Mes: maig de 2023

En les últimes sessions vam coincidir que la millor manera per reunir-se amb gent i una de les maneres més properes, era a partir de jocs de taula o cartes. Per això, i entre tots vam fer una llista de llocs que solem utilitzar i jugar quan estem en grup.

A partir de posar-ho en comú, per grups, vam decidir quins jocs ens agradaria tunejar. Havia de ser un joc que faci pensar, posant de manifest les situacions d’aquelles persones immigrants, gent gran o qualsevol col·lectiu en risc d’exclusió.

Vam dedicar dues sessions de jugar a aquests jocs i pensar de quina manera modificar-los o tunejar-los, amb les temàtiques de treball: gent gran i persones immigrades. Ara els estem construint. Cada grup està fent el seu joc. Excepte un grup s’encarrega de fer un carro per poder transportar tots els elements i els jocs, per generar espais de trobada a qualsevol espai. Ha de ser itinerant.

Després de trobar-nos amb diferents col·lectius, vam posar en comú idees i opinions, intentant de què tot tingui un fill en comú. Vam parlar de diverses coses, però en especial de la importància de no jutjar sense conèixer a les persones, d’empatitzar, de generar un ambient i espai de confiança per parlar dels problemes. 

Una línia de treball era generar situacions de trobada amb la gent de manera espontània, compartir dubtes, parlar de coses personals i que la diferència d’edat no sigui cap obstacle. 

Van sorgir idees com per exemple, fer esport amb els nois de l’organització de Santa Creu, trobar-se al carrer i propiciar trobades amb altres col·lectius. 

Al final vam decidir fer accions al carrer, per cridar l’atenció i que les persones puguin participar i compartir moments amb diferents col·lectius que a vegades estan invisibilitzats.

Després de les visites, vam decidir que seguiríem investigant sobre la gent gran i les persones migrants. Per ampliar la informació que teníem, el Curro ens ha demanat que féssim entrevistes. Vam preparar les preguntes amb la intenció de saber què sentien aquestes persones i els passava. 

Jo vaig entrevistar el meu germà, ja que és immigrant, com jo. Penso què, de vegades, els immigrants no s’integren molt amb la gent d’aquí. Ell diu que el 90% de les seves amigues són immigrants com ell. Crec que als immigrants els costa relacionar-se, pot ser perquè ell creu que no seran acceptades per la gent d’aquí. La por fa que fugin. També els costa viure aquí perquè viuen sense les seves famílies en un país desconegut i això és molt dur.

A. F.

El 22 de febrer vam presentar i explicar el que estem fent en aquest projecte a tot el claustre i a més, al Joan i la Mamen del Servei de Recursos Pedagògics, que van venir a la presentació.

Van explicar que hem dibuixat un mapa del barri per anar posant els llocs que visitem, com el Mas, a Fundació Sardà Pujades o a la Fundació Santa Creu. Així tenim constància de la feina que anem fent…

Després d’explicar el que vam estar fent vam fer una pregunta al claustre per interactuar amb ells que era: Quin grup de gent creieu que és el més invisibilitzat? La majoria va dir la gent immigrant, les persones de la tercera edat o els sense sostre.

Va anar bastant bé. Tot i que en un moment vam dir el mateix dos cops perquè no ens vam saber organitzar bé aquella part. Vam aprendre a dividir-nos la feina, al treball en grup i a organitzar-nos.