Mes: novembre de 2022

La primera activitat que ens va proposar Xesca va ser dibuixar-nos a nosaltres mateixos sense veure el dibuix. Havíem de posar-nos una fulla al davant i dibuixar la nostra cara, ella ens donava una ordre cada vegada d’una part de la nostra cara. Després al acabar vam comparar els dibuixosi vam riure mirant-los. – Subhan i Elian

Hola, com estàs? Jo sóc la Maryam, vinc del Marroc. M’encanta dibuixar perquè és una afició que expressa el que passa dins d’una persona, tristesa, alegria, felicitat, misèria.

Ja portem varies setmanes treballant  amb la Sara Manubens, i treballem MOLT. 

Les primeres sessions vàrem fer unes dinàmiques molt interessants: la Sara començava les sessions amb un escalfament/ preparació perquè anem agafant dinàmiques de moviment i deixant-nos anar.

Parlem dels nostres malsons, els nostres antagonistes, les pressions socials que ens envolten, que ens estrenyen, que ens segueixen… i els hi donem forma, els presentem i els representem.

Fem coses ben diferents, però sospitem que el cinema de terror, concretament el “slasher” (el gènere de  terror adolescent dels anys 70 i 80) i tindrà un paper important. 

De moment, ja hem vist “Carrie” i “Nightmare on Elm Street” i, això, només acaba de començar!

Des del mes d’octubre, tots els dilluns l’alumnat del grup 2.2 d’ESO de l’Institut Moisès Broggi treballem dins el projecte de Creació escènica amb la Victoria Szpunberg. dramaturga autora de textos com La màquina de parlar o El pes d’un cos. La Victoria Szpunberg ens acompanyarà durant tot el curs gràcies al programa Creadors en Residència, en col·laboració amb la Sala Beckett.

En aquestes primeres sessions amb l’artista resident, hem fet diverses activitats que ens han servit per presentar-nos, per entendre que en teatre fins i tot quan partim de la realitat estem creant una ficció, i per cohesionar-nos més com a grup. 

El primer dia vam haver de sortir davant els companys i les companyes a presentar-nos. La nostra presentació havia de contenir tres mentides, que el públic i la dramaturga havien de tractar d’identificar. La Victoria Szpunberg també es va presentar, i així vam poder començar a conèixer-la una mica, tot separant la realitat de la ficció en allò que ens deia. En una sessió posterior, vam continuar presentant-nos, però ara incorporant gestos o accions i apropiant-nos de les presentacions dels companys, de les que feiem una versió.

També hem fet dinàmiques teatrals que han treballat la confiança, la desinhibició, la cohesió i la coordinació entre tot el grup. Per exemple, ens hem mogut en silenci per tot l’espai de l’aula ocupant els espais i sense xocar-nos, caminant tots al mateix ritme, per la qual cosa ens havíem d’observar els uns als altres. I a l’inici de cada sessió, un de nosaltres proposa una cançó i tot el grup es mou o balla lliurement per l’espai seguint la música.

Per últim, hem començat a treballar la idea de coralitat, que ens serveix per combinar allò individual amb el col·lectiu. Fins ara hem declamat fragments de cors de dues tragèdies gregues, l’Èdip rei i Medea. Per a les properes sessions, hem rebut l’encàrrec de formar petits cors i proposar una posada en escena d’un dels dos textos.

Acabem amb algunes breus reflexions que vam escriure després de la primera sessió amb la Victoria Szpunberg:

“Ens va semblar que amb ella aconseguirem tenir un molt bon aprenentatge ja que té una trajectòria molt professional dins d’aquest món teatral.” (Èric A.)

“Una de les coses que he après és que per fer teatre s’ha de mentir” (Biel)

“El que més destacaria de la primera sessió és que ens demanés que mentíssim sobre la nostra vida i no diguéssim la veritat perquè sabés com som” (Anna)

“En les dues hores que he estat amb eñlla, m’ha semblat que ensenya d’una manera eficient però també divertida, són molt dinàmiques” (Luca)

“He après una mica a com mentir. Alguna tècnica com la de que dir coses estranyes fa pensar que és mentida. Penso que per ser la primera classe era una bona manera per començar. Tinc ganes que torni a venir” (Cèlia)