Autor: Agnès Sebastià

El dia 14 de Febrer vam anar directament a la sala d’actes per explicar i decidir el que faríem, on ho faríem, quines persones explicarien el projecte i a l’Alfredo, qui explicarien les actuacions i van separar als alumnes que havien vingut però no anaven a fer l’actuació i els van portar a la sala de música a fer una altra activitat. Els que es van quedar a la sala d’actes es van quedar  debatent una mica amb l’Alfredo sobre com organitzar-nos i vam decidir que faríem les actuacions al gimnàs.

A la següent hora vam anar a buscar alguns instruments per a les actuacions i vam anar al gimnàs a practicar com presentaríem tot, vam practicar les actuacions i vam organitzar l’escenari i les cadires.

Passada l’hora escolar, jo vaig anar a casa a fer el meu menjar per que jo no volia menjar pizza. Després de menjar, vam seure a les cadires del final i vam esperar a que arribessin tots els professors, i de fons vam posar un dels audios que vam crear.

Quan tots van quedar asseguts, vam sortir jo i dos companys a presentar a l’Alfredo, de que anava el projecte i que havíem aprés. Després de presentar la primera part, va sortir a l’escenari les persones que anaven a fer la primera actuació i un d’ells va presentar la seva actuació, van actuar i al acabar va sortir l’altra grup per actuar i també es van presentar i van actuar. Per últim vam sortir el grup gran i una companya que s’encarregava de les llums, va presentar l’actuació i per fi vam fer l’última actuació.

Al acabar, vam anar tots els grups a l’escenari per rebre tothom el aplaudiment del nostre públic. Ens van fer preguntes i les vam contestar, ens vam acomiadar i vam anar a casa.

ENLLAÇ DE VIDEOS:

https://drive.google.com/file/d/1kazwSJjfaxsu5zYGCS9XCfTyL9LWOUHN/view?usp=classroom_web&authuser=0

https://drive.google.com/file/d/1MWiJSeyBLmRj2DRt54zl8ekmxRnb6q-h/view?usp=classroom_web&authuser=0

https://drive.google.com/file/d/13CtT5pW0yQDOY6q2l6oR-cdS91IDWItU/view?usp=classroom_web&authuser=0

Des de l’inici de la residència hem fet una reflexió d’allò que és important i que ens defineix. Coneixem l’espai fora de l’institut i n’explorem les possibilitats per fer-nos conscients de com ocupem l’espai com a element escènic.

Amb l’Anna i el Wanja hem fet activitats per sentir-nos part de l’escena, veure com els nostres moviments i expressions ens relacionen amb l’espai i les altres persones del grup.

Després de mesos de treball conjunt i implicació al projecte, avui hem visitat la Central del Circ. Ha estat una trobada molt emocionant per tothom que forma part de En Residència aquest curs. Hem visualitzat com podrà ser el nostre espectacle, hem conegut l’espai escènic i hem revisat la dramatúrgia. Hem connectat de manera molt especial fent reflexió dels moments viscuts i del vincle creat durant aquest temps. Estem molt contentes de l’experiència d’avui.

Aquesta setmana en Pato ens ha fet una proposta de dibuixar dues línies rectes paral·leles. Amb aquestes línies havíem de fer un dibuix que ens vingués al cap. El seu objectiu era fer-nos arribar al nostre límit de creativitat amb una intervenció mínima.

Quan el van compartir van sortir molts idees i els elements comuns que es repeteixen en gairebé tots els nostres dibuixos (un armari, escales, una finestra…).

Al principi ens va semblar difícil perquè no sabien per on començar, i tampoc teníem molta imaginació, però quan ens vam posar a treballar van sortir moltes idees.

Aquí en teniu alguns exemples; podeu veure elements totalment originals i també els que es repeteixen perquè formen part d’un imaginari comú.

El següent dia el Pato ens va demanar provar dibuixar amb més esforç, sintetitzant encara més la mínima intervenció.

La nostra sensació ha sigut que l’activitat era una mica difícil. Expressar una idea o concepte només amb un petit detall ens fa pensar més, i no és fàcil!

Aquesta activitat que sembla molt senzilla va activar el nostre pensament, perquè següent dia el nostre cervell continuava activat buscant objectes amb dues línies.

Això ens recorda a l’activitat de la setmana passada on també ens demanava que amb una petita frase (els microrelats) i una imatge es pugui obrir un món d’idees.

Enguany tenint en compte la disponibilitat del centre, de l’artista i l’organització, es va decidir fer la sessió oberta, oberta al màxim de públic del centre, així la resta d’alumnes també van poder veure que fan els seus companys de En Residència.

Els alumnes es van sentir molt acompanyats pels amics de classe i el professorat també va poder formar part de la sessió.

El passat dimarts 13 de febrer vam fer una sessió de EN RESiDÈNCiA al gimnàs del nostre institut, però aquest cop en obert a companys/es de primer, segon i tercer d’ESO, docents i membres de l’equip directiu. Van venir la Lucia Buedo i la Cristina Riera, que ja venen alguns cops perquè comissarien i coordinen aquest procés creatiu des de La Caldera. Com que era una ocasió especial, també va assistir el Javier Cuevas, director artístic de La Caldera; el Carles Giner, de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i la Mamen Zaera, del Centre de Recursos Pedagògics (CRP).

Vam mostrar un exercici on ens fregàvem una pilota invisible pel cos per escalfar i també vam caminar de diferents maneres per diversos espais del gimnàs.

Ens vam sentir amb nervis i vergonya perquè era el primer cop que ho compartíem davant d’altres persones i n’hi havia moltes. Però també ens vam sentir amb molta alegria perquè l’experiència va ser emocionant. El públic va respondre molt bé i va aplaudir molt. Això ens motiva per continuar treballant i poder presentar una peça creativa davant de públic repetint l’experiència.

El dia 31 de gener de 2024 vam fer múltiples coses. Primer de tot, vam escoltar les peces que alguns alumnes vam fer amb el programa Audacity. Vam aprendre alguns efectes del programa com l’efecte ‘reverteix’ o l’efecte ‘wah-wah’. Posteriorment, l’Alfredo ens va fer una altra demostració de com és el funcionament bàsic de l’Audacity.

Després d’això, ens va ensenyar com podem fer sonar una guitarra elèctrica amb claus i filferros.

L’últim que vam fer va ser dividir-nos en grups per practicar l’actuació que farem el dia 14 de febrer. Al grup que interpretarem ‘Poem for chairs, tables, benches. La Monte Young’ vam ordenar les colxonetes que hi han al sol de la sala.

També vam penjar una cadira del trapezi, simbolitzant a les persones que no li fan cas al seu destí per dedicar-se a una altra cosa.

VIDEO

https://drive.google.com/file/d/1EhUypWcYVBBR1YImtmLAjmQk0G4LPZao/view?usp=drive_web&authuser=0

La sessió 13 vam començar en una rotllana en què la Joana ens preguntava com ens agradaven les sessions. Després vam fer uns estiraments dirigits per la Joana, i tot seguit sense saber-ho eren portes obertes i van començar a arribar alumnes de primària, vam haver de tallar l’activitat que anàvem a fer, i improvisar. La Joana ens va prometre llaminadures si fèiem la nostra obra/versió dels tres porquets. La vam fer i em vaig sentir molt menys nerviós del que pensava, ens va sortir bé menys que no vam acabar de completar i de personalitzar la nostra obra. Al final la Joana ja quan els nens se’n van anar ens va separar per nous grups per acabar de crear els personatges del meu grup per finalitzar la classe presentant els nostres personatges en ordre.

(Paolo)

En aquesta sessió, primer vam fer estiraments tombats, que també podria comptar com un exercici de relaxació i connexió amb un mateix. Repassem tot el que vam fer les classes anteriors, a part, el curs de cinquè de primària va venir a veure un tros del que portem preparat, van sortir el grup del Fuong, el Paolo, l’Enzo i l’Eric, i entre bastidors estàvem la Ivet, el Nil i jo.

Quan finalment es van anar, continuem la classe i ens desviem una mica del tipus d’improvisacions que hem fet durant el curs, per la qual cosa començarem a treballar els monòlegs i això, des del meu punt de vista, ens ajuda a corregir els errors més precisos, la postura corporal, la projecció de la veu, la vocalització i, òbviament, ajuda a improvisar pel teu compte un tema sense haver d’avorrir a la resta però tampoc depenent d’ell.

Aquestes sessions estan sent molt útils però, crec que anem una mica justos de temps per a tenir alguna cosa a presentar als professors la setmana vinent.

(Aina)

Al principi de la sessió vam escollir que fer, i al final va sortir de fer uns estiraments en el terre molt estranys. Quan vam acabar van arribar uns nens i van decidir que un grup fagi una impro dels 3 porquets pels nens per ensenyar que fem en creadors.

Jo penso que he estat molt tranquil perquè el resta de les persones que no han fet la impro ens hem quedat com espectadors i ha sigut una mica divertit, després la Joana vam parlar de com millorar la impro i la solució i va ser donar-li una personalitat diferent a cadascun per diferenciar qui és qui, al final va sortir un per un fent una presentació amb un altre personalitat.

(John)

El 5 de desembre vam tornar al MNAC a visitar l’art romànic, una de les col·leccions de pintura mural medieval més importants del món. Tot i que ja vam estudiar l’Edat Mitjana, en aquesta visita ens vam centrar en observar l’estil de les pintures de l’època. Guiats per l’educadora Laia, vam aprendre a observar les característiques de les figures i durant la visita es van generar reflexions sobre com aquesta manera de dibuixar i pintar (els contorns, l’ús dels colors, les formes) pot dialogar amb alguns artistes del nostre món actual. Especialment, vam veure que els frontals d’altar, que ens expliquen històries de la Bíblia, tenen una composició molt semblant als còmics contemporanis. D’alguna manera, fins i tot l’obra de la Nadia pot connectar amb aquest art on gairebé no hi trobem paraules escrites sinó que utilitza el dibuix pur per a narrar històries i enviar missatges.

Després de la visita a les sales, vam pujar als terrats del museu (recordeu que hem conegut el MNAC del soterrani cap a dalt!) per veure com un artista contemporani, Antonio Ortega, ha agafat el Romànic com a inspiració per fer una escultura que també té una utilitat sorprenent com a parallamps: una altra manera de fer art que s’anomena “instal·lació”.

“La Laia va ser la que ens va anar explicant tot sobre l’exposició i va ser molt divertit com es anava explicant, perquè no va ser la típica sortida  avorrida on les explicacions són molt pesades i no volem ni escoltar, però ella ho va fer molt bé, fent dinàmiques” (DÉBORA).

“El Pantocràtor de Taüll és una de les obres que més em va impressionar. També perquè la meva mare és professora de ciències socials” (YASNA).

“Ens van explicar moltes coses amb les quals ens podem identificar en la vida d’ara” (NATALIA).