En aquesta sessió, que la vam fer per segon cop a la Sala Àgora, primer vam explicar els nostres somnis. Havíem escrit els nostres somnis en paper i ara tocava explicar-los en veu alta.
Vam entregar les nostres partitures creatives al Luís. Un cop recollides, vam formar dos grups i cada grup va escollir dues partitures per a interpretar-les. La persona propietària de la partitura en seria la directora. Seria la persona encarregada de dirigir-nos, ens hauria de donar l’entrada i ens hauria d’indicar quin instrument i quin no-instrument tocava cadascú. Quan vam acabar de practicar-ho, vam escoltar la composició que havia interpretat l’altre grup. La veritat és que ens va sortir bastant bé als dos grups.
Seguidament, amb les baquetes, en Luís feia un ritme i nosaltres l’havíem de seguir. Primer ho fèiem tots junts, després de manera alternada i finalment, en parelles. Quan en Luís canviava el ritme, nosaltres també l’havíem de canviar. Al principi ens va costar força perquè els ritmes ens confonien una mica, però després ens va acabar sortint bastant bé.
Crec que des de fora s’escoltava bé