Des de Alfredo Costa-Monteiro EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Salvat Papasseit
El dia 22 de Novembre vam escoltar la penúltima presentación de la poesía sonora, però els vídeos que van posar sobre aquell tema, semblava que estiguessin bojos i a mi fins un em va donar fastic.
A la següent hora ens van repartir uns fulls amb una poesía sonora anomenada URSONATE, semblava com si un bebé hages escrit per un ordinador, molts es van oferir a sortir a “recitar” aquell poema i va donar molta gràcia per com ho deien, va ser divertit però igualment jo no sortiria a recitar res d’aixòs, no per vergonya, si no perque es molt extrany.
Poema que van recitar (URSONATE):
https://drive.google.com/file/d/1G0DGLxY3NOMiR61a6hx6iN8E9f0aEgSv/view?usp=drive_web&authuser=0
Videos dels companys recitant el poema:
https://drive.google.com/file/d/11VLNBRgWXtba17KSsxG84qr3Y4VJs805/view?usp=drive_web&authuser=0
https://drive.google.com/file/d/1vuBOwUdnRtMwYc7HKxtJ0u-Q35wVUJCY/view?usp=drive_web&authuser=0
https://drive.google.com/file/d/10ffTA7k66BbSrtXxbcM2-diigipcCxlB/view?usp=drive_web&authuser=0
https://drive.google.com/file/d/1wih7_ezq32x8OM_EJaZAkZ0KMmhY9yz1/view?usp=drive_web&authuser=0
https://drive.google.com/file/d/1hbVl08ggcoeCuXnuXd7kqOzLPCDkeb7T/view?usp=drive_web&authuser=0