La Tatiana ens va proposar un dia d’anar a un parc i fer un exercici d’observació.
A partir d’allà vam començar a explorar un tipus de poesia alternativa, molt diferent de la que ens donen per llegir a assignatures com català o castellà. Fins ara vam fer tres exercicis d’observació i dos com de retrospecció o mirada interna. Els vam recollir en un fanzine. Primer els vam escriure en paper, després els passem a ordinador i per últim els hem recollit al fanzine. Ho hem fet per ampliar les nostres capacitats d’observació i conèixer diferents tipus de poesia. Hem llegit poetes com Vivi Tellas i Francisco Garamona, Joe Brainard i , Mariano Blatt.
El dia 28 de febrer vam fer diverses coses. La primera va ser veure els treballs audiovisuals que havíem enviat alguns alumnes. Després, l’Alfredo ens va explicar que volíem que féssim a casa per al dia 6 de març. Ens va dir que havíem de fer dos treballs, un només amb audio editat amb l’audacity i un altre treball amb un audio diferent també editat amb audacity però amb un vídeo abstracte.
A la segona hora ens vam dividir en dos grups, un va anar amb el Pau a una altra aula a fer audios amb l’audacity. Van tenir problemes per posar els audios al programa, així que van agafar audios d’internet. Uns quants ho van fer amb un programa per descarregar vídeos amb l’enllaç, i uns altres van fer utilitzar una funció de l’audacity de gravar l’audio de l’ordinador i poder editar-lo.
L’altre grup vam utilitzar objectes com un got, un ratllador de formatge o una garrafa i la llum de les llanternes per crear ombres abstractes. Per fer ombres teníem dues pantalles. Mentre alguns fèiem ombres, uns altres feien sons amb instruments preparats i desafinats.
Fa uns dies ens va visitar el Juan Pablo Mazorra, un actor nascut a Mèxic DF i que fa anys que viu i treballa a Barcelona. És un autèntic catalano-mexicà, parla un català excellent i ens ha fet una sessió per apropar-nos el teatre físic o teatre de cos.
Mazorra és també fundador i director artístic de la companyia de teatre independent. Sembla una ximpleria i pedagog de teatre. El 2018 va rebre el premi al millor actor pel monòleg “MIGRANT” al IX Festival de Teatre Independent MUTIS.
Aquí us deixo una magnífica entrevista a on ens explica el seu rol al món del teatre.
El teatre físic és una tècnica d’interpretacióteatral que es va començar al segle XIX i que es caracteritza per construir els personatges i les seves emocions mitjançant les accions. Amb aquesta tècnica, els actors poden treballar en monòlegs, diàlegs i en tota mena d’obres teatrals, clàssiques o modernes.
Va néixer buscant la llibertat expressiva i la “protecció psicològica” dels actors, ja que a aquests no els cal “sentir” el que sent el seu personatge, ni cercar en el seu passat ni interior aquestes emocions, ni la qualitat de la seva actuació depèn de l’estat anímic, mental i emocional del dia. Es contraposa al mètode de Lee Strasberg, en què aquest parteix d’emocions per a crear les accions i així crear el personatge.
El Juan Pablo es fa molt ràpidament amb els assistents, ha estat capaç de revolucionar-los en apenes un quart d’hora, els fa moure a dalt, a baix i de repent treu diaris vells i reparteix fulls de diari… Diaris vells???
que tot seguit convertirà en personatges vius…
Dona vida a un diari, que es converteix en una mena de cuc o d’ocell, que ens ataca, que se’ns oposa com si fos la tormenta de vent que volia destruir al mestre del mim Marcel Marceau…
El diari lluita per sobreposar-se als personatges, per atacar-los, per manar sobre la seva voluntat per ser més fort que ells…
Més tard, fem un historia nova, però aquesta vegada és una noticia bona.
Ens ha tocat la lotería. Estem a casa, dormint, ens despertem, agafem el diari, el llegim i descobrim que ens ha tocat i…alegría (Cristal).
Comprovem el nº, el busquem a casa, per tot arreu i el trobem i fem cupón, noticia, cupón noticia… (Eloi).
Anem al Banc a cobrar-lo, anem sense cotxe, caminant per agafar el metro, seiem al vagó, la gente em mira i pensó que em poden robar el bitllet … (Jesús)
Cadascú diu el que vol per recrear una historia, que ara representem junts i sencera sota les paraules del Juan Pablo que s’ho passa d’alló més bé…com els nostres participants.
Em quedo amb les sàvies paraules del Juan Pablo: “Al teatre físic tot és molt gran, molt exagerat…”
El passat dimecres 6 de març a les 15h l’alumnat de En Residencia va realitzar la sessió oberta a l’espai vertical a la Fabra i Coats. Fins a una vintena de professors de l’institut Martí Pous van assistir a l’espectacle, des d’aquí donar les gràcies a tot el professorat assistent. En aquesta sessió l’objectiu és que l’alumnat perdi la por d’actuar davant un públic conegut o desconegut i posin en pràctica tots els avanços fins a data d’avui. Els dos artistes de PSIRC estan fent un treball excepcional i tenen a l’alumnat força motivat.
El 13 de desembre de 2023 vam poder gaudir de l’espectacle Glatir a l’Ateneu 9 barris.
Aquest espectacle de circ reflexiona sobre la tradició mentre el món evoluciona. Un muntatge amb artistes de perxa xinesa, trapezi fix i Washington, verticals i acro dansa com a protagonistes.
Abans d’anar a l’espectacle, a classe vam fer cinc cèntims per conèixer qui son i quins espais disposa aquest teatre. L’Ateneu 9 barris és una equipament cultural de gestió comunitària i un agent polític que, a través de la participació, l’alegria, l’esperit crític de la cultura potencia la justícia social a través de pràctiques col·lectives, entenent la cultura com a dret intrínsec de tots i totes i les comunitats.
Les dinàmiques de grup són processos d’interacció entre persones mitjançant situacions fictícies, plantejades amb objectius concrets. En aquest procés es mostra la conducta global i les variacions de la conducta individual dels membres sota la influència del grup. L’objectiu de les dinàmiques és l’aprenentatge, teòric i pràctic, mitjançant l’experiència vivencial participativa: a partir del que cada participant “sent i viu”.
Amb les dinàmiques posades en pràctica al Martí Pous hem buscat una millor forma d’expressió de les relacions humanes que ens permetin avançar en el grup descobrint i vivint emocions noves, ocultes o adormides, obrint sentiments positius d’autoestima, de tolerància i respecte cap els altres.
Cada alumna ha elaborat una dinàmica de grup i hem anat exposant-les al llarg de les sessions. Ens ho hem passat molt bé i hem conegut dinàmiques que desconeixíem. Algunes de les que hem treballat han estat el llop, les pel·lícules, el fil, qui és qui, el psicòleg etc.
Dimecres passat vam mostrar a tot el claustre de l’Alzina algunes escenes de l’obra que estem preparant amb la Lucia.
Vam assajar una estona per acabar de revisar els últims detalls i el text.
Amb la Lucia estem treballant molt el fet de ser un grup.
Totes hem d’anar a una, que és una cosa que ens costa molt.
Vam representar diverses escenes davant de tot el claustre! Fer-ho ens ha ajudat a entendre que encara ens queda molta feina per fer, moltíssima!!! Representar una obra, mostrar-se a l’altre implica una responsabilitat.
Acabem la sessió oberta amb moltes més preguntes que respostes que, ben segur, ens ajuda (i ens espanta també una mica) a fer-nos una idea del que serà fer dues representacions amb un públic desconegut al Teatre Lliure.
Ara tenim moltes idees noves per millorar el que estem fent i estem segurs que amb la Lucia, aconseguirem produir una obra que no deixarà indiferent a ningú.
No fa gaire vam exposar un tastet de què estem treballant a l’aula amb la Marina, per tal que tot l’institut fos partícip del que estem fent. Per primera vegada ens hem encarregat del mecanisme d’una mostra d’art: aspectes visuals, intervencions en l’espai, publicitat en els diferents canals de l’institut i fins i tot el disseny gràfic.
Tots aquells que li vulgueu donar un cop d’ull esteu invitats a pujar a la 4a planta!
Aquests dies hem estat molt enfeinats, vam fer una sortida als Encants de Barcelona en la recerca d’aquelles històries que s’amaguen darrere els objectes de ceràmica. Hem aconseguit trobar alguns vells records de gent oblidada.
Van fer dos grups de treball per poder experimentar amb un nou material que encara no havíem provat, el fang blanc. A cascú de nosaltres li corresponien dos trossets d’aquest material. La dinàmica consistia a agafar mostres de les petjades que deixaven les coses: sensacions, imperfeccions, esquerdes, el terra… de tot el que estem envoltats. Vam sortir primers a fer calcs dins de l’institut i després per fora, no massa lluny.
Quan vam acabar això van posar els trossos a la vora de la taula del taller i vam observar com les “figures” feien el paisatge de la plaça de l’institut.
