Mes: març de 2023

Primer, al parc de l’amistat, gravem sons d’ambient, com poden ser els ocells que passaven a prop o fulles seques trencant-se, entre altres coses. Després decidim anar al mercat ambulant a gravar el soroll d’ambient d’un dia comú.

Intentem preguntar a les persones que viuen prop del barri què opinaven d’aquest mateix, què podria millorar i quines coses dolentes té.

Bàsicament, l’objectiu d’aquesta excursió era escoltar les opinions de les persones que viuen al barri. També per conèixer el barri des d’un punt de vista que nosaltres encara no hem vist o no hem conegut. Gràcies a les persones que ens van respondre les preguntes vam poder conèixer el barri una miqueta més. – Subhan

Aquesta sortida em va agradar més pel fet que els aparells amb els quals gravem sons els capturaven bastant bé tots els sons. Em sorprèn que els nostres passos s’escoltessin en l’enregistrament. Encara que no tot va ser del meu grat. Realment no em va agradar la part on vam haver de parlar amb persones en el mercat ambulant, ja que jo no tinc tanta confiança amb la gent, i quan Elian els parlava a les persones, elles no li feien cas, això em dona menys seguretat de parlar amb els altres. – Juan Esteban

La sortida al riu Besòs em va resultar bastant relaxant, va ser bastant tranquil i em va agradar dibuixar alguns edificis que estaven prop del riu. – Juan Esteban

M’ha agradat, he dibuixat moltes coses per separat com per exemple una fulla, arbres, el riu, etc. Després ho vam comentar, i per acabar, les profes en vam preguntar que com seria aquell riu en un futur. Jo vaig dir que ja no existiria i que hi haurà molts cotxes, robots i naus al cel.

Vam anar a Riu Besos per fer uns quants dibuixos amb retoladors i fulls blancs, hem d’escollir què volem dibuixar i després dibuixar-ho. Vam triar els éssers vius que veure’m en el riu per exemple: un gos, ocells, les persones i també hi havien altres animals com formigues. Després, quan jo havia acabat tot he pensat a dibuixar la meva professora a Lara Sánchez, li ha agradat la seva silueta. Va anar bé!

La sessió de la contaminació va consistir a muntar una casa amb caixes. Bàsicament, teníem caixes buides i nosaltres li posarem el nom d’un moble a cadascuna. Llavors aquesta caixa fa la funció del moble que nosaltres havíem escrit. Farem això amb totes les caixes fins que quedi una casa completa.

En aquesta activitat els estudiants havien d’actuar com els profes i els profes d’estudiants. Primer de tot, els alumnes (nosaltres) preteníem explicar amb forma de dinàmica al professorat què significa mudar-se de casa, ja que tots nosaltres ho hem fet.

Al principi estava molt nerviosa, però jo crec que el vaig fer bé i en algun moment que algun company es va quedar en blanc, el vaig ajudar després vaig ajudar al Pau i la Natàlia, que eren les persones amb qui volia fer grup, i vam fer una cuina molt bonica.

Estava nerviosa i contenta, perquè m’agrada fer presentacions com aquesta. És moment de mostrar que fem en En Residencia i mostrar-nos com realment. M’agraden les presentacions dinàmiques i coses com aquestes. Vull fer més presentacions per a profes i classes. Aquesta presentació va sortir com jo volia, però pensava que seria difícil parlar amb els profes, però estava fàcil i bé. M’agrada explicar a profes com construir i què fer. I m’agrada fer caixes amb Alex.

Nosaltres hem preparat tot perquè sortís bé i estàvem contents que el nostre treball està ben fet. Quan les profes i la directora van entrar, jo les vaig mostrar on han de seure, també crec que teníem tot ordenat i planificat. Vaig llegir la meva part i havia presentat el meu espai, que era la terrassa. Després per últim vaig presentar els objectes que havíem portat amb nosaltres, cadascú ha agafat el seu i ha explicat perquè ha portat això. Els objectes que havíem portat era per mostrar als profes quin objecte hem portat amb nosaltres quan vam de canviar la casa, un objecte important. – Diana

M’ha agradat bastant. Estic content perquè pensava que aniria pitjor. Però va anar molt bé i estic content. No tenia por perquè ja estic acostumat i perquè no m’importa parlar en públic. – Elian

Les darreres setmanes estem treballant de manera contínua la improvisació. Hem afegit també la veu com a instrument per a la improvisació musical. Alguns de nosaltres estem treballant a part amb la Sabina les diferents possibilitats de la nostra veu: efectes com el xiuxiueig, el crit, el glissando, etc, o ser flexibles i sentir-nos còmodes amb els canvis d’altura i d’intensitat.

En la improvisació dirigida estem treballant fer uns gestos que siguin molt clars i marcar bé sempre les entrades. Estem aprenent a escoltar-nos molt i a què l’escolta ens guiï quan improvisem. Hem après el que és un motiu en música i estem treballant en entendre i utilitzar els diferents paràmetres de la música per afegir més elements a les nostres improvisacions.

Aquest dimarts va vindre una noia, que es deia Gal·la, convidada per la Sabina. La Gal·la és una alumna de cant de la Sabina i només té un any o dos anys més que nosaltres. Ens va explicar una mica sobre la seva vida i que estava estudiant en una escola de música. Ens va mostrar el seu primer àlbum que tot just acabava de gravar. Ens va cantar dues de les seves cançons, que estan a l’àlbum, es diuen: “Tòxic” que és una cançó en anglès i “A prop”, en català. Ens va agradar a tots i ens va semblar que cantava molt bé.

Després vam anar pel Raval a fer fotos per un vídeo que volem fer.  Jo crec que va estar una sessió diferent de les altres i va estar molt bé.

Aquest dia amb el Pope vam tocar xilòfons, panderetes, maraques, tambors i el piano per fer una melodia tots junts. Cadascú va escollir l’instrument que va preferir dels del departament de música. Al començament ens feia molta vergonya tocar, però després ens vam anar relaxant i ens ho vam passar molt bé.

Vam fer tres grups: el de percussió, el de xilòfons i el piano. Ens va costar una estona organitzar-nos i saber quan era el nostre torn per tocar. Amb tot i això, al final de la classe ho vam aconseguir.

Hem anat a fer una taller a Gracia

Estem totes juntes, dins d’una sala de la qual prepararem la performance, unes pizzes es col·loquen sobre la taula, i entretingudament, unides gaudim d’un fantàstic dinar. Després ja ben plens, passem el següent temps fent diferents proves… fins que arriba a l’hora… 

Les emocions i sensacions ens envaeixen per tot arreu. Els sentiments regalimen com a suaus gotes d’aigua. Totes preparades, ens preparem per començar, un començament del qual no sabem com finalitzarà. Pas a pas entrem a l’escenari; envoltades de moltes mirades, de les quals no sabem que signifiquen exactament. Agafem el got d’aigua, i a la vegada ens girem, cadascú mirant i observant al fermament. El temps transcorre, passem al següent pas, agafem la frase i tal com s’havia preparat, vocalitzem cadascuna d’elles, cada vegada amb més tensió i més fort.

Finalment, en deixar la frase de vigília i mostrar el collage sabàtic, el cos es tomba a terra musicalment. En acabar la melodia, expliquem d’una en una la nostra experiència amb la Martina davant del professorat. La performance s’acaba i les palmades i les rialles sorgeixen de l’amagatall. Una tarda bonica i entretinguda arriba a la fi, però un record i una sensació de felicitat ens les emportem amb nosaltres per continuar l’aventura. 

Una bona sessió per veure les reaccions del que volem mostrar. Ara ens toca seguir amb el procés creatiu i veure on ens porten aquests conceptes que fins ara ens acompanyen.

Vigília.

Calma…