Estrena de “No tenim tema” a la Sala Beckett

El dijous 18 de maig vam estrenar No tenim tema, la creació col·lectiva que vol ser una mostra de tot el que hem treballat aquest any a la residència de Victoria Szpunberg. L’estrena va tenir lloc a la Sala de dalt de la Sala Beckett i vam fer dos passis: un a les 12:00h per als nostres companys i companyes de 1r i 2n d’ESO, i un a les 18:00h per a famílies i professorat.
Aquí teniu l’enllaç amb l’anunci de l’estrena que va publicar la Sala Beckett a la seva pàgina web: https://www.salabeckett.cat/activitat-resta/no-tenim-tema/.
Va ser un dia molt especial per a nosaltres ja que hem estat preparant aquesta obra durant tot el curs, des de les primeres activitat al voltant dels cors que vam començar al primer trimestre, fins la creació de l’obra recollint idees que havien anat sortint als cors anteriors; creació que també va ser volgudament coral i en la qual hem participar tots els integrants del projecte: alumnes, professor i artista resident.

Ens fa molta il·lusió poder compartir amb vosaltres aquestes imatges de l’assaig general i de l’estrena a la Sala Beckett.

Els cors grecs

Durant el que portem de segon trimestre hem fet diverses activitats, però de totes, la que més destacaria és l’activitat dels cors grecs. Tot i que al primer trimestre ja n’havíem fet, aquells els havíem pensat nosaltres des de l’inici. Però en aquest cas, van ser el David i la Victoria els qui van fer quatre grups, i ens van donar quatre temes diferents per representar. Els temes eren: un cor de pares, un de professors, un de futbolistes i un de tramoistes, del qual jo en formava part. Cada un d’aquests tenia un objectiu: En el cas del cor de pares i professors, era el d’empatitzar una mica amb ells. En el dels futbolistes, analitzar i fer crítica de com és el món del futbol i dels futbolistes. I en el dels tramoistes, aprendre d’alguna manera quina és la seva funció, també ficar-nos en la seva pell, i sí que és cert que va sorgir aquest tema ja que tenim certa obsessió amb el teló. A partir d’aquí cada grup es va posar a elaborar el seu cor, fins que va arribar el moment d’exposar-los davant dels companys, la Victoria i el David. Després de representar-los els vam comentar conjuntament i la Victoria ens va donar suggeriments per millorar-los i així tornar-los a exposar. Un cop tornats a escenificar, els vam tornar a comentar tots junts i vam finalitzar l’activitat.

Tot i que, com ja he dit, aquesta activitat ja la vam fer al primer trimestre, igualment he après coses noves. Per començar, el fet que fossin la Victoria i el David qui ens proposessin el tema, ja suposava un repte més difícil. També depenent del tema havíem d’assolir l’objectiu de posar-nos a la pell dels nostres pares o professors, o fer crítica dels futbolistes. A més a més, en el meu grup dels tramoistes, havíem d’aconseguir-ho sense saber ben bé al principi què era el que feien o la seva funció, i això em va suposar un aprenentatge. També un altre coneixement que he obtingut és que, també relacionat amb els cors del primer trimestre i les consignes que ens ha donat la Victoria, jo crec que hem après a fer cors. Finalment, he après que és important tenir tot preparat i assajar, ja que nosaltres vam experimentar amb les llums i vam tenir diversos problemes quan ho vam escenificar.

Jo crec que aquesta activitat ha estat bé, i que ens ha servit per acabar de practicar els cors grecs, la cosa a la qual li hem donat més importància i més hem treballat, i que crec que ens poden ser de gran utilitat quan hàgim de fer el treball final i assegurant-nos així que surti un resultat interessant. En l’àmbit de millora, jo crec que hauria de millorar a l’hora de representar els cors, ja que en algunes ocasions no vocalitzo del tot bé, i parlar també més fort tant jo com el meu grup de tramoistes, perquè no se’ns sentia bé quan ho vam representar. 

Biel Gascón

Un cor fet per nosaltres

La Victoria Szpunberg i el David Arnaiz ens van dividir en grups, i ens va donar unes indicacions sobre quins personatges havíem de representar. A través d’aquesta informació havíem de crear un cor fet per nosaltres. Primer havíem de pensar què posar en el cor i sobre què anava, després començàvem a redactar el cor. Quan ja acabàvem de redactar el cor, el grup s’havia de posar d’acord  sobre què feia cadascú. i per últim havíem de posar en pràctica el cor per després representa-lo als companys de classe.

Jo crec que l’objectiu és treure’ns la vergonya de sobre i practicar per fer l’obra. Gràcies a aquestes activitats he après moltes coses com: saber escriure un cor, situar-me a l’escenari, perdre la vergonya a l’hora d’actuar .

El més rellevant de l’activitat crec que és el final perquè et dones compte que el teatre té un procediment i totes les activitats que fem servir serveixen per preparar-te a fer l’obra final.

Rubén Pantani

El primer trimestre de proyecto

El primer trimestre de proyecto ha consistido en varias cosas, como por ejemplo, la creación de coros. También hemos hecho varias actividades relacionadas con la coordinación de grupo, como por ejemplo: que nadie destaque entre el grupo (todos somos iguales)… Aparte, hemos hecho ejercicios para tratar la exageración, representar algunos gestos, hacer diferentes voces… Uno de estos trabajos ha consistido en entrar al escenario de manera que nadie saliese al mismo tiempo que un compañero suyo y, sobre todo, con una buena postura y mirando al público. También había un día donde uno de nosotros traía una canción que hubiese elegido y hacíamos alguna actividad a partir de esa canción. 

Creemos que todo lo que hemos hecho ha servido para empezar a comprender el teatro: el significado de una obra, cómo entenderla, saber el mensaje que quiere transmitir… También pensamos que lo que hemos trabajado nos ha servido para comprender el significado de un coro, cçomo crearlo, cómo hacerlo y, sobre todo, cómo aprender a mejorar nuestro trabajo a partir de correcciones del profesor o profesora. Volviendo al tema de los coros: estos son un conjunto de personas que leen o dicen un mismo texto a la vez o en pequeñas estrofas diferentes. En el tiempo que hemos invertido en esto, hemos ido creando nuestro propio coro en pequeños grupos de clase, que debían ser sobre temas cercanos, que nos interesaran o que nos representasen. Finalmente presentamos nuestro coro en el escenario añadiendo acciones, expresiones, vestuario, voces… para dar más vida a nuestro trabajo. Algo muy presente que hemos trabajado constantemente en este trimestre ha sido la corrección o mejora de todos los trabajos.
Gracias a esto hemos avanzado todos como grupo dentro del ámbito del teatro. 

Nosotros hemos aprendido muchas cosas nuevas del teatro en general, que antes no sabíamos. Por ejemplo, que solo cambiando una pequeña escena el coro puede cambiar completamente y hacerse una obra muy distinta. Hemos aprendido que un actor/actriz no puede estar de espaldas y siempre debe mirar al público, y que el teatro es una versión exagerada de la realidad o simplemente un conjunto de mentiras que se representan de tal forma que parecen verdades. Con la artista que nos proporcionó la Sala Beckett, Victoria Szpunberg,  aprendimos que las mentiras se deben decir como si para ti fueran verdad y las mentiras pueden ser cosas reales que se “salgan de lo normal” de tal forma que parecen mentiras. Por último, hemos aprendido que el grupo funciona si todos ponen interés y ganas para que las cosas salgan bien, porque si una persona se queda sentada y no hace nada, rompe con todo lo que está haciendo el grupo.

Una de las cosas que deberíamos mejorar sería el inicio de las clases por el hecho de que siempre empezamos muy movidos y desconcentrados. Aun así, a lo largo de la clase, vamos mejorando nuestro comportamiento. Cada vez lo hacemos mejor y pensamos que al final de curso ya saldrá solo sin que los profesores deban avisar. Además, estamos funcionando bien como grupo: la coordinación, que nadie destaque… cada vez sale mejor. En el tema del teatro, lo que tendríamos que mejorar sería la expresión, en el sentido de que no exageramos tanto a la hora de representar un personaje. Otro aspecto a mejorar sería la vocalización y el tono del habla, con esto nos referimos a gesticular más la boca a la hora de hablar y hablar más alto.


El proyecto nos está gustando mucho porque estamos más libres de hacer lo que queramos representar y pensamos que es un momento en el que aprendes actuando, cosa que a nosotros nos gusta. También que haya venido la artista Victoria Szpunberg nos ha ayudado mucho a aprender y entender cosas nuevas. Esperamos que todo lo que hacemos de prácticas en grupo nos sirva para luego crear una obra que nos represente un poco a todos y quede muy original.

Anna Pascual, Cèlia Top i Lorenzo von Helmolt

Reflexión sobre el primer trimestre

En el primer trimestre nos ha venido una directora llamada Victoria Szpunberg, Ella nos ha ayudado a entender el teatro, a verlo desde otro punto de vista,.. El trimestre con ella  ha consistido en analizar o crear diferentes obras de teatro o coros, leerlas e “interpretarlas”. Los coros, entre otras cosas, nos ayudaban para que nos coordináramos mejor.

Nosotros hemos aprendido a interpretar escenas tanto dramáticas como simples, a saber un poco cómo era el teatro antiguamente en Grecia, los escenarios y algunos mitos, que se basaban en la tragedia y la comedia … También hemos hecho coros que, como ya hemos dicho, nos ayudan a coordinarnos, trabajar en equipo…

Nosotros podemos mejorar la atención en la hora de clase, ya que nos distraemos con mucha facilidad en Proyecto. También tenemos que mejorar lo de escuchar y callar, ya que es una cosa que nos cuesta mucho a todos en general, y otra cosa que podemos mejorar es la aplicación que cada uno muestra en el momento de hacer el trabajo, porque algunos se esfuerzan y otros no tanto. En general todos mostramos algo de interés, algunos más que otros, pero todos ponemos nuestro grano de arena para conseguir algo bueno.

Carla Cerdà, Alex Quílez i Claudia Vicente

El primer trimestre

Durant aquest primer trimestre de projecte he fet moltes coses: Per començar, juntament amb tot segon d’ESO, vaig mirar una pel·lícula anomenada Petite Maman de Céline Sciamma i en vaig fer unes activitats. A continuació, vaig conèixer, juntament amb la classe, la professora que ens ajudaria a fer el projecte de teatre, la Victoria Szpunberg. Inicialment, vam fer unes quantes classes amb ella per conèixer-nos millor tots. Aquestes classes començaven amb una persona que escollia una cançó (una cada setmana) i entre tots havíem de fer-ne com una actuació o com una espècie de coreografia, expressant-nos. Després feia altres activitats de coordinació, expressió… Seguidament, vaig començar a treballar els cors, per fer-ho em van entregar dos fragments de dos cors grecs, i després de llegir-los conjuntament, van fer grups de 5 persones i amb aquests companys, vam haver de triar un dels dos cors, i posteriorment, coordinar-nos bé i pensar com representar-lo. En acabat cada grup el va haver d’interpretar a la nostre sala d’actes. Per continuar treballant els cors, els professors em van encomanar que aquest cop, amb els mateixos grups, fóssim nosaltres qui creéssim un cor, representant un tema que ens representés i identifiqués. Per realitzar-ho em vaig reunir en grup i vam pensar idees, després vam crear el text i finalment vam raonar com representar-lo físicament i el vestuari. El vam interpretar cada grup a la Sala d’actes i la Victoria Szpunberg ens va donar unes instruccions de com millorar-los. Em vaig tornar a reunir en grup i amb les millores que ens va proposar la Victoria, vam millorar el treball i finalment el vam representar un altre cop i el vam comentar tots junts.  

Totes aquestes activitats tenen un objectiu: les activitats inicials tenien l’objectiu de fer que aprenguéssim a coordinar-nos i expressar-nos. I l’activitat dels cors té la finalitat de tenir una opció de tipus d’obra que podrem utilitzar al final, quan ens toqui fer el nostre projecte.

Tot això m’ha permès aprendre un tipus de teatre, que ja usaven els grecs, els cors, i també m’ha ajudat a perdre vergonya.

Així i tot, crec que hauria de millorar en la participació a classe.

Biel Gascon

Reflexión sobre el proyecto

El primer trimestre del proyecto ha consistido en empezar a entender las cosas básicas del teatro. Al principio, la actividad inicial consistía en hacer una presentación con 2 mentiras personales e intentar que no descubrieran cuáles eran. Esta actividad nos ayudó  mucho a entender lo principal del teatro, que es que dentro del escenario eres otra persona, es decir, tus problemas, personalidad y emociones se dejan de lado.

Luego hicimos un trabajo que consistía un poco en la introducción de los coros, leímos dos coros, uno el de Medea y otro el de Edipo Rey. En grupos teníamos que representar, cada grupo de manera diferente, podíamos tener un corifeo, una postura final, que uno hablara solo etc…

Luego de saber lo necesario de los coros, en los mismos grupos creamos nuestro propio coro, del tema que quisiéramos, pero eso sí, que nos representara: Mi grupo desarrolló un  coro sobre la presión de un adolescente. La primera vez que lo hicimos nos salió bien, pero Victoria (la que sabe de teatro) nos dio unas correcciones, nosotros las seguimos y mejoramos muchísimo el coro. Los coros que hicimos podrían servirnos para la obra final, y esa mejora nos hace saber que las cosas que hacemos en el teatro siempre están en mejora constante.

Ahora estamos en medio de una nueva práctica, el desarrollo de personajes. Hemos de representar a alguien que nos caiga muy bien o al que idolatramos. 

Creo que todo lo que hemos hecho nos ha servido para poder entender lo que es el teatro de verdad, el esfuerzo que hay detrás de una obra, o simplemente el esfuerzo de un coro de 3 minutos. Todas las actividades que hacemos nos ayudan a comprender alguna cosa, como por ejemplo, el trabajo de los coros nos ayudó mucho a entender cómo trabajar en grupo, cómo crearlo y sobre todo cómo ponerlo en escena. Antes de empezar el proyecto te diría que el teatro es solamente estudiarse un papel y decirlo, pero no, el teatro es la forma que tenemos para poder dejar de lado nuestros problemas, es como una vía para olvidarse de todo y solo concentrarse en cómo es la cosa que representas.

He aprendido a saber representar una obra, a saber qué es el teatro y sobre todo a entender qué hay detrás de una obra. Muchas de las cosas que he comentado anteriormente también representan las cosas que he aprendido, como el coro; cómo es hacerlo, cómo es representarlo, cómo es mejorarlo y también cómo se siente al estar al frente de espectadores.

Èric Auber

Primeres sessions amb Victoria Szpunberg

Des del mes d’octubre, tots els dilluns l’alumnat del grup 2.2 d’ESO de l’Institut Moisès Broggi treballem dins el projecte de Creació escènica amb la Victoria Szpunberg. dramaturga autora de textos com La màquina de parlar El pes d’un cos. La Victoria Szpunberg ens acompanyarà durant tot el curs gràcies al programa Creadors en Residència, en col·laboració amb la Sala Beckett.

En aquestes primeres sessions amb l’artista resident, hem fet diverses activitats que ens han servit per presentar-nos, per entendre que en teatre fins i tot quan partim de la realitat estem creant una ficció, i per cohesionar-nos més com a grup. 

El primer dia vam haver de sortir davant els companys i les companyes a presentar-nos. La nostra presentació havia de contenir tres mentides, que el públic i la dramaturga havien de tractar d’identificar. La Victoria Szpunberg també es va presentar, i així vam poder començar a conèixer-la una mica, tot separant la realitat de la ficció en allò que ens deia. En una sessió posterior, vam continuar presentant-nos, però ara incorporant gestos o accions i apropiant-nos de les presentacions dels companys, de les que feiem una versió.

També hem fet dinàmiques teatrals que han treballat la confiança, la desinhibició, la cohesió i la coordinació entre tot el grup. Per exemple, ens hem mogut en silenci per tot l’espai de l’aula ocupant els espais i sense xocar-nos, caminant tots al mateix ritme, per la qual cosa ens havíem d’observar els uns als altres. I a l’inici de cada sessió, un de nosaltres proposa una cançó i tot el grup es mou o balla lliurement per l’espai seguint la música.

Per últim, hem començat a treballar la idea de coralitat, que ens serveix per combinar allò individual amb el col·lectiu. Fins ara hem declamat fragments de cors de dues tragèdies gregues, l’Èdip rei Medea. Per a les properes sessions, hem rebut l’encàrrec de formar petits cors i proposar una posada en escena d’un dels dos textos.

Acabem amb algunes breus reflexions que vam escriure després de la primera sessió amb la Victoria Szpunberg:

“Ens va semblar que amb ella aconseguirem tenir un molt bon aprenentatge ja que té una trajectòria molt professional dins d’aquest món teatral.” (Èric A.)

“Una de les coses que he après és que per fer teatre s’ha de mentir” (Biel)

“El que més destacaria de la primera sessió és que ens demanés que mentíssim sobre la nostra vida i no diguéssim la veritat perquè sabés com som” (Anna)

“En les dues hores que he estat amb eñlla, m’ha semblat que ensenya d’una manera eficient però també divertida, són molt dinàmiques” (Luca)

“He après una mica a com mentir. Alguna tècnica com la de que dir coses estranyes fa pensar que és mentida. Penso que per ser la primera classe era una bona manera per començar. Tinc ganes que torni a venir” (Cèlia)

Victoria Szpunberg EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi

Victòria Szpunberg ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi, amb un grup d’alumnes de 2n d’ESO, el professor David Arnaiz i la  professora Marta Moragues, i amb la mediació de la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia. En aquest blog podreu anar seguint moments clau d’un procés obert, amb un final no pre-definit. Fins molt aviat!