Mes: gener de 2024

Per poder fer la nostra peça el primer pas era preparar el fang. Per tant, vam fer el procediment d’amassar en petits blocs perquè quedés més compacte i que no quedés aire en la massa. Una vegada que estigués amassat el vam posar en un marc de fusta per guanyar la forma quadrada característica de les rajoles. El vam deixar assecar una mica uns dies perquè guanyes una mica de consistència i poder procedir a fer la nostra obra.

Vam fer figures abstractes amb les restes de ceràmica trobades en la sortida pel barri. També vam provar amb diferents ordres per crear noves figures, encara que algunes no es mantenien dretes i queien.
Vam voler crear paisatges temporals, tant amb les figures com amb el pòster.
Aquests murals els vam fer per reconèixer els diferents tipus de formes ceràmiques i posar-ho en un lloc on tothom ho pugui veure.

Escrits, dibuixos i produccions plàstiques diverses han servit per recollir i fer-nos presents les moltes vivències, algunes personals, d’altres compartides, dels primers mesos d’En Residència.

En esta sesión hicimos algo parecido a la anterior. Para empezar, estuvimos hablando sobre la oportunidad de ir a Montjuic. Nos dijo el día, la hora, cómo funcionaria, etc. También nos dijo que pensáramos un vestuario, que fuera cómodo, pero no ropa deportiva. También dijo que no podían salir marcas.

Luego, nos separó en dos grupos, así Lautaro pudo ver cómo se iba configurando la composición. Mientras estábamos haciéndolo, nos dio nuevas consignas: que teníamos que hacer un rebote al llegar a la posición, que los movimientos de los brazos y las piernas fueran más lentos… También comentó que no podíamos arreglarnos la ropa ni el pelo, porque rompía el movimiento, y que no mirásemos al suelo todo el rato, sino que la mirada siguiera el movimiento.

Después de esto, Lautaro nos puso en un grupo entero, para ver como íbamos. Aquí nos pidió que nos distribuyésemos de forma heterogénea, es decir, que nos mezclásemos (que estuvieran todos los chicos juntos en una parte del espacio y que no nos pusiéramos al lado de algún amigo/a)

Personalmente, después de visualizar los vídeos de la sesión, creo que hay cosas que deberíamos cambiar, como por ejemplo deberíamos tomar consciencia e ir más lentos, ya que la tendencia es a ir acelerándose. También creo que deberíamos marcar más el rebote, ya que a veces no se nota.

A la primera part, l’Alfredo i el Marc ens van explicar més coses sobre la presentació que farem al febrer, ens van explicar a quina hora havíem de venir aquell dia, i que hauríem de fer una presentació per al dia de la representació, explicar de què es tracta l’actuació i explicar coses sobre el projecte.

A la segona part, ens vam tornar a dividir en els tres grups, el grup de les cadires va anar al gimnàs amb Pau, i els altres dos grups petits, es van quedar a la classe de música amb l’Alfredo i el Marc. El grup de les cadires va tornar a practicar l’actuació, però van afegir coses, van afegir un codi amb els llums, al gimnàs hi ha tres llums, van fer tres petits grups i cada grup es guiava amb una llum. Hi havia una persona que s’encarregava de les llums, si una llum s’apaga, el grup que correspongui a aquella llum, havia d’estar quiet, i així amb tots els llums.

El grup que era a la classe de música, van seguir practicant amb els poemes i millorar amb els instruments. Després Pau va anar cap a la classe de música per veure que van afegir els grups dels poemes i l’Alfredo i el Marc van anar cap al gimnàs per veure que van afegir el grup de les poemes i gravar-nos.

El dimecres passat nosaltres vam anar a la sala d’actes i vam fer una cercle, i estirament mode de dutxa.i després vam fer un teatre de personatges, jo sóc l’artista famós i jo he pintat una paret i és es molt vella i també famosa. Després vam fer una xerrada i després vam veure les actuacions teatre dels meus companys. Finalment, ,i després fem vam fer una cercle vam jugar a ZIP,ZAP. Aquesta sessió m’ha agradat molt perquè hem fem una teatre i fem un joc.
(Talha)

La sessió 11 va ser més d’improvisacions, per això vam anar a la sala d’actes i vam començar amb uns escalfaments en parelles que em feien una mica de mandra, seguit la joana ens va fer caminar per l’espai i quan creuàvem algú reaccionar d’alguna manera com per exemple com si fóssim millor amics… Em sentia una mica perdut perquè cada vegada que ens creuàvem amb algú la improvisació durava un temps i ens quedàvem en blanc, així que intentava no creuar ningú. La segona part de la classe la vam dedicar a fer una improvisació en concreta que era una exposició en un museu, tothom anava a la seva bola i hi havia molt de caos perquè un robava l’altre escombrava no sortia cap diàleg realment interessant i veient-ho va ser en la meva opinió massa moguda.I per acabar vam dividir-nos en dos grups per fer una improvisació més concreta, cadascú tenia un personatge i el context era que l’artista principal presentava la seva obra mestra, però un altre personatge l’acusava d’haver-lo copiat, em sembla que al torn del meu grup va ser bastant fluids sense talls, però que potser al final es va desviar una mica.
(Paolo Correal)

Al novembre, vam fer un Mapa personal inspirat en el que ens va portar la Tatiana, un mapa brodat de la seva infància al barri de la Trinitat Vella.

Aquesta va ser la primera sessió del mapa:

Vam agafar un paper gran gairebé tots, ja que era l’opció més senzilla. El dilema més gran va ser que no sabíem com fer-ho, així que els que vam tenir més iniciativa vam començar, i els que no, van anar migrant per les taules agafant idees.

Cada mapa s’estava fent de forma diferent, diferents vides, diferents maneres de representar-ho i llocs per a col·locar-hi.

A dins del mapa s’havia de col·locar després un personatge que vam inventar, a partir d’una llista de la compra que havíem fet prèviament.

Uns, van decidir d’on ferien el mapa i quin seria el seu recorregut, altres ja van començar a pensar i dissenyar el personatge al qual donarien vida.

Finalment, en una altra sessió vam acabar-los, però això seria unes quantes sessions després.

Van sortir mapes molt diferents i molt interessants.

(Daina Muñoz)

I aquí en teniu d’altres…

  MY SAFE PLACE

Diría que tengo dos espacios seguros, uno estar con mis seres queridos y el otro, como diría mi madre, mi cueva, mi habitación. Allí paso la mayoria del tiempo, me gusta porque siempre tuve la habitación compartida con mi hermano, de pequeños

y ahora tengo mi propio espacio, la habitación es cuadrada y pequeña pero con espacio suficiente. Me gusta bailar y allá es donde practico y perfecciono mis movimientos, también veo películas, series y videos de youtube, hago los deberes y de lo que más me gusta comer y dormir.

MI LUGAR IDEAL

Mi lugar ideal es mi habitación es muy normal, es rectangular de color gris, tengo una cama, un armario, una tele y un tocador.

Para mi, mi habitación es como mi vida, lo hago todo ahí como, juego, escucho música, duermo, mucho y muchas más cosas.

Me siento muy segura en mi habitación, me encanta estar sola y apartada. 

ESPACIO SEGURO

Mi lugar seguro son muchos lugares, pero si tuviera que escoger uno, sería mi habitación, porque cuando entro estoy sola. 

Sí que entran, pero es para dejar algo o decirme algo, etc…

Mi habitación es cuadrada y es de color celeste. Allí puedo hacer mis cosas sin que me molesten, tocar el teclado, estar con el móvil, cuando vienen amigas puedo jugar dentro, sin que me molesten algunos, y, lo más importante ,es que está mi cama, donde puedo dormir y hacer mi siesta de la tarde. También me gusta mucho tener una ventana al lado de la cama y me gusta, ya que veo cómo entra el sol y además tengo un enchufe para el cargador allí al lado.

El nostre lloc ideal, la nostra cova dels secrets…

Jordi Sánchez.

Professor.

INS. BARRI BESÒS.