Mes: març de 2024

En aquesta sessió ha tocat anar d’excursió al Graner. El Graner és un espai de creació i residència per a artistes escènics situat a la ciutat de Barcelona. Fundat el 2010, el Graner ofereix suport a artistes i companyies de dansa i altres disciplines escèniques per al desenvolupament dels seus projectes. 

A més a més, de les residències artístiques, ofereix diverses activitats com tallers, conferències i espectacles oberts al públic. L’objectiu principal del Graner és fomentar la creació i la innovació en les arts escèniques, oferint un espai físic i recursos per al desenvolupament de nous treballs i la investigació en l’àmbit de la dansa i el teatre contemporanis. ( Tot això és la informació que he trobat a Mr. Google sobre El Graner).

Hem agafat la línia 3 de metro i hem baixat a Plaça Espanya on hem agafat un autobús que ens ha portat fins al Graner. Un cop allà, abans d’entrar a ballar i coreografiar, ens hem assegut en uns bancs  que hi havia al parc del davant per a esmorzar. 

Hem entrat i hem començat a fer la sessió amb la Milagros i la Valentina. Hem estat en una sala que tenia una taula de llums i una taula de so. Hem començat fent una passada a la “italiana” de tota la peça que ja teníem creada. Després de fer la passada a la “italiana”, hem fet la peça a un ritme normal. 

Quan hem acabat la part de dansa i de la peça que estem creant i millorant, ens han deixat programar llums i so de la sala amb les taules que hi havia per a l’obra. Alguns hem après a fer servir la taula de llums, ja que estem involucrats en el grup d’il·luminació o de so. Hem posat filtres de colors amb diferents intensitats lluminoses. Teníem llums frontals (venen del davant), laterals (venen dels costats), panoràmiques (llums que venen del sostre i il·luminen poc, però tota la sala),  retalls (un tros de la sala s’il·lumina) i carrerons ( són uns focus al terra que dibuixen un camí de llum). 

Després d’aquest matí intens, hem fet una pausa per dinar a la terrassa del Graner on hi havia unes taules. Hem dinat i per postres la Milagros i la Valentina ens han portat galetes i brioixeria. 

Després de dinar hem continuat jugant amb els llums i el so per quadrar-lo a l’obra i finalment hem fet una visita guiada i curta al Graner: hi ha una sala gran (on hem estat durant tot el matí), hi ha dues sales petites per a actors/actrius que volen fer la seva creació i que estan al Graner fent una residència. També hi ha habitacions per creadors que volen passar la nit en aquest espai de creació. Ens han explicat que els artistes demanen habitacions al Graner i s’allotgen durant un temps allà per a fer la seva creació. És un centre obert les 24 hores del dia tot l’any.

Durant tot el dia en ha acompanyat un fotògraf professional que es diu Tristan que ens ha estat fent fotos. Aviat les podrem veure. Suposem . I en penjarem alguna en aquest blog.

El dia 19 de Febrer vàrem fer la sessió oberta amb 3 escenes diverses, i una gran concentració i motivació de tothom (vàrem fer dinar de pizzes i assaig previ)

El grup ha continuat fent els assajos i millorant les diverses parts de la dramatúrgia: hem treballat més els moviments, els cors, les formes de comunicar i d’entrar i sortir a l’escenari, etc. durant part del mes de febrer i de mars.

El dia 3 de mars hem fet una nova mostra interna i hem treballat diversos temes del futur en 4 nous grups per poder pensar en altres escenes i elements de treball. En cada grup ha sorgit un llistat diferent amb temes com es podrien imaginar la ciutat o les seves vides d’aquí a 50 anys: manca d’habitatge, tot molt car, sequeres i tothom menjant plàstics, desaparició de platges i del turisme, pisos cars, calor insuportable i vida nocturna, cirurgies diverses i persones amb identitats i pròtesis molt diverses.

El dia 12 també hem continuat treballant sobre aquestes futures distòpiques. Hem treballat per grups per poder pensar de forma utòpica/distòpica i superar el paradigma dels escenaris totalment decadents. Llavors han sorgit temàtiques d’escenes més concretes com la necessitat de fer migdies, cures (persones grans i embarassades) i de relacions entre pares i fills, i un altre final sobre els professors (no només els que es queixen, sinó també els punts positius del professorat). També hem parlat de la intel·ligència artificial.

El dimarts vam fer una sessió oberta on van venir tots els professors de l’escola els quals, els hi vam ensenyar el que havíem treballat aquests dies. Primer vam fer una petita presentació on vam també posar un vídeo dels tres porquets i un vídeo d’un desnonament, a continuació vam sortir tots menys un grup, a presentar-nos i explicar un concepte que haguéssim treballat, després el grup que faltava va fer una obra de teatre dels tres porquets. Per acabar l’acte els professors ens van fer algunes preguntes les quals vam intentar respondre. Ja al final de tot vam fer un pica-pica tots junts.
L’endemà vam fer un passa-classes i vam explicar tot el que havíem treballat durant els dies, i donar la nostra opinió de l’assignatura.

Pau Güell

Aquesta sessió va ser molt important perquè ha sigut la sessió de portes obertes perquè els profes poguessin veure tot el que havíem preparat durant aquest curs.
La sessió va començar 1h i 30 m abans que els profes vinguessin a les 13h. Vam començar practicant l’obra de “cricric i los grillos” (el meu grup) tot va anar molt bé l Joana ens donava indicacions de què millorar. Després va continuar les persones que expliquen un concepte i van ser les 13h.

Comença la sessió amb la Joana parlant va donar un discurs (no sé què deia, no ho entenia) després va posar el vídeo de Disney dels tres porquets i tot seguit un vídeo de desnonaments que havien passat no fa molt. Després van passar a explicar alguns conceptes els estudiants i per finalitzar l’obra de “cricric i los grillos”, a tothom els hi va agradar ( o feien que els hi agradava) després ens vam asseure per resoldre preguntes.
Vam pujar a la classe i vam fer un pica-pica per celebrar-ho.

Enzo

En la sesión abierta del martes pasado, por fin llegó el día de presentar el producto final a los profesores. A la hora de lectura, todos los que participamos en la asignatura bajamos al salón de actos para ensayar y resolver una última vez antes de que fuera el cara a cara con los profesores.

La sesión abierta empezaba con Joana presentando la asignatura y lo que hemos trabajado, a todo esto les pusimos el corto de Disney que hemos visto en clase unas cuantas veces (ya estoy aburrida de él) y un video real sobre cómo sacaban a la gente de sus casas y la gente se peleaba con la policía por quedarse.

Cuando los vídeos acabaron, Ivet salió a presentar un poco más a profundidad y a continuación, salían una por una de las personas que tenían un valor que han aprendido en esta asignatura y explicando una breve definición sobre ese valor.

Instantáneamente, después de eso Laura y yo salimos a hacer una entrevista, ella a mí. Yo era una directora famosa que ya venía de hacer más obras y películas y Laura era una entrevistadora famosa que me hacía preguntas sobre cómo se me ocurrió esta idea, por qué decidí este cuento, qué conocía sobre los casos de desahucios.

Después de toda esta charla, salieron los actores que iban a interpretar el trozo de la obra que habíamos estadollevado ensayando desde hace ya unas semanas. Todo fue bastante bien, menos que en mi opinión hubo cosas que no estuvieron muy bien controladas,controladas como que el vídeo del desahucio de antes seguía reproduciéndose o que no había nadie bajo el piano y se viovió como Ivet se metió dentro cuando la obra ya había comenzado.

Aina

Avui amb la meitat de l’alumnat hem rebut 4 nocions bàsiques de fotografia. L’altre meitat estaven en una altra excursió. Després d’això, alguns i algunes de les alumnes li han demanat al ChatGPT que els ajudi a fer l’entrada al blog i hem obtingut resultats ben curiosos en els quals seguirem treballant el proper dilluns. Mireu un parell d’exemples:

1. En la classe de fotografia, els alumnes es preparen per explorar els aldarulls creatius de l’art de capturar imatges. Amb càmeres en mà i ulls curiosos, ens aventuram als voltants de l’institut per buscar moments dignes d’immortalitzar. Les parets antigues del pati escolar, plenes de grafits colorits, serveixen com a teló de fons perfecte per a les nostres primeres captures. Amb cada clic de l’ull de la càmera, capturam la bellesa oculta de l’entorn escolar: les fulles dançant en el vent, els reflexos del sol en els finestrals i els somriures espontanis dels nostres companys d’aventura. La classe de fotografia ens recorda constantment que la màgia no només es troba en els llocs llunyans, sinó també en els petits detalls que ens envolten cada dia.
2. Avui va ser un dia genial! A la tarda, després del pati, vam tenir la sessió més xula de “En recidència”. L’optativa que, sincerament, no pensava que fos tan divertida! Ens van portar fora, a les muntanyes i la ciutat, per fer fotos com uns autèntics professionals. Va ser com si ens convertíssim en fotògrafs experts per un dia. I el millor de tot és que no només vam disparar amb els nostres mòbils, sinó que també vam aprendre a canviar els ajustos de la càmera per aconseguir les millors imatges. Les vistes eren espectaculars, amb el sol començant a posar-se i creant ombres interessants sobre els edificis i les muntanyes. Vam provar diferents ànguls i situacions, i vam descobrir com el simple canvi d’ajust podia transformar completament una foto. Va ser com un joc d’aventures fotogràfiques, saltant d’un lloc a l’altre, capturant moments inesperats i aprenent trucs nous. Els nostres professors d’”En recidència” van ser increïbles, sempre ajudant-nos a millorar i donant-nos consells per aconseguir les millors fotos possibles. Va ser com si haguéssim fet un viatge màgic a través de la lent de la càmera del mòbil, explorant la bellesa de la natura i de la ciutat en un sol instant. Aquesta experiència definitivament ha despertat la meva passió per la fotografia, i estic segura que no oblidaré mai aquest dia increïble a “En recidència”.

D’altres, han fet les seves pròpies conclusions sense ajuda:

Avui a l’hora de després del pati vam anar amb la classe a una activitat molt xula de la optativa de residència. Vam fer una sortida a un parc natural, millor dit al costat de l’institut, on vam fer un munt de fotos amb els nostres mòbils. Descobrint diferents angles i altres coses.  Va ser súper divertit captar els moments i poder aprendre a com fer-ho.

També caldrà revisar els textos però això serà el proper dia. Avui ja toca descansar. Bona feina!

rotant en el sentit de les agulles del rellotge).

Quan era hora de començar, vam trobar-nos amb els convidats al vestíbul, i els vam portar a la sala d’actes on els vam explicar qui era el Domènec i les seves obres.

Durant l’exposició vam parlar sobre el Domènec donant una breu informació sobre ell: com que és un artista visual. Un professional en l’art de la fotografia, pintura, escultura i dibuixos tècnics. A més, dels projectes que va fer en diferents països.

També vam parlar sobre tres obres que va fer ell que són les següents:

• L’estadi, el pavelló i el palau: era una obre per recordar a la gent que vivia en cases abandonades.
• El erizo checo: és una figura que s’utilitzava per defensar tancs en l’antiguitat que es quedaven les rodes encallades.
• BKF: són dos cables tubulats que tenen forma de cadira.

Seguidament, els vam guiar cap al gimnàs, i els vam demanar que fessin grups de 5-7 persones. Vam situar a cada grup en una part diferent de la sala.
Després de tenir a tots els grups en bona posició, era hora de començar…

Quan tots els grups van passar per totes les estacions, els vam ajuntar a tots per poder fer preguntes, i finalment ens vam acomiadar.

Primer de tot vam recopilar totes les tasques que havíem fet, i vam decidir començar a fer unes invitacions per convidar al professorat.

Després vam decidir les aules que anaven a fer les exposicions (sala d’actes i al gimnàs).
Vam distribuir les 5 maquetes amb 5 taules en diferents llocs de l’espai, i els cartells a les parets.

Finalment es va decidir que primer s’explicaria informació sobre en Domènec en una sala i després, va sorgir la idea de continuar fent un tipus de recorregut per al gimnàs on anaven a veure la nostra exposició (rotant en el sentit de les agulles del rellotge) per les estacions.

A mitjans de desembre vam començar un nou tema. Aquest tenia a veure amb la casa dels nostres somnis.
Per començar, vam fer grups de màxim 5 persones. El primer dia vam iniciar fent els plànols i la distribució de la casa. Els dies següents ens van portar els materials necessaris per poder començar a posar en marxa el muntatge de la casa. Principalment, cartó ploma i silicona. Així constantment tots els dies.

Amb en Domènec vam dibuixar la façana de la nostre casa.
La façana d’una casa és la part exterior visible, incloent portes, finestres i detalls decoratius. És crucial per al disseny i l’estètica de l’edifici, reflectint l’estil i les preferències dels propietaris o dissenyadors.
Per dibuixar la façana de casa, cadascú de nosaltres va cercar casa seva a Google maps que ens va mostrar la imatge de la nostra casa i la vam poder reproduir.

Una de les tasques que vam fer amb el Domènec va ser dibuixar la planta de la nostra casa de memòria.
La planta de la casa és dibuixar la distribució de la nostra llar com si l’estiguéssim mirant des de dalt.
Vam intentar respectar les proporcions encara que no eren les mesures corresponents.
Més endavant vam preparar un mural amb tots els nostres dibuixos de les plantes per presentar-ho en l’exposició.

El día de San Valentín fue la sesión antes de la presentación (sesión abierta) a los profesores.

En esta ocasión no nos fuimos al Casal Can Travi, sino que nos instalamos en el gimnasio del instituto. Allí, llegamos al acuerdo de hacer media sesión para acabar de retocar la muestra, los últimos detalles, sobre todo la estructura que seguiríamos. Y eso es lo que hicimos.

Después, subimos a clase y nos pusimos en grupos. Creamos la presentación y fuimos explicándole a Lautaro lo que haríamos para que nos diera su visto bueno. Cuando ya trabajábamos, Lautaro nos fue llamando uno por uno para habla con nosotros, y decirnos lo que hacíamos bien y lo que le gustaba de nosotros, pero también los puntos que debíamos mejorar y pulir a la hora de llevarlo todo a la práctica.