Un dia, la Martina ens va posar un documental que es diu “Caras y Lugares”, el documental tracta sobre dos artistes/fotògrafs que es diuen Agnès Varda i JR.
Aquests viatgen per molts llocs de França fent fotos a la gent, imprimint-les en blanc i negre, d’una dimensió més gran, i enganxant-les a distintes parts com casses, pedres, vagons de trens, etc.
La Martina ens el va posar per tenir idees que hi ha diferents formes de fer art i de representar i autorepresentar-se.
D’uns petits amulets, en guardem una vida sencera plena de records i vivències.
Tot comença com qualsevol altre dia… estic dins l’institut envoltat dels companys i amics de la classe; just sona la música que transmet el missatge d’inici de l’hora del pati. Em dirigeixo, baixant les escales, a l’entrada principal, on ens havien convocat el dia abans. Arribo al lloc de trobada i, mentre repassen la llista d’alumnes, acabo d’esmorzar. Acaben d’organitzar la sortida i ens dirigim plegats tota la classe d’expressió artística, a la Fabra i Coats.
Arribo al destí. Allà ens asseiem a terra en rotllana, i com a mi, ens donen a tots un llapis de carbonet. Al centre del cercle col·loquen unes boniques espelmes. Sembla estar tot a punt… Aleshores, la Martina ens explica d’una manera senzilla el tipus de ritual que anem a fer.
Una conversa divertida, tranquil·la, distesa, que ajuda a pensar i a reflexionar; una bonica estona. Dibuixem a terra, escrivim propòsits per aquest nou any sobre papers blancs… Aquests escrits els cremem al foc de les espelmes com a part del ritual… i sobretot, el que més m’apassiona, agafem un amulet fet per la Martina i després cadascú en dissenya un amb diferents tipus de fang (matèria i color).
Una bonica classe on he après d’una forma entretinguda i diferent, com petits objectes poden contenir un munt de records i vivències. El sol fet de mirar-los en un futur em poden ajudar a recordar moments importants. La classe arriba a la seva fi; però la vivència i l’ensenyança d’avui se’m guarda dins meu… com un bonic rècord que atresoraré com un preuat amulet.
Per començar l’activitat vam fer un test on ens vam ficar a provar i vam calcular el nostre percentatge de quantes fotos ens fem diàriament, era un mini test d’unes 9-10 preguntes sobre selfies/fotos.
Després de fer aquest test, ens vam fer tres selfies i aquests selfies els vam fer servir per fer una animació que havia de tenir una duració aproximada d’entre 30 segons i 1 minut. L’animació consistia en el fet que amb sols tres selfies que ens vam fer cadascú, havíem d’inventar una mini animació amb colors i una miqueta de tot del material que teníem a l’aula.
Pel que fa al funcionament i l’ús de materials de l’animació, es podien fer de moltes maneres, retallant les fotos, es podien pintar, hi ha hagut molta variació i creació a l’hora de fer aquesta activitat i veient tots els vídeos, ara veiem que han quedat molt xulos!
Un retrat no només ensenya el dibuix realitzat, si no el seu significat emocional interior
L’inici de la classe d’expressió artística ha començat. Tots preparats, desitjant saber quina activitat anem a fer, ens col·loquem en les cadires, preparades per escoltar i poder iniciar la classe d’avui.
Després d’haver escoltat, em preparo els materials, llapis, carbonets, els fulls i fins i tot el cavallet!! Preparat per, com ens han explicat, fer i dibuixar un munt d’autoretrats de diferents maneres, algunes de fàcils, ràpides i superdivertides amb els companys i companyes, i d’altres més desenvolupades i aprofundides en el dibuix.
El temps passa i la diversió que sento a través de realitzar cada un d’aquells retrats, es va augmentant a causa de saber que la classe està arribant al seu fi. Malgrat això, em sento molt orgullós i alegre d’haver pogut fer aquesta magnífica classe que dono gràcies a l’Anna i a la Martina d’haver pensat i dut a terme una activitat esplèndida on l’he gaudit al màxim.