En el día de hoy, comenzamos la clase con el ejercicio que introdujo Lautaro en la última sesión, el de las palmadas, pero añadiendo un movimiento de “látigo” con el tronco superior del cuerpo en vez de una palmada. Nuestro artista nos dijo que teníamos que tener cuidado en ‘percutir el espacio’. Es como si golpeásemos el espacio con todo nuestro cuerpo. Teníamos que hacerlo con una parte de nuestro cuerpo específica: nuestro tronco (nuestros hombros) ya que había mucha gente lo estaba haciendo con la cadera y eso Lautaro lo noto fácilmente. Además, nos fue poniendo diferentes músicas para ese ejercicio. Había una canción que nos fue difícil de marcar la negra ya que era una melodía que empezaba en upbeat o anacrusa: se refiere a un pulso no acentuado que tiene lugar antes del primer pulso de la siguiente barra de compás. Lautaro lo hizo aposta, como una especie de reto para ver si lo notábamos y conseguíamos hacerlo bien.
Después, hicimos la primera entrada, pero tardamos más de 8 minutos en salir todos y, como en la exposición que haremos en mayo no podemos hacer eso, Lautaro nos puso una condición: cuando comience la música tendremos entre 10-20 segundos para salir la primera persona, y cuando ella salga, tendremos otros 10-20 segundos y así sucesivamente.
Al practicar el giro nos dijo que no debíamos cruzar las piernas, ya que quedaba mal. Este ejercicio se tenía que hacer dos veces, es decir, dos giros y al tercero nos tendríamos que tumbar en el suelo.
Para acabar, Lautaro añadió un nuevo ejercicio. Este consistía en levantar lentamente una mano y, cuando esta estaba a medio camino de la verticalidad, levantar la otra. Para este ejercicio teníamos que activar los dedos y que el movimiento fuera muy lento.
Durant les darreres sessions els artistes de Psirc ens han presentat aquest element tan diferent, el Triss. És un element amb una estructura de vuit pals metàl·lics que units entre si formen una estructura sòlida i que ens permet treballar diferents aspectes. Els primers dies vam parlar de temes de seguretat i a continuació un petit tast de com pujar i baixar sense lesionar-nos i evitar caigudes. A partir d’aquí estem explorant diferents moviments a sobre del Triss.
Sens dubte, aquest element ens ha permès treballar la capacitat d’afrontar diferents reptes que mai haguéssim pensat que podíem fer, així com perdre la por a les alçades, la llibertat de moviment allà dalt i moltes coses més que estem aprenent. Tot l’alumnat estem molt contents per poder comptar amb aquest material tan divertit i peculiar al que no estem acostumats a un institut. La nostra idea serà incorporar el Triss dins d’una part important de la peça final.
Us agradaria veure’ns en directe? De part de tot l’equip de “En Residència” de 2n d’ESO del Martí Pous us convidem a tots/es el divendres 7 de juny a les 18h a la central del circ. Us deixem unes fotos perquè entengueu millor amb l’aparell que estem treballant.
El dia 3 d’abril vam escoltar alguns audios que havíem enviat alguns alumnes per a la col·laboració amb l’institut de Badalona. L’Alfredo va fer comentaris i a alguns ens va demanar petits canvis. Per exemple, a mí em va demanar que al meu audio els acords siguin més aguts.
Posteriorment, vam muntar un retroprojector que van portar. No va ser fàcil aconseguir un. El van haver de comprar per internet ja que és un aparell bastant antic.
La diferència entre un projector
normal i un retroprojector és que el Imatge d’un retroprojector
retroprojector utilitza un sistema de
lents que permet visualitzar una imatge, i els projectors que s’utilitzen a les aules reben una senyal de vídeo i projecten l’imatge corresponent, permetent així que es puguin visualitzar imatges.
Vam fer vàries proves, primer vam ajustar la llum que produeix el retroprojector, ja que l’aparell no estava preparat per encaixar a la pantalla. Quan més o menys estava ajustada la llum, vam fer proves amb objectes com gots i un rajador. Mentre alguns fèiem ombres amb els objectes i el retroprojector, altres alumnes feien sorolls amb instruments.
La sessió passada vam anar al saló d’actes. La Joana va portar la càmera per fer-nos vídeos, entrevistar-nos en parelles sobre el tema que volíem. Aquesta sessió em va agradar molt i va ser molt entretinguda ja que ens havíem de entrevistar. M’agradaria tornar a fer una sessió com aquesta.
(Pablo F.)
El dimecres passat vam fer unes entrevistes entre nosaltres i també ens vam gravar les entrevistes, en les entrevistes responien les preguntes que ens feien i després responen com ens veuríem d’aquí a uns anys. Després vam veure els vídeos de cada persona i van estar bastant i ens vam riure una estona de com estaven els vídeos.
(Deivi)
La sessió anterior vam anar a la sala d’actes i la Joana va preparar una càmera i desprès amb ajuntar tots com una rotllana o algo així i vam començar a gravar com una entrevista algú preguntava i l’altre responia i tots ens vam fer als entrevistes.
Avui hem anat al Teatre Lliure i hem fet el primer assaig a la sala on estrenarem l’obra.
Hem pogut assajar tota l’obra i ens hem familiaritzat amb l’espai.
Cada vegada tenim més confiança en nosaltres i el text ens surt amb més fluïdesa. La Lucia ens està guiant per treure el millor de nosaltres i estem molt emocionats i emocionades pels progressos que estem fent.
Encara no ens podem creure que actuarem en un teatre de veritat davant de més de 100 persones, però en tenim moltes ganes!
En esta sesion hicimos la clase en el gimnasio. Empezamos el día descansando tumbados en el suelo. Después hicimos un trabajo con tiempos musicales: tuvimos que marcar la negra aplaudiendo: Nos ponía distintas canciones y la marcamos todos juntos. Después, el ejercicio se complicaba ya que Lautaro decía el nombre de alguien, y nos teníamos que callar todos para que lo hiciera solo esa persona.
Para acabar, estuvimos practicando la obra hasta la parte del pulso diagonal.
Esta sesión empezó hablando de las actuacions que íbamos a hacer: una en el casal de Can Travi y la otra en el castell de Montjuïc.
Como que esta tarde iríamos a ver un ensayo de Lautaro también hablamos de ello.
Después, comenzamos con el calentamiento, donde nos arrastramos por el suelo y estiramos bastante, fue un calentamiento muy intenso.
A continuación, pasamos a practicar los movimientos de la sesión anterior.
Finalmente, nos dejaron 10 minutos para hacer una relajación en el suelo.
En la tarde, fuimos todos a la parada de metro Sant Andreu, una antigua fabrica textil. Allí subimos hasta una de las salas de ensayo donde Lautaro nos hizo una demostración de tres bailes bastante diferentes entre sí.
Al finalizar, hicimos un círculo y estuvimos hablando de lo que nos transmitieron cada uno de los tres bailes.
El primero era más robótico, como si la música controlara a una máquina viviente. El segundo evocaba un paisaje natural, con pájaros, quizá, que volaban en libertad. El último era más íntimo y misterioso.
Observamos también que había coincidencia con algunos de los movimientos que habíamos aplicado en nuestra pieza, como, por ejemplo, el moverse en diferentes niveles, el pulso diagonal, etc.
Fue una sesión fue mucho más relajada que otras, aunque se nos hizo un poco pesada la vuelta a casa desde Sant Andreu.
La tarda de dimecres, 21 de febrer, va ser molt emocionant; havent arribat a la meitat del project, era el moment de revisar la feina feta, compartir-la i mirar cap al repte final. L’alumnat participant, conjuntament amb l’artista resident -Nadia Hafid- i els mediadors Joan Ivern (Experimentem) i David Pablo (MNAC), varen presentar el treball fet fins ara al professorat, la direcció i visitants de l’ICUB, el CRP de Sant Andreu i el Consorci d’Educació.
Vam parlar de la relació entre el romànic i els còmics de la Nadia, de com desenvolupar un projecte obert, sense final definit, de com fem servir les experiències pròpies de cada persona per treballar de manera artística, dels temes socials que podem explicar mitjançant l’art, dels processos ocults que transformen les coses…
Per l’equip va ser important, perquè ens va obligar a pensar i reflexionar sobre el que haviem fet, entendre l’evolució i acabar de trobar el sentit. Per l’alumnat, també va suposar enfrontar-se a explicar el seu treball davant el professorat.
El dia anterior vam estar parlant i acabant de polir el que diríem i faríem, en el meu cas em va tocar el sentit, que era explicar qui era la Nadia, que feia, i perquè, després vam explicar el romànic al MNAC, que vam unir amb el que fa la Nadia, en tercer lloc, vam parlar del leeds animation workshop, i també ho vam unir amb tot el que s’havia dit abans, i per tancar la nostra secció vam parlar dels fanzines. (NATALIA)
Van assistir tots els professors que ens donen classe a 4t d’ESO, però nosaltres el dia 15 de febrer vam fer unes invitacions personalitzades per a alguns professors que volíem que vinguessin si o si. En la portada de les invitacions estaven estampats els nostres tampons. (OLIVIA)
Vam dinar tots junts i vam tornar a l’institut per preparar tot i assajar. Van arribar molts profes, fins i tot, jo vaig contar unes 30 persones. També van venir persones que treballen a En Residencia. Vam fer la presentació en tres grups, el meu grup va ser el primer, vam començar introduint-los sobre el procés ocult que hi ha quan fem una cosa i només mostrem el resultat final. El tema que vam escollir per presentar va ser sobre els ferments i les catacumbes del MNAC i del Balmes. Per a que els profes tinguessin més coneixement vam portar els pots que havíem fet amb cuchara per a que els oloressin. (DEBORA)
Jo vaig donar la benvinguda i amb el meu grup els hi vam explicar el que està ocult. La part oculta es la part que no es veu, és a dir la part del procés artístic. Va estar molt interessant fer aquesta presentació perquè el procés per fer guió em va aclarir totes les activitats que havíem fet i el perquè de cada activitat. Per altra banda vam decidir quin seria el nostre projecte final. (YASNA)
Tots vam quedar molt satisfets i em va agradar l’experiència. Jo formava part del primer grup que va presentar i a mi em va agradar perquè amb la Yasna, la Débora i la Salma vam saber tots els membres del grup fer una bona part cadascú sense discutir ni res. (MARC)
Cada integrant del grup feia una part i la meva era explica el Romànic amb el MNAC i va ser una mica estressant perquè estaven els profes de socials i pensava que el com digues alguna informació que no era… (ETHAN)
Cadascun de nosaltres va tenir el seu moment per explicar el que va fer i per què va ser important per a nosaltres. Una de les parts més guais va ser quan vam explicar com vam fer els nostres segells personals. Vam mostrar els segells que vam fer i per què vam triar aquests dissenys. (JOAQUÍN)
Per últim vam parlar sobre el viatge de vida i van presentar els treballs que havíem fet, els esbossos, els resultats finals i els tampons. Quan ja tots havíem parlar vam deixar que els profes ens fessin preguntes. A part d’això ens van felicitar i que ho havíem fet molt bé. Jo crec que va ser molt bonic aquesta experiència de donar a conèixer el nostre treball. (DEBORA)
El dia 13 de març de 2024 vam dedicar la primera hora i part de la segona a escoltar els sons que havíem de fer per la col·laboració amb l’institut de Badalona.
L’Alfredo va fer varis comentaris, com per exemple que no havíem d’agafar sons d’internet, i si els agafavem havíem d’editar-los i posar-lis efectes amb l’Audacity o amb algun programa.
També ens va dir que per al final de les peces sonores no havíem d’acabar els sons de sobte, sinó que hem d’utilitzar l’efecte fade out.
Audio sense fade out Audio amb fade out
I el mateix al principi de les peces, per començar hem d’utilitzar el fade in.
Audio sense fade in Audio amb fade in
També vam parlar de l’efecte panoràmic, on es controla per posar l’audio a un altaveu diferent per diferenciar millor el so.
Audio amb el panoràmic al centre (Sonarà als dos altaveus igual)
Audio amb el panoràmic a la dreta (Sonarà a l’altaveu dret)
Audio amb el panoràmic a l’esquerra (Sonarà a l’altaveu esquerre)
Quan vam acabar d’escoltar els audios, l’Alfredo ens va dir que havíem de portar objectes per fer proves amb les llanternes, que no siguin iguals i que quan estem fent les ombres no es reconeguin.
