Per a mi, el projecte de Teatre és molt recomanable per a tothom que li agradi actuar en general. Tot i que a vegades sigui avorrit (per exemple, quan fem fitxes o exercicis d’escriptura molts dies seguits; o quan tenim deures), també aprenem a actuar bé i a perdre la por escènica.
També se’ns dona l’oportunitat d’expressar les nostres emocions escrivint i dient les nostres opinions. Això m’agrada molt i crec que és molt útil pel possible (i només possible) projecte final.
Ara ja hem acabat el primer trimestre, i estic contenta perquè opino que ara, al segon, començarem a crear el nostre projecte (que crec que és per la part que tots estem aquí)
Ha pasado un trimestre ya desde que empezamos el Proyecto y para que nos conozcáis un poco más y sepáis lo que hacemos en las diferentes sesiones con Eu, hemos recopilado una serie de imágenes que queremos compartir con vosotros.
El lunes 18 de diciembre tuvimos la oportunidad de visitar y descubrir con Eu , Victor Muñoz y nuestros profesores, un espacio muy interesante que se encuentra muy cerca del instituto: l’Espai Pereiferia Cimarronas, una “cooperativa sostenida per persones negres per a imaginar futurs possibles”.
Aquest mesos de novembre i desembre ha estat ple de sortides, debats i reflexions diverses. Amb el grup, hem estat parlant de futurs, utopies i distopies, i hem considerat si podem o no provocar canvis. Tota la sessió va passar a partir del debat amb les dones, parlant dels canvis que han tingut lloc a la ciutat i els futurs canvis que podrien succeir. Des d’aquesta perspectiva, creiem que s’obrirà un camí de treball sobre el futur, considerant formes alternatives d’utopies/distopies que ens portin a reflexionar sobre qui són els joves, quin paper ocupen i quina capacitat de canvi tenim o no tenim en la societat actual, mirant cap al futur.
D’altra banda, vam fer una visita el dia 12 de desembre al CCCB. Primer vam veure una obra de teatre creada per la nostra Artista en Residència, la Carla Rovira, anomenada ‘Sal’, que tracta sobre les condicions de vida i el treball. La visualització va donar lloc a un debat sobre l’obra i els temes que tractava. Aprofitant la visita a l’equipament, també vam fer una visita a la Mostra d’intel·ligència artificial del CCCB, una mostra interactiva on els joves van poder experimentar i visitar les diverses propostes.
Finalment, estem pensant ja de cara a la sessió oberta, i com ens podem dirigir amb alguna fita de dramaturga petita sobre els temes de futurs, identitats i projeccions de la vida del grups de joves.. ja compartirem amb vosaltres més informació al finals del mes !
Aquí tenim la peça en el moment d’extreure-la del teler. La Mariona i el Pedro, després de la nostra visita, van seguir texint els fils de paper que encara ens quedaven, i el resultat és impressionant!
Reflexionant-hi plegats, hem pensat que hi ha moltes raons que ens la fan sentir especial. Pels materials i tot el procés que ha implicat la seva manipulació, pel col·leciu de mans, veus i decisions que li ha anat donant la forma que finalment té. El Pedro ens assenyala que ‘conté alguna cosa del viscut entre nosaltres d’ençà que vam començar el projecte’.
En veure desplegat el teixit, en tocar-lo, i apreciar-ne les qualitats (és consistent i alhora lleuger…) ens mostra el potencial plàstic (arquitectònic, escultoric…) d’una estructura tramada com aquesta!
Aquesta frase va ser la primera que vam conèixer de l’Antonio Ortega quan la tutora ens va mostrar a classe el document que parlava d’ell …. ENS AGRADA AQUESTA IDEA!!!! Vol dir que nosaltres també ho som…?????
