Abans de començar la primera trobada teníem molta curiositat de saber què feia i com era el nostre artista: Pato Mena, escriptor i il·lustrador.
Un dia abans vam buscar informació sobre ell i la seva obra per poder preparar preguntes per fer-li. Després de presentar-nos, vam fer moltes preguntes. Vam explicar què fèiem a l’optativa i per quin motiu l’havíem triat. Teníem preguntes preparades que li volíem fer per saber més informació i saber més de la seva vida, per exemple: com va començar, com pensa per cada llibre, com ha après a dibuixar… ell també tenia moltes preguntes per a nosaltres.
Va ser una trobada molt bonica i interessant. En Pato ens va caure bé perquè era amable i transmetia tranquil·litat. Ens va mostrar alguns dels seus llibres i ens va parlar de la seva vida.
Una sessió amb en Pato…
Una de les primeres sessions que hem fet, ha estat explorar els límits entre la infantesa i el pas a l’adolescència. Es tractava d’explicar coses sobre la nostra infància. El primer que vam fer, va ser una activitat guiada per en Pato. Primer va llegir un fragment de dos llibres diferents (un japonès de poemes i un llibre infantil) per iniciar el camí del record a la infància.
Després ens va demanar que dibuixéssim algun objecte que ens recordés a la nostra infància. Ell anava dient paraules, per exemple pluja o cullera, i cada persona individualment havia d’escriure una experiència de la infantesa que vinculen amb aquesta paraula concreta.
A l’última part de la sessió, ens va deixar un espai per a escriure i bolcar sobre el paper tots els records que vinguessin al cap de la infància.
Aquests són alguns fragments dels textos que vam fer:
“Recordo quan de petita era mig diabòlica, o sigui, que tenia amics imaginaris”. (Adriana)
“Recordo que una vegada la meva amiga que es diu Yalena em va oferir unes galetes Princesa caducades des de feia 4 anys”. (Yasmina)
“Recordo quan vaig agafar un caragol i el vaig cremar”. (Sara)
“Recordo quan cada divendres i cada cap de setmana, el meu pare i jo sortíem a un camp de futbol de terra i anàvem a menjar, i després el veia jugar a ell”. (Derek)
“Recordo quan sortia al parc amb tots els meus amics i coneguda era l’època on era molt feliç. Va ser com una sortida del sol raro que veia una sola vegada a la meva vida. Quan tots eren nens i no pensavem en el demà, només en l’avui i en jugar, i en el que l’insult més gran era tonto i el regal més gran era un ou Kinder”. (Scarlet)
“Me’n recordo de quan era petit i jo era molt hiperactiu, mai em quedava quiet. Era un nen que li agradava jugar al futbol i estar amb els meus amics. També sempre volia molestar i estar amb la meva família”. (Randy)
“Recordo quan per fi tenia a la meva mare junt amb mi, i estava trista perquè sabia que el mes que venia tornaria a marxar. Recordo també quan vaig viatjar per primera vegada amb el meu germà i estava tan feliç perquè per fi estaria amb la meva mare”. (Yanis)
“Recordo quan era petita i em quedava enamorada de les llums i decoracions nadalenques. Em quedava tan embadalida que els meus pares flipaven al veure’m. Crec que allà va ser quan es van adonar que ESTIMO Nadal”. (Aitana)
“Recordo quan arribava de l’escola i menjava mentre veia la novel·la amb la meva mare”. (Ana Paula)
