El dia 12 em va semblar més divertit i interessant, vam començar llegint el conte dels tres porquets des d’un conte que va portar la Joana de quan era petita, era una versió diferent, després el que va fer millor la classe va ser l’obra que cadascú havia de crear per grups, el meu grup va sortir primer i ens vam sentir còmodes a l’escenari, la Joana ens va donar molt bona valoració, cosa que em va sorprendre perquè era una improvisació més al nostre gust. Els següents grups es va notar plagi en les parts claus de la nostra obra com el so i els instruments.
Avui hem anat a la Sala Beckett a veure Cacophony, una forma d’acabar la setmana de manera fantàstica.
El dia d’avui era especial per dos motius, el primer és que el traductor d’aquesta obra és l’Oriol Puig Grau, el nostre resident de l’any anterior, 14a Edició de En Residència
Aquest mes de gener hem estat temptejant com grup diverses accions, tasques i metodologies artístiques per poder arribar a un marc de treball de cara a la sessió que farem a mitjan febrer
Les dues primeres setmanes varen treballar les diferències d’atac i defensa dels esports que juguen (futbol bàsquet, voleibol) i altre grup va fer notícies dels futurs. Va ser una forma d’indagar en les diverses estratègies de cooperació que desenvolupen els esports: les d’organització i de comunicació entre les persones d’un equip.
A partir d’aquests experimentes s’ha decidit centrar-nos en el treball de música, context de discoteca, més lúdic , sense descartar els temes sobre futur(s) i les músiques. Llavors, hem treballat amb músiques que parlen del futur, pensant en el que aporten per al futur i en què ens estan explicant. S’han realitzat diversos exercicis de recerca de cançons i de posada en comú. A partir d’aquesta recerca, s’han format 3 grups que faran una proposta escènica de cara a la sessió oberta a partir d’una cançó i els seus continguts sobre el futur.
En general, trobem que treballar en grups grans pot ser un repte, ja que hi ha moments en què la capacitat d’escolta dels joves és limitada. Estem enfocant-nos a fomentar més la dinàmica de treball en petits grups, amb l’objectiu de definir de manera clara els límits de treball, el respecte i les normes d’interacció amb els altres companys. A vegades, ens adonem que es reprodueixen dinàmiques de poder i relacions que no són del tot saludables, i estem treballant per canviar aquesta dinàmica i crear un entorn més col·laboratiu i positiu per a totis !!!
L’últim dia d’expressió artística abans de Nadal, la Lara (substituta de la Tatiana) va portar-nos a veure el coworking de la Fabra i Coats. En aquest lloc treballen divers@s artistes, incloses elles dos. Ens van explicar que hi ha un nombre de places disponibles, a les quals pots aspirar presentant un projecte. Si t’accepten, et donen un temps de residència després del qual has de marxar. Van portar-nos a veure els tallers de totes dues. La Lara ens va ensenyar imatges d’un projecte en què va participar anomenat “Eres basura” que consistia a fer música amb material reciclat. La Tatiana tenia un espai tancat per treballar, dins hi havia algunes de les fotografies intervingudes amb la mateixa tècnica que ens va ensenyar a classe. Després d’acabar de passejar per les instal·lacions, ens van portar a baix a fer una activitat final. Com el treball de les nostres artistes també té relació amb la poesia, ens van proposar que seleccionéssim una frase que ens agradés dels llibres que hi havia a la taula. Després, havíem de pronunciar-la davant del micro mentre la resta de companys feien soroll amb diferents objectes. Tot això va quedar enregistrat, de tal manera que en conjunt quasi semblava una cançó. Aquesta sessió em va semblar força interessant, especialment l’activitat final, en la qual vam poder tenir l’oportunitat experimentar l’art d’una manera diferent i que ens va deixar a tots amb un bon sabor de boca abans de marxar de vacances.
L’últim dia d’expressió artística abans de Nadal, la Lara (substituta de la Tatiana) va portar-nos a veure el coworking de la Fabra i Coats. En aquest lloc treballen divers@s artistes, incloses elles dos. Ens van explicar que hi ha un nombre de places disponibles, a les quals pots aspirar presentant un projecte. Si t’accepten, et donen un temps de residència després del qual has de marxar. Van portar-nos a veure els tallers de totes dues. La Lara ens va ensenyar imatges d’un projecte en què va participar anomenat “Eres basura” que consistia a fer música amb material reciclat. La Tatiana tenia un espai tancat per treballar, dins hi havia algunes de les fotografies intervingudes amb la mateixa tècnica que ens va ensenyar a classe. Després d’acabar de passejar per les instal·lacions, ens van portar a baix a fer una activitat final. Com el treball de les nostres artistes també té relació amb la poesia, ens van proposar que seleccionéssim una frase que ens agradés dels llibres que hi havia a la taula. Després, havíem de pronunciar-la davant del micro mentre la resta de companys feien soroll amb diferents objectes. Tot això va quedar enregistrat, de tal manera que en conjunt quasi semblava una cançó. Aquesta sessió em va semblar força interessant, especialment l’activitat final, que ens va deixar a tots amb un bon sabor de boca abans de marxar de vacances.
Aquest dijous hem anat a visitar amb la Cremen la Tatiana i la Lara La Fabra i Coats. Primers ens van fer un visita de la Fabra i ens van explicar que ara és un taller molt gran on diferents artistes de Barcelona poden rebre una “beca” per poder treballar en els seus projectes artistes allà. Després ens han ensenyat el seu taller i al final hem fet un taller de so on escollem un llibre a l’atzar i llegíem una línia que en crides l’atenció mentre els nostres companys sanaven fent “so” al voltant. L’activitat va ser bastant bonica i a dames vam poder tenir l’oportunitat experimentar l’art d’una manera diferent. – Cyane
¡Por fin volvimos de vacaciones! La verdad es que echábamos de menos las sesiones con Lautaro.
Empezamos calentando un poco el cuerpo y, después nos explicó lo que haríamos en esta sesión.
Primero entraríamos en escena (uno por uno) y nos quedaríamos en un sitio, estáticos y con los ojos cerrados. Era complicado mantenerse quieto, así que era fácil balancearse.
Entonces tendríamos que empezar a tomar bastante conciencia de la respiración, para seguidamente poner toda nuestra atenció en las manos. Tendríamos que moverlas lentamente. Al cabo de un rato añadiríamos los brazos, los hombros y al final todo el torso, y seguiríamos el movimiento con la mirada. A continuación, añadiríamos el movimiento de las piernas, cambiándonos de sitio lentamente.
Després de treballar de manera individual en diferents escenes basades en situacions i esdeveniments que hem escollit lliurement, les hem compartit de manera anònima amb la classe.
D’aquesta manera, hem pogut llegir-les en veu alta sense sentir-nos jutjades i hem gaudit molt sentint-les. Després, hem començat a preparar com posar-les en escena.
Encara ens queda molta feina al davant. Qui són els personatges d’aquestes escenes? Tenen un passat? Quines relacions tenen entre elles? On viuen? Tenen pors? Somnis? Què desitgen? De moment TOT SÓN PREGUNTES.
Vam sortir a comprovar l’estat de les rajoles que vam deixar espargides en diferents localitzacions per poder veure com afectava el pas del temps. Les que vam situara l’exterior del’institut van ser les que es van veure més afectades pel canvi de temperatures i accions produïdes per altres persones, algunes fins i tot partides en diversos trossos. En canvi, les peces que es trobaven dins el centre estaven totes senceres i sense cap estrall.
Hem fet una escultura molt original amb unes rajoles fabricades per nosaltres, quan estan toves van fer unes figures amb la finalitat de veure com es pot manipular l’argila, després que les figures es van assecar les van posar per l’institut, les vam deixar una setmana per veure com la gent interactua amb les rajoles, i veure com queden.
