Mes: novembre de 2023

Para esta sesión tuvimos que perder la hora de patio, ya que salimos a las once. Esto lo tuvimos que hacer porque Sara tenía una reunión y teníamos que estar ahí a las once y media. Para compensarlo nos dejaron tiempo libre hasta las once y cincuenta.

Al empezar la clase, Lautaro nos hizo una pregunta: “¿Qué os gusta hacer?”. Parece una pregunta sencilla, pero estuvimos un rato pensando y escribiéndolo. La dificultad estaba en que teníamos que argumentarlo y después sintetizarlo en un concepto.

Luego, volvimos a retomar los ejercicios corporales. Lautaro nos separó en tríos y en parejas y tuvimos que mantener el equilibrio agarrándonos de la mano. Al principio nos costó, pero al final lo conseguimos. Entonces, fuimos ampliando los grupos hasta conseguir dos grupos grandes. Esta vez teníamos unas consignas que seguir:

• 1. Agarrarnos de los compañeros de los brazos u hombros.
• 2. Movilizar la composición, buscar contrapesos.
• 3. Levantarnos de forma muy lenta.

A continuación, lo repetimos con música.

Al acabar, añadió una nueva consiga que era sospetener al compañero solamente con una mano (la otra tenía que quedar libre). Nos dijo que así se implementaba la estabilidad de nuestro cuerpo.

Aunque la sesión se hizo larga para algunos, esta tuvo dinamismo porque las figuras tenían más movimientos.

Este día le dimos la bienvenida a nuestro nuevo compañero, Santiago. Después de explicarle de qué iba todo este proyecto, comenzamos a poner en común los deberes que teníamos: pensar en una canción y si nos había costado encontrarla.

Después, continuamos con la representación de nuestras figuras con profundidad, pero con la diferencia de que teníamos diferentes grupos respecto de la otra sesión.

Con nuestro nuevo compañero, tuvimos que llevar a cabo una puesta de escena, donde hicimos tres pasos: en primer lugar debíamos representar nuestra figura inicial, la que dibujamos en la sesión anterior. Después de un rato, un miembro de cada grupo cambiaba la forma en la cual representaba la figura muy lentamente y los demás miembros del grupo le tenía que copiar. Por último, debíamos de volver a representar la figura del paso dos de otra manera distinta.

Luego, hicimos algo bastante parecido, con un grupo más extenso: una persona de cada grupo tenía que representar su figura y el resto de el grupo le copiábamos, así con todos los grupos.

Para finalizar esta sesión, todos nos tumbamos en el suelo, y mientras Lautaro nos ponía una canción tranquila para pensar e imaginar un paisaje natural que se nos venía a la mente.

En esta sesión en general, a todos nos pareció algo complicado pensar en una canción, pero en el resto de la sesión nos pareció bastante divertida, a la gran mayoría nos encantó la parte de tumbarnos en el suelo e imaginar en un paisaje natural.

Som l’alumnat de 3r que participa en aquesta optativa i volem dedicar aquesta primera entrada del blog a fer una petita introducció tractant d’explicant què fem i amb qui. 

Aquest curs estem treballant amb la Lucia del Greco, que és filòloga, escriptora i directora teatral.

De moment estem fent moltes activitats relacionades amb la creació de confiança i dinàmiques de relaxació. 

Encara no sabem quin serà el producte final, tampoc tenim clar què estem fent, però imaginem que aquestes sessions d’iniciació amb la Lucia ens ajudaran entendreu.

En aquesta sessió no han vingut ni la Valentina ni la Milagros perquè el dia abans havíem treballat a la visita del Mercat de les Flors. Hem fet la classe amb el Quim, la Cristina i la Isolda. Hem fet una classe en la tònica de EN RESIDÈNCIA, és a dir, que el protagonisme el tenia el moviment: amb escalfament, algun joc o dinàmica, però vam fer dos exercicis nous.

El primer exercici hem fet l’audició d’una cançó en francès. Seguidament, com que la cançó té dos ritmes, un de lent a la primera part i un altre més mogudet, a la segona part, havíem d’estar-nos quiets al lloc i podíem moure tot el cos menys els peus a la primera part de la cançó i ens desplaçàvem per l’Âgora a la segona part de la cançó. Aquest exercici ens ha servit d’escalfament.

El segon exercici ha consistit en moure’s per l’Àgora sota unes consignes. La consigna 0 era quedar-nos quiets al lloc per on passàvem, la consigna número 1 era moure’s amb normalitat per l’espai i es podia adoptar l’actitud corporal d’una altra persona, la consigna número 2 consistia en mirar algú fixament sense parar de moure’s i no perdre la persona que s’està mirant en cap moment, la consigna número 3 era desplaçar-se pel terra, la consigna número 4 era tocar el cap de la persona que teníem més a prop i la consigna número 5 era fer un salt. Han anat combinant els diferents números alternats tot l’estona.

El tercer exercici ha consistit en inventar-se 5 moviments consecutius, és a dir, una frase de moviment, que havíem de fer amb el cos. Quan ja ho teníem, havíem de sortir davant de tota la classe a representar-la.

També hem fet el joc de les estàtues, i hem estat ballant i jugant. Al final de tot, algunes persones s’han atrevit a ballar amb cadires.

Hem acabat la sessió bastant esgotats i la Isolda, el Quim i la Cristina també.

Som els i les alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Escola Trinitat Nova. Comencem el nostre procés de creació dins del marc de l’optativa artística del nostre itinerari acompanyat de l’escriptor i il·lustrador Pato Mena.

El procés artístic tindrà a veure amb la paraula i també amb la imatge, així que el primer que hem fet ha sigut una activitat de presentació. Hem creat acròstics, composicions poètiques en què les lletres que ocupen determinats llocs (per exemple: les lletres inicials de cada vers) formen una paraula o frase. Nosaltres els hem fet amb els nostres noms, i cada lletra és l’inici d’una paraula que ens defineix.

Em dic Yanis i soc única i inigualable.

Soc en Dereck, m’agrada el futbol i soc divertit i carinyós quan tinc confiança amb la persona.

Em dic Scarlet, tinc 14 anys, soc de República Dominicana i em considero una persona sincera i justa.

Soc l’Ana Paula tinc 15 anys, soc una nena amable, alegre i molt amorosa

Jo soc Kevin, tinc 14 anys, soc una persona d’estatura mitjana, porto ulleres, el cabell curt i sóc un nen nerviós a vegades. En algunes situacions em mostro insegur amb mi mateix.

Soc la Sara i em considero una persona sensible i riallera.

Soc l’Adriana i tinc 14 anys. Em considero una nena riallera i alegre i una miqueta divertida quan estic d’humor.

Soc en Randy, tinc 14 anys i soc amigable i molt divertit.

Observant els patrons de l’entorn que havíem registrat en dibuix, avui n’hem extret una sèrie de formes més simplificades. Son els signes o grafismes que veieu més amunt. Les hem fet usant pinzell i pintura negra sobre paper d’aquarel·la.

La Mariona i el Pedro han escannejat les formes i les han composat juntes. Sembla un diccionari de signes. Aquesta col·lecció de formes tal com la veieu la tenim impressa i penjada com a mural en una paret.

Durant les primeres sessions, la Valentina i la Ida proposen activar accions de coneixença entre l’alumnat i les artistes, explorant les relacions dels nostres cossos, els llocs que habitem i els records que tenim en el territori de proximitat a l’institut . “…mañana haremos el ejercicio con el mapa. Les estudiantes crearán su figurita e indicarán en el mapa un lugar con el cual comparten un recuerdo y/o afecto particular. Hemos pensado en añadir un ejercicio más que sería el de conectar los recuerdos con un hilo rojo para crear otra capa… esta segunda capa que se generará podremos utilizarla en la actividad de la Fabra como continuidad de los dos momentos…”.

A la Fabra i Coats, l’alumnat i les artistes continuen estirant el fil, però ara canviant d’escala: del mapa a la realitat, i dels personatges a les persones, desplegant intervencions a l’espai públic que alteren les quotidianitats, generant nous escenaris i desplaçaments dels cossos.

A la darrera sessió vem fer una activitat molt xula.

Primer vam començar amb acabar de preparar la nostre presentació sobre EL NOSTRE PARE, després vem baixar al saló d’actes i vam fer escalfaments, cap a les 10 vem comença a fer les presentacions ens va costar bastant i era com que no havíem definit  entes lo que teniem que fer, com que no ho tenim clar però no va ser fins l’última persona que ho va fer que ho va interpretar molt bé.

Aquesta sessió ha sigut molt divertida.

(Enzo)

La sessió 7 va ser la continuació de la darrera perquè després de pensar, observar com actuaven els nostres pares. La primera hora de classe vam estar repassant i corregint una mica com actuaven els nostres pares i gestos, característics d’ells, els professors ens ajudaven i donaven exemples sobre com poder fer-ho com la marta que ens deia una mica coses que li passava amb el seu fill. Després vam baixar a la sala d’actes per començar amb les actuacions, pujaven a escena i ens havíem de presentar i dir com pensàvem que ens portàvem amb ells (interpretant el nostre pare), més tard els professors seguien fent una sèrie de preguntes com si fos una reunió de pares i havíem de jugar un pare enfadat. Cada actuació va ser millor que l’anterior gràcies a totes les correccions dels professors…Però no va poder sortir tothom, ja que no hi havia temps. Jo que no vaig poder sortir al principi no sabia molt com anava a imitar el meu pare, ja tenia una idea, però no estava segur del tot i em vaig posar una mica nerviós. Potser van ser massa actuacions, però cap al final ja començava a cansar-me una mica.

(Paolo)

En ese dia teniamos que venir vestido como el padre o madre que hayas elegido de tus padres e interpretarlos.

Yo ya tenía mentalizado que era más como copiarle o interpretar como si fuera mi padre pero luego en escenario nos hicieron hacernos pasar por nuestros padres conversando con el tutor y pues no me lo esperaba asi entonces ya no lo tenía planeado, llegó mi turno y pues no sabia que decir y solo me presente y luego la Joana la vi molesta y dijo que ya estaba prohibido dejar de hablar hasta que ellos lo digan y ahí me puse mas perdido, luego explico que tenia que interpretar haciendo que en vez que me preguntaran a mí, tendría que hacer como si tuviese un problema y entonces empecé a improvisar pero sentía que no me gustaba hacerlo.

(John)