar EN RESiDÈNCiA a l’Institut Barri Besós
Avui hem anat a La Caldera, convidats a veure un assaig obert de la Laila Tufur, que està preparant un obra per estrenar d’aquí a uns mesos… tot un privilegi!
Hem travessat la Diagonal de punta a punta, desde diagonal mar, fins quasi el Camp Nou a ons ens esperava el Carles Giner.
La Caldera és un centre de creació de dansa que impulsa la recerca artística al voltant del cos i la dansa.
https://www.lacaldera.info/ca/activitats
En han rebut el Javier Cuevas i la Cristina Riera, que ens han fet sentir com a casa, super amables, molt pendents de nosaltres, enfí un 10 ¡ Moltes gràcies, esperem poder col·laborar amb vosaltres en algún projecte!
I qui és la Laila Tufur? Dons…deixem que es presenti ella…
Vaig néixer i vaig créixer a Granada, vaig estudiar coreografia a Reykjavík, Lisboa i finalment em vaig llicenciar a l’Institut del Teatre. El 2017-18 vaig cursar el MPECV del Reina Sofia, i entre 2020/21 el PEI del MACBA. Actualment treballo com a docent al Conservatori Superior de Màlaga. Els meus treballs com a creadora són Mi arma, Monstruo, Cobalto, Carne de Canción i actualment Maja y Bastarda. Amb ells vaig guanyar el Certamen de Maspalomas i el de Madrid, a més de presentar-se a nombrosos festivals aquí i allà. Com a intèrpret he treballat per a Janet Novas, Xavier Le Roy, Jerome Bel, Lipi Hernández o Albert Quesada.
Una autèntica crack, amb una sensibilitat artística brutal…
La veritat és que va ser espectacular, poder veure la Laila, actuant només per a nosaltres, en petit comité… ens presentava el projecte en el que està treballant MAJA y BASTARDA, un espectacle que es preveu brillant.
Eclèctic, amb moltes referències culturals que recorden a Jordi Savall, a Goya, a Federico García Lorca, al sentir musical del poble andalús… un goig tenyit de vermell!
i un cop acabat, el col·loqui, a on vàrem preguntar, contrastar, aprendre… de una artistassa com la Laila!
En definitiva una matinal I N O B L I D A B L E.
I com que no vull fer cap spoiler, faré una picada d’ullet a la Laila… Va por ti!!!
Jordi Sánchez.
Professor.
INS. BARRI BESÒS.
Des de Biel Llinàs Teatre EN RESiDÈNCiA a l’Institut Nou Barris
Vam començar a preparar la sessió oberta amb les següents preguntes: què, com i on volíem mostrar el que estem treballant. Això ens va servir per estructurar-nos i també per reflexionar sobre tota la feina feta des de l’inici del projecte.
Primer vam fer un repàs sobre tot el que havíem fet al llarg del projecte, i una vegada ho teníem tot, ho vam apuntar a la pissarra i ens vam repartir els apartats entre la classe en grups per poder exposar-ho més endavant a l’equip directiu.
Vam crear una presentació amb fotografies sobre tots els temes com a suport visual i vam triar el gimnàs com a lloc on mostrar la nostra Aula Portàtil.
El dia de la presentació tot va sortir perfectament, tots els alumnes van exposar la part del projecte que li corresponia en companyia del Biel.
A la presentació vam proposar als professors de fer una activitat que consistia en calcular quantes classes podrien cabre en el gimnàs sense fer l’ús d’una cinta mètrica.
Des de Biel Llinàs Teatre EN RESiDÈNCiA a l’Institut Nou Barris
En aquesta sortida vam anar a la Xarxa de Dones Cosidores que està al carrer del Canigó de Barcelona. El Biel havia contactat prèviament amb elles per explicar-los el nostre projecte, que necessitàvem cosir teles de molta llargada i els va demanar si ens podrien ensenyar a cosir.
Quan vam arribar, les dones cosidores ens havien preparat unes mostres amb diversos punts d’inserció. Després d’explorar les diferents possibilitats que oferia cadascun, vam escollir quins eren els tipus que volíem aprendre i ens els van ensenyar a cosir. Després d’haver après les puntades bàsiques, ens van deixar cosir allò que volguéssim, per exemple hi va haver companys que es van cosir una funda pel mòbil o coses petites com cors, bossetes petites per posar bales de vidre i formes diverses. Mentre cosíem i xerràvem ens van convidar a esmorzar galetes i sucs.
Vam gaudir molt d’aquesta experiència, vam aprendre i ens ho vam passar superbé.
Des de Biel Llinàs Teatre EN RESiDÈNCiA a l’Institut Nou Barris
Vam anar a visitar el Centre d’Art Santa Mònica a Ciutat Vella i hi havia una exposició sobre el colonialisme. Després vam visitar La Capella, al carrer Hospital on hi havia una exposició col·lectiva de la qual en Biel en formava part.
Va ser el primer cop que vèiem l’obra del Biel en directe, i ens va agradar molt. Hi havia pistes de la seva vida i espais on ha treballat i viscut. Hem intentat esbrinar com era i quant mesurava l’espai construït. En Biel ha respost a totes les nostres preguntes i quan hem tornat a l’institut hem seguit xerrant sobre què ens havia aportat l’obra i quina relació tenia amb el que estem treballant.
