Observant els patrons de l’entorn que havíem registrat en dibuix, avui n’hem extret una sèrie de formes més simplificades. Son els signes o grafismes que veieu més amunt. Les hem fet usant pinzell i pintura negra sobre paper d’aquarel·la.
La Mariona i el Pedro han escannejat les formes i les han composat juntes. Sembla un diccionari de signes. Aquesta col·lecció de formes tal com la veieu la tenim impressa i penjada com a mural en una paret.
Durant les primeres sessions, la Valentina i la Ida proposen activar accions de coneixença entre l’alumnat i les artistes, explorant les relacions dels nostres cossos, els llocs que habitem i els records que tenim en el territori de proximitat a l’institut . “…mañana haremos el ejercicio con el mapa. Les estudiantes crearán su figurita e indicarán en el mapa un lugar con el cual comparten un recuerdo y/o afecto particular. Hemos pensado en añadir un ejercicio más que sería el de conectar los recuerdos con un hilo rojo para crear otra capa… esta segunda capa que se generará podremos utilizarla en la actividad de la Fabra como continuidad de los dos momentos…”.
Sessió a l’institut Doctor Puigvert. 27/09/2013
A la Fabra i Coats, l’alumnat i les artistes continuen estirant el fil, però ara canviant d’escala: del mapa a la realitat, i dels personatges a les persones, desplegant intervencions a l’espai públic que alteren les quotidianitats, generant nous escenaris i desplaçaments dels cossos.
A la darrera sessió vem fer una activitat molt xula.
Primer vam començar amb acabar de preparar la nostre presentació sobre EL NOSTRE PARE, després vem baixar al saló d’actes i vam fer escalfaments, cap a les 10 vem comença a fer les presentacions ens va costar bastant i era com que no havíem definit entes lo que teniem que fer, com que no ho tenim clar però no va ser fins l’última persona que ho va fer que ho va interpretar molt bé.
Aquesta sessió ha sigut molt divertida.
(Enzo)
La sessió 7 va ser la continuació de la darrera perquè després de pensar, observar com actuaven els nostres pares. La primera hora de classe vam estar repassant i corregint una mica com actuaven els nostres pares i gestos, característics d’ells, els professors ens ajudaven i donaven exemples sobre com poder fer-ho com la marta que ens deia una mica coses que li passava amb el seu fill. Després vam baixar a la sala d’actes per començar amb les actuacions, pujaven a escena i ens havíem de presentar i dir com pensàvem que ens portàvem amb ells (interpretant el nostre pare), més tard els professors seguien fent una sèrie de preguntes com si fos una reunió de pares i havíem de jugar un pare enfadat. Cada actuació va ser millor que l’anterior gràcies a totes les correccions dels professors…Però no va poder sortir tothom, ja que no hi havia temps. Jo que no vaig poder sortir al principi no sabia molt com anava a imitar el meu pare, ja tenia una idea, però no estava segur del tot i em vaig posar una mica nerviós. Potser van ser massa actuacions, però cap al final ja començava a cansar-me una mica.
(Paolo)
En ese dia teniamos que venir vestido como el padre o madre que hayas elegido de tus padres e interpretarlos.
Yo ya tenía mentalizado que era más como copiarle o interpretar como si fuera mi padre pero luego en escenario nos hicieron hacernos pasar por nuestros padres conversando con el tutor y pues no me lo esperaba asi entonces ya no lo tenía planeado, llegó mi turno y pues no sabia que decir y solo me presente y luego la Joana la vi molesta y dijo que ya estaba prohibido dejar de hablar hasta que ellos lo digan y ahí me puse mas perdido, luego explico que tenia que interpretar haciendo que en vez que me preguntaran a mí, tendría que hacer como si tuviese un problema y entonces empecé a improvisar pero sentía que no me gustaba hacerlo.
Som la classe de Creadors en Residència de 1r de L’ESO de l’Institut Doctor Puigvert.
En aquestes primeres sessions encara no hem conegut les artistes que ens acompanyaran en aquest projecte, i en tenim moltes ganes…, i com a més a més, tots acabem de començar a l’institut i tampoc ens coneixem massa entre nosaltres, hem decidit crear cada un una obra artística que per algun motiu ens representi, que ens serviran per presentar-nos a les artistes, i també per coneixèr-nos una mica més entre nosaltres.
Aquest curs en acompanya l’Oriol Morales, amb qui conviurem durant el nostre curs escolar, però qui és l’Oriol Morales?
Dons…
Oriol Morales i Pujolar (Figueres 1990) és un autor i director teatral català.[1]
La seva formació teatral es realitza al Col·legi de Teatre de Barcelona on cursa interpretació de text i a l’Institut del Teatre i a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett on cursà direcció escènica i dramatúrgia.
És fundador de Teatre Sense Sostre l’any 2012, una companyia en què ha dirigit espectacles de creació pròpia conjuntament amb l’Aleix Plana. com Si matessim les mares.] i Del que mengen les bèsties.
Ha estrenat espectacles d’autoria pròpia al Teatre Lliure, la Sala Beckett, el Festival Grec, el Festival TNT o a La Pedrera, entre d’altres.Ha estat ajudant de direcció d’Helena Tornero (Kalimat,Teatre Nacional de Catalunya, 2016 i El Futur, Teatre Nacional de Catalunya, 2019) i Julio Wallovits (Argentinamiento, Sala Beckett, 2017) i assistent de direcció de Joan Ollé. (En la solitud dels camps de cotó, Teatre Nacional de Catalunya, 2017).
És membre del Consell de Redacció de la revista Pausa.
Ens comencem a conèixer i treballem junts amb l’artista Maria Rubio.
En la nostra primera sessió amb ella, vam fer un breu mapa conceptual per anar coneixent millor el seu treball i un dels materials que utilitza per executar les seves obres.
Ben segur que n’haureu sentit a parlar de l’argila!
Volvimos a ir al Casal de Can Travi con Lautaro, siempre iremos ahí para hacer las clases. Lautaro nos hizo recordar cómo era nuestra figura y, en 3 grupos de 5, las representamos en un fondo.
Primero lo hicimos “libremente”, después dándole más profundidad y diferente dirección, luego añadiendo música de fondo.
Aunque al principio no tenía mucho sentido con lo que representábamos, finalmente, logramos poner una música que dialogase con la composición:
Se parecía mucho a la actividad de la sesión anterior, aunque en grupos y con música. Era relajante hasta cierto punto.
Hemos sentido que poco a poco vamos perdiendo la vergüenza. Nos gustó bastante y esperamos volver a hacer una actividad así.
También nos hemos dado cuenta de que nuestro pensamiento se queda muy limitado a las palabras: no utilizamos todo lo que hay en nuestro cerebro. Así que no hay que esperar a que nos digan las cosas, porque nosotros somos capacedes de llegar a buenas conclusiones.
Por último, Lautaro nos propuso que intentásemos buscar, en casa, un paisaje y lo asociásemos a una música. Por ejemplo, la imagen del puente que os compartimos creemos que encaja con esta canción:
Els alumnes de 3r d’ESO participem en l’optativa En Residència, participem un total de 18 alumnes.
Durant els dies previs a la visita del Domènec vam estar preparant un mural per a mostrar-li el dia de la seva arribada.
En aquest mural vam posar que és per a nosaltres l’art amb una paraula, també hem posat els barris de Santa Coloma de Gramenet on vivim cadascun de nosaltres. Un altre element que hi ha al mural és un mapa de la nostra ciutat amb uns llocs marcats per visitar.
Vam anar amb les docents a visitar aquests llocs de la nostra ciutat que tenen un interès arquitectònic. Vam investigar sobre aquests llocs per desprès poder-li explicar al nostre artista.
El dia que va arribar el Domènec ens vam conèixer, li vam ensenyar el nostre institut i vam començar a explciar el projecte.
Un altre dia vam portar-lo a fer una visita per tots els llocs de Santa Coloma que creiem important que conegui, ens vam parar als llocs i li vam explicar el que havíem investigat de cada lloc.
Per últim vam arribar a l’aula i li vam ensenyar el nostre mural.
En aquesta sessió hem anat a visitar el Mercat de les Flors. Hem agafat la línia verda del metro a Roquetes i hem baixat a la parada de Poble Sec. Hem recorregut gairebé tota la línia verda. Des de la parada de metro, hem caminat entre cinc i deu minuts amunt fins on comença Montjuic.
Quan hem arribat, ens han ensenyat l’escenari MAC, que és la sala el més gran que hi ha al Mercat, i ens han explicat l’origen i la construcció de l’edifici. Ens ha fet la visita pels espais, el Toni, el cap de producció del Mercat, i el Lucho, el tècnic d’il·luminació. Com que farem l’obra allà, ens han explicat què hi havia a cada sala. Ens han mostrat moltes coses que hi ha als diferents espais com els llums, la taula de so, els altaveus, etc… Hem passat pels diferents espais de l’edifici com la sala Pina ( en homenatge a Pina Bausch, la coreògrafa alemanya) que és el lloc on actuarem durant el tercer trimestre. També hem pogut caminar pel sostre de la sala MAC que es diu graella, allà és per on baixen els cables dels focus i des d’allà es controla la il·luminació on hi havia una cadena que agafa unes barres de ferro on van enganxats els focus. Aquesta part és una de les parts que més ha agradat.
Per últim i per acabar la visita, ens hem dirigit a l’oficina de producció on hi havia sis persones amb ordinadors: envien correus, organitzen els viatges dels ballarins i ballarines, quadren horaris, calendaritzen els espectacles i apunten les necessitats tècniques i d’atrezzo de cadascun dels espectacles.
Hem fet activitats d’escalfament a l’escenari de la Sala MAC amb la Milagros. Hem jugat a les estàtues amb una petita variant, la Milagros decidia qui abandonava l’escenari i en el seu lloc entrava algú que havia d’imitar la seva posició abans que la música tornés a sonar i ens tornéssim a moure. Hem fet moviments en slow motion. També hem ballat com si fóssim gent gran, nens petits o com ballaríem nosaltres. Per fer aquests moviments hem utiltzat els diferents nivell: baix, mig i alt.
A l’exercici de slow motion, ens hem situat tot el grup al final de l’escenari i hem anat avançant fins al davant amb molta lentitud.
A la darrera sessió, vam fer unes petites descripcions del nostre pare, mare o tutor legal. Van aparèixer moltíssims adjectius diferents. Després d’acabar els textos, vam fer un dibuix ràpid i després els vam llegir en veu alta. Per acabar vam començar a practicar, per fer el següent dia, representacions de la persona que havíem descrit. (Pau)
A l’última sessió vem descriure a la nostre mare o pare, jo vaig fer al meu pare vaig fer un text sobre ell i també havíem de dibuixar-lo després en van donar la feina d’haver d’ interpretar al nostre pare o mare pel següent dimecres.
I per últim vam haver d’interpretar a alguna persona de la classe, algú sortia a interpretar a un altre i qui ho encertava havia de sortir a davant a fer-ho. (Ivet)
El ultimo dia vam descriure el nostre mare o al nostre pare en un paper, després ho vam tenir que llegir davant de tots, al final vam tenir que representar al nostre pare en una actuació, ens han deixat uns dies per veure els moviments i expressions dels nostres pares per poder-los imitar el pròxim dia em va agradar molt perquè era molt divertit. (Nil)
