Dues sessions per a moure el cos.

PRIMERA SESSIÓ

Amb l’Èlia Genis, que és ballarina, vam treballar amb el moviment del cos, deixar-se anar i moure’s.

La primera classe la vam començar amb una roda de presentació, amb una pilota, i vam fer diferents jocs amb la pilota: passar-la sense que caigui al terra, passar-la movent el cos…per tal d’escalfar i entrar en la dinàmica del moviment.

Després vam fer moviments amb el cos, dibuixar línies horitzontals i verticals en relació a l’espai amb el nostre moviment, fer diferents formes i desplaçaments al terra. Gran part de la sessió ens la vam passar fent figures, moviments i composició.

També vam fer parelles, on un manava i feia moure el cos de l’altre mitjançant l’impuls o posar resistència a l’impuls de l’altre i evitant caure al terra.

Una petita part de la classe , cap al final, la vam dedicar a fer un ritme, amb els cos. Primer cadascú ho feia pel seu compte, però després vam fer una rotllana i vam sortir a mostrar el nostre ritme amb el cos a la resta de companys i companyes.

Per acabar la classe vam fer una última activitat, fer una pila de cadires ( una escultura) i veure fins quan aguantava. Estàvem tots asseguts als esglaons que hi ha a l’Espai Àgora i sortíem quan volíem, d’un en un, per agafar una cadira i colocar-la al centre de l’espai fins acabar fent una torre.

Ja per a acabar la classe, ens haviem d’introduir a la torre, i colocar-nos-hi com si fóssim una cadira més, vam fer unes quantes posicions d’això i després ja vam marxar.

Durant tota la sessió,Perquè hi hagués una mica més d’inspiració ens van posar una música suau i baixeta quan estàvem ballant.

SEGONA SESSIÓ

La segona sessió la vam començar igual que la primera, amb el joc de la pilota, fent moure la pilota amb el cos, amb moviments fluïds i evitant que caigués al terra.

Després vam passar a fer moviments amb el cos ocupant tot l’espai.

Un exercici consistia en estar tots apilonats, en grup, i havíem de passar pel mig de dues persones avançant en una direcció com a grup sense topar amb la resta de persones que constituïen la pinya. L’espai que hi havia entre les persones era cada vegada més petit i costava més no topar amb la resta..

Posteriorment, en parelles, vam fer una activitat de seguir una altra persona, els moviments que feia, i després d’haver-ho fet per lliure, vam fer-ho mig grup i mig grup, mentre un grup ho feia, l’altre grup mirava.

Vam fer una composició entre tots, apilonats, i després una altra composició, en línia.

Per la majoria de nosaltres va ser el primer contacte amb la dansa comtemporània.