Com tot artista, estem preparant la sessió final. Hem decidit que farem una deriva, ja que hem treballat l’eix del territori, i hem reflexionat si podem deixar EMPREMTA en ell, o bé, el territori on vivim ens marca a nosaltres creant la nostra IDENTITAT. Farem unes parades en llocs específics de Montcada que són importants per nosaltres, ja que també hem treballat la nostra BIOGRAFIA. Per exemple, el pare d’una companya no pot caminar i així podrà sortir al balcó i escoltar-la o perquè és un espai íntim i acollidor, o bé, perquè hi ha gent i vida escolar com el Carrer Major.
En primer lloc, per preparar la deriva, vam sortir i vam fotografiar els indrets on cadascú cantarà o recitarà la seva composició musical. Aquí us deixem algunes de les parades que farem durant el recorregut:
Durant aquest darrer trimestre hem treballat LA PARAULA, però per poder escriure-la i expressar-la, primer hem de saber què sentim. Per aquest motiu, hem parlat dels DRACS interiors que tenim dins nostre. Uns dracs que pels cartògrafs medievals eren un símbol de perill , però que pels aventurers van ser interpretats com oportunitats de descobrir nous mons, com els nostres mons interiors. Aquesta metàfora ha sigut el nostre punt de partida de la nostra la creació artística.
A més, vam estar reflexionant i vam fer un esquema per tenir les idees clares abans de començar a escriure les nostres lletres.
En aquesta sessió vam crear la primera de les nostres obres, petits bols amb el fang trobat.
Primer de tot vam veure com va quedar el fang després de la sessió anterior. Tot seguit vam agafar-lo i preparar-lo. La nostra mestra de taller ens va ensenyar diferents tècniques per realitzar la peça.
1r PAS – Amassem el fang i el preparem
2n PAS – Fer una petita bola amb l’argila
3r PAS- Insereixes polze al centre de la bola realitzada anteriorment.
4t PAS – Vas girant la bola i fent pressió amb el dit contra les parets del fang de tal forma que ens va quedant un forat. Hem d’intentar que ens quedin unes parets relativament gruixudes perquè no es trenqui el bol.
La nostra primera sessió en la Escocesa va ser força dinàmica. La mestra de taller Maria Roy i la Marina ens van portar a un solar pròxim on servia d’evocador de totes les terres que generaven les diferents demolicions dels edificis de la zona.
Allà en vam limitar a cercar terra per crear el nostre propi fang i peces de ceràmica o fang per formar les nostres obres.
Horari: 11:00 Sessió per als companys i públic general.
18:30 Sessió per a familiars i públic general.
Duració: 22 minuts aprox.
El moviment ha començat al matí a les 08:00. Hem anat al metro fins a Poble Sec i hem arribat cap a les 09:00 al Mercat de les Flors. Hem esmorzat, alguns han aprofitat el temps lliure per a jugar a futbol. A les 10:00, el Roger, el nostre mediador, ens ha vingut a buscar per dinar-nos que podíem entrar al Mercat de les Flors i utilitzar els camerinos. Hem estat una estona dins dels camerinos on ens havien deixat unes galetes, xocolata i sucs per a menjar i beure una mica si ho necessitàvem. Després la Milagros ens ha vingut a cridar per a anar a l’escenari per a parlar sobre quina hora havíem d’estar a dalt. Hem fet una passada per assajar per última vegada perquè a les 11:30 venien els companys a veure’ns. Un cop acabada la passada, hem baixat als camerinos a vestir-nos i a maquillar-nos. Quan faltaven pocs minuts per a l’actuació, en Jordi, un dels tècnics del Mercat, ens ha vingut a buscar per fer una fila fins a l’entrada de l’escenari i ho hem fet.
Fotos de Sergi Carreras (Toti)
En finalitzar l’obra, hem fet un col·loqui amb el públic per contestar preguntes. Als companys sembla que els ha agradat. Seguidament hem baixat al camerino a canviar-nos si hem estat esperant que ens diguessin on havíem de dinar. Com que alguns teníem molta gana, ens hem posat a dinar dins dels camerinos. Ens han dit que dinaríem en un parc amb uns pareos i a la gespa, però ha començat a ploure molt i no hem pogut anar-hi. Havíem d’anar a algun lloc perquè el Mercat tancava unes hores i s’ha pensat que l’opció més senzilla seria anar a l’Institut del Teatre que hi ha al costat i on avui hi havia les proves d’accés per curs vinent. Ens hi hem estat fins a les 17:00.
Fotos de Sergi Carreras (Toti)
A les 17h hem tornat a entrar al Mercat i a la Sala Pina. Ens hem tornat a posar el vestuari, i a les 18:40 hem anat a fer la segona presentació de la peça per a les famílies. En acabar Lila 40, hem fet una altrea vegada el col·loqui amb el públic . Ens hem canviat de roba i per últim ens hem acomiadat de la Milagros i la Valentina. I hem marxat tots i totes cap a casa. Ha sigut una llarga jornada.
La sessió passada vam exposar el nostre projecte a la fundació Brossa davant dels pares i d’algunes persones que passaven per la fundació.
Va ser una experiència que estaria bé repetirla i m’ha agradat molt el procés i el treball en equip de tot el grup. També em va agradar veure com tota la gent estava atenta i van fer moltes preguntes, això em va agradar molt.
(Pablo)
El dijous anterior jo i alguns més vam anar a l’espai Brossa, ja que després de tant esforç vam aconseguir presentar l’obra davant de bastanta gent. Em vaig sentir molt bé després de veure la gent que havia vingut a veure la nostra obra. Vaig sentir bastanta vergonya al veurem parlant, però crec que va ser un moment que no es tornarà a repetir. Després de posar el vídeo ens van fer algunes preguntes i ja ens en vam anar a casa.
(Eric)
No es algo nuevo escribir para el blog sobre lo que hemos hecho la sesión pasada, pero esta vez es mucho más diferente porque esta vez hay que hablar nuestra experiencia sobre la obra audiovisual en la fundación Joan Brossa.
Es una experiencia nueva para mi lo de hacer entrevistas hablando sobre el amor y la sexualidad porque para mi hablar sobre amor es dificil de sacarlo de mi cuerpo porque me da verguenza y ademas no tengo ni idea de que es el amor todavia aunque tengo curiosidad de que se siente el tener a alguien que te quiera y te provoque felicidad cada vez que estan juntos y hacen las cosas juntos.
Luego tenemos mi pequeño y corto monologo de los sentimientos, que es algo que nunca se trata en un adolescente a la hora de hablar de este tipo de temas.
Me gusto mucho
(Juan David)
El dijous passat vam tenir la primera sessió d’exposició de la nostra obra “When I hear a teenager talking about true love”.
Primer, vam estar esperant durant una hora aproximadament, mentre es feien proves de so, resoldre dubtes i posar part de la decoració. Després, va anar venint gent; desconeguts, professors i famílies i, a continuació, se’ls va presentar el que faríem.
Els vam fer passar endins per a la projecció de la peça i després dels aplaudiments, tots sortim de nou per a respondre a les preguntes dels espectadors (pot ser que això durés mitja hora).
Després de la ronda de preguntes i agraïments ens acomiadem de la majoria, piquem una mica de menjar i cadascun es va anar a la seva casa.
P.D: La Joana ens va prometre que aquest dijous en l’esdeveniment de la model, ens convidaria a un kebab.
Hem estès l’aula a la Plaça de les treballadores i els treballadors de la Harry Walker, un espai molt significatiu que ja havíem visitat abans, però ara ho hem fet amb l’aula acabada. Hem estat veient les imatges de l’arxiu històric de La Prosperitat, i també valorant opcions de maquetació per la publicació del projecte. Després hem fet un exercici anomenat El Desenterrador de paraules, amb l’objectiu d’arribar a l’essència de les paraules i trobar noves associacions. Hem treballat a partir de la paraula Barri, i han sortit conceptes com la lluita veïnal, les infraestructures, els records, la pobresa… Conjuntament hem arribat al fet que per construir un barri millor necessitem fonaments, que es construeixen amb les accions i lluites de les veïnes.
Vam anar a la Via Júlia i vam posar l’aula portàtil. Asseguts en cercle vam llegir un text sobre el projecte de la Plaça Àngel Pestaña, de l’Enric Miralles, transformant aquest espai públic en un espai interior. També ens va visitar una senyora que passava per allà. La gent del carrer s’estranyava i ens miraven encuriosits. Vam aprofitar per donar un cop d’ull a la maquetació de la publicació pel dia de la presentació del projecte a la Fabra i Coats. Ens costava molt escoltar i escoltar-nos, perquè estàvem entre dues vies. Ens feia vergonya estar allà enmig de tot, ocupant la via pública, però… per alguna cosa és pública… la gent havia de modificar el seu trajecte per passar per allà. Què fèiem allà tapant el camí posant una catifa a la Via Júlia com si estiguéssim de pícnic?
