Estem totes juntes, dins d’una sala de la qual prepararem la performance, unes pizzes es col·loquen sobre la taula, i entretingudament, unides gaudim d’un fantàstic dinar. Després ja ben plens, passem el següent temps fent diferents proves… fins que arriba a l’hora…
Les emocions i sensacions ens envaeixen per tot arreu. Els sentiments regalimen com a suaus gotes d’aigua. Totes preparades, ens preparem per començar, un començament del qual no sabem com finalitzarà. Pas a pas entrem a l’escenari; envoltades de moltes mirades, de les quals no sabem que signifiquen exactament. Agafem el got d’aigua, i a la vegada ens girem, cadascú mirant i observant al fermament. El temps transcorre, passem al següent pas, agafem la frase i tal com s’havia preparat, vocalitzem cadascuna d’elles, cada vegada amb més tensió i més fort.
Finalment, en deixar la frase de vigília i mostrar el collage sabàtic, el cos es tomba a terra musicalment. En acabar la melodia, expliquem d’una en una la nostra experiència amb la Martina davant del professorat. La performance s’acaba i les palmades i les rialles sorgeixen de l’amagatall. Una tarda bonica i entretinguda arriba a la fi, però un record i una sensació de felicitat ens les emportem amb nosaltres per continuar l’aventura.
Una bona sessió per veure les reaccions del que volem mostrar. Ara ens toca seguir amb el procés creatiu i veure on ens porten aquests conceptes que fins ara ens acompanyen.
Vigília.
Calma…