Des de Juana Dolores EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Eixample
A la darrera sessió vem fer una activitat molt xula.
Primer vam començar amb acabar de preparar la nostre presentació sobre EL NOSTRE PARE, després vem baixar al saló d’actes i vam fer escalfaments, cap a les 10 vem comença a fer les presentacions ens va costar bastant i era com que no havíem definit entes lo que teniem que fer, com que no ho tenim clar però no va ser fins l’última persona que ho va fer que ho va interpretar molt bé.
Aquesta sessió ha sigut molt divertida.
(Enzo)
La sessió 7 va ser la continuació de la darrera perquè després de pensar, observar com actuaven els nostres pares. La primera hora de classe vam estar repassant i corregint una mica com actuaven els nostres pares i gestos, característics d’ells, els professors ens ajudaven i donaven exemples sobre com poder fer-ho com la marta que ens deia una mica coses que li passava amb el seu fill. Després vam baixar a la sala d’actes per començar amb les actuacions, pujaven a escena i ens havíem de presentar i dir com pensàvem que ens portàvem amb ells (interpretant el nostre pare), més tard els professors seguien fent una sèrie de preguntes com si fos una reunió de pares i havíem de jugar un pare enfadat. Cada actuació va ser millor que l’anterior gràcies a totes les correccions dels professors…Però no va poder sortir tothom, ja que no hi havia temps. Jo que no vaig poder sortir al principi no sabia molt com anava a imitar el meu pare, ja tenia una idea, però no estava segur del tot i em vaig posar una mica nerviós. Potser van ser massa actuacions, però cap al final ja començava a cansar-me una mica.
(Paolo)
En ese dia teniamos que venir vestido como el padre o madre que hayas elegido de tus padres e interpretarlos.
Yo ya tenía mentalizado que era más como copiarle o interpretar como si fuera mi padre pero luego en escenario nos hicieron hacernos pasar por nuestros padres conversando con el tutor y pues no me lo esperaba asi entonces ya no lo tenía planeado, llegó mi turno y pues no sabia que decir y solo me presente y luego la Joana la vi molesta y dijo que ya estaba prohibido dejar de hablar hasta que ellos lo digan y ahí me puse mas perdido, luego explico que tenia que interpretar haciendo que en vez que me preguntaran a mí, tendría que hacer como si tuviese un problema y entonces empecé a improvisar pero sentía que no me gustaba hacerlo.
(John)
