ENS HEM FET LA NOSTRA LLIBRETA D’ARTISTA.

Des de Irena Visa EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Sedeta

Una de les primeres activitats que hem realitzat ha sigut crear la nostra pròpia llibreta d’artista, on podem expressar-nos de qualsevol manera artística. Per fer-les, amb l’ajuda de la Sílvia, la nostra professora, hem utilitzat 10 làmines de dibuix  i una cartolina negra que ens farà de tapa. 

Hem seguit les següents passes:

  • Primer hem plegat les làmines i la cartolina negra per la meitat.
  • Ho hem juntat tot en forma de llibreta amb la cartolina per fora.
  • Amb l’ajuda d’una grapadora gran, hem grapat tot el conjunt pel llom.
  • Seguidament, amb la guillotina hem retallat el paper que sobresortia per tal d’ajustar totes les pàgines.

Per acabar, tots ens hem quedat amb la nostra llibreta i l’hem personalitza.

Aquestes llibretes les utilitzem per a apuntar les coses més importants que ens expliqui la Irena, com per exemple, coses que ens criden l’atenció, idees o dibuixos i creacions artístiques pròpies que hi vulguem incorporar. També li hem fet una per ella.

Aina Pardos i Queralt Soriano

EnRESIDÈNCIA a l’institut La Ribera

Des de Rodrigo Laviña EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Ribera

1-Introducció Rodrigo i Marc

El Rodrigo és un artista de rap que ha vingut al nostre institut per a fer un projecte que desenvolupa la creativitat. Amb els seus coneixements ens ajuda a reflexionar i aprendre a cantar rap, normalment en català. Quan el vam conèixer ens va sorprendre molt la seva alçada, ja que mesura aproximadament  dos metres. Té una banda que es diu “Extraño Weys”.  Generalment, ens va sorprendre molt la seva manera de pensar i com observava les coses des d’un punt de vista diferent. El que per nosaltres és una marca d’una fulla a terra, per a ell és molt més que això. Gràcies a ell estem aprenent a mirar les coses més enllà del que són.

El Marc també està amb nosaltres alguns dies, és un mediador. Coordina una mica els alumnes, el Rodrigo i la professora. Ens va semblar una persona molt amable, ell també ens fa fotos a nosaltres i al paisatge quan anem d’excursió.

2. La Valentine

La Valentine és un dels barris més pobres de Montcada i Reixac, diuen que també és perillós, o almenys, aquesta és la fama que té. Va rebre aquest nom de la coneguda empresa de pintures La Valentine i es creu que tots els apartaments, en els quals ara vivim la gent normal, abans vivien els treballadors de la fàbrica de pintura, ja que les cases són petites i la majoria no tenen balcó, si ara tenen és perquè s’han reformat.

El camí que vam fer amb el Rodrigo va ser de l’institut al pi gran que hi ha just davant de l’entrada al barri i li vam explicar totes les nostres impressions sobre el barri i les històries que han succeït. Després d’això, vam passar per la zona que està al davant de les vies del tren. Vam explicar que allà solien haver-hi rates o insectes en general i que quan dorms pots sentir els trens que hi passen o notes trontollar el teu llit. Per una altra banda, alguns companys va dir que el més bonic de La Valentine és al matí, quan surt el sol. Més tard i per últim, ens vam quedar al costat d’un bar i vam decidir anar a Can Sant Joan, coneguda com a “Bifurcació”.

4. Barri de Can Sant Joan, Bifurcació 

Vam anar a Bifurcació, el barri de “Can Sant Joan”, i cadascun va estar compartint les seves experiències en el barri. Caminant, vam veure una paret on hi havia un poema escrit per León Felipe (un poeta espanyol representant dels creadors exiliats després de la Guerra Civil) que deia així:

“Voy con las riendas tensas y refrenando el vuelo. Porque no és lo que importa llegar solos ni pronto, sino con todos y a tiempo.”

León Felipe

Ens va sorprendre trobar aquest escrit al mig del carrer, però ens va agradar la manera com estava dibuixat (grafiti) i al nostre artista, Rodrigo, també va pensar que és una frase bonica i al nostre mediador, Marc, també li va cridar l’atenció.

5. Impressions de tota la deriva

El dijous 2 de novembre de 2023, el grup d’En Residència de l’institut La Ribera de Montcada i Reixac vam fer un Tour al Rodrigo, el nostre artista, pels nostres barris: la Valentine, Bifurcació i el mirador.

Ens va semblar molt reflectiu, ja que encara que vivim aquí i hem passat pels carrers d’aquest poble moltes vegades, hi havia coses que no havíem vist mai, com per exemple, el mural amb el poema de León Felipe que no ens havíem fixat mai que hi era, gràcies al Rodrigo ens hem adonat de moltes situacions que hi ha a Montcada que sense la seva ajuda no ens hauríem fixat. A la vegada que nosaltres aprenem a veure de nou llocs de la nostra ciutat, li expliquem a ell i en Rodrigo també aprèn coses noves i curiositats de la nostra localitat, així com llocs nous que mai havia vist.

Un pot pensar que ja coneix tot d’on viu, però cada dia descobreixes llocs nous en mirar-los amb uns altres ulls, i això és gràcies a en Rodrigo.

6. El mirador 

El darrer dia vam anar al mirador de dalt de Bifurcació, el barri de Can Sant Joan, el qual fa frontera amb Vallbona i estava una mica lluny, era a dalt de tot de la muntanya. En arribar a dalt, vam veure les vistes, on es veia tot Can Sant Joan i gran part de La Valentine, Vallbona, Barcelona, Ciutat meridiana, Torre Baró i Santa Coloma. Molts són llocs molt especials per a mi i per altres persones del grup, on hem crescut i estimat la nostra gent. La majoria vam aprofitar el temps que teníem allà a dalt per desconnectar asseguts, observant. Altres van aprofitar per parlar i assenyalar llocs on tenen records d’infància, família i amics; i comentar-los amb els companys, va ser una experiència molt bonica.

El mirador a Can Sant Joan, Montcada i Reixac.

PRESENTACIÓN

Des de Lautaro Reyes EN RESiDÈNCiA a l’Institut Narcís Monturiol

Alumnos de 3 ESO del INS NARCÍS MONTURIOL (Montbau)

¡Hola!

Somos el grupo de Artistas en Residencia, de 3º ESO, del INS Narcís Monturiol.

Tenemos todo el año por delante para desarrollar un proyecto relacionado con la expresión corporal y la danza contemporánea. El artista que nos va a acompañar es Lautaro Reyes, un bailarín y coreógrafo profesional. Tenemos mucha intriga por saber qué nos va a proponer.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Copia-de-Copia-de-IMG_20230920_115751-1024x766.jpg

Nuestras espectativas son: divertirnos, apreder cosas nuevas y a expresarnos, ser nosotros mismos, usar la imaginación, conocernos mejor y sacar buenas notas.

PREGUNTES INICIALS

Des de Irena Visa EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Sedeta

Per arrencar el projecte “En Residència”, ens han fet unes preguntes inicials:

Què és per tu l’art?

Què saps de l’art contemporani?

Escriu cinc paraules que relacionades amb la creació.

Explica alguna experiència que tinguis sobre el món de l’art.

És molt interessant veure com cadascú té la seva pròpia perspectiva sobre l’art i com aquesta pot ser tan variada. Tot i les diferents opinions, tots coincidim en que l’art és una forma d’expressar sensacions, emocions i idees, i es pot expressar de diverses formes. Alguna companya també creu que veure a Messi jugant o el Barça fent el tiki taka, també és art.

Sobre l’art contemporani en sabem molt poc. Els alumnes han aportar diferents idees com per exemple  que l’art contemporani són formes i colors que cada un els interpreta a la seva manera, o que són figures abstractes. També ha sortit la idea que l’art contemporani va acord amb la nostra època. Les opinions de tots nosaltres, ressalten com l’art contemporani no té una única visión, sinó que és obert a la interpretació personal i pot connectar-se de manera única amb cada persona.

Després hem dit paraules relacionades amb la creació, i han sortit moltes, ja que el ventall dels termes relacionats amb la creació és molt ampli. Totes les paraules que hem dit reflecteixen la diversitat de la capacitat humana de generar coses noves i significatives en àmbits diversos:

Imaginació, inventar, mecànica, tècnica, arquitectura, cuinar, actuar, einstein, monument, pintura, Déu, l’ésser humà, intel·ligència artificial, teatre, arbre, material, sentiment, construcció, recreació, escultura, idea, cinema, colors, formes, lego, connexió, percebre, joies, cinema, energia eòlica, novetat, descobriment, invenció, art, innovació i revolució.

L’última pregunta ha sigut de les més interessants, ja que tots els companys hem explicat experiències pròpies relacionades amb l’art, i han sortit moltes històries variades com:

“He anat al museu de Picasso i no entenia massa el seu art” 

“Vaig anar a la casa de Dalí, era molt interessant i diferent” 

“Escolto molta música al meu dia a dia” 

“Veient una posta de sol al meu poble”

“Mirant fotos artístiques i em dóna sensació de pau”

“He actuat en algunes obres de teatre”

“La meva àvia fa quadres amb fotos meves, representant l’amor que té per la seva neta” 

“Quan la meva germana em fa quadres per a mi”

“Fer molts tipus de quadres amb pintura i trencar-los després perquè no m’han agradat”

Les experiències compartides per tots nosaltres destaquen com l’art pot ser una part integrada de les nostres vides, i aquesta participació amb l’art pot prendre moltes formes.

Joana Fàbregas 

Sessió 1 i Sessió 2

Des de Si los martes fueran viernes EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Antaviana

A la sessió 1, la Milagros i la Valentina encara no han vingut. La Milagros i la Valentina són les artistes i ballarines de En Residència que formen part del col.lectiu “Si los Martes fueran Viernes”, però hem fet classe amb el Quim i la Cristina que són els professors referents d’aquest optativa, ells no són artistes, són el professor i la professora que ens acompanyaran en aquest procés creatiu. El Quim ens va donar un qüestionari elaborat per la Milagros i la Valentina, de 13 preguntes, sobre si ens agradava ballar, si havíem fet alguna cosa de teatre, què ens agradaria fer i tota mena de preguntes sobre ball i teatre.

Després de contestar les preguntes, ens van donar un full en blanc per posar les nostres dues cançons preferides i si no sabíem el títol de la cançó o l’intèrpret, ho podíem buscar. Per exemple, a mi, com que me n’agraden moltes, en vaig posar quatre, perquè ens deixaven. Després d’una estona fent això, perquè només hi va haver temps de fer tres coses, ens van ensenyar un vídeo d’un grup que es diu Jungle, de deu persones que ballaven tipus danses urbanes.

A la sessió 2, vam estar a classe un altre cop amb el Quim i la Cristina perquè la Milagros i la Valentina no venien encara, elles vindrien i les coneixeríem al dia següent, és a dir, a la sessió 3. Vam mirar quatre videos de diferents tipus de dansa o moviment.

El primer vídeo que vam veure ja l’havíem vist a la primera sessió, es deia Jungle. Era un vídeo on sortien molts ballarins i ballarines ballant en un gimnàs amb un estil urbà.

Al segon vídeo hi havia un home que al principi del video estava assegut en una cadira, però després s’aixecava i començava a ballar d’una manera rara, tocant las parets, interactuant amb els elements que es trobava, tot molt exagerat i al final acabava volant.

Després vam veure un tercer vídeo on hi apareixia un ballarí que movia les mans d’una manera molt rara.

Per últim vam veure un vídeo que era molt estrany. Al principi del vídeo hi havia un nen sol en una habitació llançant una pilota i així tot l’estona, però a mesura que el vídeo avançava apareixien més persones fent els mateixos moviments tota l’estona.

Comença el moviment

Des de Si los martes fueran viernes EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Antaviana

Aquest any l’alumnat de l’IE Antaviana a l’optativa de 3r d’ESO EN RESIDÈNCIA treballarem el moviment i la dansa amb el Mercat de les Flors, amb la Milagros i la Valeria que són les artistes integrants del col·lectiu SLMFV ( Si los Martes fueran Viernes). Cada dimecres a la tarda ens trobarem a l’espai Àgora de l’institut per entendre el moviment com una art escènica i de creació.

Aterratge

Des de Juana Dolores EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Eixample

La matèria optativa no em convencia gaire a l’inici, ja que parlàvem molt i no actuàvem. No obstant això, després de dues sessions, vam començar a representar escenes i, malgrat que al començament em feia molta vergonya, amb el temps la meva vergonya va disminuir progressivament.
(Laura)

Jo m’esperava aquesta assignatura bastant avorrida, però van anar passant els dies i vam anar fent noves activitats que eren bastant divertides, més del que m’esperava. Ara mateix m’agrada bastant. Penso que surt de les classes convencionals d’estar assegut apuntant el que diu el professor.
(Eric)

Jo quan vaig escollir l’optativa va ser perquè no hi havia exàmens, però més tard amb les improvisacions i les activitats em va anar agradant més, ja que després d’un parell de classes em va semblar més entretingut. Em sembla una activitat interessant i entretinguda.
(Pablo)