Soy un baile breve és una peça curta integrada a l’obra en procés Soy un baile de la Rosa Romero.
Vam anar tot el grup a La Caldera, un nou espai on abans teníem els cinemes Renoir, ara és un espai de dansa. Allà vam poder gaudir d’una sessió de l’espectacle “Soy un baile breve” de la Rosa Romero, però ens va fer un tastet de què serà tota la peça. Allà vam poder gaudir de ritmes i riures junt amb altres instituts.
No ens podíem imaginar el que vam veure allà. Amb aquest títol semblava altra cosa totalment diferent.
Abans d’anar-hi, just a la sessió anterior vam treballar alguns conceptes sobre el cos i com el veiem, sentim i representem. Vam posar forma al nostre cos, inclús colors!
Estem totes juntes, dins d’una sala de la qual prepararem la performance, unes pizzes es col·loquen sobre la taula, i entretingudament, unides gaudim d’un fantàstic dinar. Després ja ben plens, passem el següent temps fent diferents proves… fins que arriba a l’hora…
Les emocions i sensacions ens envaeixen per tot arreu. Els sentiments regalimen com a suaus gotes d’aigua. Totes preparades, ens preparem per començar, un començament del qual no sabem com finalitzarà. Pas a pas entrem a l’escenari; envoltades de moltes mirades, de les quals no sabem que signifiquen exactament. Agafem el got d’aigua, i a la vegada ens girem, cadascú mirant i observant al fermament. El temps transcorre, passem al següent pas, agafem la frase i tal com s’havia preparat, vocalitzem cadascuna d’elles, cada vegada amb més tensió i més fort.
Finalment, en deixar la frase de vigília i mostrar el collage sabàtic, el cos es tomba a terra musicalment. En acabar la melodia, expliquem d’una en una la nostra experiència amb la Martina davant del professorat. La performance s’acaba i les palmades i les rialles sorgeixen de l’amagatall. Una tarda bonica i entretinguda arriba a la fi, però un record i una sensació de felicitat ens les emportem amb nosaltres per continuar l’aventura.
Una bona sessió per veure les reaccions del que volem mostrar. Ara ens toca seguir amb el procés creatiu i veure on ens porten aquests conceptes que fins ara ens acompanyen.
Un cop ens hem begut l’aigua de manera conscient, ens afegim al centre per escriure una frase que ens crea vigília.
La sessió d’aquest matí, ha començat amb una aula d’Art poc il·luminada, on la Martina ens ha preparat un cercle amb retoladors vermells, folis blancs i cadires. La situació ens ha convidat a triar un lloc, seure, i mirar-nos. Primer parlem de la sessió de Contaminació, i arribem a un consens de la performance que farem juntes, i comencem la proposta de la Martina.
Entrem en fila i bevem un got d’aigua, ens anem girant i ens l’acabem. Seiem a terra i escrivim una frase o paraula de vigília amb un retolador vermell. “No puc més”, “no m’arriba la vida”, “no puc dormir”, “perdo el temps perquè estic massa cansada”… una frase que ens connecta amb la nostra vigília, Agafem la nostra frase i ens posem de peus. A la sessió de contaminació ja tindrem la frase, no l’escriurem. Seguim mirant enfora, sense donar accés a la frase. La Martina ens proposa dir-la, en veu alta, tots junts, a la vegada. Com ens sona? Com ens veiem? Ho diem tots junts, per separat, de manera ordenada, de manera desordenada, cadascuna tria la seva rapidesa, volum… mentre construïm l’ordre del caos. (per a sessió de contaminació farem 3 rondes i anirem incrementant volum i rapidesa d’expressió i una quarta on tots ho diem alhora d’un crit). Ja hem connectat amb la nostra vigília i ensenyem la frase, que prèviament hem pensat, escrit i guixat en vermell.
D’aquí saltem a sabàtica… on hem realitzat un collage d’una gran imatge, on també hi hem barrejat dibuix, que ens representi aquest concepte. La Martina ha ambientat la sessió amb música que acompanyava el nostre procés creatiu. Hem pogut tocar amb les mans tota mena de material que ens ha portat, com revistes d’Art, de Disseny, de vacances, de mobiliari… també teníem propostes de tota meva d’artistes i la seva obra, això ens ha posat en situació sabàtica. Així crearem dues imatges, una a través de la paraula (vigília) i l’altre del collage (sabàtica).
En aquesta sessió hem posat a prova el nostre cos en estat de vigília, on el sentim en tensió, amb inquietud, actiu, accelerat, mantenint l’atenció cap enfora, el cap actiu, sensació d’esgotament i amb els músculs preparades per “FER”.
Per entrar en aquest estat, vam començar a caminar per l’aula d’art, incrementant la velocitat, on xocàvem entre nosaltres de manera suau. Després vam donar voltes sobre nosaltres mateixos, cada vegada més ràpid. Mirant-nos, vam pensar un gest amb el cos que vam interpretar en bucle, una vegada i una altra, quedant-nos atrapades en aquest gest antinatural.
Un cop començàvem a entrar en aquest estat d’alerta, tancant els ulls, vam pensar en les nostres rutines, que cada dia són les mateixes, i que molts cops quan en sortim, ens sentim perdudes. Camines per la mateixa vorera per anar a l’institut? Et pares en els mateixos semàfors? Modifiques la teva ruta quan et dirigeixes a casa?
En grups de tres, vam treballar vàries dinàmiques per arribar en aquest estat de vigília, com parlar-nos sense parar, parlar-nos molt ràpid sense callar, vam cridar, seguirem repetint el mateix gest, i dient paraules sense sentit movent les mans.
El cos ja havia entrat en vigília. Quines emocions sentim? Aclaparament, estrès, angoixa, inquietud o intranquil·litat. Què és per tu la vigília? Van sortir moltes frases de reflexió, però en resum: “que tot estigui perfecte i preparat”, “per quan ho necessites?, per ahir”, “encara és dilluns”, “no tinc temps”, “estic a tope”, “tinc feina infinita”.
A partir d’aquí vam començar a treballar amb el concepte de què ens fa perdre la son de forma individual, fent una animació amb Stop Motion d’aquest estat corporal i mental, per a materialitzar totes aquestes emocions. A vegades aquest estat ens fa guixar els llibres o l’agenda mentre som a classe. Podem fer una animació a partir dels nostres apunts de classe, agenda o material de l’institut? Vam començar a realitzar tires de dibuix i pintura abstracta de vigília.
De forma col·lectiva vam començar una animació directa amb una peça de fang per mitjà de gestos que poguéssim transmetre aquesta idea o sensació i utilitzant eines com una forquilla, un ganivet, eines esmolades, paper arrugat, dur…
En acabar, per sortir d’aquest estat nerviós, vam dedicar 10 minuts a fer especial atenció a la cloenda de la sessió, escoltant música relaxada totes juntes.
