Som la classe de Creadors en Residència de 1r de L’ESO de l’Institut Doctor Puigvert.
En aquestes primeres sessions encara no hem conegut les artistes que ens acompanyaran en aquest projecte, i en tenim moltes ganes…, i com a més a més, tots acabem de començar a l’institut i tampoc ens coneixem massa entre nosaltres, hem decidit crear cada un una obra artística que per algun motiu ens representi, que ens serviran per presentar-nos a les artistes, i també per coneixèr-nos una mica més entre nosaltres.
Aquest curs en acompanya l’Oriol Morales, amb qui conviurem durant el nostre curs escolar, però qui és l’Oriol Morales?
Dons…
Oriol Morales i Pujolar (Figueres 1990) és un autor i director teatral català.[1]
La seva formació teatral es realitza al Col·legi de Teatre de Barcelona on cursa interpretació de text i a l’Institut del Teatre i a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett on cursà direcció escènica i dramatúrgia.
És fundador de Teatre Sense Sostre l’any 2012, una companyia en què ha dirigit espectacles de creació pròpia conjuntament amb l’Aleix Plana. com Si matessim les mares.] i Del que mengen les bèsties.
Ha estrenat espectacles d’autoria pròpia al Teatre Lliure, la Sala Beckett, el Festival Grec, el Festival TNT o a La Pedrera, entre d’altres.Ha estat ajudant de direcció d’Helena Tornero (Kalimat,Teatre Nacional de Catalunya, 2016 i El Futur, Teatre Nacional de Catalunya, 2019) i Julio Wallovits (Argentinamiento, Sala Beckett, 2017) i assistent de direcció de Joan Ollé. (En la solitud dels camps de cotó, Teatre Nacional de Catalunya, 2017).
És membre del Consell de Redacció de la revista Pausa.
Ens comencem a conèixer i treballem junts amb l’artista Maria Rubio.
En la nostra primera sessió amb ella, vam fer un breu mapa conceptual per anar coneixent millor el seu treball i un dels materials que utilitza per executar les seves obres.
Ben segur que n’haureu sentit a parlar de l’argila!
Volvimos a ir al Casal de Can Travi con Lautaro, siempre iremos ahí para hacer las clases. Lautaro nos hizo recordar cómo era nuestra figura y, en 3 grupos de 5, las representamos en un fondo.
Primero lo hicimos “libremente”, después dándole más profundidad y diferente dirección, luego añadiendo música de fondo.
Aunque al principio no tenía mucho sentido con lo que representábamos, finalmente, logramos poner una música que dialogase con la composición:
Se parecía mucho a la actividad de la sesión anterior, aunque en grupos y con música. Era relajante hasta cierto punto.
Hemos sentido que poco a poco vamos perdiendo la vergüenza. Nos gustó bastante y esperamos volver a hacer una actividad así.
También nos hemos dado cuenta de que nuestro pensamiento se queda muy limitado a las palabras: no utilizamos todo lo que hay en nuestro cerebro. Así que no hay que esperar a que nos digan las cosas, porque nosotros somos capacedes de llegar a buenas conclusiones.
Por último, Lautaro nos propuso que intentásemos buscar, en casa, un paisaje y lo asociásemos a una música. Por ejemplo, la imagen del puente que os compartimos creemos que encaja con esta canción:
Els alumnes de 3r d’ESO participem en l’optativa En Residència, participem un total de 18 alumnes.
Durant els dies previs a la visita del Domènec vam estar preparant un mural per a mostrar-li el dia de la seva arribada.
En aquest mural vam posar que és per a nosaltres l’art amb una paraula, també hem posat els barris de Santa Coloma de Gramenet on vivim cadascun de nosaltres. Un altre element que hi ha al mural és un mapa de la nostra ciutat amb uns llocs marcats per visitar.
Vam anar amb les docents a visitar aquests llocs de la nostra ciutat que tenen un interès arquitectònic. Vam investigar sobre aquests llocs per desprès poder-li explicar al nostre artista.
El dia que va arribar el Domènec ens vam conèixer, li vam ensenyar el nostre institut i vam començar a explciar el projecte.
Un altre dia vam portar-lo a fer una visita per tots els llocs de Santa Coloma que creiem important que conegui, ens vam parar als llocs i li vam explicar el que havíem investigat de cada lloc.
Per últim vam arribar a l’aula i li vam ensenyar el nostre mural.
En aquesta sessió hem anat a visitar el Mercat de les Flors. Hem agafat la línia verda del metro a Roquetes i hem baixat a la parada de Poble Sec. Hem recorregut gairebé tota la línia verda. Des de la parada de metro, hem caminat entre cinc i deu minuts amunt fins on comença Montjuic.
Quan hem arribat, ens han ensenyat l’escenari MAC, que és la sala el més gran que hi ha al Mercat, i ens han explicat l’origen i la construcció de l’edifici. Ens ha fet la visita pels espais, el Toni, el cap de producció del Mercat, i el Lucho, el tècnic d’il·luminació. Com que farem l’obra allà, ens han explicat què hi havia a cada sala. Ens han mostrat moltes coses que hi ha als diferents espais com els llums, la taula de so, els altaveus, etc… Hem passat pels diferents espais de l’edifici com la sala Pina ( en homenatge a Pina Bausch, la coreògrafa alemanya) que és el lloc on actuarem durant el tercer trimestre. També hem pogut caminar pel sostre de la sala MAC que es diu graella, allà és per on baixen els cables dels focus i des d’allà es controla la il·luminació on hi havia una cadena que agafa unes barres de ferro on van enganxats els focus. Aquesta part és una de les parts que més ha agradat.
Per últim i per acabar la visita, ens hem dirigit a l’oficina de producció on hi havia sis persones amb ordinadors: envien correus, organitzen els viatges dels ballarins i ballarines, quadren horaris, calendaritzen els espectacles i apunten les necessitats tècniques i d’atrezzo de cadascun dels espectacles.
Hem fet activitats d’escalfament a l’escenari de la Sala MAC amb la Milagros. Hem jugat a les estàtues amb una petita variant, la Milagros decidia qui abandonava l’escenari i en el seu lloc entrava algú que havia d’imitar la seva posició abans que la música tornés a sonar i ens tornéssim a moure. Hem fet moviments en slow motion. També hem ballat com si fóssim gent gran, nens petits o com ballaríem nosaltres. Per fer aquests moviments hem utiltzat els diferents nivell: baix, mig i alt.
A l’exercici de slow motion, ens hem situat tot el grup al final de l’escenari i hem anat avançant fins al davant amb molta lentitud.
A la darrera sessió, vam fer unes petites descripcions del nostre pare, mare o tutor legal. Van aparèixer moltíssims adjectius diferents. Després d’acabar els textos, vam fer un dibuix ràpid i després els vam llegir en veu alta. Per acabar vam començar a practicar, per fer el següent dia, representacions de la persona que havíem descrit. (Pau)
A l’última sessió vem descriure a la nostre mare o pare, jo vaig fer al meu pare vaig fer un text sobre ell i també havíem de dibuixar-lo després en van donar la feina d’haver d’ interpretar al nostre pare o mare pel següent dimecres.
I per últim vam haver d’interpretar a alguna persona de la classe, algú sortia a interpretar a un altre i qui ho encertava havia de sortir a davant a fer-ho. (Ivet)
El ultimo dia vam descriure el nostre mare o al nostre pare en un paper, després ho vam tenir que llegir davant de tots, al final vam tenir que representar al nostre pare en una actuació, ens han deixat uns dies per veure els moviments i expressions dels nostres pares per poder-los imitar el pròxim dia em va agradar molt perquè era molt divertit. (Nil)
Aquest curs a l’institut La Sagrera Sant Andreu vam començar l’assignatura d’art que tantes ganes tenia de fer. Resulta que aquest any, igual que el curs passat, participem del programa Creadors en Residència. En aquell moment no sabia ben bé de què anava l’assignatura, però ara ja comencem a entendre-ho. Després de conèixer l’artista convidada, al nostre cas, la Tatiana Donoso, de fer unes sessions amb ella i mostrar-nos com treballa, comencem a veure de què est tracta. Ella és una fotògrafa que fa servir altres tècniques que combina amb la fotografia. A la segona setmana de començar, a l’octubre, vam anar a veure l’exposició “Un àlbum familiar de cures” estava formada per unes fotografies de situacions quotidianes de l’àmbit domèstic, impreses o brodades en draps de cuina. Totes les imatges estaven acompanyades amb tiquets de la compra amb el temps que es triga a realitzar les accions de les respectives fotografies i l’esforç que aquestes suposen. També hi havia un banc amb fanzines fets pel grup d’alumnes que aquesta artista va acompanyar l’any anterior on els van proposar el seu propi àlbum de cures a les seves cases. Després vam poder escollir entre alguns dels tiquets de cures que hi havia a sobre d’una taula vam fer un petit “debat” explicant la nostra elecció. A gran part dels alumnes els hi va semblar que les imatges eren molt simples i que qualsevol persona els hagués pogut fer. Uns altres podien empatitzar millor amb aquestes, i valorar-la d’una manera més profunda. També n’hi havia alguns que no sabien posicionar-se. El que l’artista volia expressar era el fet que a casa s’han de fer un munt de tasques que no es veuen socialment, ja que es consideren coses íntimes que no passen d’un context així. Que, desgraciadament, per molt esforç i temps que hi dediquem continuaran sent invisibles i no ens seran retribuïdes econòmicament.
Pato Mena ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Trinitat Nova, al barri de La Trinitat Nova (Nou Barris, Barcelona). En aquest blog podreu seguir els moments clau d’un procés obert, amb un final no predefinit. Fins molt aviat!!
En esta sesión le hicimos una presentación de nosotros a Lautaro y a la otra mediadora, Mónica; para que supiera un poco más de nosotros.
Luego, fuimos caminando hacia el Casal de Can Travi, el lugar donde haríamos las sesiones de los miércoles a partir de ahora, porqué el gimnasio del instituto está ocupado en esta franja.
Una vez allí, nos pidió que buscáramos en Internet el artista ‘Kandinski’. Escogimos un cuadro y nos fijamos en que este artista suele utilizar las figuras geométricas en todas sus pinturas e intentamos descifrar el significado que quería transmitir con los colores.
Al acabar, nos pusimos todos en línea y, con los ojos cerrados, nos imaginamos una figura geométrica en nuestra mente, le dimos un color y a ello le agregábamos una palabra que lo representara. Cuando ya pasó un rato, Lautaro, cogió un boli y una libreta para ir apuntándolos. Mientras lo expresábamos también pudimos oír lo que el resto había pensado e imaginado.
Después de aquella puesta en común, empezamos una nueva actividad. Teníamos que imaginar que la sala se repartía en tres espacios (o estaciones): uno para observar, otro para pensar como representaríamos nuestra figura y visualizarla y el último para representarla. Al principio nos dio mucha vergüenza y nadie se atrevía a moverse.
En conjunto, tenemos opiniones muy variadas de esta sesión, por una parte, fue interesante, una experiencia nueva y única, por otro lado, pasamos vergüenza ajena y nos faltó confianza entre nosotros, ya que, algunos no nos conocemos.
