Mes: octubre de 2023

Després de quatre sessions, una benvinguda i una formació em decideixo a escriure i publicar en aquest bloc.

Em dic Jordi Humbert i soc professor de llengua i literatura catalana a l’Institut Manuel Vázquez Montalbán a Sant Adrià del Besòs, i professor adjunt en l’optativa en Residència conjuntament amb la Rocío León, coordinadora pedagògica del centre.

Quan la direcció de l’Institut em presenta el projecte em diuen que busquen un docent, que no estigui lligat al món de l’art i amb mentalitat oberta, i jo penso (penso molt), doncs sí, tinc aquest perfil, soc un ignorant artísticament, però estic obert a les coses noves.

I així, després de dues sessions prèvies en les quals l’artista no pot venir i les quals dediquem a investigar sobre el projecte, sobre el nostre artista i fer-li un cartell de benvinguda, arriba el gran dia.

03 d’octubre, venen a l’institut el Rafa Castañer i el Chus (els nostres artistes) i el Marc, el mediador. Iniciem amb una dinàmica en la qual el nostre adormit alumnat ha de portar un objecte personal que l’identifiqui. Jo també el porto, és clar. I penso (ho faig molt), soc un ignorant artísticament, però crec que ho entenc, entenc la finalitat de la dinàmica dels artistes: Conèixer-nos. Però, costa, costa molt, l’alumnat es mostra passiu, li costa participar en la dinàmica i no s’obre massa.

Segona part de la sessió, l’artista (artistes en el nostre cas) demanen a l’alumnat fer una construcció amb objectes que trobin al gimnàs (espai on hem fet aquesta primera dinàmica).

Caos màxim, ara sí, definitivament soc un ignorant, no entenc res: Cadires amuntegades, un “plinton” desmuntat, “colxonetes” a punt de caure, un “potro” cap per avall… Art? Això és art? Fins que algú diu: “Profe, esto no es arte, esto es una mierda”… No ho hauria dit millor …

El Rafa atura la dinàmica i ens explica, que no, que allò no és art (encara rai, potser no soc tan ignorant, o sí) ens explica que allò és una construcció sense valor artístic COOPERATIVA. Ostres, Jordi (definitivament ets un ignorant), com no te n’has adonat abans, el Rafa no buscava una construcció de valor, el Rafa buscava allò que ha aconseguit, que tot l’alumnat tancat i adormit col·laborés en la construcció de la d’una estructura qualsevol i el seguís… Està creant un VINCLE de proximitat amb el nostre difícil alumnat, ara encuriosit, com jo, i crec que ho està aconseguint.

Per acabar, el Rafa enfosqueix l’espai, i amb la llum dels dispositius mòbils dels alumnes i el moviment circular d’aquests al voltant de l’estructura crea una sensació estranya, bonica, curiosa…  ART? No ho sé (soc un ignorant artístic), però insisteixo, m’encurioseix. El Rafa té aquesta virtut, de qualsevol cosa, qualsevol, és capaç de fer-ne una expressió artística (un so, dibuix…).

Continuaré exposant-vos el meu procés, les meves reflexions, els meus pensaments (penso molt)… encara no sé massa on soc, però, (no ho digueu), m’agrada ser-hi.

I com ens agrada dir aquí a l’institut:

SEGUIM

Jh

Amb els ulls envenats, ens hem anat passant materials en diferents estats per a descobrir-ne característiques amb els sentits del tacte, l’olfacte, el gust…

Una flor de cotó, llana, terracotta i blocs de fang sense coure, paper maché, fusta, pedres… son materials que la Mariona Cañadas i el Pedro Murúa usen en els seu treball artístic. D’origen vegetal o animal, es tracta de fibres que, tractades per la mà de l’home des de fa milers d’anys, han servit per crear eines, cobrir el cos i protegir del fred, construir cases…

…i magdalenes

Val a dir que hem tingut una sorpresa en començar la sessió. Teníem previst d’iniciar apropant-nos als materials que han portat la Mariona i el Pedro. Però no ens hem pogut estar i primer ens hem menjat les magdalenes que va preparar l’Héctor ahir el vespre a casa seva… especialment pel grup d’En Residència! Amb el pícnic del dimecres passat, va quedar clar que el menjar és un material molt important per tots els participants!

Picnic

Durant el mes de setembre la Mariona i Pedro Murúa estan treballant en un projecte artístic a les ruïnes de Síbari, a Calàbria, Itàlia. Per tal de conèixer-nos millor abans que tornin a Barcelona, ens han enviat dos vídeos. Així ens han explicat algunes coses sobre ells i la seva manera d’entendre l’art, sobre el que estan fent i el que els interessa.

“El que ens agrada el llenguatge artístic és que ens ajuda a veure el món des d’una altra perspectiva. (…) A través de l’art nosaltres ens relacionem amb el món.” _Mariona

“Nosaltres treballem molt amb el tèxtil i l’escultura i aquest any farem un projecte artístic conjuntament amb vosaltres.” _Pedro

Proposta a distància

A banda de presentar-se i parlar-nos del seu treball artístic, la Mariona i el Pedro ens han proposat que fem una acció artística. Per a explicar-nos-la ells mateixos l’han realitzat la a Síbari i ens n’han enviat aquestes imatges. Es tracta d’una Acció Fora de lloc.

Ara ens toca a nosaltres buscar un espai del nostre l’Institut i fer-hi una acció Fora de lloc!

El primer dia, 19 setembre, vàrem veure algunes peces de l’Artista, Carla Rovira, i d’altres col·lectius per poder parlar de formes diverses de les arts vives i de formats i temàtiques possibles: teatre en moviment, arts del carrer, teatre fòrum, dansa i performance, etc. Vàrem terminar la sessió amb un petit exercici de dinàmiques de teatre per veure si el grup es coordinava des de la veu i la paraula.

El dia 26 varem diversos exercicis de grup, i la segona part la vàrem dedicar a generar una minihistòria, escena de l’experiència de migració pe grups de treball: varen sortir històries d’avis, de migracions des de Llatinoamericà, i fins i tot històries des de Rússia.

El tercer dia el grup va compartir històries d’esdeveniments, accidents i marques, ja acompanyats amb la Carla. Després varen fer un exercici de trobar ferides i marques a l’edifici de l’institut i inventar-se una possible història o escena. Ben aviat, us explicarem més coses d’aquestes activitats i altres

Compartim amb vosaltres algunes fotos:

El