Des de Si los martes fueran viernes EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Antaviana
15-04-2024 Opinions sobre dues peces de dansa
La peça de Via Injabulo que hem anat a veure al Mercat de les Flors constava de dues parts molt marcades i diferents.
Al principi de la coreografia, quan una de les noies va ha començat a fer moviments com a solista no m’ha agradat, ja que la música que acompanyava els seus moviments ni em cridava l’atenció ni feia moviments que al meu entendre no lligaven amb la música i eren estranys per a mi. M’ha agradat com s’animaven entre ells quan li tocava ballar algú sol, i com gaudien aquell moment ballant.
A la segona part de la peça han començat a interactuar amb nosaltres i a mostrar-nos passos de ball. El que més m’ha agradat ha sigut el flow que tenien. Els moviments eren perfectes, precisos, amb molta precisió com una part en que s’ha utilitzat el claqué, no s’han equivocat en cap dels passos, i es notava que sentien la música, que portaven el ritme a l’interior. Crec que en aquesta segona part, que representaven com si estiguessin en una festa, és com m’imaginaria una festa al seu país, a Sud-Àfrica. Allà me les imagino molt diferents i les persones són molt humils. Un dels tipus de balls que han ballat, ja el coneixia i l’he practicat. És el House i, de veritat, que és molt difícil perquè has de fer tots els passos sense gairebé tocar el terra i ells ho feien perfecte.
M’ha encantat.
————————————————————————————————————–
Dilluns 15 d’abril hem anat al Mercat de les Flors a veure un espectacle que es diu Via Injabulo, d’una companyia sud-africana. L’espectacle estava dividit en dues parts. La primera part de l’espectacle de dansa es deia Form Informs on ballaven una dansa que es diu pantsula. Eren diferents balls com el house dance i altres balls de carrer. La segona peça es basava en les històries dels ballarins i les ballarines de la companyia. El ball com un espai on es poden trobar les persones, un espai comú.
A mi em va agradar molt la primera peça, se’m va passar molt de pressa. A la segona peça se’ns dirigien al públic, i com que cada vegada que ballaven es dirigien a nosaltres, es trencava la quarta paret. M’ho vaig passar molt bé i en volia més.
L’escenografia que hi havia era com una discoteca i tots com que anaven a la seva bola cadascú ballava com volia, però hi havia vegades que tots ballaven alhora. Vull tornar a anar-hi. Ho vaig explicar a la meva cosina i voldríem anar-hi una altra vegada.
————————————————————————————————————–
El 15 d’abril hem anat a veure un espectacle al Mercat de les Flors de la companyia sud-africana Via Kathelong i que es deia Via Injabulo. En aquest espectacle hi havia set ballarines: quatre noies i tres nois. La companyia era sud-africana, com ja he dit, ballaven amb un estil urbà, però no tota l’estona era urbà, també hi havia un moment en què ballaven pantsula que és un ball tradicional africà.
Hi havia dues parts a la peça, eren els mateixos ballarins, però en diferents escenes. en aquestes dues parts, una part era més tradicional d’Àfrica i l’altra, la segona part, era més propera al públic, que érem nosaltres. Quan va acabar l’obra que tenia dues parts de trenta minuts ha vingut el director a explicar com funcionava tota l’obra i els orígens de la companyia.
A mi m’ha agradat bastant, sobretot la segona part que m’ha semblat més xula. M’ha agradat molt l’estil de música i com ballaven. També m’he fixat que utilitzaven recursos com nosaltres, com les pauses que feien.