15A EDICIÓ (SETEMBRE 2023- JUNY 2024)

Al moment del tancament, per part del professorat, hi ha hagut comentaris i felicitacions tant pel treball realitzat com pel muntatge de la sessió. Els assistents han agraït el fet d’haver-los obert les portes per conèixer En Residència a través d’un recorregut experiencial.

També la sessió ha desplegat curiositat, preguntes… Principalment el professorat ha demanat, per una banda, valoracions personals a l’alumnat del recorregut fet, d’allò après i viscut. D’altra banda, han preguntat pel “i ara què?“Com seguirà el treball d’En Residència a partir d’ara? Fins a final de curs, sabeu per on anirà el treball? Les respostes de l’alumnat han evidenciat la seva implicació en el projecte, que ja és seu.

P. Què diríeu que us ha aportat la participació en el projecte En Residència fins ara?

“El taller amb la Mariona i el Pedro té un altre ritme, és diferent a les classes. No és com les assignatures en que hi ha coses ben fetes i coses mal fetes’, no treballem amb aquestes categories. “

“Teixir em fa estar en el present. “

“Abans de treballar amb el Pedro i la Mariona quan veia una pintura o un dibuix que no representava res no ho entenia ni ho valorava. Ara, en canvi, que jo mateixa he fet coses així, amb formes, estructures, doncs penso i miro diferent les obres d’art.”

P. Com creieu que seguirà aquest procés que ens heu ensenyat? en què treballareu a partir d’ara? Teniu alguna idea?

“Jo crec que com fins ara hem anat fent coses una darrera l’altra i tot ha estat relacionat. No sabíem com acabaria però sí que les accions estaven relacionades i tenien a veure amb nosaltres, amb el nostre entorn. Per exemple, del passeig pel barri vam extreure uns materials, i de l’observació de l’escola unes formes, uns colors. De la Mariona i el Pedro hem après el seu procés de treballar i sobre els teixits…. No sabem com seguirem ben bé però tindrà relació amb el que hem estat fent fins ara, seguirem d’alguna manera experimentant i arribarem a algun lloc i alguna cosa passarà”

Ara cap al terrat i la sala oval !

Ara cap al Zumzeig

Ja hem arrivat, aquí serà on presentarem el nostre projecte…..

Sembla que alguns han caminat molt i………………………………..no estan gaire acostumats …..uuuhhhhmmmmm!!!!!!

Avui fem una sessió especial: compartim amb professors els nostres processos de creació amb la Constanza Brncic.

Al matí ens trobem a l’Escorxador per preparar-ho, estem una mica nervioses!!

Al migdia, arriben professors i professores però també altres persones que no coneixem i que estan organitzant En Residència. Quina emoció…

Hem preparat uns exercicis per fer totes juntes… voldran fer-los?

En acabat, en parlem una mica.

Ens feliciten!!!

En Gabi comparteix la impressió que li va fer estar a l’Institut del Teatre, en descobrir l’ambient de treball i d’implicació.

En Josué explica que li ha agradat molt estar amb el professorat fora de les aules, compartint altres coses, que s’ha emocionat.

Ensenyem les nostres llibretes, amb els dibuixos i les anotacions.

Els professors fan preguntes i ens feliciten. També en Gabi els proposa a les altres persones que han vingut, que es presentin per conèixer-los!

Avui ha estat un dia molt emocionant!!!

Una exposició d’objectes trobats que parlen de les expectatives de futur

Aquesta exposició sorgeix d’una manera de pensar que comença de manera individual i que poc a poc veiem que és un sentiment col·lectiu. Tots estem expectants pel nostre futur i això, a estones, es torna en preocupació. Sorgeixen sentiments i emocions que canalitzem de maneres molt diferents i aquesta col·lecció d’objectes trobats que avui presentem aquí la representen molt bé.

D’una banda veiem la necessitat de preocupar-nos pel nostre futur, tant acadèmic com laboral. Justament a la classe d’expressió artística parlem de com els estudis més relacionats amb les arts són els menys apreciats per la societat. Cal prendre decisions i cal prendre-les ara… I ara… què? Què en fem de la lliberta? De la responsabilitat de triar?

D’altra banda també ens trobem amb una futur heretat, fruit del que els altres han deixat abans que nosaltres. Tant des d’un punt de vista ecològic com vital. Què hem de fer amb el que tenim, amb el que queda? Hi ha espai per alguna cosa nostra? D’alguna manera aquesta exposició també parla d’això, d’agafar el que ja hi havia, el que ens han deixat (en aquest cas un conjunt d’objectes existents a la sala de dibuix de l’institut) i apropiar-nos-en per fer el nostre propi discurs.

Finalment aquesta proposta artística també és una manera d’agafar el poder de la narració: poder expressar, a través de coses que no són nostres, el que nosaltres sentim i ajudar a la resta de la gent a veure les coses des del nostre punt de vista. Si hi penses, un got és un got. Nosaltres et podem convèncer de si està mig ple o mig buit.

Ens trobem per fer una sessió a l’Institut del Teatre amb un grup d’alumnes de la Constanza. Són alumnes que fan dansa i que s’hi volen dedicar professionalment.

L’ambient de treball i de dedicació ens impressiona, també ens agrada poder estar juntes i aprendre. 

Fem diferents dinàmiques per conèixer-nos. Ens movem per l’espai, ens mirem als ulls i ens coneixem. També compartim propostes de treball i fins i tot en Josué fa una demostració d’una dansa del seu país.  

En acabar, ens agrupem en rotllana i compartim com ens hem sentit.

Sortim emocionades de la sessió, ens agradaria convidar-vos ara al nostre l’Institut!

Fem una sessió al Teatre Zorrilla un teatre molt bonic de Badalona. Alguns el coneixíem per por molts de nosaltres és la primera vegada que hi entrem!

És un teatre impressionant i en Cesc ens ensenya tots els racons i ens explica moltíssimes coses sobre el funcionament, els espais, la història! Gràcies Cesc!!!

Pugem a l’escenari i fem algunes propostes. No tenim espectadors i la nostra mirada es troba amb una gran filera de butaques. Ser a dalt de l’escenari impressiona!

Després de l’última visita al MNAC (Romànic), i d’escoltar uns escrits que l’alumnat va fer abans de les vacances d’hivern on es posa de manifest la idea de viatge (en el sentit ampli de la paraula), la Nadia proposa “la creació d’una autopublicació (un fanzine) simulant els llibres de postals que es poden arrencar, i així experimentar amb diferents formats d’enquadernació. La idea és crear 3 postals individuals en les quals treballar conceptes de passat / present / futur (postals d’un viatge de vida)”.

Per començar amb la primera postal i explorar el passat, es parteix de El meu joc preferit de la meva infància, o la meva joguina preferida de la meva infantesa… (objecte de transició, record material). “Pensar i reflexionar quina era la joguina preferida quan era petit/a. Dibuixar-la amb el teu estil de dibuix. Cadascú la dibuixa amb les seves referències estètiques. (3 esbossos obligatoris, 3 propostes d’esbós de la mateixa joguina en diferents angles, postures, situacions)”.

Paral·lelament, es posen en joc dues propostes de referents BLEXBOLEX i OBEY per tal d’acompanyar la pràctica artística de l’alumnat, utilitzant en aquest cas les tècniques de tampons i stencil, i així dur a terme un procés de selecció, simplificació de la forma i abstracció del dibuix.

El dimecres 17 de gener al matí, l’alumnat desplega una acció al barri de Sant Andreu (entre la Plaça Orfila, la Plaça Comerç i el C/ Gran de Sant Andreu) amb la intervenció sobre diversos elements de l’espai públic (font, arbres, fanals, quiosc…) amb els brodats sufragistes, resignificant el lloc posant de manifest problemàtiques relacionades amb desigualtats de gènere, i reivindicant el dret a vot.

Aquesta intervenció va acompanyada de la realització d’entrevistes a algunes persones que durant el matí habiten aquest espai del barri. Per grups, l’alumnat s’apropa, escolta opinions i recull veus entorn a les preguntes prèviament treballades.