Fa uns dies vam anar al centre ocupacional taller Sant Camil, de la Fundació Santa Creu, que està molt a prop del parc del Guinardó. Aquí ens va atendre l’Amadeu, que és el seu director. És un centre on van persones amb discapacitats intel·lectuals. Els ensenyen coses bàsiques i fan activitats de tota mena, també esportives.
Al mateix recinte, hi ha un espai on viuen joves migrants, i els ajuden a estudiar i els acompanyen fins que s’incorporen al món laboral.
També tenen habitatges per rebre famílies desnonades, fins que troben on viure.
Uns dies després vam rebre la visita la Mercè Vidal de l’associació Nou Horitzó de gent gran. Ens va explicar com tractaven a la gent gran en algunes residències. També va dir que a les residències privades no poden anar gaires avis perquè són molt cares i que tot això s’hauria de canviar.
Ens va comentar que la gent gran és molt divertida, té ganes de fer coses i d’estar més integrada i relacionar-se amb altres generacions. El que més em va cridar l’atenció és quan va explicar que es fan projectes en què gent jove visita les residències, fan riure a la gent. Als avis els va bé, perquè són com nens petits, juguen, riuen i es distreuen.
