Curro Claret EN RESiDÈNCiA a l'Institut Joan Brossa

Tot aquest projecte va començar quan el Curro va proposar analitzar i explorar en grups, un espai de l’Institut que havíem d’escollir nosaltres, per unes raons que explicarem més tard. 
Va ser una tasca difícil, ja que després d’estar tants anys al centre n’hi havia vàries opcions a elegir. 

Per analitzar aquests espais hauríem de seguir una sèrie de passos, com messurar-ho, fer un croquis acotat, un plànol, fer registres de la temperatura o de la llum que hi entra en aquell espai al llarg del dia. També calia preguntar a algunes persones, curiositats d’aquest espai. Persones que hagin estat temps al Brossa, com el director o professorat. 

En acabar això, vam haver de fer una presentació oral a tota la classe del que vam trobar-hi, les curiositats o les característiques de l’espai segons els passos de l’anàlisi anterior.

El Curro ens va fer observacions sobre com aprofundir l’anàlisi d’aquell espai.

També vam aprendre alguns aspectes concrets del disseny, com la capacitat de solucionar problemes que es presenten en el dia a dia, amb l’objectiu de fer-nos més còmode i agradable l’ús d’un objecte quotidià.

A la segona part ens van proposar escollir un objecte de l’exposició que ens hagués cridat l’atenció. L’havíem de dibuixar a la nostra llibreta i posar perquè havíem escollit aquell objecte i quina funció hi tenia.

A classe vam continuar fent el dibuix del i vam cercar més informació sobre l’objecte que vam escollir.

Al final vam aprendre que el disseny és la capacitat de crear coses amb la intenció d’innovar, millorar, i perfeccionar per tal d’acabar amb problemes, experimentar, o amb la finalitat d’expressar-se.

Al principi del projecte vam anar a l’Automàtica, una impremta que funciona com les d’abans, amb màquines antigues. És una cooperativa de dissenyadors i artistes. Vam fer dues sessions per fer unes llibretes amb diferents tipus de fulls i portades.

En aquesta llibreta haurem d’escriure tot el que fem i dibuixem. Vam triar els fulls, els colors i els logos. Per fer això el grup es va dividir en dos, un va triar el dibuix de la llibreta i l’altre els tipus de fulls. 

El Curro va proposar que la tapa del quadern tingués una frase creada per nosaltres. Així cadascú de nosaltres va escriure una frase i, després vam votar quina era la millor. La frase escollida és “Després pot ser mai”.

Vam aprendre a fer com fer llibretes i a treballar en equip. També vam veure com funcionen les màquines de tinta i com es treballa d’aquesta manera. Realment va ser divertit i col·laboratiu. 

El primer dia que va venir el Curro al centre ens va proposar portar un objecte personal que tingués algun significat per nosaltres. Al principi ens va semblar una ximpleria ja que no sabíem la relació que tenia amb el treball. Amb l’objecte que vam portar, vam explicar per què tenia un valor sentimental per nosaltres, i més o menys “la seva història”.

Ens va explicar que va fer un projecte amb la gent del raval que consistia a crear llums de Nadal a partir de fer-los fotografies. El projecte del Curro que va fer al Raval, era molt bonic i original, i també era una manera perquè la gent del barri es coneguessin entre ells, i fins i tot es formi una amistat.

Algunes impressions… 

Cuando vi a Francisco (Curro), me dio una buena impresión y parecía muy simpático. Y efectivamente él era simpático.  Me gusta su manera de pensar y de dar valor a cada cosa, porque las cosas que menos valoramos son las cosas que tienen más valor. Me sorprendió mucho cuando la clase no participaba cuando él preguntaba. Y también algunos trajimos cosas que la profe dijo que no podíamos traer. Pero cada uno de nosotros tiene un objeto valioso, aunque este objeto puede ser hasta unas bragas, porque cada uno amamos una cosa más que el otro, pero quien sabe lo que cada uno amamos. Me agrada el Curro y me gustaría tener más clases con él.
A. F.

Sincerament, la proposta dels objectes em va agradar molt, i mentre estàvem fent l’activitat, em vaig adonar que m’ho podria haver currat més. És veritat que l’entorn de classe no és molt entusiasta, llavors costa una mica ser-ho, però aquest projecte per a mi és molt important i crec que és necessari als centres.
L’obra que va presentar és molt xula, ho penso i crec que a tothom li agradaria ser una llum de Nadal. El treball que han fet és molt comunitari i porta una sèrie d’esforços. Per a mi és una feina en la qual t’adones que ho fas per què t’agrada i amb ganes.
Em va cridar l’atenció l’entusiasme que se li veia a la cara recordant aquells moments amb la gent del Raval.
A. G.

Em va semblar molt interessant l’obra que ens va presentar i el procés que hi ha al darrere de fer-ho, sobretot a l’agafar gent sense feina i fer que poguessin tenir-ne una per les festes. Em va cridar l’atenció que van utilitzar a gent del barri per fer les llums, i així tothom va poder estar involucrat.
La proposta de l’objecte em va semblar bé, tot i que no vaig portar el meu objecte perquè vaig sortir bastant tard de casa.
A. S. 

Me ha parecido muy interesante la propuesta de traer un objeto especial de cada uno de nosotros, ya que podrían parecer insignificantes a simple vista, pero para la gente tiene sentimientos diferentes, ya sea porque ha sido un obsequio de alguien especial, o hay una historia detrás de ese objeto. Mi participación fue lamentable, ya que no traje el objeto porque, hablando sinceramente, se me olvidó.
Y sobre la presentación de las luces de navidad, me ha parecido horrible. Desde mi opinión no me gustaría ver a gente extraña colgadas en una calle porque no entenderías nada, solo ves unas luces con forma.
J. G.

… Em va agradar el projecte que va fer de les llums de Nadal. Em va cridar l’atenció com va arreplegar a gent del barri que no es coneixien de res, però que compartien coses en comú per fer el projecte. Alhora a vegades es feia una mica repetitiu.
Va faltar que interactuàssim més al principi de la classe, però després quan cadascú va parlar del seu objecte ja va anar millorant. Crec que el meu objecte (Un raspall de dents) estava bastant ben escollit perquè era un objecte que utilitzo diàriament, i vaig decidir portar-lo perquè era de color rosa que és un dels colors que més m’agraden.
C. L. 

Som alumnes de 4t ESO, de l’Institut Joan Brossa, i en uns dies començarem el projecte “En residència” amb el Curro Claret i la nostra professora Adriana Zampa. Esperem aprendre a millorar la nostra capacitat de treball en grup, veure el procés que segueix un artista en treballar i poder expressar-nos millor.

Creiem que aquest projecte és interessant i una oportunitat única, també que qualsevol cosa pot ser art, per molt que no sigui convencionalment atractiu. Som un grup variat amb gent de totes les parts del món i tenim moltes expectatives per aquest projecte.

Curro Claret ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Brossa, amb un grup d’alumnes de 4t d’ESO, la professora Adriana Zampa, i amb la mediació d’A Bao A Qu. En aquest blog podreu anar seguint moments clau d’un procés obert, amb un final no pre-definit. Fins molt aviat!