Autor: Agnès Sebastià

En aquesta sessió hem anat a visitar el Mercat de les Flors. Hem agafat la línia verda del metro a Roquetes i hem baixat a la parada de Poble Sec. Hem recorregut gairebé tota la línia verda. Des de la parada de metro, hem caminat entre cinc i deu minuts amunt fins on comença Montjuic.

Quan hem arribat, ens han ensenyat l’escenari MAC, que és la sala el més gran que hi ha al Mercat, i ens han explicat l’origen i la construcció de l’edifici. Ens ha fet la visita pels espais, el Toni, el cap de producció del Mercat, i el Lucho, el tècnic d’il·luminació. Com que farem l’obra allà, ens han explicat què hi havia a cada sala. Ens han mostrat moltes coses que hi ha als diferents espais com els llums, la taula de so, els altaveus, etc… Hem passat pels diferents espais de l’edifici com la sala Pina ( en homenatge a Pina Bausch, la coreògrafa alemanya) que és el lloc on actuarem durant el tercer trimestre. També hem pogut caminar pel sostre de la sala MAC que es diu graella, allà és per on baixen els cables dels focus i des d’allà es controla la il·luminació on hi havia una cadena que agafa unes barres de ferro on van enganxats els focus. Aquesta part és una de les parts que més ha agradat.

Per últim i per acabar la visita, ens hem dirigit a l’oficina de producció on hi havia sis persones amb ordinadors: envien correus, organitzen els viatges dels ballarins i ballarines, quadren horaris, calendaritzen els espectacles i apunten les necessitats tècniques i d’atrezzo de cadascun dels espectacles.

Hem esmorzat a les escales del Teatre Lliure de Montjuic i ens hem relaxat una estona.

Hem fet activitats d’escalfament a l’escenari de la Sala MAC amb la Milagros. Hem jugat a les estàtues amb una petita variant, la Milagros decidia qui abandonava l’escenari i en el seu lloc entrava algú que havia d’imitar la seva posició abans que la música tornés a sonar i ens tornéssim a moure. Hem fet moviments en slow motion. També hem ballat com si fóssim gent gran, nens petits o com ballaríem nosaltres. Per fer aquests moviments hem utiltzat els diferents nivell: baix, mig i alt.

A l’exercici de slow motion, ens hem situat tot el grup al final de l’escenari i hem anat avançant fins al davant amb molta lentitud.

A les 12.30, hem tornat a Roquetes en metro.

 

A la darrera sessió, vam fer unes petites descripcions del nostre pare, mare o tutor legal. Van aparèixer moltíssims adjectius diferents. Després d’acabar els textos, vam fer un dibuix ràpid i després els vam llegir en veu alta.
Per acabar vam començar a practicar, per fer el següent dia, representacions de la persona que havíem descrit.
(Pau)

A l’última sessió vem descriure a la nostre mare o pare, jo vaig fer al meu pare vaig fer un text sobre ell i també havíem de dibuixar-lo després en van donar la feina d’haver d’ interpretar al nostre pare o mare pel següent dimecres.

I per últim vam haver d’interpretar a alguna persona de la classe, algú sortia a interpretar a un altre i qui ho encertava havia de sortir a davant a fer-ho.
(Ivet)

El ultimo dia vam descriure el nostre mare o al nostre pare en un paper, després ho vam tenir que llegir davant de tots, al final vam tenir que representar al nostre pare en una actuació, ens han deixat uns dies per veure els moviments i expressions dels nostres pares per poder-los imitar el pròxim dia em va agradar molt perquè era molt divertit.
(Nil)

Aquest curs a l’institut La Sagrera Sant Andreu vam començar l’assignatura d’art que tantes ganes tenia de fer. Resulta que aquest any, igual que el curs passat, participem del programa Creadors en Residència. En aquell moment no sabia ben bé de què anava l’assignatura, però ara ja comencem a entendre-ho.
Després de conèixer l’artista convidada, al nostre cas, la Tatiana Donoso, de fer unes sessions amb ella i mostrar-nos com treballa, comencem a veure de què est tracta. Ella és una fotògrafa que fa servir altres tècniques que combina amb la fotografia.
A la segona setmana de començar, a l’octubre, vam anar a veure l’exposició “Un àlbum familiar de cures” estava formada per unes fotografies de situacions quotidianes de l’àmbit domèstic, impreses o brodades en draps de cuina. Totes les imatges estaven acompanyades amb tiquets de la compra amb el temps que es triga a realitzar les accions de les respectives fotografies i l’esforç que aquestes suposen. També hi havia un banc amb fanzines fets pel grup d’alumnes que aquesta artista va acompanyar l’any anterior on els van proposar el seu propi àlbum de cures a les seves cases.
Després vam poder escollir entre alguns dels tiquets de cures que hi havia a sobre d’una taula vam fer un petit “debat” explicant la nostra elecció.
A gran part dels alumnes els hi va semblar que les imatges eren molt simples i que qualsevol persona els hagués pogut fer. Uns altres podien empatitzar millor amb aquestes, i valorar-la d’una manera més profunda. També n’hi havia alguns que no sabien posicionar-se.
El que l’artista volia expressar era el fet que a casa s’han de fer un munt de tasques que no es veuen socialment, ja que es consideren coses íntimes que no passen d’un context així. Que, desgraciadament, per molt esforç i temps que hi dediquem continuaran sent invisibles i no ens seran retribuïdes econòmicament.

Laia Bayo (4t ESO)

Pato Mena ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Trinitat Nova, al barri de La Trinitat Nova (Nou Barris, Barcelona). En aquest blog podreu seguir els moments clau d’un procés obert, amb un final no predefinit. Fins molt aviat!!

En esta sesión le hicimos una presentación de nosotros a Lautaro y a la otra mediadora, Mónica; para que supiera un poco más de nosotros. 

Luego, fuimos caminando hacia el Casal de Can Travi, el lugar donde haríamos las sesiones de los miércoles a partir de ahora, porqué el gimnasio del instituto está ocupado en esta franja.

Una vez allí, nos pidió que buscáramos en Internet el artista ‘Kandinski’. Escogimos un cuadro y nos fijamos en que este artista suele utilizar las figuras geométricas en todas sus pinturas e intentamos descifrar el significado que quería transmitir con los colores.

Al acabar, nos pusimos todos en línea y, con los ojos cerrados, nos imaginamos una figura geométrica en nuestra mente, le dimos un color y a ello le agregábamos una palabra que lo representara.  Cuando ya pasó un rato, Lautaro, cogió un boli y una libreta para ir apuntándolos. Mientras lo expresábamos también pudimos oír lo que el resto había pensado e imaginado. 

Después de aquella puesta en común, empezamos una nueva actividad. Teníamos que imaginar que la sala se repartía en tres espacios (o estaciones): uno para observar, otro para pensar como representaríamos nuestra figura y visualizarla y el último para representarla. Al principio nos dio mucha vergüenza y nadie se atrevía a moverse.

En conjunto, tenemos opiniones muy variadas de esta sesión, por una parte, fue interesante, una experiencia nueva y única, por otro lado, pasamos vergüenza ajena y nos faltó confianza entre nosotros, ya que, algunos no nos conocemos.

En aquesta sessió com és de costum hem fet la classe a l’Àgora. La Valentina i la Milagros ens han explicat sobre els diferents elements que podem trobar en un teatre com: l’escenari, la taula de llums o la taula de so. També ens han explicat que el Mercat de les Flors és la casa de la dansa a Barcelona, que és un lloc important pels ballarins i les ballarines i que érem uns privilegiats de poder visitar-ho sense ningú i que podríem fer la propera sessió, durant la visita, a la sala MAC que és l’escenari més gran del Mercat. Tot això ens ho han explicat perquè la primera sortida que farem a l’optativa serà la visita al Mercat de les Flors, a Montjuïc.

Durant l’explicació també ens han recalcat que hem de tenir un bon comportament i que hem de fer una visita tranquil.la, que no podem tocar res i que hem de fer cas en tot moment dels professors acompanyants, el mediadors, les artistes o els tècnics i gent de producció que ens acompanyaran durant la nostra visita. Hem anat algunes preguntes tècniques que farem al llarg de la visita.

Després de l’explicació hem començat a fer escalfament a través dels jocs de moviment i hem introduït com la setmana anterior els tres nivells: baix ( anant per terra), mig i alt. Hem estat força estona escalfant: havíem d’escalfar els nostres cossos i l’espai, en aquest cas, tots els racons de l’Àgora.

Hem treballat el mateix tipus d’activitats que a la sessió anterior. Hem fet una espècie de passarel.la i , en els desplaçaments, també hi hem introduït els tres nivells. Hem fet el mateix exercici de la passarel.la afegint-hi música. Finalment també hem fet el joc de les estàtues ( amb música ens movem i quan la música para ens hem d’estar quiets aguantant la posició fins que la música torna a sonar).

En la primera sesión, apareció Bea. Ella es la mediadora del proyecto, junto con Mónica que no pudo venir. Ambas forman parte de La Poderosa, un espacio para la danza.

Bajamos al gimnasio del instituto y allí conocimos, a través de Bea, a Lautaro. Tras las presentaciones él se tuvo que marchar y nos quedamos solos con Bea.

La actividad que nos propuso para esta sesión consistía en estar en el suelo, estirados y relajados. Tuvimos que ir cambiando de posiciones lentamente hasta estar de pie. Llegaba un momento en que ya no sabíamos qué posiciones hacer.

Luego estuvimos caminando por el gimnasio intentando no chocarnos. Después, tuvimos que seguir a una persona sin que se diese cuenta. Más tarde, a dos personas, y tuvimos que estar en medio de esas dos personas sin perderlas.

Por último, hicimos parejas y una estaba en el suelo y la otra le movía el cuerpo. Fue muy relajante.

Por ser la primera sesión que hicimos, nos gustó muchísimo ya que pudimos expresarnos y expresar nuestros sentimientos a través del arte.

En aquesta sessió hem conegut la Milagros i la Valentina. Finalment hem conegut les artistes de Si los Martes fueran Viernes que són de nacionalitat argentina. Hem pujat a l’Àgora que serà un dels espais que utilitzarem habitualment.

Primer de tot, hem fet una rotllana per fer una ronda de presentacions. Hem fet un joc per a portar a terme l’escalfament que consistia en moure aleatòriament el nostre cos mentre sonava una música. Una de les pautes que tenia el joc era que no podíem parlar ni tocar-nos. A continuació hem estat treballant les pauses i hem fet un stop.

Seguidament, hem fet un altre exercici: l’exercici consistia en córrer fins al mig de la sala, fer un moviment qualsevol, córrer fins al final de la sala i tornar a la cua per a repetir l’exercici. Havíem de fer l’exercici en parelles. També hem fet una competició que consistia en moure’s mentre sonava la música i quan parava no moure’s.

Vam acomiadar la sessió baixant a la classe amb la intenció de veure el curt Anima de Thom Yorke, però la tecnologia no ha funcionat i no l’hem pogut veure.

Quan va venir la Joana a mi em van agradar les activitats que proposava però em feia vergonya, perquè pensava que no ho podria fer, tot i que al final vaig acabar fent-les.
(Talha)

La primera sessió amb la Juana Dolors va ser una mica avorrida perquè vam fer una ronda de presentacions que consisteix en explicar quatre o cinc coses de la teva vida i en un moment has de dir una mentida però sense que la resta ho sàpiga. Va resultar ser una mica desastre i no em va agradar molt. És veritat que les primeres classes van ser molt lentes però cada vegada són més dinàmiques i divertides.
(Aina)

La primera sessió vam fer una rotllana i havíem de dir una mentida i dues veritats. El que em va impactar va ser que treballava d’artista de forma professional i crec que va venir amb una altra noia que l’estava acompanyant i
després ens vam presentar tots a la Joanna.
(Fuong)

Una de les primeres activitats que hem realitzat ha sigut crear la nostra pròpia llibreta d’artista, on podem expressar-nos de qualsevol manera artística. Per fer-les, amb l’ajuda de la Sílvia, la nostra professora, hem utilitzat 10 làmines de dibuix  i una cartolina negra que ens farà de tapa. 

Hem seguit les següents passes:

• Primer hem plegat les làmines i la cartolina negra per la meitat.
• Ho hem juntat tot en forma de llibreta amb la cartolina per fora.
• Amb l’ajuda d’una grapadora gran, hem grapat tot el conjunt pel llom.
• Seguidament, amb la guillotina hem retallat el paper que sobresortia per tal d’ajustar totes les pàgines.

Per acabar, tots ens hem quedat amb la nostra llibreta i l’hem personalitza.

Aquestes llibretes les utilitzem per a apuntar les coses més importants que ens expliqui la Irena, com per exemple, coses que ens criden l’atenció, idees o dibuixos i creacions artístiques pròpies que hi vulguem incorporar. També li hem fet una per ella.

Aina Pardos i Queralt Soriano