15A EDICIÓ (SETEMBRE 2023- JUNY 2024)

Hem començat el matí anant a la Sala Creadors de l’institut on hi teníem l’escenografia per a agafar-la i portarla al pati on hi havia tots els altres membres del grup. L’escenografia era de grans dimensions i pensàvem que no entraria per les portes de l’ascensor del metro o per les portes dels vagons al metro, però finalment ha entrat desmuntant algunes peces. Hem ocupat un vagó sencer amb totes les peces i el material que portàvem.

En sortir del metro ha començat a ploure molt, per sort portàvem bosses de plàstic per protegir l’escenografia. Ens hem hagut d’afanyar en el trajecte del metro Poble Sec al Mercat de les Flors perquè l’escenografia de fusta i cartró no se’ns fes malbé.

En arribar al Mercat de les Flors, en Jordi, que és un dels tècnics que ha tingut cura de nosaltres, de l’escenografia i dels espais, ens ha fet un “tour” pels camerinos i per on hem d’anar des dels camerinos fins a la sala Pina. Seguidament hem parlat del que hauríem de fer durant el dijous que és el dia de l’estrena.

Hem vist una mica com funcionaven els focus i la música. Després la Milagros i la Valentina ens han presentat en Johann que ha estat tot el dia amb nosaltres perquè ens ha fet un vídeo de tot el que hem fet durant l’assaig final. L’Aina, una de les integrants de SLMFV, ens ha portat tot el vestuari per fer tot l’assaig amb el vestuari per comprovar com es veia durant aquest assaig final amb els focus.

Hem fet tres assajos sencers per veure si quadrava on ens situàvem a l’espai escènic i si la part de la foto inicial ens sortia centrada o no.

Mentre nosaltres assajàvem, a l’exterior de la sala Pina, els tècnics del Mercat de les Flors, els companys que s’encarregaven de l’escenografia i en Jordi han donat els últims retocs a l’escenografia, i han muntat totes les peces que havíem desmuntat per tal de poder-la encabir en el metro

Hem dinat , ho hem recollit tot i ens n’hem anat al metro perquè a les 15 h havíem d’estar a classe fent projecte.

El dia de demà es una mostra de 5 escenes de treball coreogràfic, textual, audiovisual o la creació d’escenes a través de l’IA . Durant el curs hem estat treballant amb el grup de joves de 3r de l’ESO sobre els possibles futurs que ens esperen i, com aquests ens fan posicionar en la vida, tant col·lectivament com individual. La mort de persones properes, l’addicció a les noves tecnologies, el control de les IA, el dret a la mandra, les cures i les veus dissidents són alguns dels temes que volem presentar de com es veuen el grup de joves de l’INS Montjuïc i els seus diversos futurs.

Perquè si no imaginem el futur, l’imaginaran altres per nosaltres.

Algunes de les preguntes que veurem en les escenes són:

-Que suposen les pantalles i les xarxes socials com a eines d’aïllament?

-Quines cançons ens parlen del futur i quin futur esperem d’algunes músiques?

-Com treballem la por i les cures en la família?

-Que límits i relacions tenim amb la intel·ligència artificial (IA)

-Com fem cura de les persones grans en el futur?

Amb la participació de:

Amb Esther Barrena Ripollès, Leire Carrasco Mayoral, Hector Galan Flores, Nayara García Lopez-Huertas,  Aroa-Sinaí Herrerías Fúnez,  Àlex López Rubio,  Francisco López-Huertas Martínez,Maria  Mayoral Reventún,Paula Medina Arizmendi, Paula Medina González, Alisson Gissele  Mejía Guzmán,  Jen MarcMejía Guzmán, Basthian Joaquin Pérez Alvarado, Gael Pérez García, Lia Pérez García, Tiffany Pichardo Cortés, Ianis Stavros Sapera i Angely Abigail Veliz Veliz (estudiants de 3r d’ESO). I amb el suport i coordinació d’Elies Carles Olives (docent) i la mediació de Javier Rodrigo (Transductores).

LLUMS, TITELLES I ACCIÓ ! ! ! !

Davant del nostre públic (famílies, professors, artista, mediadors i representants de les institucions) agraïm l’oportunitat de fer aquest projecte i tot el que ens ha permès aprendre i gaudir amb la seva realització.

Ara ja amb la presió de la presentació de les nostres històries estem fent el muntatge i, sempre hi ha alguna imatge que hauries d’haver fet i no la tens, així que aprofitem aquesta sessió per enllestir-ho.

Ja estem en l’últim període d’assajos i millores de les 5 escenes que compondran la presentació que farem a la Sala Pepita Casanellas del CC El Rellotge, el dia 12 de juny a les 12 h.

Aquest mes hem tingut un parell d’aturades, per temes d’excursions i altres jornades, però hem pogut repassar i millorar moltes escenes en el marc del treball d’actors, de producció d’alguns aspectes i de millora general de la posada en escena. D’altra banda, vam fer una dinàmica de grup per definir el nom de la peça final, a partir de frases o paraules clau de cada escena i d’aspectes comuns. Ens vam quedar amb tres frases, que vam votar en grup, i finalment va sorgir la frase “El dia de demà”.

També vam fer una sessió de fotos de cada escena i algunes fotos grupals per il·lustrar la postal final, que vam acabar de tancar la setmana passada.

De nou, vam visitar el MNAC i ens vam tornar a endinsar a les reserves per descobrir… còmics! I és que els museus no només conserven escultures o pintures, sinó que també poden guardar altres objectes com llibres o revistes. En aquesta ocasió, ens han acompanyat l’Àlex Mitrani i la Mercè Saura, conservadors del MNAC. L’Àlex és la persona que està fent possible que l’art contemporani -més proper als nostres temps- entri amb força al museu i, a més, és un apassionat del món dels còmics. I la Mercè treballa al gabinet de Dibuixos i Gravats, on ha tingut lloc la sessió, encarregant-se de que les obres d’art de la col·lecció fetes en paper, que són especialment delicades i fràgils, estiguin en bon estat.

Així doncs, ens van ensenyar il·lustracions originals i molt sorprenents, dels anys 70 i 80, que reflecteixen èpoques difícils, quan aquests il·lustradors defensaven la seva llibertat i feien crítica a través d’aquestes publicacions, que fins fa poc no tenien cabuda als museus. Fins i tot l’Àlex ens va ensenyar portades de discs que es guarden a l’arxiu de la biblioteca del MNAC!

Vam descobrir Mariscal (famós per ser el creador de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona o l’escultura de la gamba de la Barceloneta), Calonge (que va treballar a la revista “El Víbora”, molt acolorida i boja, ja desapareguda) i il·lustradores feministes molt combatives com la Marta Guerrero, que va dibuixar sobre les dones a Espanya després de la dictadura en revistes i fanzins sovint utilitzant l’humor i la ironia, o la Montse Clavé, que també va ser llibretera i creadora d’un festival molt important a Barcelona dedicat a novel·la negra, el BCNegra.

A la visita han aparegut de nou paraules que han anat sortint a classe durant el curs, com underground. Entenem que l’obra d’il·lustradores com la Nadia connecta amb totes aquestes artistes que des de fa molts anys s’han volgut expressar experimentant d’una manera lliure, i fora de les normes, utilitzant tècniques i estils diferents. Una mica com hem fet nosaltres explicant moments de la nostra vida.

Per acabar la visita, hem entrat per primer cop a la sala on tindrà lloc la nostra exposició. Hem compartit com podria quedar tot i hem recollit idees sobre com volem exposar les nostres postals. De moment, és un espai fosc, no massa acollidor i buit, però les properes setmanes canviarà i molt!

Esta sesión se hizo el jueves, porque el miércoles era festivo y no fuimos a clase.

Como solo teníamos una hora, la actividad se hizo en el gimnasio del instituto. Empezamos practicando las posiciones donde nos íbamos a colocar, porque era algo nuevo que no acababa de salir bien. Estuvimos un rato haciendo eso porque había gente que no vino el día que lo hicimos por primera vez. También practicamos la salida al espacio, debido a que había personas que salían cuando no tocaba o se reían al mirar a los compañeros. También Lautaro nos dio unas advertencias que debíamos seguir. La primera era que al llegar al sitio teníamos que ampliar la mirada y no mirar al suelo. Otra era que al llegar no debíamos cerrar los ojos y empezar a balancearnos hasta que no llegara la última persona.

En esta sesión teníamos que hacer un ensayo abierto en el casal de Can Travi.

Así que nos saltamos el patio ya que a las 11:00 salimos para allá. Nos comimos el bocata de camino y después tuvimos un rato mienras despejaban la sala de sillas y mesas.

Por suerte, nos quedó un poco de tiempo para repasar las referencias de la música y hacer un pequeño ensayo rápido.

Llegó poca gente: una tallerista, trabajadores del casal de barrio y la madre de Nora, una compañera.

Las acomodamos mirando hacia el espacio, con nosotros. Lautaro les explico de qué trataba lo que iban a ver, pero sin dar muchos detalles para no desvelar la sorpresa.

Después, la música empezó e iniciamos el fragmento de la obra que teníamos terminada: nos pusimos todos en el espacio y cerramos los ojos; empezó el balanceo, nos movíamos lado a lado, cada vez con más fuerza, y sonó el goteo; abrimos los ojos e hicimos el pulso diagonal hasta que llegó el momento de hacer el desplazamiento; para acabar, nos tumbamos en el suelo y empezaron los movimeintos circulares.

Nos aplaudieron bastante y dimos turno al coloquio. Les pareció una experiencia muy impactante ya que les sorprendió que durante algunos momentos no sucediese nada. También les transmitió mucha calma y les dio la opoprtunidad de conectar con ellos mismos, de disfrutar del presente. Creemos que fueron comentarios muy positivos e interesantes.

Cuando se fueron aún quedó un rato para continuar ensayando el final de la pieza.

Fue una sesión larga, aunque no lo pareció, ya que, nos saltamos el patio para ir al casal directamente.

En breu exposarem a La Capella el resultat de la nostra barcassa… Us hi esperem!

Tota la informació: https://www.lacapella.barcelona/ca