El dia 6 de març de 2024 vam escoltar les peces sonores i audiovisuals que havíem fet els alumnes a casa. L’Alfredo anava fent comentaris per exemple, deia que no havíem de gravar sons un darrere l’altre (com fèiem abans), havíem de barrejar-los.
També ens va donar instruccions sobre unes miniatures sonores que havíem de fer per a una col·laboració amb un institut de Badalona on també estan fent el projecte ‘En residència’.
Les diferents miniatures que ens va proposar fer van ser:
Soroll dits: Gravar el soroll durant dos minuts i després afegir alguna cosa o multiplicar el mateix so.
Notes amb acords: Gravar notes o acords d’algun instrument amb silencis. Si l’instrument està desafinat, millor.
Ritme 1 2 3 4 5678: Fer el ritme amb qualsevol cosa i posar-li reverb amb l’Audacity.
Sons atmosfèrics: Gravar una sèrie de sons que puguin crear una atmosfera particular, barrejant amb l’audacity diferents sons.Quant més abstractes, millor.
Paisatges íntims, de carrer i mar: Gravar paisatges íntims, que son gravacions d’espais tancats, petits i que coneixem bé. Si al escoltar-los so es sap quins llocs son, millor.
Després vam fer proves amb objectes i llanternes per fer ombres abstractes.
A la pissarra, en Pedro i la Mariona han recordat quatre punts que conté el nostre projecte des d’un inici: la trobada per compartir el pensar, crear, construir; la mirada al nostre entorn dibuixant, abstraient formes, colors; la recerca del món del teixit i els telers i l’art tèxtil contemporani, i la transformació de l’espai. Des del primer ‘fora de lloc’ hem anat transformant llocs comuns. La transformació de l’espai obre la possibilitat de veure’l i veure’ns-hi d’una altra manera.
L’ordit és el conjunt de fils llargs que es mantenen en tensió en un marc o teler.
A partir de la recerca sobre telers que vam iniciar amb la Mariona i en Pedro, n’hem vist d’arreu del món i també de diferents moments històrics. Revisant amb la Mariona i en Pedro els registres que en vam fer, hem anotat algunes qüestions interessants:
a) la universalitat de l’acció de teixir arreu del món,
b) les múltiples formes de resoldre les estructures per teixir, els telers,
c) Un tret essencial que es manté en totes les formes de teler: el fil en tensió, l’ordit.
El día de hoy vimos algunas fotos de lo que hicimos en la sesion abierta y después comenzamos a practicar el puso en diagonal.
Lautaro dijo que por como el grupo estaba respondiendo, cambiaria unas cuantas cosas.
Nos enseñó un nuevo ejercicio que consistía en que, después del pulso en diagonal, teníamos que bajar al nivel 1, estirarnos hacia el punto de fuga e ir moviéndonos hacia él.
Una vez estemos todos cerca del punto, el que estaba de referencia se giraba, se sentaba, y el resto le tenía que seguir, y nuestra referencia pasaba al de detrás de todo, que era quien marcaría el nuevo ritmo con el que nos moveríamos. Ese ritmo consistía en dejarse caer, con ayuda de los codos, y hacer pequeñas rotaciones sobre nosotros mismos. Es un poco difícil describirlo con palabras.
En esa sesión comenzamos de una forma poco usual. Primeramente, hicimos el ejercicio de tumbarnos en el suelo y pensar en el horizonte del mar, debido a que Lautaro nos vio bastante cansados por la puesta en escena de la muestra abierta que le hicimos a los profesores el día anterior.
Más tarde hicimos una puesta en común, de todo lo que habíamos experimentado en la actuación de la sesión anterior para organizar ideas.
Luego, apuntamos, en un papel, 3 palabras que nos recordaban a los bailes y actividades que habíamos hecho con Lautaro y él las fue anotando en su maravillosa libreta. Nos dimos cuenta de que muchas de esas palabras se repetían entre nosotros, es decir, eran recurrentes.
Todo esto lo hacíamos para hacer lluvia de ideas para poder ponerle título a la pieza que estábamos creando para el festival de Montjuïc: necesitamos un nombre.
Seguidamente, estuvimos practicando las estructuras de la obra centrándonos más en el pulso a la diagonal. Fue sorprendente ya que no todo el mundo sabía cuál era su diagonal.
Fue una sesión bastante tranquila en comparación a otras y, en general, nos gustó mucho, sobre todo el detalle de hacer el ejercicio del suelo primero.
La sesión abierta es un momento importante del proyecto ya que es cuando tomamos conciencia de todo el recorrido y mostramos parte del proceso a los profesores del instituto. Exponerse a los otros siempre causa respeto, pero estamos ilusionados porque hemos trabajado mucho y vamos a dar lo mejor de nosotros.
Empezamos preparando el día yendo a la hora del patio a comprar comida y bebida para hacer un pica pica después de la actuación. La idea es general un espacio distentido después de la sesión para poder charlar e intercambiar impresiones con los asistentes.
Después, hicimos una clase más para ensayar y bajamos para acabar de memorizar algunas inetervenciones de la exposición y acabar de pulir el fragmento de la pieza que íbamos a bailar.
Poco a poco iba pasando el tiempo y se acercaba la hora de la verdad. Aunque no lo parezciera, ibamos poniéndonos más nerviosos.
Cuando menos lo esperamos, fueron llegando los profesores y, en un momento, ya estábamos todos.
Empezamos con la exposición. Todos hablamos y nos compaginamos bien para que fuera dinámico.
Fue todo bien y llegamos al momento de la muestra, pero, antes de empezar y con todos los profesores abajo, Lautaro nos sacó del gimnasio y nos dijo que teníamos un compromiso con nosotros mismos y también con él. Fue un momento muy emocionante de conexión con el grupo.
Volvimos al gimnasio a hacer la pieza, todos estaban impacientes ya así que empezamos.
En nuestra pieza, cada uno de nosotros se va colocando aleatoriamente en el espacio y parecía que nadie quisiera salir el primero: había muchos nervios. Pero, cuando ya habímos salido todos y empezamos a movernos, poco a poco nos fuimos metiendo en la obra y los nervios se fueron yendo.
Fue una muy buena actuación y acabamos entre aplausos.
Retomamos la exposición con algunos detalles más de la obre y tuvimos la oportunidad de responder alguna pregunta.
Acabamos con el pica pica que habíamos preparado. La verdad es que después del trabajo vino bien recuperarse con esa comida y bebida.
En resumen, fue una experiencia que afrontamos con nervios, pero que acabamos disfrutando mucho y también creemos que fue sorprendente, sobre todo para los profesores.
El dimecres passat vam visitar l’Espai Brossa, que pertany a la fundació amb la que treballem aquest curs.
Sortim des del col·legi fins al metre de Passeig de Gràcia i d’aquí caminem pel barri del Born. La primera impressió que vaig tenir sobre el lloc va ser que estava bastant amagat i no era fàcil de visualitzar-la.
Per dins de l’espai hi havia una part de recepció en la qual es podia llegir informació sobre la història de Joan Brossa i de la fundació, després passem al que va sent “el teatre”, era petit i estaven preparant el atrezzo per a la pròxima obra que faran.
Després d’haver pogut estar asseguts durant uns minuts, ens endinsem en la part de museu, que comptava amb diverses activitats interactives però, que per desgràcia no podíem usar perquè, en ser digitals estaven programades per a encendre’s a l’hora a la qual obre el local.
En la part de baix del museu, es trobaven parts més visuals, com a parts de la decoració i estètica d’algunes obres interpretades, objectes importants, maquetes…
D’aquí passem a veure una mica més del museu i conèixer els temes dels quals tractava l’artista i els seus diferents punts de vista.
Vam conèixer tots els espais, i en concret, l’espai en el qual treballarem el nostre producte final i vam tenir l’oportunitat de conèixer a la gent que treballa en la instal·lació i ens van explicar a fons la història de Brossa i els diferents càrrecs que es necessiten perquè tot surti bé en una obra o en el museu.
A mi, personalment, em va agradar la idea que un museu i un teatre estiguessin junts però, sento que els espais es podrien aprofitar una mica millor i canviar de lloc el teatre que estava una mica bastant escairat i no incitava tant com teatres amb més cadires i/o espai.
(Aina)
En aquesta sessió vam sortir de l’escola, vam anar al Museu Joan Brossa per així poder veure les obres d’art. Em va sorprendre bastant perquè no me l’esperava així, ja que hi havia obres bastant estranyes, però va estar molt interessant, perquè mai havia vist una cosa igual.
També tenen un teatre, el teatre era petit, i era molt estrany, pel fet de que tenien molts peluixos rodejant l’escenari.
Personalment, em va agradar molt l’excursió, va ser molt interessant i divertida. Un moment molt divertit va ser quan jo i la Ivet estem rapejant en una sala. En conclusió, ho tornarà a repetir, ja que va ser entretingut.
(Eric)
A la sessió passada vam anar a veure el Museu Joan Brossa, que a més de ser un museu, té exposicions, un teatre i una botiga on venen llibres. També hi havia una part de l’exposició de Joan Brossa que em va semblar molt interessant, però sobretot l’exposició de Carlos Santos em va captivar. Després de visitar les instal·lacions, vam conèixer part de l’equip de l’Espai Joan Brossa, que ens va explicar una mica la seva feina.
Una tarda que no oblidarem a l’Institut La Ribera de Montcada i Reixac: nervis, emocions i repte assolit. Us deixem el reportatge que ha fet el diari local La Veu de Montcada sobre la sessió oberta.
Gràcies a tot el professorat i institucions que van dedicar-nos el seu temps a escoltar-nos, donar suport i ajudar a millorar: https://laveu.cat/etiqueta/en-residencia/. Gràcies a la classe de 3r d’ESO D’En Residència que es va mostrar en tot moment treballador, implicat, responsable i motivat.
Ha vingut a La Ribera a ajudar-nos a crear més música per als nostres raps.
Vam agafar uns instruments aleatoris de la nostra aula de música i cada vegada gravàvem un so diferent, el d’una guitarra, piano, tambor, flauta, etc. Amb tots els sons recopilats, el Patxi va crear una cançó com a exemple, després, vam sortir per grups per crear la nostra pròpia. Va ser increïble veure com qualsevol so es pot modificar per crear una base instrumental.
Les valoracions dels nostres companys sobre la creació musical:
RIHAB SOLIMANI: L’altre dia va venir un home que es diu Ivan, ens va ensenyar com crear ritmes, ens va explicar que era un “loop”, era impressionant perquè no sabia res d’aquest tema. Poc després ens va donar una tauleta a cadascú més uns auriculars, amb això vam crear el nostre propi ritme, he après molt a la marxa i he gaudit d’aquesta activitat.
AMIRA BOUMAIZI: Aquell dia va ser un embolic total, no sabia el que explicarien. Era un món que desconeixia totalment, ja que normalment a les classes de música només treballem la seva història i no com tractar amb ella. Les paraules que utilitzaven eren molt estranyes, el programa era més complicat, encara així ens demanaven la construcció d’una nova cançó. No sabia que significaven aquells botons sonors, ni on havia de posar-los. El noi que ens explicava tot feia que sembles fàcil, però us puc assegurar que això era de tot menys senzill. Sincerament, encara no sé ni tocar, ni compondre una base, però igualment aquella sessió em va obrir els ulls, ja que ara sé que és un sample i com la gent d’ara fa cançons.
PAU ORTEGA: Aquesta classe ha sigut per ara millor i la més divertida, ja que hem pogut tocar instruments i fer un beat per fer servir en una cançó.
ÀLEX JIMÉNEZ: A mi m’ha agradat, ja que hem tocat instruments i després els hem modificat per poder fer una base.
NAGORE POZANCO: He après a fer una base i m’ha semblat molt interessant, però una mica lent. És molt impressionant el món de la música i tot el que es pot fer amb ella. Ens van explicar com crear la nostra pròpia cançó des de zero i podem observar tots els canvis que es poden fer en una petita base ja començada.
SALMA PONCE: He après a crear bases instrumentals i veure’l de més a prop. Fer una base per mi mateixa em va agradar i gravar els nostres instruments i fer la nostra cançó.
. 