Mes: maig de 2024

Ja fa uns dies vem anar a la Fundació Miró a prepara la mostra final de la nostra l’exposició amb l’Irena Visa. Per grups vem fer una selecció d’obres d’art que vem trobar exposades dins del museu, i també altres elements que no es consideraven obres d’art però ara sabem que si li posem una cartel·la ho poden ser! D’aquesta manera, unint forma i concepte, hem creat 5 itineraris diferents. Emocionats per a que arribi el dia!!!

La setmana vinent tenim un assaig obert al Centre Cívic Congrés-Indians, l’espai on hem estat assajant durant tots aquests mesos. Serà un gran esdeveniment en el qual mostrarem, per primera vegada, la versió definitiva de l’obra que hem estat preparant amb la Lucia.

Han sigut uns mesos intensos en els quals hem treballat molt amb ella per poder obtenir aquest resultat i ens fa molta il·lusió poder compartir-la amb tots vosaltres!

Estem molt nerviosos perquè hi ha moltes coses que encara no tenim clares.

Cada dia eliminem o transformem parts de l’obra, cosa que vol dir que constantment dubtem de tot, de fet, ara per ara, no sabem encara si anem endavant, en cercle, fent ziga-zaga…

Tot i que sabem cap on anem, no tenim clar com hi acabarem arribant. No obstant això, estem segures que amb l’ajuda de la Lucia, tot sortirà bé!

Hola a totes i a totes.
A la classe d’avui hem estat parlant sobre el nom de la peça i també de les altres dues escenes que hem anat treballant amb la Itxaso Corral i la Lara Brown. Tot això ho anem plasmant en uns fanzines que serveixen a mode de diari sobre aquest procés de creació de EN RESiDÈNCiA. Demà tornem a La Caldera per assajar. Tenim moltes ganes! Us continuarem informant, que cada cop queda menys!

Dijous 16 de maig a les 11.00 i a les 18.30 estrenem Lila 40 a la Sala Pina del Mercat de les Flors.

Us hi esperem a tots i a totes.

A l’anterior sessió la Joana ens va sorprendre quan vam entrar al pati vam veure tot el que havia muntat, havia portat com una cosa molt gran per tapar el sol, també un foc, la càmera professional i un home que controlava el so.
La Joana ens va fer una entrevista amb 7 preguntes:
Com et dius?
Quants anys tens
D’on ets?
De què treballen els teus pares?
Què és per a tu l’amor?
Què és per a tu la sexualitat?
Què és per a tu la revolució?

Em va costar una mica pensar la resposta de les preguntes, però al final vaig sortir a gravar.
Va ser una sessió bastant xula, encara que en alguns moments va ser avorrida.
(Eric)

L’última sessió vam arribar al patí per fer les entrevistes, però ahora era amb una càmera pro i dos treballadors més, un de càmera i l’altre agafant el micròfon i de fons la Joana d’entrevistadora.

Jo penso que era un dia de prova, perquè les preguntes només eren simples. El dia va ser bastant entretingut.

(Deivi)

Lautaro nos comentó que iba a cambiar algunas cosas de la puesta en escena. Así que, sin un calentamiento previo, nos comenzó a explicar sus ideas: íbamos a quitar el desplazamiento en el nivel 1 (el suelo) para hacerlo desde el nivel 3 (de pie), pero íbamos a seguir manteniendo lo de ir hacia el punto de fuga y bajar, haciendo un movimiento en espiral, al suelo.

Una vez explicados esos cambios, volvimos a repasar los puntos clave del audio, para posteriormente comenzar a practicar la nueva puesta en escena.

Al final de la clase, Lautaro nos dijo que iba a fijar nuestros puestos para cuando fuéramos a Montjuïc, y después nos hizo una foto para que nos acordáramos.

Finalmente, nos acostamos  en el suelo durante 10 minutos para descansar.

Hoy, día 10 de abril, tuvimos una sesión con sorpresas incluidas.
Todo empezó cuando estábamos llegando al Casal Can Travi y antes de cruzar por la puerta nos dimos cuenta de que un cartel nuestro estaba expuesto. Esto nos impresionó e ilusionó de igual manera. Y aquí las pruebas:

Después, empezamos con el trabajo, ya que teníamos que perfeccionarlo para la semana siguiente: el día de la Sesión Abierta en el mismo Casal Can Travi.

Primero, hicimos un ejercicio ya conocido, en el que debíamos aplaudir en cuanto escucháramos la nota negra en la canción. Una manera de ir interiorizando el ritmo.
Esto lo repetimos para que cada persona supiera cómo hacerlo, incluso sin la ayuda del resto.

Más tarde, nos sentamos todos juntos y fuimos escuchando la canción con la que hacemos la obra para ir marcando las referencias y tenerlas claras. Esto nos tomó bastante tiempo, ya que las referencias son muy similares entre ellas. También hablamos sobre la semana siguiente y la gente que asistiría.

Para terminar, hicimos la pieza un par de veces. Estuvimos marcando con nuestro cuerpo los movimientos e intentando concertrarnos en la música. Nos tomó más esfuerzo de lo normal porque eran las últimas veces que lo practicaríamos antes del ensayo abierto. Pero lo hicimos muy bien.

Des de la sessió d’obertura han passat moltes coses….
En el moment que l’alumnat es mostra davant un públic a qui no estan acostumats, coneixen (per primera vegada) quin és el moment en què estan i, sorgeixen els dubtes. Dubtes sobre què estan fent i què és el que volen fer, o com a mínim el que no volen.
Fins al moment experimentàvem…amb sons, ritmes, colors, ombres, musica…. cadascú dels membres del grup buscava el seu espai. A partir d’aquest moment, tots coneixen tot. Des de feia algunes sessions treballaven separats en espais (el grup de la percussió, els que dibuixaven, les que cantaven, les que volen ballar…) i, és en aquest moment que ja saben què fan tots. I, què és farà amb totes aquestes parts. I comencen les inseguretats… què bé que ho fan comparat amb el que fem nosaltres! ens deien. Bé! vam pensar! Han estat atents i atentes i han vist que és el que han fet els companys, membres del seu grup i, el millor de tot, els ha agradat! I volen agradar!! Tot un èxit per nosaltres haver pogut arribar a aquest punt de reflexió del grup!

Espai de pintura

Espai del grup de percutió

Espai de cant i diferents ritmes

SIBIL·LA

Continuem treballant, però fem una aturada. Una aturada tècnica per conèixer produccions artístiques a les quals no estan acostumats.

Anem al Teatre Segarra de Santa Coloma, a poder gaudir d’un espectacle amb l’Andrea Jiménez, llicenciada en Coreografia i Interpretació i especialitzada en dansa espanyola per l’Institut del Teatre de Barcelona: Sibil·la.

No acaben d’entendre el que han vist, però, han preguntat i han après amb les explicacions dels artistes i les preguntes que el Rafa feia. Gràcies, Rafa per fer-ho tot més fàcil.

I sense ser gaires conscients, a partir d’aquest moment, comença a haver-hi un projecte de tot el grup. Es comença a parlar d’unir tots els espais.

I, visitem el taller del Rafa i el Chus…

En aquesta sessió hem començat en rotllana com en totes les sessions. La Valentina no hi era perquè estava comprant fustes per a l’escenografia. Ha vingut també una fotògrafa que es diu Anna Fàbregas i treballa contractada pel Mercat de les Flors. Durant la sessió ha anat fent fotografies que il·lustraran segurament la invitació del dia de l’actuació. 16 de maig. Mercat de les Flors. Ja falta poc.

Hem començat escalfant com fèiem abans, ens posaven una cançó i havíem d’escalfar el cos i l’espai. Després de l’escalfament, hem assajat tota la peça , revisant els errors que fem per millorar-los i així retocar unes parts per a millorar-les també.  Ara estem fent parts en parella, duos. Jo vaig amb el Dylan i som els primers en fer-ne un, després el grup del Jose i l’Erik, el grup de l’Aitor i l’Adam i, per últim, el grup del Hassiel , el Toni i el Samuel. Aquesta és l’última escena que hem creat i per això la practiquem molt.

Després de tornar a repassar tota la peça i corregint coses, ho hem tornat a fer de nou, sense errors i ha quedat molt xulo. Hem acabat en rotllana com sempre per a acomiadar-nos. Així ha sigut aquesta sessió.  

15-04-2024 Opinions sobre dues peces de dansa

La peça de Via Injabulo que hem anat a veure al Mercat de les Flors constava de dues parts molt marcades i diferents.

Al principi de la coreografia, quan una de les noies va ha començat a fer moviments com a solista no m’ha agradat, ja que la música que acompanyava els seus moviments ni em cridava l’atenció ni feia moviments que al meu entendre no lligaven amb la música i eren estranys per a mi. M’ha agradat  com s’animaven entre ells quan li tocava ballar algú sol, i com gaudien aquell moment ballant. 

A la segona part de la peça han començat a interactuar amb nosaltres i a mostrar-nos passos de ball. El que més m’ha agradat ha sigut el flow que  tenien. Els moviments eren perfectes, precisos, amb molta precisió com una part en que s’ha utilitzat el claqué, no s’han equivocat en cap dels passos, i es notava que sentien la música, que portaven el ritme a l’interior. Crec que en aquesta segona part, que representaven com si estiguessin en una festa, és com m’imaginaria una festa al seu país, a Sud-Àfrica. Allà me les imagino molt diferents i les persones són molt humils. Un dels tipus de balls que han ballat, ja el coneixia i l’he practicat. És el House i, de veritat, que és molt difícil perquè has de fer tots els passos sense gairebé tocar el terra i ells ho feien perfecte.

M’ha encantat.

————————————————————————————————————–

Dilluns 15 d’abril hem anat al Mercat de les Flors a veure un espectacle que es diu Via Injabulo, d’una companyia sud-africana. L’espectacle estava dividit en dues parts. La primera part de l’espectacle de dansa es deia Form Informs on ballaven una dansa que es diu pantsula. Eren diferents balls com el house dance i altres balls de carrer. La segona peça es basava en les històries dels ballarins i les ballarines de la companyia. El ball com un espai on es poden trobar les persones, un espai comú.

A mi em va agradar molt la primera peça, se’m va passar molt de pressa. A la segona peça se’ns dirigien al públic, i com que cada vegada que ballaven es dirigien a nosaltres, es trencava la quarta paret. M’ho vaig passar molt bé i en volia més.

L’escenografia que hi havia era com una discoteca i tots com que anaven a la seva bola cadascú ballava com volia, però hi havia vegades que tots ballaven alhora. Vull tornar a anar-hi. Ho vaig explicar a la meva cosina i voldríem anar-hi una altra vegada.

————————————————————————————————————–

El 15 d’abril hem anat a veure un espectacle al Mercat de les Flors de la companyia sud-africana Via Kathelong i que es deia Via Injabulo. En aquest espectacle hi havia set ballarines: quatre noies i tres nois. La companyia era sud-africana, com ja he dit, ballaven amb un estil urbà, però no tota l’estona era urbà, també hi havia un moment en què ballaven pantsula que és un ball tradicional africà.

Hi havia dues parts a la peça, eren els mateixos ballarins, però en diferents escenes. en aquestes dues parts, una part era més tradicional d’Àfrica i l’altra, la segona part, era més propera al públic, que érem nosaltres. Quan va acabar l’obra que tenia dues parts de trenta minuts ha vingut el director a explicar com funcionava tota l’obra i els orígens de la companyia.

A mi m’ha agradat bastant, sobretot la segona part que m’ha semblat més xula. M’ha agradat molt l’estil de música i com ballaven. També m’he fixat que utilitzaven recursos com nosaltres, com les pauses que feien.