En esta sesión le hicimos una presentación de nosotros a Lautaro y a la otra mediadora, Mónica; para que supiera un poco más de nosotros. 

Luego, fuimos caminando hacia el Casal de Can Travi, el lugar donde haríamos las sesiones de los miércoles a partir de ahora, porqué el gimnasio del instituto está ocupado en esta franja.

Una vez allí, nos pidió que buscáramos en Internet el artista ‘Kandinski’. Escogimos un cuadro y nos fijamos en que este artista suele utilizar las figuras geométricas en todas sus pinturas e intentamos descifrar el significado que quería transmitir con los colores.

Al acabar, nos pusimos todos en línea y, con los ojos cerrados, nos imaginamos una figura geométrica en nuestra mente, le dimos un color y a ello le agregábamos una palabra que lo representara.  Cuando ya pasó un rato, Lautaro, cogió un boli y una libreta para ir apuntándolos. Mientras lo expresábamos también pudimos oír lo que el resto había pensado e imaginado. 

Después de aquella puesta en común, empezamos una nueva actividad. Teníamos que imaginar que la sala se repartía en tres espacios (o estaciones): uno para observar, otro para pensar como representaríamos nuestra figura y visualizarla y el último para representarla. Al principio nos dio mucha vergüenza y nadie se atrevía a moverse.

En conjunto, tenemos opiniones muy variadas de esta sesión, por una parte, fue interesante, una experiencia nueva y única, por otro lado, pasamos vergüenza ajena y nos faltó confianza entre nosotros, ya que, algunos no nos conocemos.

En aquesta sessió com és de costum hem fet la classe a l’Àgora. La Valentina i la Milagros ens han explicat sobre els diferents elements que podem trobar en un teatre com: l’escenari, la taula de llums o la taula de so. També ens han explicat que el Mercat de les Flors és la casa de la dansa a Barcelona, que és un lloc important pels ballarins i les ballarines i que érem uns privilegiats de poder visitar-ho sense ningú i que podríem fer la propera sessió, durant la visita, a la sala MAC que és l’escenari més gran del Mercat. Tot això ens ho han explicat perquè la primera sortida que farem a l’optativa serà la visita al Mercat de les Flors, a Montjuïc.

Durant l’explicació també ens han recalcat que hem de tenir un bon comportament i que hem de fer una visita tranquil.la, que no podem tocar res i que hem de fer cas en tot moment dels professors acompanyants, el mediadors, les artistes o els tècnics i gent de producció que ens acompanyaran durant la nostra visita. Hem anat algunes preguntes tècniques que farem al llarg de la visita.

Després de l’explicació hem començat a fer escalfament a través dels jocs de moviment i hem introduït com la setmana anterior els tres nivells: baix ( anant per terra), mig i alt. Hem estat força estona escalfant: havíem d’escalfar els nostres cossos i l’espai, en aquest cas, tots els racons de l’Àgora.

Hem treballat el mateix tipus d’activitats que a la sessió anterior. Hem fet una espècie de passarel.la i , en els desplaçaments, també hi hem introduït els tres nivells. Hem fet el mateix exercici de la passarel.la afegint-hi música. Finalment també hem fet el joc de les estàtues ( amb música ens movem i quan la música para ens hem d’estar quiets aguantant la posició fins que la música torna a sonar).

En la primera sesión, apareció Bea. Ella es la mediadora del proyecto, junto con Mónica que no pudo venir. Ambas forman parte de La Poderosa, un espacio para la danza.

Bajamos al gimnasio del instituto y allí conocimos, a través de Bea, a Lautaro. Tras las presentaciones él se tuvo que marchar y nos quedamos solos con Bea.

La actividad que nos propuso para esta sesión consistía en estar en el suelo, estirados y relajados. Tuvimos que ir cambiando de posiciones lentamente hasta estar de pie. Llegaba un momento en que ya no sabíamos qué posiciones hacer.

Luego estuvimos caminando por el gimnasio intentando no chocarnos. Después, tuvimos que seguir a una persona sin que se diese cuenta. Más tarde, a dos personas, y tuvimos que estar en medio de esas dos personas sin perderlas.

Por último, hicimos parejas y una estaba en el suelo y la otra le movía el cuerpo. Fue muy relajante.

Por ser la primera sesión que hicimos, nos gustó muchísimo ya que pudimos expresarnos y expresar nuestros sentimientos a través del arte.

En aquesta sessió hem conegut la Milagros i la Valentina. Finalment hem conegut les artistes de Si los Martes fueran Viernes que són de nacionalitat argentina. Hem pujat a l’Àgora que serà un dels espais que utilitzarem habitualment.

Primer de tot, hem fet una rotllana per fer una ronda de presentacions. Hem fet un joc per a portar a terme l’escalfament que consistia en moure aleatòriament el nostre cos mentre sonava una música. Una de les pautes que tenia el joc era que no podíem parlar ni tocar-nos. A continuació hem estat treballant les pauses i hem fet un stop.

Seguidament, hem fet un altre exercici: l’exercici consistia en córrer fins al mig de la sala, fer un moviment qualsevol, córrer fins al final de la sala i tornar a la cua per a repetir l’exercici. Havíem de fer l’exercici en parelles. També hem fet una competició que consistia en moure’s mentre sonava la música i quan parava no moure’s.

Vam acomiadar la sessió baixant a la classe amb la intenció de veure el curt Anima de Thom Yorke, però la tecnologia no ha funcionat i no l’hem pogut veure.

Quan va venir la Joana a mi em van agradar les activitats que proposava però em feia vergonya, perquè pensava que no ho podria fer, tot i que al final vaig acabar fent-les.
(Talha)

La primera sessió amb la Juana Dolors va ser una mica avorrida perquè vam fer una ronda de presentacions que consisteix en explicar quatre o cinc coses de la teva vida i en un moment has de dir una mentida però sense que la resta ho sàpiga. Va resultar ser una mica desastre i no em va agradar molt. És veritat que les primeres classes van ser molt lentes però cada vegada són més dinàmiques i divertides.
(Aina)

La primera sessió vam fer una rotllana i havíem de dir una mentida i dues veritats. El que em va impactar va ser que treballava d’artista de forma professional i crec que va venir amb una altra noia que l’estava acompanyant i
després ens vam presentar tots a la Joanna.
(Fuong)

Una de les primeres activitats que hem realitzat ha sigut crear la nostra pròpia llibreta d’artista, on podem expressar-nos de qualsevol manera artística. Per fer-les, amb l’ajuda de la Sílvia, la nostra professora, hem utilitzat 10 làmines de dibuix  i una cartolina negra que ens farà de tapa. 

Hem seguit les següents passes:

• Primer hem plegat les làmines i la cartolina negra per la meitat.
• Ho hem juntat tot en forma de llibreta amb la cartolina per fora.
• Amb l’ajuda d’una grapadora gran, hem grapat tot el conjunt pel llom.
• Seguidament, amb la guillotina hem retallat el paper que sobresortia per tal d’ajustar totes les pàgines.

Per acabar, tots ens hem quedat amb la nostra llibreta i l’hem personalitza.

Aquestes llibretes les utilitzem per a apuntar les coses més importants que ens expliqui la Irena, com per exemple, coses que ens criden l’atenció, idees o dibuixos i creacions artístiques pròpies que hi vulguem incorporar. També li hem fet una per ella.

Aina Pardos i Queralt Soriano

1-Introducció Rodrigo i Marc

El Rodrigo és un artista de rap que ha vingut al nostre institut per a fer un projecte que desenvolupa la creativitat. Amb els seus coneixements ens ajuda a reflexionar i aprendre a cantar rap, normalment en català. Quan el vam conèixer ens va sorprendre molt la seva alçada, ja que mesura aproximadament  dos metres. Té una banda que es diu “Extraño Weys”.  Generalment, ens va sorprendre molt la seva manera de pensar i com observava les coses des d’un punt de vista diferent. El que per nosaltres és una marca d’una fulla a terra, per a ell és molt més que això. Gràcies a ell estem aprenent a mirar les coses més enllà del que són.

El Marc també està amb nosaltres alguns dies, és un mediador. Coordina una mica els alumnes, el Rodrigo i la professora. Ens va semblar una persona molt amable, ell també ens fa fotos a nosaltres i al paisatge quan anem d’excursió.

2. La Valentine

La Valentine és un dels barris més pobres de Montcada i Reixac, diuen que també és perillós, o almenys, aquesta és la fama que té. Va rebre aquest nom de la coneguda empresa de pintures La Valentine i es creu que tots els apartaments, en els quals ara vivim la gent normal, abans vivien els treballadors de la fàbrica de pintura, ja que les cases són petites i la majoria no tenen balcó, si ara tenen és perquè s’han reformat.

El camí que vam fer amb el Rodrigo va ser de l’institut al pi gran que hi ha just davant de l’entrada al barri i li vam explicar totes les nostres impressions sobre el barri i les històries que han succeït. Després d’això, vam passar per la zona que està al davant de les vies del tren. Vam explicar que allà solien haver-hi rates o insectes en general i que quan dorms pots sentir els trens que hi passen o notes trontollar el teu llit. Per una altra banda, alguns companys va dir que el més bonic de La Valentine és al matí, quan surt el sol. Més tard i per últim, ens vam quedar al costat d’un bar i vam decidir anar a Can Sant Joan, coneguda com a “Bifurcació”.

4. Barri de Can Sant Joan, Bifurcació 

Vam anar a Bifurcació, el barri de “Can Sant Joan”, i cadascun va estar compartint les seves experiències en el barri. Caminant, vam veure una paret on hi havia un poema escrit per León Felipe (un poeta espanyol representant dels creadors exiliats després de la Guerra Civil) que deia així:

“Voy con las riendas tensas y refrenando el vuelo. Porque no és lo que importa llegar solos ni pronto, sino con todos y a tiempo.”

–León Felipe

5. Impressions de tota la deriva

El dijous 2 de novembre de 2023, el grup d’En Residència de l’institut La Ribera de Montcada i Reixac vam fer un Tour al Rodrigo, el nostre artista, pels nostres barris: la Valentine, Bifurcació i el mirador.

6. El mirador 

El darrer dia vam anar al mirador de dalt de Bifurcació, el barri de Can Sant Joan, el qual fa frontera amb Vallbona i estava una mica lluny, era a dalt de tot de la muntanya. En arribar a dalt, vam veure les vistes, on es veia tot Can Sant Joan i gran part de La Valentine, Vallbona, Barcelona, Ciutat meridiana, Torre Baró i Santa Coloma. Molts són llocs molt especials per a mi i per altres persones del grup, on hem crescut i estimat la nostra gent. La majoria vam aprofitar el temps que teníem allà a dalt per desconnectar asseguts, observant. Altres van aprofitar per parlar i assenyalar llocs on tenen records d’infància, família i amics; i comentar-los amb els companys, va ser una experiència molt bonica.

Alumnos de 3 ESO del INS NARCÍS MONTURIOL (Montbau)

¡Hola!

Somos el grupo de Artistas en Residencia, de 3º ESO, del INS Narcís Monturiol.

Tenemos todo el año por delante para desarrollar un proyecto relacionado con la expresión corporal y la danza contemporánea. El artista que nos va a acompañar es Lautaro Reyes, un bailarín y coreógrafo profesional. Tenemos mucha intriga por saber qué nos va a proponer.

Nuestras espectativas son: divertirnos, apreder cosas nuevas y a expresarnos, ser nosotros mismos, usar la imaginación, conocernos mejor y sacar buenas notas.

Per arrencar el projecte “En Residència”, ens han fet unes preguntes inicials:

Què és per tu l’art?

Què saps de l’art contemporani?

Escriu cinc paraules que relacionades amb la creació.

Explica alguna experiència que tinguis sobre el món de l’art.

És molt interessant veure com cadascú té la seva pròpia perspectiva sobre l’art i com aquesta pot ser tan variada. Tot i les diferents opinions, tots coincidim en que l’art és una forma d’expressar sensacions, emocions i idees, i es pot expressar de diverses formes. Alguna companya també creu que veure a Messi jugant o el Barça fent el tiki taka, també és art.

Sobre l’art contemporani en sabem molt poc. Els alumnes han aportar diferents idees com per exemple  que l’art contemporani són formes i colors que cada un els interpreta a la seva manera, o que són figures abstractes. També ha sortit la idea que l’art contemporani va acord amb la nostra època. Les opinions de tots nosaltres, ressalten com l’art contemporani no té una única visión, sinó que és obert a la interpretació personal i pot connectar-se de manera única amb cada persona.

Després hem dit paraules relacionades amb la creació, i han sortit moltes, ja que el ventall dels termes relacionats amb la creació és molt ampli. Totes les paraules que hem dit reflecteixen la diversitat de la capacitat humana de generar coses noves i significatives en àmbits diversos:

Imaginació, inventar, mecànica, tècnica, arquitectura, cuinar, actuar, einstein, monument, pintura, Déu, l’ésser humà, intel·ligència artificial, teatre, arbre, material, sentiment, construcció, recreació, escultura, idea, cinema, colors, formes, lego, connexió, percebre, joies, cinema, energia eòlica, novetat, descobriment, invenció, art, innovació i revolució.

L’última pregunta ha sigut de les més interessants, ja que tots els companys hem explicat experiències pròpies relacionades amb l’art, i han sortit moltes històries variades com:

“He anat al museu de Picasso i no entenia massa el seu art” 

“Vaig anar a la casa de Dalí, era molt interessant i diferent” 

“Escolto molta música al meu dia a dia” 

“Veient una posta de sol al meu poble”

“Mirant fotos artístiques i em dóna sensació de pau”

“He actuat en algunes obres de teatre”

“La meva àvia fa quadres amb fotos meves, representant l’amor que té per la seva neta” 

“Quan la meva germana em fa quadres per a mi”

“Fer molts tipus de quadres amb pintura i trencar-los després perquè no m’han agradat”

Les experiències compartides per tots nosaltres destaquen com l’art pot ser una part integrada de les nostres vides, i aquesta participació amb l’art pot prendre moltes formes.

Joana Fàbregas 

Hola, som el grup de 4rt ESO de l’Institut La Sedeta que participem en el project EN RESiDÈNCIA, amb l’artista Irena Visa. Ens motiva molt fer aquest projecte, ja que som un grup que ens agrada molt tot allò que tingui relació amb l’art, estem molt emocionats i agraïts de poder formar part d’això.  Preparats per l’aventura!