La darrera sessió vam estar parlant sobre com donaríem a conèixer el nostre projecte per poder donar a conèixer el nostre projecte, fent una gala com si fos una premiere. Després vam parlar sobre els nostres contes i comentant els tres porquets vam voler conèixer més sobre la seva “moraleja” i ens vam posar a mirar vídeos sobre aquest conte, posteriorment vam derivar a la conclusió que els porquets potser els dos més petits representaven persones amb pocs recursos i vam acabar parlant sobre el tema de la independització actualment sobre els preus de les cases i que la gent s’independitzava més tard o havia de viure en casa d’estudiant massa temps.
(Paolo)
A la darrera sessió vam començar amb algunes persones ensenyant els seus outfits per a la première. Després vam veure vídeos d’Els Tres Porquets per inspirar-nos per la nostra obra. Vam estar pensant a ajuntar els tres porquets amb una cosa que estigui passant en el món, vam pensar de fer com si als tres porquets els desallotgen de la seva casa per no pagar. Al final de la classe vam fer dues improvisacions sobre aquest mateix tema.
Avui hem començat la sessió introduint el concepte “Bombo Caixa”, la manera com nosaltres marquem el ritme. Primer de tot, vam escoltar la història del rap, que es va originar als Estats Units, concretament Nova York a un dels barris marginals que s’anomenava Bronx.
Vam utilitzar la metàfora de “la coctelera” per explicar la barreja de persones de diferents orígens i persones pobres que hi vivien al Bronx, però, concretament, vam parlar dels Porto-riquenys. També, vam parlar de l’origen de les bandes de carrer.
En Rodrigo portava una xapa a la samarreta, ens va explicar que era, d’una banda popular formada per Porto-riquenys. Aquesta va lluitar pels seus drets de forma pacífica i en Rodrigo ens va explicar que aquesta banda es va adonar que l’ús de la violència entre les diferents bandes de carrer provocava que es matessin entre tots, i van decidir que no es barallarien, però que competirien en una baralla verbal, una baralla de rap i dansa.
Després vam començar a cantar i escriure el nostre propi rap amb les nostres pròpies barres amb el primer que se’ns venia al cap. La barra és una frase del rap, se semblen als poemes. A les poesies hi tenim versos, mentre que al rap hi tenim barres.
El nostre grup d’art escènique som la Siqi L., Anabel B., Gael G., Narai Q., Victoria B., Lucia R., Joana M., Roxana M., Alexandra J., Ona B., Adriano C., Wasima H., Ada S., Barbara G., Koro S., Jordi S., Berta P., David R., Harry E., Lua L. Aquest any hem començat amb un nou projecte d’arts escèniques amb col·laboració del Mercat de les Flors.
Comptarem amb la presència de la companyia UNAIUNA, creada per Marina Fullana i Laura Lliteras.
Com ens imaginem que és la Muntanya Testaccio? Un munt de peces de ceràmica provinent de l’època romana, que a poc a poc ha anat integrant-se amb el paisatge.
En esta sesión llegamos puntuales, pero en el casal nos dijeron que no tenían sitio para nosotros, que no tenían prevista nuestra visita hasta la semana siguiente, así que volvimos al instituto e hicimos la sesión en el patio y el gimnasio.
Al llegar al instituto nos fuimos directamente al patio y, como de costumbre, hicimos un ejercicio de escritura; que consistía en pensar en tres conceptos y describirlos. En general, nos costó mucho encontrar un concepto y aún más describirlo.
Después de pensar en los conceptos, bajamos al gimnasio para representar eso que habíamos pensado. Pero antes, Lautaro nos hizo una introducción para mentalizarnos para la posterior actividad. Era, básicamente, la sencilla pero a la vez difícil cuestión de mantenerse inmóvil, sin mover el cuerpo por ninguna razón, centrándose en la respiración.
Por último, cuanto acabamos ese ejercicio, comenzamos a representar los conceptos en dos grupos. Al representarlo, cambiábamos lentamente las posiciones mientras el otro grupo miraba.
Durant les primeres setmanes, la Nadia planteja a l’alumnat explorar diferents qüestions que tenen a veure amb la construcció de la nostra identitat. “Moure el mobiliari de classe entre totes per tal de crear un espai en el qual es pugui donar la conversa i el diàleg d’una manera orgànica… Preguntar-se entre totes què creiem que farem, com, perquè fem això… Entendre diferents maneres de comunicar i expressar idees. Parlar de nosaltres mitjançant els altres… Parlar de nosaltres mitjançant els nostres gustos, interessos…”. Una de les accions que es desplega és Referentsboard on cada alumna tria imatges de referents que tenen en l’àmbit creatiu (música, cinema, còmics, llibres…), i després es posa en comú el perquè de la tria, el perquè parlen de nosaltres.
Sessió a l’institut Jaume Balmes. 03/10/2023
La visita a l’exposició Leeds Animation Workshop possibilita compartir entre l’artista i l’alumnat referents, temes i problemàtiques actuals (sexisme, crisi de l’habitatge, contaminació ambiental, problemes en l’àmbit laboral…), i maneres de fer en la pràctica del curtmetratge i els films d’animació.
“És una exposició amb molt material per observar i tinc el dubte de si seran capaços de centrar-se, parar-se i mirar. El fet és que reaccionen de manera desigual. Alguns d’ells busquen les animacions que per algun motiu els interpel·len i s’asseuen a veure-les durant els 10’ que poden durar: altres van saltant entre imatges i pantalles… Per totes, l’exposició resulta xocant. El tipus d’animació que les autores fan servir (tècnica clàssica, dibuixant frame a frame sobre acetat) els sorprèn i en cert sentit els disgusta. Comparada amb el que estan habituades a veure està clar que els resulta massa barruera, i la il·lustració d’un aire massa infantil. No obstant, comprenen que els temes que es tracten són adults i de plena actualitat… La conversa que s’ha generat al voltant de l’exposició quan hem anat a fer un cafè plegats ha estat rica i participativa, expressant els seus dubtes i els seus punts de vista”. (Eva Mateo, docent)
Visita a La Virreina Centre de la Imatge. 10/10/2023
En una altra sessió, després de visualitzar uns documentals sobre artistes contemporanis, es realitza una pluja d’idees entorn de què vol dir ser artista i de què parlem quan parlem de processos de creació.
“En el primer cas, l’artista era una dona dels Estats Units d’origen llatí. Entre els seus referents estaven el contrast amb la llum i el color del seu lloc d’origen i les tècniques lligades a les dones, les estampacions i la costura. Hi apareixen el fer i el desfer i la finitud de l’obra”. (Eva Mateo, docent)
“La segona artista és d’origen asiàtic i mostra la seva obra relacionada amb el fet de beure, amb les relacions lligades a l’alcohol, el bar com a lloc on pensar i debatre. Mostra com tot això es converteix en una instal·lació i la inauguració de l’exposició a la galeria com un happening on els assistents són part de l’obra”.
“Al tercer video hi surt un il·lustrador. La seva feina està lligada a encàrrecs que rep per publicacions importants; elabora el tema sense perdre la seva personalitat com dibuixant. El seu treball es desenvolupa a un taller que s’assembla a un despatx i explica com ha establert un horari regular”.
“Els vídeos van estar bé i entretinguts, ens van ajudar a comprendre el procés i la dedicació de les obres i veure la importància de fer bé cada pas, ja que depèn de com si només mostres el resultat final, no ho mires de la mateixa manera si també hi ha un vídeo del procés, perquè cada pas per arribar a l’obra final, també és art i també forma part de la creació de l’obra”. (Olivia, alumna)
Seguim amb propostes molt interessants amb en Pato Mena. En les tres últimes sessions vam estar fent una història que tractava sobre els inicis del nostre institut que, o bé podia ser basada en la història real, o bé podia ser inventada. Aquest projecte tenia una condició, hi havia d’aparèixer obligatòriament un animal. Ens vam posar per parelles (o bé individualment) per a treballar i després vam explicar les nostres històries als companys i companyes.
Com que havíem de pensar en un animal, cadascú va triar l’animal que més li agradava i va crear la història.
“Vaig triar el flamenc perquè la meva història tractava d’un pot màgic que tenia tots els colors del món. Cada color representava una emoció i un element. El color groc era l’alegria i la llum. El color verd representava la naturalesa i l’esperança. El color blau la tranquil·litat i l’aigua. El color vermell la ira i el foc. Per últim, el color rosa representava l’amor i l’animal flamenc. La llegenda explica que el pot de pintura màgic va crear una escola i va alliberar els seus colors i els seus sentiments per tot l’alumnat del ietn. El flamenc apareix cada tres mesos a l’escola fent de Cupido i et concedeix el desig d’estar amb la persona que tu vulguis estar”. (Sara)
Un cop que teníem les històries escrites, vam haver de dibuixar l’animal escollit.
“Vam sentir una mica d’angoixa perquè pensàvem que no ens sortiria, i al final, el resultat va ser molt millor del que pensàvem”. (Aitana)
Aquí el Pato ens va a ajudar i ens va presentar una tècnica nova, que es diu “frottages“. Aquesta tècnica consisteix a agafar paper i colors i anar per l’institut a agafar mostres de textures que ens puguin ajudar per fer el nostre frottage. Va ser una proposta divertida i bastant original perquè vam descobrir textures que no sabíem que hi havia dins de l’institut.
Aquestes textures que vam agafar, les vam utilitzar per donar color al dibuix del nostre animal. Vam retallar les diferents textures que havíem agafat per fer un collage amb el nostre animal.
Un cop vam tenir els collages fets, i veient les decisions que havíem pres a l’hora de triar on posar les textures i colors, en Pato ens van explicar que, de manera intuïtiva, solem combinar els colors seguint un criteri estètic. En Pato ens va dir que hi havia una altra manera de prendre decisions: segons la nostra personalitat. A més ens va explicar quan un dibuix té moltes textures podem posar-hi colors llisos per no saturar-ho tant i evitar el “soroll visual“.
Per últim, ens va explicar la “tècnica dels escacs”, que consisteix a fer servir els mateixos colors o textures en diferents zones de l’animal per equilibrar el dibuix.
Aquí en teniu alguns exemples on es va aplicar la tècnica dels escacs aportant harmonia al dibuix. En el lleó el color taronja amb una textura concreta es repeteix a les orelles i a la cua. En el cas del gat i el poll el color de la cara es repeteix a la cua i les mans.
La Irena ens va ensenyar els seus artistes referents, entre ells ens va parlar de John Cage, artista americà que va crear un art controvertit, després de veure la seva composició “Water walk” vam decidir entre tota la classe fer el nostre propi concert, utilitzant objectes que hi havia a l’aula. La nostra idea era que, per ordre, cada alumne fes soroll amb el seu objecte, després tots a la vegada repetíem el soroll de manera aleatòria, creant així una composició.
El dia quevem conèixer a l’Irena Visa estavem molt contents. És una artista conceptual, que ha exposat a molts llocs. Ens va ensenyar la seva manera de treballar i també algunes de les seves obres, com per exemple “Ha plogut o han regat?” També ens va explicat com es guanya la vida una artista avui en dia, i que és molt difícil trobar galeries on poder exposar les seves obres i expressar-se.
Ha vingut a treballar amb nosaltres perquè puguem fer un procés de creació d’art contemporani tots junts, que potser s’exposa a la fundació Miró.
És molt agradable, simpàtica i positiva. Es nota molt que li agrada la seva feina, per això dóna moltes ganes de treballar i de crear. Segur que farem un projecte molt sorprenent, divertit i dinàmic.
Fa gairebé un mes que hem començat el curs; fins ara hem treballat sobre la imatge gràfica i fet servir el collage. I hem parlat de que aquest curs serà especial per totes nosaltres perquè tindrem l’oportunitat de participar en un procés creatiu amb una artista resident que es diu Nadia Hafid i que és il·lustradora i dibuixant de còmics. No tinc clar si per ells això té algun sentit o què n’esperen. Tampoc jo tinc clar què n’espero. El que sé és que és un repte i que em portarà molt aprenentatge.
Avui, per fi ve la Nadia Hafid. L’acompanya el Joan Ivern, d’Experimentem amb l’Art i que serà un dels nostres mediadors. La Nadia i el Joan volen conèixer l’alumnat i per això han preparat un parell de dinàmiques per què s’expliquin sense que parlin directament d’ells mateixos. Escullen imatges de personatges que els poden resultar propers i, en parelles, proven d’entrevistar-se com si fossin el personatge escollit. Ens adonem que és més difícil del que sembla estar al corrent del que per ells són referents; tot i així les entrevistes funcionen i també ajuden a mostrar els seus caràcters: els tímids i previnguts, els reticents, els observadors, els col·laboratius…
La primera presa de contacte ha sortit bé. La Nadia i el Joan de seguida han estat reconeguts com uns més del grup. Primera prova superada!
