Al novembre, vam fer un Mapa personal inspirat en el que ens va portar la Tatiana, un mapa brodat de la seva infància al barri de la Trinitat Vella.
Aquesta va ser la primera sessió del mapa:
Vam agafar un paper gran gairebé tots, ja que era l’opció més senzilla. El dilema més gran va ser que no sabíem com fer-ho, així que els que vam tenir més iniciativa vam començar, i els que no, van anar migrant per les taules agafant idees.
Cada mapa s’estava fent de forma diferent, diferents vides, diferents maneres de representar-ho i llocs per a col·locar-hi.
A dins del mapa s’havia de col·locar després un personatge que vam inventar, a partir d’una llista de la compra que havíem fet prèviament.
Uns, van decidir d’on ferien el mapa i quin seria el seu recorregut, altres ja van començar a pensar i dissenyar el personatge al qual donarien vida.
Finalment, en una altra sessió vam acabar-los, però això seria unes quantes sessions després.
Van sortir mapes molt diferents i molt interessants.
Comencem per escalfar el cos i la ment…. amb uns tocs de pilota …
Tot seguit practiquem una carta oral improvisant una paraula darrera l’altra.
Cadascú diu una paraula i s’encadenen per a fer un discurs. Cal estar concentrats i ser àgils, característiques que el nostre grup mostre en el dia a dia…
L’Oriol proposa el tema central, com per exemple: fem una carta per demanar un canvi de mòbil, que ha arribat amb la pantalla trencada, comencen la Saray i la Thais.
El Bruno i la Maday fan una carta imaginaria a Santa Claus i la Lesly i la Cristal fan una carta demanant una pizza SENSE pinya!!!! que immediatament és motiu de controvèrsia entre els assistents. Sí, No…
A continuació treballem per parelles, es tracta de dir durant uns minuts allò que ens agrada molt al nostre interlocutor.
Tot seguit, qui ha escoltat es converteix en emissor i dirà allò que no li agrada gens…
Un cop fet…posta en comú…
I l’Oriol prenen notes pel projecte que ja comença a agafar cos…
Ja hem passat l’equador de la sessió i ara es tracta d’imaginar… un espai de confort, el nostre espai a on ens trobem protegits, agust, tranquils…
l’Oriol ha portat llanternes i procedim a apagar els llums i…
a les fosques, buscar un espai propi a la Sala Carlos Díaz, per tal de pensar en el “Nostre” espai personal…
Dit i fet…busquem el nostre espai a la sala, a las fosques, portem una llanterna i ens acurruquem en el nostre espai de confort…cridem als altres per mostrar aquest espai…ens movem a les fosques… i describim als altres aquest espai…
Com per eixemple el lloc del Bruno…
“Mi Lugar Ideal sería un lugar tal y como aparece como en algunas películas que pretenden mostrar el Reino de Dios.
Un lugar bonito lleno de puro césped, con Playas bonitas, en el que se crean bonitos recuerdos, en el que se pueda volver a ver a las Personas que más se amen en este mundo y que ahora podrían estar en ese lugar maravilloso, donde no exista la tristeza, ni el hambre, ni la soledad.
Un lugar tan Hermoso que sea difícil de Imaginar, un lugar en el que puedas volar entre las Nubes y hacer cosas que un Humano no podría hacer en el mundo Terrenal, un lugar en el que aquellos que hayan cometido errores en esta vida puedan entrar después de su arrepentimiento sincero y de Corazón.
Un lugar en el que los Humanos sean más felices, un lugar muy lejos de lo que alcanza a ser la Tierra y el lugar en el que habita la Humanidad. Un lugar lleno de Oleadas de Amor, de pura alegría, alejado de la crueldad Humana”.
Gràcies Bruno, per apropar-nos al teu lloc màgic, tan ben descrit…
Diría que tengo dos espacios seguros, uno estar con mis seres queridos y el otro, como diría mi madre, mi cueva, mi habitación. Allí paso la mayoria del tiempo, me gusta porque siempre tuve la habitación compartida con mi hermano, de pequeños
y ahora tengo mi propio espacio, la habitación es cuadrada y pequeña pero con espacio suficiente. Me gusta bailar y allá es donde practico y perfecciono mis movimientos, también veo películas, series y videos de youtube, hago los deberes y de lo que más me gusta comer y dormir.
MI LUGAR IDEAL
Mi lugar ideal es mi habitación es muy normal, es rectangular de color gris, tengo una cama, un armario, una tele y un tocador.
Para mi, mi habitación es como mi vida, lo hago todo ahí como, juego, escucho música, duermo, mucho y muchas más cosas.
Me siento muy segura en mi habitación, me encanta estar sola y apartada.
ESPACIO SEGURO
Mi lugar seguro son muchos lugares, pero si tuviera que escoger uno, sería mi habitación, porque cuando entro estoy sola.
Sí que entran, pero es para dejar algo o decirme algo, etc…
Mi habitación es cuadrada y es de color celeste. Allí puedo hacer mis cosas sin que me molesten, tocar el teclado, estar con el móvil, cuando vienen amigas puedo jugar dentro, sin que me molesten algunos, y, lo más importante ,es que está mi cama, donde puedo dormir y hacer mi siesta de la tarde. También me gusta mucho tener una ventana al lado de la cama y me gusta, ya que veo cómo entra el sol y además tengo un enchufe para el cargador allí al lado.
El nostre lloc ideal, la nostra cova dels secrets…
En esta sesión fuimos de nuevo a Can Travi e hicimos un pequeño calentamiento para luego poder movilizarnos bien.
A continución, estuvimos haciendo las posiciones de los últimos días, solo que incorporamos más cosas como por ejemplo: hacer un rebote entre las transiciones, hacerlo lo más lento posible, movilizar brazos y piernas, no separarnos ni por sexo ni por amistad, y que cuando estuviésemos transaccionando no nos arreglásemos la ropa, el pelo, etc., ni tampoco que estuviésmos mirando todo el rato al suelo ni a los amigos.
También nos enseñó otra actividad en retomábamos las posturas que se situaban en distintos niveles en relación al suelo. Primero nos distribuimos en dos grupos (mitad y mitad) y, después, nos separamos en pequeños grupo de 4/5 personas. Cada grupo fue expandiendo sus figuras del nivel 2 y Lautaro, fue modificándolas o mejor dicho, mejorándolas.
Para acabar, lo practicamos y lo acabamos representando delante de los demás.
Y sobre la obra del 25/26 de mayo, la verdad es que nos parece que tenemos una oportunidad increíble y que somos unos privilegiados. Deberíamos aprovecharlo para trabajar bien y sacar a la luz lo que vamos a trabajar durante todo este curso.
Aquest poema es va utilitzar al Japó per aixecar l’ànim de la població després del desastre de Fukushima.
UNA ABEJA, UN DIOS
La abeja esta en la flor, la flor en el jardín, el jardín rodeado por el muro, el muro en la ciudad, la ciudad en Japón, Japón en el mundo, el mundo en Dios.
Y… y Dios, en la pequeña abeja.
Aquest poema és circular perquè tot s’uneix i acaba on comença.
Aquesta setmana la proposta del Pato Mena ha sigut que féssim un dibuix amb una breu història (microrelat), on el lector ha de posar en marxa la seva imaginació. Ho podem fer de dos maneres, una és dibuixar i després escriure una breu història i l’altra és posant a la imaginació la frase i després el dibuix. Per inspirar-nos en Pato ens va ensenyar un llibre que es diu ” Los misteriós del senyor Burdick”, de l’autor Chris van Allsburg.
Ens ha ensenyat el llibre i hem compartir les sensacions que ens donen els dibuixos, després ho hem fet nosaltres.
En Kevin, alumne de 3r d’ESO que fa l’optativa explica: “Vaig començar fent el dibuix i després vaig pensar la frase. Em va resultar fàcil perquè ho tenia tot ben pensat”.
L’Ana Paula, alumna de 3r ESO que fa l’optativa explica: ” Vaig començar a fer el dibuix i després vaig fer la frase. Em va costar més fer la frase, perquè havia de tenir algun element inquietant, que creés dubte, en Pato em va ajudar”.
Un cop acabats els dibuixos els hem ensenyat i hem comentat les creacions de cadascú
Ens va semblar curiós perquè alguns eren molt originals i estranys.
Un dia en entrar a l’aula ens vam adonar que les taules estaven dividides en diversos grups, amb diferents materials a sobre. En seure’ns amb els grups que nosaltres vam decidir, ens van explicar que havíem de fer, vam començar un projecte nou, que constava en fer un diari de creació a partir de diferents tècniques artístiques, que podia ser cosint, fent un collage amb revistes, dibuixar i afegir paraules o frases d’una cançó que ens agradés… Vam estar diverses sessions treballant en aquest projecte.
Parlant entre tots, va ser un moment molt divertit a l’hora de compartir el que fèiem amb els companys i companyes.
Hola a tot@s! Som els alumnes de primer de la ESO de l’Institut Escola Turó de Roquetes. Quan ens van presentar el projecte En Residència vam generar-nos unes expectatives molt altes al respecte, pensàvem que faríem teatre clàssic, però hem pogut descobrir que hi ha altres formes d’expressar-nos artísticament: coreografia, performance, mímica, …
Comencem amb ganes i força el segon tram del nostre procés de creació!
Sisè dia que també vam tenir una altra excursió però una diferent. (ETHAN)
El 7 de novembre vam anar d’excursió a on treballa en Joan, el lloc es diu Experimentem i està ubicat per l’estació de Fontana. És un edifici on es fan tallers i estan diversos artistes. (DEBORA)
Allà estaven Cuchara, dues noies que podreixen menjar. (MARC)
Per dir-ho d’una manera “revivien” la fruita podrida o quasi podrida. (OLIVIA)
Primer vam anar a una sala petita i vam començar a fer una mica de pluja d’idees sobre que pensaven que era la fermentació. (DEBORA)
Sobre menjars que es podien podrir i que era podrir-se i altres coses d’aquest estil. (OLIVIA)
Vam sentar-nos mentre elles escrivien lo que anàvem dient sobre els ferments. (MARC)
Un cop vam acabar això vam tornar a sortir al pati i ens vam posar a treballar. (OLIVIA)
On vam deixar les verdures i fruites que vam portar i el material també. Cuchara ens va portar també unes verdures i pots de vidre. Vam començar pelant i tallant les coses i separant-les per grups de temporada i les fruites les vam posar en un grup diferent però també li vam afegir pastanaga. (DEBORA)
Cada grup va decidir amb què volia treballar, en el meu cas amb verdura i vam començar a tallar-la i posar-la dins del pot. Un cop estava tot a dins i tallat, ens van explicar que perquè tot funcionés havíem de posar-li aigua, en el cas de la verdura era aigua amb sal, per cada 100 ml 7 g de sal. En les fruites posaves sucre en comptes de sal. (OLIVIA)
Vam veure els pasos per regular un ferment i vam parlar dels diferents aliments i bacteris que fan que es produeixi la fermentacion. (YASNA)
Després d’haver acabat els vam agrupar per portar-los a l’institut, però, abans en Joan ens va fer una volta pel edifici i la seva oficina. Quan vam tornar a l’institut vam guardar els pots que portaven verdures més sucoses a la nevera. A continuació podràs veure com ens va quedar el nostre pot i una mica del procés. (DEBORA)
A mi no em va agradar gaire perquè no li trobava el sentit de podrir coses a plàstica. (MARC)
En aquest taller vam aprendre a com no malgastar tant menjar, ens van ensenyar a com fer combutxa, vinagre, etc. Nosaltres vam fer uns quants pots per emportar-nos-els a l’institut. (NATALIA)
L’experimentació era molt guai i curiosa per la prova que s’havia de fer el vi o el vinagre i va ser una mica fastigosa. (ETHAN)
A mi no em va agradar quan ens van dir que havien de provar després el nostre pot. I també en van donar per provar verdures fermentades que van portar elles i estaven horribles amb coses negres i blanques per sobre. Però també he de dir que tinc curiositat de com acabaran i com estaran, però no sé si m’atreviré a provar-lo. (DEBORA)
Va ser una activitat que em va agradar molt, va ser entretinguda i dinàmica. Crec que està molt bé saber tot el que ens van explicar i que ho hauria de saber més gent, ja que els hi donem així una segona vida a les fruites i verdures i així no caldria llençar-ne tant quan només està una mica feta malbé o s’ha començat a podrir. (OLIVIA)
L’activitat em va agradar encara que té cosas dolentes, tallar i pelar fuites i verdures em va agradar pero el moment de ficar-ho tot barrejat junt no em va agradar ja que eren aliments en mal estat i em donava fastic, encara que quan els vam revisar uns dies després estaven molt pitjor. (DIDAC)
Ha estat un matí magnífic que ens ha permès gaudir del sol de tardor al pati del local. El fet d’estar a l’aire lliure ha ajudat a fer que tots i totes estiguem de bon humor i com de festa. El fet d’elaborar aliment i parlar de menjar també. Entre tots hem portat bastant material, tot i que no estava massa segura que fossin ben bé els que calia. (EVA, docent)
Comentem en el camí de tornada que seguim parlant de les coses que no es veuen. En aquest cas, els microorganismes, que generen canvis que podem observar, tot i que no podem veure què els causa. Els camins d’anada i de tornada s’estan revelant com a moments rics per conèixer-nos i també per comentar les nostres experiències. (EVA, docent)
En aquesta assignatura hem après sobre quins tipos de música existien i els seus orígens com per exemple: La poesía sonora, la música concreta, etc. Hem après que podem crear qualsevol melodía amb qualsevol cosa, ja sigui objecte, instrument musical, sorois de l’exterior, amb el nostre cos o veu.
Hem aprés que la poesía sonora es quasi com qualsevol poesia, sol que les paraules per les que está formada no tenen ningun sentit, com si alguna paraula de la poesía fos “kinilep”.
Hem anat fent melodies al llarg d’aquesta assignatura, ja com a casa, a l’institut o al carrer. Algunes d’aquestes melodies les hem editat, presentat per donar la nostra opinió. Hem fet presentacions i cada primera classe de la setmana hem redactat en un “BLOG” que havíem fet l’activitat anterior.
Jo no hi vaig poder anar però els meus companys van anar amb el Pau i l’Alfredo a un auditori a presenciar com un mini concert de l’Alfredo.
Per a mi el que m’ha semblat més interessant a sigut quan feiem melodies tots junts, era molt divertit i ho tornaria a fer. Jo propossaria tornar a fer algunes de les primeres activitats d’aquesta assignatura i voldria seguir fent aquestes activitats.
