Mes: gener de 2024

Amb el Domènec, vam anar a la torre Balldovina d’excursió.

Un cop al museu ens van explicar d’on sortia la torre, l’origen, què feien i d’on sortia el nom.

Primer vam entrar a un lloc on hi havia una línia del temps explicant tot al llarg dels anys, que va fer que coneixessim tot el que havia passat i així situar-no ens el temps.

Després vam anar dins la torre i ens van explicar per què estava feta d’aquella manera i molts més detalls per dins.

Vam pujar al tercer pis i vam tornar a entrar a la torre. Ens van explicar com entraven i es defensaven d’atacants. En aquell mateix pis vam veure l’armadura que utilitzaven quan anaven a la guerra, vam veure una maqueta que representava com es veia la torre i el paisatge, anys darrere, altre lloc del pis hi havia una espècie de muralla amb la família Sagrera i ens van explicar que aquesta família venia aquí en l’estiu de vacances.

Finalment, vam entrar a un búnquer i ens van explicar l’efecte de les bombes, les estratègies del búnquer i com feien servir les entrades.

Durant el mes de novembre, l’alumnat ha decidit fer recerca sobre les sufragistes (des dels orígens dels moviments fins a l’actualitat), explorant no només què significa i què implica el dret a votar, sinó també analitzant desigualtats de gènere vigents avui dia, i descobrint que hi ha drets que no tenim i que hauríem de tenir pel fet de ser persones.

A continuació, la Valentina i la Ida proposen una pràctica amb brodats, on les alumnes posen de manifest i reivindiquen les seves veus amb la intenció de realitzar una acció col·lectiva al barri de Sant Andreu, i escoltar les opinions de persones que habiten aquest territori.

Paral·lelament al disseny i producció tèxtil, hi ha un procés de selecció de possibles llocs de l’entorn on desplegar l’acció, tenint en compte la franja horària en què es farà (entre les 10:40h i les 12:40h), l’afluència de persones (passejants, treballadores, joves, adultes…) i les característiques urbanes dels espais (carrers, places, ponts, parcs, bancs, tanques, zones de vianants, carreteres…).

Després de realitzar l’acció amb els fils al pati exterior de l recinte de la Fabra i Coats, sorgeix entre l’alumnat moltes ganes de generar una altra acció col·lectiva. Com les idees broten amb molt entusiasme, decidim escriure-les totes, el que ens conduirà a plantejar-nos també algunes preguntes tals com: Què volem fer?, Perquè ho volem fer? Quin missatge volem transmetre o generar amb la nostra acció?, Amb quins elements ho farem? A on? etc…

El dia 13 de desembre vam anar a la Sala Paral·lel 62, on l’Alfredo ens va fer un concert de música concreta d’uns 15 minuts aproximadament.

Al acabar-lo, ens va donar detalls sobre els aparells que va utilitzar. Un era un micro de contacte, que en lloc d’agafar el so de la veu, agafa el so de la vibració de les superfícies on es posa; Un altre era el motor d’una joguina amb forma d’abella; Un altre era un consolador; I l’últim que va explicar, va ser un aparell que recollia la freqüència dels aparells electrònics, per exemple: un altaveu, un ordinador, un móvil.

Després d’explicar cada aparell, uns quants del grup van oferir-se voluntaris per provar els aparells i amb ells crear sons.

Com ja hem dit anteriorment en el blog, la primera via de reflexió en aquest programa d’En Residència ha sigut el redescobriment del nostre entorn, veure el nostre municipi amb uns altres ulls, treballar el territori. La segona via de reflexió, se centrava en la nostra pròpia vida, la biografia. En tercer i últim lloc, comencem el camí cap a la reflexió sobre la identitat. Per aquest motiu, en una de les darreres sessions del curs, vam reflexionar sobre els diferents artistes que eren fills i filles de Montcada, en especial, de Joan Capella. 

Joan Capella va néixer el 27 d’octubre del 1927 a Montcada i Reixac, es considerava artista i pintor, i a través d’ell hem après que Montcada té una projecció internacional en el món de l’art. Al principi de la sessió, tots ens vam mostrar incrèduls de què algú de Montcada hagués pogut gaudir de certa fama, encara menys, un artista.

Aquest pintor cubista va dissenyar el logo del nostre institut i va donar valor a la quotidianitat del nostre poble, amb la seva visió i les diferents influències artístiques, va tenir un ampli reconeixement de les seves obres pictòriques.

Aquest fet ens va sorprendre molt perquè no pensàvem que cap artista es fixaria en el nostre poble i li donaria el valor que li va donar ell.

Ermita de Sant Pere de Reixac per Joan Capella.

El dilluns dia 4, la nostra tutora, Magnòlia, ens va preguntar

“Què esteu aprenent amb aquest projecte?”

Al principi, les idees van ser molt diferents, sense una idea principal ni pensant amb reflexió. Vam decidir ajuntar-nos en grup i anar pensant el que realment estem aprenent. Així doncs, pensant, escrivint i llegint el que havíem posat en grans fulls, tots vam coincidir que estàvem aprenent a:

“Mirar Montcada d’un altre punt de vista”

• Buscar i observar l’art i la creativitat que ens envolta.
• Adonar-nos de què hem de canviar llocs de Montcada.
• Expressar-nos de formes diferents.
• La història d’alguns carrers de Montcada. 
• Normalitzar ambients hostils del nostre poble.
• Parlar més personalment del nostre interior, amb confiança, com una família. 
• Que al llarg de la nostra vida, havíem recorregut a l’art per expressar com ens sentíem.

Llavors, la tutora, ens va fer la segona pregunta:

“Què podeu aportar per En Residència?”

Vam respondre que nosaltres podem aportar moltes coses, només que a vegades ens costa trobar-les, però amb aquesta sessió, ens vam poder adonar de tot el que podem aportar:

• El fet de ser comprensius.
• La nostra capacitat per escoltar a la gent, adults i joves.
• El punt de vista d’un adolescent.
• El nostre art.
• Els nostres coneixements.
• La tècnica de socialitzar des de la valoració.
• L’habilitat lingüística com l’escriptura.
• L’habilitat artística del dibuix.
• La nostra opinió.
• La nostra gràcia enfront de la vida.
• La nostra felicitat.

Tot això que hem escrit és del que estem prenent consciència d’haver après i el que podem fer, amb tot, ens adonem que som molt més intel·ligents i creatius del que realment pensàvem. Només cal adonar-se’n i trobar el que podem aportar.

A finals de novembre, vam sortir al carrer a fer una activitat que consistia en unes cartes que vam dissenyar nosaltres mateixos el dilluns de la mateixa setmana. Cadascun de nosaltres vam escriure unes direccions o indicacions diferents en unes targetes. Com per exemple “camina fins que trobis…” “Para quan vegis…”

Abans de començar, vam anar fins al mig del carrer Major, i vam començar a agafar cartes. Aquestes ens van guiar a diferents llocs del municipi. Va arribar un moment que ens vam dirigir cap al polígon de la Ferreria, en Rodrigo i Marc es van estranyar per on vivíem, per les condicions tan industrials que ens envolten. Es van fixar en les vies del tren que ens creuen contínuament en el cel, i es van sorprendre. Nosaltres, no ens va sorprendre, ja que vam néixer aquí i ja estàvem acostumats. El que ens va sobtar va ser la seva actitud enfront una situació, per nosaltres, quotidiana.

Un cop al polígon, ens vam aturar i vam reflexionar. Al nostre voltant, hi havia naus industrials, fàbriques i a més a més una benzinera davant d’un altre institut de la nostra localitat amb una enorme torre elèctrica enfront. Vam adonar-nos que estàvem tan acostumats que no ens havíem adonat de la quantitat de brutícia i contaminació que hi ha al nostre voltant. Al voltant de la joventut.

El dijous passat vam portar cadascun un objecte que significa alguna cosa per a nosaltres i també vam treballar el segon aspecte del projecte, la biografia. Ens vam asseure en rotllana i cadascú va començar a explicar i mostrar el que ha portat.

Durant aquesta activitat en rotllana van sortir aspectes molt personals, anècdotes divertides, experiències diferents tot comentant alguns dels  objectes que tenien relació amb la nostra infància i que són importants per a nosaltres. Vam recordar, també, familiars que ja no estan amb nosaltres i que trobem a faltar, antigues amistats, anècdotes de la infància i els nostres passatemps i com ens distraiem en moments d’avorriment i de com ara poden o no ser ja tan importants com ho havien sigut.

A poc a poc, vam aprendre l’important que havien sigut aquells moments, emocions i objectes per a nosaltres. La infància ens va ensenyar com ens hem fet grans al llarg del temps, la família, el més important per a molts de nosaltres i com els trobem a faltar, amb els amics/amigues que són parts crucials de la nostra vida. Recuperant els records sobre la infància tornem darrere a veure el que hem viscut i el temps que ha passat i amb aquesta visió, ens adonem del que ens agrada i del que considerem important. Així doncs, amb aquesta activitat, hem après a donar VALOR a tot el que hem viscut i el que hem crescut. Ens ha ajudat a conèixer més sobre nosaltres i els nostres companys.

Per a mi, el projecte de Teatre és molt recomanable per a tothom que li agradi actuar en general. Tot i que a vegades sigui avorrit (per exemple, quan fem fitxes o exercicis d’escriptura molts dies seguits; o quan tenim deures), també aprenem a actuar bé i a perdre la por escènica. 

També se’ns dona l’oportunitat d’expressar les nostres emocions escrivint i dient les nostres opinions. Això m’agrada molt i crec que és molt útil pel possible (i només possible) projecte final. 

Ara ja hem acabat el primer trimestre, i estic contenta perquè opino que ara, al segon, començarem a crear el nostre projecte (que crec que és per la part que tots estem aquí)

Anna Ruiz Serra

El lunes 18 de diciembre tuvimos la oportunidad de visitar y descubrir con Eu , Victor Muñoz y nuestros profesores, un espacio muy interesante que se encuentra muy cerca del instituto: l’Espai Pereiferia Cimarronas, una “cooperativa sostenida per persones negres per a imaginar futurs possibles”.

¡Fue un gran descubrimiento para todos nosotros!