En aquesta sessió hem posat a prova el nostre cos en estat de vigília, on el sentim en tensió, amb inquietud, actiu, accelerat, mantenint l’atenció cap enfora, el cap actiu, sensació d’esgotament i amb els músculs preparades per “FER”.
Per entrar en aquest estat, vam començar a caminar per l’aula d’art, incrementant la velocitat, on xocàvem entre nosaltres de manera suau. Després vam donar voltes sobre nosaltres mateixos, cada vegada més ràpid.
Mirant-nos, vam pensar un gest amb el cos que vam interpretar en bucle, una vegada i una altra, quedant-nos atrapades en aquest gest antinatural.
Un cop començàvem a entrar en aquest estat d’alerta, tancant els ulls, vam pensar en les nostres rutines, que cada dia són les mateixes, i que molts cops quan en sortim, ens sentim perdudes. Camines per la mateixa vorera per anar a l’institut? Et pares en els mateixos semàfors? Modifiques la teva ruta quan et dirigeixes a casa?
En grups de tres, vam treballar vàries dinàmiques per arribar en aquest estat de vigília, com parlar-nos sense parar, parlar-nos molt ràpid sense callar, vam cridar, seguirem repetint el mateix gest, i dient paraules sense sentit movent les mans.
El cos ja havia entrat en vigília. Quines emocions sentim? Aclaparament, estrès, angoixa, inquietud o intranquil·litat. Què és per tu la vigília? Van sortir moltes frases de reflexió, però en resum: “que tot estigui perfecte i preparat”, “per quan ho necessites?, per ahir”, “encara és dilluns”, “no tinc temps”, “estic a tope”, “tinc feina infinita”.
A partir d’aquí vam començar a treballar amb el concepte de què ens fa perdre la son de forma individual, fent una animació amb Stop Motion d’aquest estat corporal i mental, per a materialitzar totes aquestes emocions. A vegades aquest estat ens fa guixar els llibres o l’agenda mentre som a classe. Podem fer una animació a partir dels nostres apunts de classe, agenda o material de l’institut?
Vam començar a realitzar tires de dibuix i pintura abstracta de vigília.
De forma col·lectiva vam començar una animació directa amb una peça de fang per mitjà de gestos que poguéssim transmetre aquesta idea o sensació i utilitzant eines com una forquilla, un ganivet, eines esmolades, paper arrugat, dur…
En acabar, per sortir d’aquest estat nerviós, vam dedicar 10 minuts a fer especial atenció a la cloenda de la sessió, escoltant música relaxada totes juntes.
