Des de Constanza Brnčić EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Turó de’n Caritg (BDN)
Comencem fent uns itineraris per la ciutat.
El primer dia anem a casa d’un company i ens convida a mirar les vistes des del seu terrat i a prendre tè amb pastes!
Quines vistes més boniques i quina llum!!!
El segon dia anem al Turó d’en Caritg i al parc de l’Escorxador.
Observem la ciutat i fem unes dinàmiques: deixem que un company ens porti per l’espai mentre tenim els ulls tancats.
Estem bé junts!
Des de Constanza Brnčić EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Turó de’n Caritg (BDN)
La sessió ha estat molt especial!
Hem conegut la Constanza Brncic, que és ballarina i amb qui treballarem tot el curs. Estàvem tots molt nerviosos i emocionats.
Hem anat al Mercat de les Flors. Ens ha agradat molt i volem tornar.
Hem ballat. I ens ha agradat.
Hem vist la Constanza ballar i ens ha emocionat.
Hem acabat el dia a Montjuic mirant Barcelona.
Hem celebrat l’aniversari de la Constanza, cantant-li una cançó.
Des de Juana Dolores EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Eixample
En la sessió 8 vam interpretar als nostres pares i després vam interpretar algunes persones de pares i de profes i va sortir que un de nosaltres ens passem a fer de profes i vaig sortir jo per interpretar de professors i vaig haver d’improvisar, no va sortir tan malament. Després d’una estona vam tornar a sortir, però millorant l’escena perquè la primera es podria millorar. Després van sortir dues persones i van fer se passar 1 per profe i una de fill i van sortir a l’escenari i van actuar. A mi aquesta sessió em va agradar perquè es va fer molt dinàmica i no molt avorrida.
(Deivi)
La classe anterior vam anar directament a la sala d’actes per fer unes improvisacions, que tractaven de que el “pares” es posen en rotllana i es tracta de que estaven anant a la reunió a l’escola i després vam fer un altre tipus d’improvisació que era el pare donant les notes al fill.
Em va semblar divertit, tenia una mica de vergonya vergonya però em va agradar.
(Nil)
La darrera sessió vam fer un grup de persones conformat per 7 persones i van fer una impro. sobre una reunió de pares on deien que els seus fills són “gamberros” va ser divertit perquè posaven les situacions molt còmiques, però en una part tots cridaven i no s’entén res del que diuen. Ara l’altre grup on jo estava va ser molt avorrit i seriós, no va ser res divertit, l’única cosa que va fer una mica de gràcia, va ser el Paolo que va posar un accent americà.
Després van fer un altre impro. on estaven ell Paolo i el Fuong que era d’un pare i un professor. Va estar molt bé però una mica d’emocions seria molt millor.Després van fer una continuació on el Fuong esperava al Enzo que feia de fill, per parlar sobre les notes i amb que “amigues” sortia.Va estar bé però m’agradaria veure el Fuong com a pare enfadat.
Vam fer la mateixa impro. però amb diferents persones.Van escollir l’Aina i a mi.Per mi va ser molt divertit la impro. i molt fluida.
Com a sessió va ser molt bo i m’agradaria fer un altre sessió com aquesta.
(Juan David)
Des de Mariona Cañadas i Pedro Murúa EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola El Molí
Després de l’estada al seu espai de producció artística, la Mariona i en Pedro ens han acompanyat a un espai expositiu que està molt a prop del seu taller: el Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat del Vallès.
Ha estat molt inspirador poder veure l’exposició dedicada a Aurèlia Muñoz de la mà de la Mariona i el Pedro. Aquesta artista va treballar el teixit d’una manera innovadora, investigant amb molta llibertat les seves possibilitats plàstiques i constructives.
Com l’Aurèlia Muñoz, la Mariona i el Pedro fan de les fibres tèxtils un camp de recerca artística. Els interessa la capacitat del teixit de crear estructures, i el seu potencial constructiu i expressiu.
Des de Lautaro Reyes EN RESiDÈNCiA a l’Institut Narcís Monturiol
Para esta sesión tuvimos que perder la hora de patio, ya que salimos a las once. Esto lo tuvimos que hacer porque Sara tenía una reunión y teníamos que estar ahí a las once y media. Para compensarlo nos dejaron tiempo libre hasta las once y cincuenta.
Al empezar la clase, Lautaro nos hizo una pregunta: “¿Qué os gusta hacer?”. Parece una pregunta sencilla, pero estuvimos un rato pensando y escribiéndolo. La dificultad estaba en que teníamos que argumentarlo y después sintetizarlo en un concepto.
Luego, volvimos a retomar los ejercicios corporales. Lautaro nos separó en tríos y en parejas y tuvimos que mantener el equilibrio agarrándonos de la mano. Al principio nos costó, pero al final lo conseguimos. Entonces, fuimos ampliando los grupos hasta conseguir dos grupos grandes. Esta vez teníamos unas consignas que seguir:
A continuación, lo repetimos con música.
Al acabar, añadió una nueva consiga que era sospetener al compañero solamente con una mano (la otra tenía que quedar libre). Nos dijo que así se implementaba la estabilidad de nuestro cuerpo.
Aunque la sesión se hizo larga para algunos, esta tuvo dinamismo porque las figuras tenían más movimientos.
Des de Lautaro Reyes EN RESiDÈNCiA a l’Institut Narcís Monturiol
Este día le dimos la bienvenida a nuestro nuevo compañero, Santiago. Después de explicarle de qué iba todo este proyecto, comenzamos a poner en común los deberes que teníamos: pensar en una canción y si nos había costado encontrarla.
Después, continuamos con la representación de nuestras figuras con profundidad, pero con la diferencia de que teníamos diferentes grupos respecto de la otra sesión.
Con nuestro nuevo compañero, tuvimos que llevar a cabo una puesta de escena, donde hicimos tres pasos: en primer lugar debíamos representar nuestra figura inicial, la que dibujamos en la sesión anterior. Después de un rato, un miembro de cada grupo cambiaba la forma en la cual representaba la figura muy lentamente y los demás miembros del grupo le tenía que copiar. Por último, debíamos de volver a representar la figura del paso dos de otra manera distinta.
Luego, hicimos algo bastante parecido, con un grupo más extenso: una persona de cada grupo tenía que representar su figura y el resto de el grupo le copiábamos, así con todos los grupos.
Para finalizar esta sesión, todos nos tumbamos en el suelo, y mientras Lautaro nos ponía una canción tranquila para pensar e imaginar un paisaje natural que se nos venía a la mente.
En esta sesión en general, a todos nos pareció algo complicado pensar en una canción, pero en el resto de la sesión nos pareció bastante divertida, a la gran mayoría nos encantó la parte de tumbarnos en el suelo e imaginar en un paisaje natural.
Des de Lucia del Greco EN RESiDÈNCiA a l’Institut L’Alzina
Som l’alumnat de 3r que participa en aquesta optativa i volem dedicar aquesta primera entrada del blog a fer una petita introducció tractant d’explicant què fem i amb qui.
Aquest curs estem treballant amb la Lucia del Greco, que és filòloga, escriptora i directora teatral.
De moment estem fent moltes activitats relacionades amb la creació de confiança i dinàmiques de relaxació.
Encara no sabem quin serà el producte final, tampoc tenim clar què estem fent, però imaginem que aquestes sessions d’iniciació amb la Lucia ens ajudaran entendreu.
Des de Si los martes fueran viernes EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Antaviana
En aquesta sessió no han vingut ni la Valentina ni la Milagros perquè el dia abans havíem treballat a la visita del Mercat de les Flors. Hem fet la classe amb el Quim, la Cristina i la Isolda. Hem fet una classe en la tònica de EN RESIDÈNCIA, és a dir, que el protagonisme el tenia el moviment: amb escalfament, algun joc o dinàmica, però vam fer dos exercicis nous.
El primer exercici hem fet l’audició d’una cançó en francès. Seguidament, com que la cançó té dos ritmes, un de lent a la primera part i un altre més mogudet, a la segona part, havíem d’estar-nos quiets al lloc i podíem moure tot el cos menys els peus a la primera part de la cançó i ens desplaçàvem per l’Âgora a la segona part de la cançó. Aquest exercici ens ha servit d’escalfament.
El segon exercici ha consistit en moure’s per l’Àgora sota unes consignes. La consigna 0 era quedar-nos quiets al lloc per on passàvem, la consigna número 1 era moure’s amb normalitat per l’espai i es podia adoptar l’actitud corporal d’una altra persona, la consigna número 2 consistia en mirar algú fixament sense parar de moure’s i no perdre la persona que s’està mirant en cap moment, la consigna número 3 era desplaçar-se pel terra, la consigna número 4 era tocar el cap de la persona que teníem més a prop i la consigna número 5 era fer un salt. Han anat combinant els diferents números alternats tot l’estona.
El tercer exercici ha consistit en inventar-se 5 moviments consecutius, és a dir, una frase de moviment, que havíem de fer amb el cos. Quan ja ho teníem, havíem de sortir davant de tota la classe a representar-la.
També hem fet el joc de les estàtues, i hem estat ballant i jugant. Al final de tot, algunes persones s’han atrevit a ballar amb cadires.
Hem acabat la sessió bastant esgotats i la Isolda, el Quim i la Cristina també.
Des de Pato Mena EN RESiDÈNCiA a l’Institut Trinitat Nova
Som els i les alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Escola Trinitat Nova. Comencem el nostre procés de creació dins del marc de l’optativa artística del nostre itinerari acompanyat de l’escriptor i il·lustrador Pato Mena.
El procés artístic tindrà a veure amb la paraula i també amb la imatge, així que el primer que hem fet ha sigut una activitat de presentació. Hem creat acròstics, composicions poètiques en què les lletres que ocupen determinats llocs (per exemple: les lletres inicials de cada vers) formen una paraula o frase. Nosaltres els hem fet amb els nostres noms, i cada lletra és l’inici d’una paraula que ens defineix.
Em dic Yanis i soc única i inigualable.
Soc en Dereck, m’agrada el futbol i soc divertit i carinyós quan tinc confiança amb la persona.
Em dic Scarlet, tinc 14 anys, soc de República Dominicana i em considero una persona sincera i justa.
Soc l’Ana Paula tinc 15 anys, soc una nena amable, alegre i molt amorosa
Jo soc Kevin, tinc 14 anys, soc una persona d’estatura mitjana, porto ulleres, el cabell curt i sóc un nen nerviós a vegades. En algunes situacions em mostro insegur amb mi mateix.
Soc la Sara i em considero una persona sensible i riallera.
Soc l’Adriana i tinc 14 anys. Em considero una nena riallera i alegre i una miqueta divertida quan estic d’humor.
Soc en Randy, tinc 14 anys i soc amigable i molt divertit.
