CREADORS DE MÚSICA

Des de Rodrigo Laviña EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Ribera

S A M P L E 

  • Concepte de modificar el ritme d’una cançó per crear un altre.

En les darreres sessions, el Rodrigo ens ha introduït un nou concepte: el sample

Per mostrar-nos que és el sample, ens ha posat dues cançons, http://img.youtube.com/vi/uxpDa-c-4Mc/sddefault.jpg (Hotline Bling-Drake) i http://img.youtube.com/vi/ViwtNLUqkMY/sddefault.jpg (Crazy in Love-Beyoncé i Jay Z)

També hem vist la diferència entre el sample, cover i plagi:

  • SAMPLE: Modificar el ritme d’una cançó per fabricar un altre.
  • COVER: Agafar una cançó i posar la teva veu, interpreta-la d’una altra manera.
  • PLAGI: Robar/Copiar una altra cançó d’un artista diferent SENSE permís. 

Durant l’època del hip-hop, es va posar en dubte el concepte del sample, i es va interpretar com a plagi, en conseqüència, es va crear també el plagi.  Per això, actualment existeix el copyright, o també conegut com a drets d’autor. 

Avui en dia, ens hem adonat que gairebé sempre tornem al passat per crear i inspirar-nos quan volem fer una nova música.

PLA DE CANÇÓ:

EL COPYRIGHT 

Què és el copyright?

El copyright es fa servir per descriure els drets dels creadors sobre les seves obres literàries i artístiques també és un tipus de propietat intel·lectual que atorga al seu propietari el dret exclusiu de copiar i distribuir una obra creativa i normalment durant un temps limitat.

Quan caduca els drets d’autor (copyright) d’un llibre?

Per a una obra anònima, una obra pseudònima o una obra feta per contracte, el dret d’autor té una vigència de 95 anys a partir de l’any de la primera publicació o de 120 anys a partir de l’any de la seva creació, cosa que expiri primer.

Quan caduca els drets d’autor (copyright) d’una cançó

El termini general dels drets d’explotació de l’obra és la vida de l’autor i setanta anys després de la seva mort.

  Steamboat Willie (primer Mickey Mouse) és de domini públic?

Les lleis de drets d’autor als EUA estableixen que els drets poden estar reservats durant 95 anys, cosa que significa que els personatges del curt Steamboat Willie van entrar al domini públic aquest dilluns, 1 de gener de 2024.

Què és el copyleft?

El copyleft engloba els tipus de llicències amb què un autor allibera algun dels seus drets com, per exemple, el dret a fer còpies de l’obra, amb ànim de lucre o sense. També com a copyleft es coneix tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d’autor com una manera de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d’un treball.

Els nous conceptes sobre què és còpia i què és legal o il·legal ens han fet reflexionar sobre les següents qüestions, amb les que hem establert un diàleg a l’aula:

Aleshores si jo faig un Fan Art de Dragon ball es considera plagi o no? Aleshores aquest Fun Art el podria vendre tot i tenir copyleft?

No, no es consideraria plagi perquè: Quan parlem de Fan Art generalment parlem de dibuixos, il·lustracions, fotografies, que determinats artistes han creat determinats a partir d’uns universos prèviament dissenyats, els quals, generalment, van associats a la cultura de masses. És a dir, videojocs, còmics, llibres… Per posar alguns exemples, tant l’univers Marvel com Joc de Trons, com Final Fantasy o el Senyor dels Anells inspiren milions de creadors a tot el món.

Així, tot això si ho aterrem a l’argot jurídic podem dir que:

En termes de dret de propietat intel·lectual el Fan Art es considera una obra derivada, cosa que vol dir que es reconeixen com una transformació d’una obra prèviament existent.

Però, què són les obres derivades? 

Les obres derivades segons l’article 11 de la Llei de propietat intel·lectual són aquelles obres creades a partir d’una o altres ja existents. Per tant, s’estableix que s’han de respectar els drets d’autor que versen sobre l’obra original. Això es tradueix que si l’obra original té copyright (Osseja, que l’autor es reserva tots els seus drets) i no s’han alliberat els drets de transformació a través de, per exemple, una llicència Creative Commons, hem de demanar permís al titular dels drets abans de fer la nostra obra derivada.

També “està estrictament prohibit carregar il·lustracions que es derivin de les fotografies o els treballs artístics d’una altra persona i constitueix una violació del contracte d’afiliació. No pots utilitzar imatges que no hagis creat com a referència per a les teves il·lustracions, independentment de si aquesta referència és un dibuix, renderitzat en 3D, fotografia, imatge treta d’Internet o escanejada d’un llibre o revista.”

CREEM LA NOSTRA MÚSICA Amb l’Ivan

Des de Rodrigo Laviña EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Ribera

Ivan Vizcaya, l’amazing bèstia, productor i tècnic de so i un amic del Rodrigo, ha vingut a fer-nos un taller i ensenyar-nos com crear un sample.

Per això, ell va portar unes tauletes per tothom i ens va introduir una aplicació que es diu Koala Sampler, serveix per fer bases instrumentals i ritmes.

Cadascú va tenir l’oportunitat de crear la seva base amb sons que ens oferia l’app. Tot això amb la finalitat d’aconseguir una melodia de fons pels nostres raps.

Creant un espai màgic.

Des de Oriol Morales i Pujolar EN RESiDÈNCiA a l’Institut Barri Besós

Comencem a aprofondir en el bell mig de l’obra,

allò que podem anomenar l’àtom, el centre mediàtic, l’espai físic…

Treballem en la creació del parc d’atraccions Fili FiIi…

Primer ens documentem,

mirem,

escollim opcions …

i…

Li donem vida, per tal de poder incorporar-lo a les nostres vides…dramàtiques…

Anem-hi, allà on sigui…

Jordi Sánchez, Professor.

INSTITUT BARRI BESÒS.

Sessió oberta al professorat

Des de Tatiana Donoso EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Sagrera Sant Andreu

El dimecres dia 13 de març vam organitzar una sessió oberta de Creadors en Residència de cara al professorat del nostre institut, de mode que ens vam quedar (gairebé) tots a dinar i a la tarda els hi vam fer la nostra “classe” als professors. La sessió es va desenvolupar així:
En primer lloc, vam presentar que era el projecte Creadors en Residència i els vam estar explicant el que havíem fet al llarg dels dos trimestres que portem d’assignatura, i ens vam centrar en tot el tema dels poemes que havíem tractat i “replicat” a la nostra manera. Un cop els hi vam llegir els nostres poemes, els hi vam fer escriure uns de propis perquè els recitessin en conjunt. Només la consigna va ser el començament de cada frase, tots havien de començar amb la frase “Me acuerdo” i “No hay nada más lindo” (tal com vam fer nosaltres amb la Tatiana).
Un cop van acabar, els vam dividir en dos grups per ensenyar-los els projectes que havíem fet abans: El mapa i el diari-quadern.
La resta de la sessió va ser cadascú explicant els seus propis projectes davant dels professors que preguntaven.

Crec que en general es va gaudir molt, ja que aquell claustre no va tenir res a veure amb els que normalment fan (segons ells deien), i creiem que var ser un moment molt bonic en què van compartir records i sentiments en els quals tothom es veia reflectit entre els altres docents, els companys de feina.

Laia Bayo

  • Poemes dels profes:
  • Me acuerdo de ese sueño que tuve, y me persiguió durante años. 
  • Me acuerdo que odiabas las mandarinas.
  • Me acuerdo del primer día que els de 4t van creuar la porta del carrer Segre. 
  • Me acuerdo dels meus estius d’infantesa infinits a la Costa Brava. 
  • Me acuerdo de las puestas de sol en el pueblo. 
  • Me acuerdo de cuando Valentina hacia dibujos mientras explicaba. 
  • Recordo els estius d’infantesa jugant a la xerranca. 
  • Me acuerdo de cuando yo era estudiante del instituto. 
  • Me acuerdo del sol de media tarde acariciar mi cara mientras cerraba los ojos.  
  • Me acuerdo de cuando viajaba con una mochila y nada más. 
  • Me acuerdo del olor de la tierra empapada en ese pequeño pueblo olvidado. 
  • Me acuerdo de las conversaciones interminables con mis amigas después de una buena cena. 
  • Me acuerdo… com si fos ahir, de l’emoció d’anar a la barraca amb me àvia a ajudar-la a plantar. 
  • Me acuerdo de tu risa contagiosa que me anclaba al presente y me hacía olvidar los problemas. 
  • Me acuerdo de los momentos geniales que viví en el instituto. 
  • Me acuerdo de la calidez que desprende aquella mano gigante y protectora que me recogía a la salida de la escuela. 
  • Me acuerdo de cuando tenía resaca. 
  • Me acuerdo de casi nada
  • Me acuerdo de que me cabías en la palma de mi mano. 
  • Me acuerdo que abans volia recordar. 
  • Me acuerdo dels macarrons que cuinava ma padrina 
  • Me acuerdo del vestido amarillo. 
  • Me acuerdo de aquellos partidos con los amigos hasta el anochecer. 
  • Me acuerdo de mis buenos amigos del instituto. 
  • Me acuerdo de la cara de alegría de los alumnos cuando les deje: “Avui, course Navette”.

  • No hay nada más lindo que perdre’s en nits que no acaben i matins que no arriben. 
  • No hay nada más lindo que el cel blau d’estiu. 
  • No hay nada más lindo que el sol en mi cara. 
  • No hay nada más lindo que ver un amanecer. 
  • No hay nada más lindo que trabajar de lo que te apasione. 
  • No hay nada más lindo que la respuesta a mis preguntas. 
  • No hay nada más lindo que un día de primavera. 
  • No hay nada más lindo que llevar-se després d’una nit de tempesta. 
  • No hay nada más lindo que una mirada y una sonrisa cómplice. 
  • No hay nada más lindo que los abrazos infinitos de Liam. 
  • No hay nada más lindo que ver la cara de felicidad de los alumnos cuando entienden las matemáticas. 
  • No hay nada más lindo que dar un abrazo a las personas que quieres
  • No hay nada más lindo que un día en la montaña. 
  • No hay nada más lindo que oler a montaña mientras paseo en primavera. 
  • No hay nada más lindo que vaciar tu bufeta después de haber aguantado durante horas.  
  • No hay nada más lindo que pasar por ese camino a tu lado. 
  • No hay nada más lindo que las sonrisas de mis alumnas al saludarlas. 
  • No hay nada más lindo que… arribar a casa u que per la terrassa entri l’últim raig de sol i il·lumini el piano. 
  • No hay nada más lindo que escuchar el canto de las golondrinas anunciando que el verano se acerca. 
  • No hay nada más lindo que compartir momentos entrañables de alegría y paz. 
  • No hay nada más lindo que cantar un gol de la victoria en el último minuto. 
  • No hay nada más lindo que perder el tiempo. 
  • No hay nada más lindo que tus pues bajo la sábana. 
  • No hay nada más lindo que

Art tèxtil. Recerca d’obres i artistes contemporànies

Des de Mariona Cañadas i Pedro Murúa EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola El Molí

Annie Albers

Anne Lindberg

Instal·lacions de Sheila Hicks

Obres Teresa Lanceta a l’exposició ‘Teixir com a codi obert’

Ens ha interessat molt l’obra Das Was Ist (2020) d’Ulla von Brandenburg. És una instal·lació formada per una sèrie de teles pintades amb una obertura circular a cadascuna d’elles, disposades una darrere l’altra, en paral·lel. En el documental ‘Àrt tèxtil’ hem vist com els visitants caminaven entre les teles penjades i, en veure’s entre les obertures circulars, les persones formen part d’aquesta instal·lació.

Quina forma podria prendre una estructura en un espai com el MACBA?

Dibuixem pensem les nostres pròpies instal·lacions i estructures

Allò que passa mentre.

Des de Mariona Cañadas i Pedro Murúa EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola El Molí

En la nostra estructura hi  poden teixir simultàniament més de cinc persones. El que hi passa mentre hi treballem és ben interessant. Converses, moviments, canvis de lloc, de pensaments, de posició, de fil, de teler. Apropaments, col·laboracions. És un temps i procés que afecta l’aspecte del que s’està teixint i també els estats d’ànim dels qui teixeixen. Com l’ordit i la trama, les persones s’entrellacen en els processos dels altres.

Des que vam començar a muntar les primeres estructures amb taules ja fa dos mesos, i gràcies a les observacions, comentaris, registres i acompanyament de la Mariona i en Pedro, ens hem anat interessant en allò que passa mentre estem teixint. Posem en valor aquest temps en que a banda de fils passen altres coses invisibles. Avui hem dedicat part de la sessió a activar la nostra estructura i hem reiniciat teixits que havien treballat els professors durant la sessió que els vam dedicar.

A La Caldera amb Laila Tufur

Des de Oriol Morales i Pujolar EN RESiDÈNCiA a l’Institut Barri Besós

Avui hem anat a La Caldera, convidats a veure un assaig obert de la Laila Tufur, que està preparant un obra per estrenar d’aquí a uns mesos… tot un privilegi!

Hem travessat la Diagonal de punta a punta, desde diagonal mar, fins quasi el Camp Nou a ons ens esperava el Carles Giner.

La Caldera és un centre de creació de dansa que impulsa la recerca artística al voltant del cos i la dansa.

https://www.lacaldera.info/ca/activitats

En han rebut el Javier Cuevas i la Cristina Riera, que ens han fet sentir com a casa, super amables, molt pendents de nosaltres, enfí un 10 ¡ Moltes gràcies, esperem poder  col·laborar amb vosaltres en algún projecte!

I qui és la Laila Tufur? Dons…deixem que es presenti ella…

Vaig néixer i vaig créixer a Granada, vaig estudiar coreografia a Reykjavík, Lisboa i finalment em vaig llicenciar a l’Institut del Teatre. El 2017-18 vaig cursar el MPECV del Reina Sofia, i entre 2020/21 el PEI del MACBA. Actualment treballo com a docent al Conservatori Superior de Màlaga. Els meus treballs com a creadora són Mi arma, Monstruo, Cobalto, Carne de Canción i actualment Maja y Bastarda. Amb ells vaig guanyar el Certamen de Maspalomas i el de Madrid, a més de presentar-se a nombrosos festivals aquí i allà. Com a intèrpret he treballat per a Janet Novas, Xavier Le Roy, Jerome Bel, Lipi Hernández o Albert Quesada.

Una autèntica crack, amb una sensibilitat artística brutal…

https://vimeo.com/lailatafur

La veritat és que va ser espectacular, poder veure la Laila, actuant només per a nosaltres, en petit comité… ens presentava el projecte en el que està treballant MAJA y BASTARDA, un espectacle que es preveu brillant.

Eclèctic, amb moltes referències culturals que recorden a Jordi Savall, a Goya, a Federico García Lorca, al sentir musical del poble andalús… un goig tenyit de vermell!

i un cop acabat, el col·loqui, a on vàrem preguntar, contrastar, aprendre… de una artistassa com la Laila!

 

En definitiva una matinal I N O B L I D A B L E.

I com que no vull fer cap spoiler, faré una picada d’ullet a la Laila… Va por ti!!!

Jordi Sánchez.

Professor.

INS. BARRI BESÒS.

Sessió oberta a l’Institut

Des de Biel Llinàs Teatre EN RESiDÈNCiA a l’Institut Nou Barris

Vam començar a preparar la sessió oberta amb les següents preguntes: què, com i on volíem mostrar el que estem treballant. Això ens va servir per estructurar-nos i també per reflexionar sobre tota la feina feta des de l’inici del projecte.

Primer vam fer un repàs sobre tot el que havíem fet al llarg del projecte, i una vegada ho teníem tot, ho vam apuntar a la pissarra i ens vam repartir els apartats entre la classe en grups per poder exposar-ho més endavant a l’equip directiu.

Vam crear una presentació amb fotografies sobre tots els temes com a suport visual i vam triar el gimnàs com a lloc on mostrar la nostra Aula Portàtil.

El dia de la presentació tot va sortir perfectament, tots els alumnes van exposar la part del projecte que li corresponia en companyia del Biel.

A la presentació vam proposar als professors de fer una activitat que consistia en calcular quantes classes podrien cabre en el gimnàs sense fer l’ús d’una cinta mètrica.